XLVIII UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
(2016)
L'Eix Mediterrani: camins de mar, de terra i de cultura


XLVIII UNIVERSITAT
CATALANA D’ESTIU

(2016)


Programa
Cursos de les àrees de coneixement

 

ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
«El canvi climàtic: estat de la qüestió després de la COP 21 de París»
Coordinador: Dr. Martí Boada i Juncà (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

Amb tota probabilitat el denominat canvi climàtic és la crisi ambiental més severa amb què s'enfronta la humanitat. La comprensió del fenomen té complexitat, fins i tot hi ha discrepàncies en la seva interpretació.
El curs té com a objectiu presentar la temàtica des de perspectives científiques i tècniques que permetin acostar-se a la comprensió del procés. El primer pas serà tenir en directe alguns protagonistes que treballen dia a dia en la comprensió i en les propostes de mitigació de la problemàtica.

Més informació del curs (conferències, professors i horaris)


ÀREA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
«Planeta terra - planeta oceà: interrelacions i canvi climàtic»
Coordinadora: Dra. Núria Ferrer i Anglada (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 21 al 23 d'agost

El canvi climàtic és una qüestió important que preocupa, tant socialment com política. Però, quins fonaments científics té? Disposem de prou informació, ara mateix? És evident que la mar i l’oceà hi tenen un paper.
El Planeta Oceà, així es com s’hauria de dir al món on vivim. La major part de tot allò que permet la vida del nostre planeta—aigua, energia, nutrients, carboni, oxigen—es troba als oceans. I tots els oceans i els processos que hi tenen lloc estan intercomunicats: el clima dels països nòrdics depèn de la cinta transportadora global, i aquesta depèn de la sortida de l’aigua mediterrània per l’estret de Gibraltar, que depèn de les precipitacions a la conca mediterrània, que depenen dels corrents i els vents al Pacífic equatorial, en un seguit interminable… I així també hi ha connexions similars amb la producció primària i els processos biològics, i amb la degradació de la matèria orgànica i els processos biogeoquímics… Tot està connectat, tot es mou i es retroalimenta, de la mateixa manera que física i biogeoquímica es connecten en un ésser viu. Tot forma part d’un tot, un oceà viu que mereix un tractament com a tal: un enfocament holístic, lluny de la fragmentació a què estem acostumats. En aquest curs intentarem fer això, amb l’ajuda d’especialistes en els diversos camps de l’oceanografia. Amb ells obrirem un debat que ens ha de portar des de la perspectiva fragmentada d’un racó del nostre món a la visió holística dels nostres oceans com a l’element essencial d’un planeta viu.

Més informació del curs (conferències, professors i horaris)


ÀREA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
Aspectes de la salut i la política sanitŕria
Coordinador: Dr. Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon (Universitat Autònoma de Barcelona)

del 17 al 18 d'agost

Com cada any, es tractaran temàtiques diverses entorn de la salut. Entre altres qüestions, es tractarà del virus Zika, de la musicoteràpia, de l’estat de la sanitat pública, del càncer de mama, des d’una perspectiva interdisciplinària.

Més informació del curs (conferències, professors i horaris)



ÀREA D'ECONOMIA
«Grans qüestions i debats de l'economia actual»
Coordinador: Dr. Òscar Mascarilla i Miró (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

El 2016 ens trobem uns Països Catalans descoŀlocats i asfixiats. Les dificultats econòmiques i socials han de portar canvis profunds tot conformant un escenari ple de reptes i interrogants. En aquest context, el debat del curs se centra a interpretar la realitat econòmica que ens envolta, interpretar els titulars dels diaris d’aquest 2016 amb relació als canvis profunds en l’economia i dins una empresa que ha de competir en un món global. La situació dels diferents sectors productius i les limitacions econòmiques del govern per mantenir el nostre estat del benestar també són elements cabdals per a entendre el present i orientar el futur dels Països Catalans. L’objectiu fonamental del curs és que l’estudiant conegui i apliqui els principis bàsics de l’economia, tant en la vessant microeconòmica com en la macroeconòmica, des d’una perspectiva global. Així ens oferirà les nocions necessàries per a interpretar la dimensió econòmica internacional de la realitat que ens envolta, de manera que puguem analitzar les grans qüestions i debats de l’economia actual.

Més informació del curs (conferències, professors i horaris)


ÀREA DE DRET
«Transicions nacionals i processos constituents»
Coordinadora: Dra. Eva Pons i Parera (Universitat de Barcelona)
del 20 al 23 d'agost

El procés de transició nacional que arrenca a Catalunya després de la sentència de l’Estatut d’autonomia del 2006 continua avançant en diferents etapes i dimensions. Parant atenció als debats actuals, des del rigor de la perspectiva acadèmica, el curs pretén analitzar els fonaments de dret internacional i dret comparat del procés de transició nacional, els conceptes jurídics nous que el procés introdueix en el nostre context i els reptes a què ha de fer front. Especialistes en dret constitucional, dret internacional i ciència política desgranen les claus juridicopolítiques de la transició nacional i reflexionen sobre les característiques i les perspectives dels diversos processos en marxa als Països Catalans i altres països de la Mediterrània.

