XLVIII UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
(2016)
L'Eix Mediterrani: camins de mar, de terra i de cultura


XLVIII UNIVERSITAT
CATALANA D’ESTIU

(2016)


Programa
Jornades

 

VII JORNADES DE LA FUNDACIÓ JOSEP IRLA A LA UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU
«Sobirania, desconnexió i república catalana»
Ho organitza: Fundació JoseP Irla

del 17 al 22 d'agost

dia 17
La dimensió social del procés sobiranista

per Alba Vergés (diputada al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí i secretària de salut i benestar d’Esquerra Republicana de Catalunya)
a les 4 de la tarda

dia 18
Lliçó Magistral Víctor Torres 2016. Acte Conjunt de l’UCE amb la FJI
1936. Republicans a contracorrent
amb Jordi Casassas (president de la Universitat Catalana d’Estiu), Cesc Iglésias (secretari d’afers socials i famílies de la Generalitat de Catalunya), Jordi Finestres (historiador), Josep Huguet (membre del Patronat de la Fundació Josep Irla) i Hilari Raguer (historiador i monjo de Montserrat)
a les 4 de la tarda

dia 19
Immigració, refugiats i sobiranisme

amb Oriol Amorós (secretari d'igualtat, migracions i ciutadania, Generalitat de Catalunya) i David Minoves (president del CIEMEN)
a les 4 de la tarda

dia 20
Fem visible la Catalunya Nord. El jovent en lluita pel nostre futur

amb Gerard Gómez del Moral (portaveu nacional de les JERC) i Emma Soler (portaveu de les JERC Catalunya Nord)
a les 4 de la tarda

Festa-Sopar Vallestàvia
a les 8 del vespre

dia 21
La societat civil sobiranista: reptes i oportunitats

amb Liz Castro (membre del secretariat nacional de l'ANC)
dia 21, a les 4 de la tarda

dia 22
El procés sobiranista a la cruïlla

amb Gabriel Rufián (diputat al Congrés d’Esquerra Republicana) i Eduardo Reyes (diputat de Junts pel Sí)
a les 4 de la tarda


II JORNADA CATALUNYA NORD A L'ABAST
Ho organitza: Federació d'Entitats per a la Defensa de la Cultura i la Llengua Catalanes
del 18 al 21 d'agost

 

dia 18
Aniversari 40 anys d'escola immersiva La Bressola
amb Sebastià Haydn (president de La Bressola) i Aleix Andreu i Oliver (president de l'Associació d'Amics de la Bressola). Projecció de la pel·lícula commemorativa.
a les 5 de la tarda

Col·lectiu SEM: Un territori, un estatut, una institució
amb representants dels partits polítics ERC Catalunya del Nord, Unitat Catalana, CUP Catalunya del Nord – EELVerts.
a les 6 de la tarda

dia 19
L'agricultura biològica a la Catalunya del nord i del sud
amb Michel Guallar (president de la Cambra d'Agricultura a la Catalunya del Nord), acompanyat de pagesos del Nord i del Sud.
a les 5 de la tarda

Espai transfronterer: Hospital de Cerdanya
amb Rosa de Montellà (presidenta honorària de l'associació Joseph Sauvy), entre altres
a les 6 de la tarda

dia 20
Espai transfronterer: Amics de Sant Aniol d'Aguja, associació per la restauració del refugi i la conservació del patrimoni de la vall de Sant Aniol
amb Sònia Tubert (portaveu) i Marta Nonell (Centre excursionista de Banyoles), entre altres.
Projecció d'una pel·lícula.
a les 4 de la tarda

L’Associació està formada per tres entitats:
Associació Terra Aspra de Montagut (Garrotxa), Grup Excursionista Peu Alegre de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) i el Centre Excursionista de Banyoles (Pla de l’Estany).

