XLVIII UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
(2016)
L'Eix Mediterrani: camins de mar, de terra i de cultura


XLVIII UNIVERSITAT
CATALANA D’ESTIU

(2016)


Programa
Cursos de formació cultural

 

CONEIXENÇA DE CATALUNYA NORD
«La llengua a Catalunya Nord i les repúbliques francesa i catalana. Enquestes, ensenyament, estatus i identitat»
Coordinador: Alà Baylac-Ferrer (Universitat de Perpinyà Via Domícia i Institut d'Estudis Catalans)
del 17 al 23 d'agost

Aquest any disposem dels primers resultats de l’enquesta d’usos lingüístics més important realitzada mai a Catalunya Nord. És ocasió de fer un balanç de l’estat de la llengua catalana i de les seues perspectives i condicions de supervivència. El futur del català a Catalunya Nord (estatus, ensenyament, reconquesta eventual) és determinada per dues repúbliques que condicionaran la seua existència, la francesa—que acaba de vetar la ratificació de la Carta europea de les llengües—i la catalana—que podria aportar un suport decisiu—. La identitat catalana viscuda pels habitants de Catalunya Nord és una altra de les claus de les evolucions possibles.

Catalunya Nord: la llengua catalana en xifres. L’enquesta del 2015
per Alà Baylac-Ferrer (UPVD) i Joan Pere Gensane (UPVD)
dia 17, de les 9 a les 12 del migdia

Catalunya Nord: estatus i marc legal. Llengua regional o llengua estrangera?
per Alà Baylac-Ferrer (UPVD)
dia 18, de les 10 a les 12 del migdia

Catalunya Nord: el fracàs de l’ensenyament bilingüe i immersiu?
per Alà Baylac-Ferrer (UPVD)
dia 19, de les 10 a les 12 del migdia

Catalunya Nord: condicions i perspectives per frenar la substitució lingüística
per Alà Baylac-Ferrer (UPVD)
dia 20, de les 10 a les 12 del migdia

La percepció d’una república catalana per França i per Catalunya Nord
per Joan Pere Gensane (geògraf, UPVD)
dia 21, de les 10 a les 12 del migdia

Guia sentimental de Perpinyà
per Joan-Daniel Bezsonoff (escriptor i professor de català)
dia 22, de les 10 a les 12 del migdia

Llengua, literatura i identitat catalanes vistes per un escriptor nord-català
per Joan-Daniel Bezsonoff (escriptor i professor de català)
dia 23, de les 10 a les 12 del migdia


INICIACIÓ A LA LLENGUA
amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya
del 17 al 23 d'agost

 

 

«Curs 1. Llengua catalana. Nivell mitjà»
per Ester Tur
cada dia, de les 9 a dos quarts d'11

Aquest curs s’adreça a les persones que volen consolidar i millorar els coneixements de català (aprenents de nivell elemental i de nivell intermedi). Les classes tenen un enfocament pràctic i ens dediquem, sobretot, a parlar i escriure. A partir dels textos produïts, repassem el coneixement de la gramàtica i el vocabulari.

«Curs 2. Llengua catalana. Nivell superior»
per Ester Tur
cada dia, de dos quarts d'11 a les 12 del migdia

Aquest curs s’adreça a les persones que ja tenen un bon nivell de català i volen millorar la seva competència lingüística (aprenents de nivell de suficiència i superior).
Farem especial èmfasi a treballar la riquesa i la precisió del lèxic i a repassar aspectes conflictius de gramàtica. Treballarem a partir de textos literaris per a fomentar l’aprenentatge a través de la reflexió sobre la llengua.


INICIACIÓ A LA CULTURA OCCITANA
Coordinació: Arxiu Occità (Universitat Autònoma de Barcelona)
amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya
del 17 al 23 d'agost

 


«Roda de clàssics. Les grans obres de la literatura universal en occità»
per Jaume Figueres i Trull (Arxiu Occità)
dia 17, de les 9 a les 12 del migdia, i del 18 al 23, de les 9 a dos quarts d'11