Més informació del curs (conferències, professors i horaris)



ÀREA DE PENSAMENT
Coordinadors: Dr. Josep Monserrat i Molas (Universitat de Barcelona) i Dr. Xavier Serra i Labrado (Universitat de València)

1) «És que hi ha un punt fix des d'on aixecar-se? Sobre la fonamentació de l'acció política»
dies 17 ,18 i 19, de les 9 a les 12, i dia 20, de les 9 a dos quarts d’11

Encara que sembli paradoxal, la vida humana en societat cerca en la política un element on la tensió dels conflictes pugui ser gestionada amb alguna racionalitat i en benefici del conjunt. Entesa d’aquesta manera, la política necessita unes conviccions on descansar si no vol ser simple iŀlusió per als benintencionats i una eina d’engany en mans dels poderosos. El ‘punt fix’ des del qual aixecar-se seria aquell que ens permetria trobar el sentit de renovar altra vegada la vida política de la comunitat.

Professors: Josep Monserrat i Molas (Universitat de Barcelona), Xavier Ibáñez i Puig (Universitat de Barcelona) i Joan Gonzàlez i Guardiola (Universitat de les Illes Balears)

2) «Què passa, en realitat? Filosofia i periodisme a Catalunya (1900-1936)»
dia 20, de dos quarts d'11 a les 12, i dies 21, 22 i 23, de les 9 a les 12

El periodisme en el primer terç del segle passat va ser a Catalunya refugi per a inteŀlectuals. Alguns dels noms més exceŀlents d’una de les etapes més brillants de la prosa periodística catalana hi van arribar després d’haver provat el camí dels estudis filosòfics. Al voltant de les seves peripècies vitals encetarem una reflexió sobre el sentit mateix i la funció del periodisme en la creació de l’opinió pública i la seva manipulació.

Professors: Pompeu Casanovas (IDT/UAB, Melbourne University), Josep Monserrat (Universitat de Barcelona) i Xavier Serra i Labrado (Societat de Filosofia del País Valencià)


ÀREA D'HISTÒRIA
«El factor humà: demografia i moviments de població a la història dels Països Catalans»
Coordinador: Dr. Àngel Casals (Universitat de Barcelona)
del 17 al 23 d'agost

Sens dubte, la història de la població marca la història d’un territori. Des del simple estudi quantitatiu de la població fins a l’estudi de les estructures i comportaments familiars. Aquest curs vol ser més ambiciós i tractar les diverses dimensions que el fet demogràfic té en la història dels Països Catalans, plantejant una perspectiva d’anàlisi de llarga durada i superant l’estudi regional de casos, sempre que sigui possible i útil.
Per això, pretenem parlar de l’expansió de població que es va fer des dels comtats de la Catalunya Vella cap a la Catalunya Nova, Mallorca i les Illes i el País Valencià, de les causes, del model de repoblament i de les conseqüències de tot ordre que va tenir als territoris poblats, també per a la població que hi era establerta prèviament. En l’època moderna parlarem dels creixements vegetatius, però també de la immigració tan important que, provinent d’Occitània, va canviar la fesomia dels habitants del Principat. Com també va canviar la fesomia del País Valencià l’expulsió dels moriscos el 1609. Uns canvis que consolidaran un model de població que es mantindrà força estable, tot i els moviments interns de població dels segles XVIII i XIX, fins a les grans onades migratòries dels segles XX i XXI, que s’estudiaran també en la vessant social, política i cultural. Arribarem fins al dia d’avui i les grans qüestions sobre l’encaix dels nouvinguts a la nostra societat.

Més informació del curs (conferències, professors i horaris)


ÀREA DE LITERATURA
«Vida i obres de Ramon Llull»
Coordinador: Dr. Joan Santanach i Suñol (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

El curs proposa un ampli recorregut per la vida, les obres literàries més significatives i la posteritat de Ramon Llull. Es destacarà l’aportació singular del personatge i seu el pes històric, que el va convertir en un autor àmpliament llegit pels pensadors més destacats de l’Europa dels segles XIV a XVII, i encara ben present al XVIII. Igualment, el curs permetrà valorar la significació de l’expressió literària en el conjunt de la producció de Llull i de quina manera els seus llibres s’insereixen en la tradició literària catalana, i romànica en general.