Espai transfronterer: El País d'Art i d'Història de les Valls del Tec i del Ter
amb Andreu Bordaneil (batlle de Morellàs) i Ramon Roque (batlle de Sant Joan de les Abadesses), vicepresidents del PAH
a les 6 de la tarda

dia 21
Espai transfronterer: Pays Méditeranée
amb Francesc Manent (president i batlle de Sant Andreu de Sureda) i de Martí Quintana i Marta Carola (ramaders de les Illes i Espolla)
a les 6 de la tarda


V JORNADA DE LES ÀREES PROTEGIDES
«El Parc Nacional de l'Asinara»
Ho organitza: Obra Cultura de l'Alguer i Parc Nacional de l'Asinara
dia 18 d'agost

Obertura de benvinguda
per Gigi Pittalis (membre del Consell d’Administració del Parc Nacional de l’Asinara)
a dos quarts de 4 de la tarda

Des de la idea d’un parc a l’illa de l’Asinara fins a la seva institució
per Antoni Torre (delegat del president de l’IEC a l’Alguer – Obra Cultural de l’Alguer)
a les 4 de la tarda

L’illa de l’Asinara constitueix el 50 % del territori municipal de Porto Torres. Durant més de cent anys, aquesta illa ha estat una presó i per tant totalment sota la jurisdicció del Ministeri de Justícia. En el període entre el 1982 i el 1997 totes les administracions municipals de Porto Torres, que s’han alternat en el govern de la ciutat, han exigit fermament la institució d’un parc natural i el tancament de la presó. El 1998, el parc va ser instituït per la llei del Parlament italià.

El Parc Nacional de l’Asinara
per Pierpaolo Congiatu (director del Parc Nacional de l’Asinara)
a dos quarts de 5 de la tarda

La ponència descriu un extraordinari viatge de transformació d’una illa presó en un dels més importants parcs nacionals italians. Es presenta la història de l’establiment humà i la riquesa de la biodiversitat, i també alguns problemes de gestió i mètodes d’intervenció duts a terme per l’Estat italià i la regió de Sardenya.

L’Àrea Marina Protegida de l’illa de l’Asinara
per Vittorio Gazale (cap de l’Àrea Marina Protegida de l’illa de l’Asinara)
a dos quarts de 6 de la tarda

Es presenten els principals paisatges submergits amb la descripció d’algunes espècies clau i els mètodes de gestió de l’Àrea Marina a través el seu reglament i els disciplinaris d’ús. S’expliquen algunes bones pràctiques relacionades a la sostenibilitat, com el pescaturisme, nascut a la fi dels anys noranta en la mar de l’Asinara i les activitats d’immersió subaquàtica per a tothom.

Brindis de salut amb vins de l’àrea vasta del Parc Nacional de l’Asinara
a dos quarts de 7 de la tarda


V JORNADA ALGUERESA
Ho organitza: Obra Cultural de l'Alguer
dia 19 d'agost

Els paisatges del territori municipal de l’Alguer
per Antoni Torre (delegat del President de l’IEC a l’Alguer – Obra Cultural de l’Alguer)
a dos quarts de 4 de la tarda

La llarga i complexa història geològica que ha caracteritzat el territori municipi de l’Alguer, l’evolució de la vegetació natural i les activitats humanes tradicionals són els principals factors que van portar a la formació del paisatge que avui caracteritza el nostre territori.
El propòsit de l’informe és descriure l’evolució del paisatge des dels anys trenta del segle passat, permetent als participants a la Jornada, a través d’un viatge fotogràfic, de descobrir la complexitat i la diversitat del paisatge alguerès.

L’origen dels noms populars dels carrers, places, muralles i torres de l’Alguer vella
per Maria Antònia Salaris (Obra Cultural de l’Alguer)
a un quart de 5 de la tarda

Aquest treball està destinat a ser una selecció lleugera i agradable de records i testimonis sobre l’origen dels noms de diversos carrers i carrerons que la tradició popular ha acumulat al llarg dels segles. Va ser utilitzat en una particularment rica col·lecció de documents de treball i els testimonis orals dels quals el nostre conciutadà Pino Soggiu, membre de l’Obra Cultural, volia fer un regal a través de la publicació del llibre: Alguer: El centre històric: Història i noms de carrers, places, muralles i torres.

