ÀREA DE PENSAMENT
Totes les polítiques lingüístiques que no reben el nom de 'polítiques lingüístiques'
Coordinador: Dr. XAVIER SERRA (Societat Catalana de Filosofia, IEC - IES Joan Fuster, Sueca)
del 20 al 23 d'agost del 2025
La política té un pes moltes vegades decisiu en les qüestions lingüístiques. Sense la caiguda del mur de Berlín no s’explicaria la davallada que ha experimentat el rus, ni el revifament de llengües com ara el letó, que semblaven destinades a desaparèixer en poques dècades. Sense l’absència de representació francesa en les conferències de Ialta i Teheran, no s’explicaria per què el francès va deixar, de sobte, de ser la principal llengua de la diplomàcia internacional. La política estatal ha estat implicada molt sovint en auges i retrocessos lingüístics, dins i fora de les fronteres. Quina hauria estat la situació de l’idioma francès a l’Àfrica postcolonial sense els esforços que va fer l’Estat francès per mantenir l’hegemonia cultural en aquells territoris? I quina seria la situació del kurd, si els seus parlants no visquessin repartits entre Iran, Iraq, Turquia i Síria?
Les polítiques de marginació lingüística han adoptat formes molt diverses. De vegades, han deixat un rastre de disposicions legals ben explícites. Infames, en molts casos. Com ara les prohibicions de publicar prospectes publicitaris o de parlar per telèfon en una determinada llengua. En uns altres casos, la imposició de l’idioma dominant ha utilitzat mitjans menys oficials. L’escola ha estat sempre un instrument molt eficaç d’imposició idiomàtica. I, afortunadament, també ha estat un dels fonaments en tots els processos de recuperació i manteniment d’una llengua marginada, quan ha estat ben orientada i en bones mans.
Les ‘grans llengües’ i els daltabaixos de la història política
La ‘llengua del món’: de l’expansió de l’anglès a la davallada del rus. Les diverses tradicions colonials.
dia 20, de dos quarts d’11 a les 12 del matí
Les llengües abans de promocionar l’ús del català al Tik-tok
Llengües caigudes en desgràcia.
Diccionaris, Bíblies i literatura.
dia 21, de les 9 a les 12 del matí
La política lingüística que ningú anomena ‘política lingüística’
Poznan i Barcelona, dues ciutats sotmeses a canvis lingüístics ràpids.
El turisme com a política lingüística encoberta.
dia 22, de les 9 a les 12 del matí
La ‘política lingüística’ com a engany
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, de subscripció voluntària i efectes imperceptibles.
La protecció de les llengües americanes a Mèxic i Paraguai i el maltès llengua oficial a la Unió Europea.
Flandes: l’aposta per l’abandonament dels censos lingüístics.
dia 23, de les 9 a les 12 del matí
Professors: MARINA MACIÀ (Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant), JOSEP MONSERRAT (Universitat de Barcelona) i XAVIER SERRA (Societat Catalana de Filosofia)