Més informació del curs (conferències, professors i horaris)


ÀREA DE LLENGUA
«Intercanvis lingüístics i processos sociolingüístics a l'àrea mediterrània»
Coordinador: Dr. Gabriel Bibiloni i Canyelles (Universitat de les Illes Balears)
del 20 al 23 d'agost

Les llengües romàniques, un món de paraules en moviment
per Gabriel Bibiloni (Universitat de les Illes Balears)

Processos de normalització lingüística a la Mediterrània
per Bernat Joan

La llengua i la cultura, són indestriables?
per M. Carme Junyent (Universitat de Barcelona)

 

Més informació del curs (conferències, professors i horaris)


ÀREA DE COMUNICACIÓ
«Una nova comunicació per a un nou país: reptes i oportunitats»
Coordinadora: Dra. M. Jesús Ferrés i Fluvià (Universitat de Girona)
del 21 al 23 d'agost

Ens trobem immersos en un canvi d’època marcat per la revolució digital, i som en plena construcció d’un nou país. El canvi que ve és profund i posa en qüestió els sistemes, els canals i les estratègies de comunicació que havíem conegut fins ara. La transformació abasta tots els àmbits: l’ensenyament, la política, el periodisme, la cultura, l’empresa, l’Administració… i qui no s’hi adapti no té futur. La irrupció amb força de tecnologies com ara l’Internet de les coses, la realitat virtual, o l’anomenada tecnologia portable, la potencialitat creixent del vídeo o les impressores 3D, i l’obertura massiva de dades contribuiran a l’apoderament dels ciutadans fins a límits insospitats. La prestació de serveis i els hàbits de consum ja evolucionen molt ràpidament segons aquest canvi de paradigma. Aquest nou país el conformarà una societat informada i connectada permanentment, capaç d’organitzar-se per defensar els seus drets i assolir els objectius coŀlectius que es proposi. Per a afrontar aquest futur ens cal repensar sobretot el model educatiu i adaptar tots els sistemes de comunicació a les noves necessitats. Al curs presentarem els recursos que tenim a l’abast per a treballar coŀlaborativament entre persones, empreses i administracions, i reflexionarem en cada àmbit concret per a intentar comprendre i arribar a dominar els codis que regeixen aquesta nova comunicació que prové de la revolució digital.
És imprescindible que avancem plegats en aquesta transformació social, individualment i com a país, per construir una societat més eficient, inclusiva i innovadora.

Més informació del curs (conferències, professors i horaris)


ÀREA D'HISTÒRIA DE L'ART
«La Mediterrània catalana: l'art»
Coordinador: Dr. Francesc Fontbona i de Vallescar (Institut d'Estudis Catalans)
del 17 al 20 d'agost

Es farà una aproximació a la història de l’art català focalitzant-ne l’interès en unes obres concretes que ens permetin de copsar els elements propis i característics de cada període. Així, doncs, es passarà cronològicament per l’art romànic, el gòtic, el del renaixement, el barroc, el neoclassicisme, el del segle XIX, el modernisme, el noucentisme i l’art contemporani.

Més informació del curs (conferències, professors i horaris)



ÀREA DE MÚSICA
«La música, drecera cultural. Intercanvis musicals, de Catalunya al món»
Coordinador: Dr. Jaume Carbonell i Guberna (Universitat de Barcelona)
del 21 al 23 d'agost

Des de temps antics la música ha estat un mitjà de comunicació entre persones i comunitats. Ha estat una forma d’intercanvi i d’agermanament, de continuïtat de tradicions i d’empelts que han generat noves formes i funcions sonores. Els cursos d’enguany versaran sobre aquests conceptes des de l’edat mitjana, fins a la modernitat, passant per la figura d’Enric Granados, en el centenari de la seva mort, com a paradigma d’aquesta fusió cultural des de la tradició vers la modernitat.

Més informació del curs (conferències, professors i horaris)


ÀREA DE CIÈNCIA POLÍTICA
«Conflictes ideològics i ètnics als estats d'Àfrica negra»
Coordinador: Dr. Albert Roca (Universitat de Lleida - Universitat de Barcelona)
del 17 al 19 d'agost

El curs, en nou sessions, reflexiona sobre la complicada relació ètnia - estat modern i dóna una panoràmica de la conflictivitat ètnica a l’Àfrica negra, amb una atenció destacada al fenomen gihadista a països sahelians i a la Banya d’Àfrica. Sovint, el fet ètnic s’articula amb posicions ideològiques de tipus salafista a les regions de presència històrica musulmana.
S’analitzaran estats fallits com Mali, Sudan del Sud o Somàlia, però també d’altres on les estructures estatals funcionen sense trobar resposta a la diversitat ètnica ni a la radicalització política de molts sectors de població, com serien Senegal, Nigèria, Congo, Rwanda, Moçambic o Madagascar. L’estat modern, aquí i arreu del món, sembla poc adaptat a la diversitat.

Més informació del curs (conferències, professors i horaris)