Quina funció ha acomplert i acompleix la traducció dels clàssics en una llengua com l’occità, sotmesa de fa segles a un implacable procés de depreciació i substitució? I què és que es tradueix, en unes condicions tan poc favorables per al traductor i l’editor…? I qui és que s’hi dedica…?
Vet aquí algunes de les qüestions sobre les quals reflexionarem a Roda de clàssics. Tot partint del centenar llarg d’autors que han estat versionats en occità, des d’Homer fins J.K. Rowling, passant per la plana major del cànon occidental, abordarem l’especificitat del fet literari occità i els marges asfixiants en què s’ha de moure, que alhora que en condicionen la viabilitat, l’empenyen a l’adopció de noves estratègies  i, al capdavall, n’expliquen l’originalitat.
Uns clàssics que ens permetran de recular fins als grans textos de l’Antiguitat—del llibre de la Gènesi a l’Odissea o la lírica bucòlica—, les grans fites del període medieval—la Chanson de Roland, el Dant, Petrarca—, la modernitat—Cervantes, Montaigne, Rabelais, Molière, Shakespeare—o la contemporaneïtat—Flaubert, Proust, Lorca, Orwell, Rodoreda, Camus, García Márquez…
Alhora, però, també considerarem alguns camps temàtics en què la pràctica de la traducció és o ha estat més habitual, com els textos d’edificació popular, la literatura de gènere o la producció infantil i juvenil—dels germans Grimm a Saint-Exupéry o Stevenson—. I també us proposem de resseguir els principals projectes de traducció que hi ha hagut al llarg de la història, i les perspectives actuals pel que fa a aquesta activitat.

«Iniciació a la sociolingüística i la llengua occitanes»
per Aitor Carrera (Càtedra d'Estudis Occitans, Universitat de Lleida) i Jordi Castells
del 18 al 23, de dos quarts d'11 a les 12 del migdia

Tot i que molts catalans encara ho ignorin, la llengua occitana és oficial al Principat de Catalunya d'ençà del 2006. Prèviament ja ho era a la Vall d'Aran, territori on es parla gascó, un dels sis grans dialectes de la llengua d'oc. Això contrasta amb la manca d'oficialitat de l'occità a l'estat francès (on el seu domini lingüístic ocupa aproximadament una tercera part de l'Hexàgon), que manté una actitud permanent d'hostilitat, de negació o de desídia activa envers les llengües mal anomenades regionals, la més important de les quals, des d'un punt de vista quantitatiu, continua sent l'occità. Tanmateix, any rere any, se succeeixen les mostres d'adhesió a la llengua i les iniciatives de promoció gràcies a un tenaç moviment associatiu que posa en evidència els que voldrien veure en la varietat de Mistral o de Bodon una llengua gairebé extingida. L'objectiu d'aquest curs és, doncs, d'introduir els estudiants al coneixement de l'occità des d'un doble vessant. D'una banda, vol fer-ne conèixer la situació social tant des d'un punt de vista històric com des d'una òptica que no negligeixi els esdeveniments més recents—fet i fet, prou rellevants—. D'una altra, es vol que els alumnes obtinguin a l'acabament del curs una certa capacitat comunicativa en occità, mitjançant l'adquisició ràpida de competències fonètiques, morfosintàctiques i lexicals, i el coneixement dels recursos comunicatius més freqüents en occità referencial o estàndard, si cal amb la utilització de recursos audiovisuals o musicals. En aquest sentit, és fonamental l'aprofitament dels recursos que forneix la mateixa llengua catalana, ja que un catalanoparlant no parteix mai de zero quan s'endinsa en l'occità. Ja se sap que si les altres varietats romàniques són germanes, el català i l'occità són llengües bessones.

La llengua occitana. Espai territorial i aspectes generals
per Aitor Carrera
dia 18, de dos quarts d’11 a 12

L'occità davant de les llengües romàniques veïnes. Occità i català

per Aitor Carrera
dia 19, de dos quarts d’11 a 12

Qüestions de codificació i de variació dialectal. Iniciatives de promoció de la llengua

per Aitor Carrera
dia 20, de dos quarts d’11 a 12

Iniciació a l'occità. Grafia i fonètica

per Jordi Castells
dia 21, de dos quarts d’11 a 12

Recursos expressius bàsics

per Jordi Castells
dia 22, de dos quarts d’11 a 12

Qüestions morfològiques i lexicals

per Jordi Castells
dia 23, de dos quarts d’11 a 12