L’ensenyament de l’alguerès a l’escola. Experiències
per Salvatore Scala (Obra Cultural de l’Alguer)
a les 5 de la tarda

Una primera forma d’ensenyament sistemàtic de l’alguerès, també si en la modalitat extracurricular, és estat introduït a l’escola primària (elemental) a partir dels anys noranta del sècul passat. Lo quadro normatiu actual a favor de l’ensenyament de la nostra llengua és lo següent: la llei de la Regió autònoma de Sardenya, LR 26/97 i la llei de l’Estat italià, L 448/99.

Un pont d'Art a l'Alguer 2005-2016
per Jordi Aligué (gestor de Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts, Parc del Garraf, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Begues)
a tres quarts de 6 de la tarda

Brindis de salut amb vins de l’Alguer
a tres quarts de 7 de la tarda


XII JORNADA SOBRE EL CRISTIANISME AL SEGLE XXI
«500 anys de la Reforma de Luter: implicacions històriques i religioses»
Ho organitza: Associació Cristianisme Segle XXI
dia 19 d'agost
 

Aquesta participació a l’UCE serà el començament d’un any que dedicarem al discerniment sobre què ha significat i significa el protestantisme.

dia 19
Presentació i projecció de la pel·lícula «Luter» (Alemanya 2003) dirigida per Eric Till i protagonitzada per Joseph Fiennes
Presentació i comentari a càrrec de Jaume Botey (doctor en Antropologia i professor d’història a la Universitat Autònoma de Barcelona) i Mireia Vidal (Facultad de Teología SEUT)
a dos quarts de 10 del matí

Ponències:
«Implicacions històriques»

per Lluís Busquets i Grabulosa (escriptor, professor i periodista)
«Implicacions religioses»
per Mireia Vidal (professora de la Facultad de Teología protestant SEUT) a dos quarts de 4 de la tarda
a dos quarts de 4 de la tarda


XII JORNADA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS A L'UCE DE PRADA
«L'organització territorial a l'eix mediterrani»
Ho organitza: Institut d'Estudis Catalans
dia 19 d'agost

10:00 h
Ponència
«L’organització territorial i els nivells administratius a Catalunya. Situació actual i perspectives de futur»
per Xavier Forcadell (coordinador general de la Diputació de Barcelona)

10:45 h
Debat
amb Martina Camiade (delegada del president de l’Institut d’Estudis Catalans a Perpinyà i professora a la Universitat de Perpinyà Via Domícia), com a moderadora, Joan Becat (geògraf, Institut d’Estudis Catalans), Jordi Casassas (president de la Universitat Catalana d’Estiu), Francesc Nadal (catedràtic de geografia, Universitat de Barcelona), Xavier Navarro (director de l’Institut Cartogràfic Valencià), Antònia Ripoll (professora de geografia turística, Escola d’Hoteleria de les Illes Balears), Sebastià Serra (catedràtic d’història contemporània, Universitat de les Illes Balears), Joan Tort (Departament de Geografia, Universitat de Barcelona), entre altres

12:00 h
Finalització de la sessió


JORNADA SÀPIENS
«1416-1516: el segle dels Trastàmara. La decadència dels Països Catalans?»
Ho organitza: revista Sàpiens
dia 19 d'agost

Taula rodona amb Antoni Riera i Melis (Universitat de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans), Ferran Garcia-Oliver (Universitat de València), Flocel Sabaté (Universitat de Lleida i Institut d'Estudis Catalans) i Àngel Casals (Universitat de Barcelona).
a les 7 de la tarda


JORNADA DE COOPERACIÓ TRANSFRONTERERA
«La cooperació transfronterera, més oportunitats per a la ciutadania, més impuls a la construcció europea»
Ho organitzen: Diàleg Associació d’Amistat Catalano-Francesa, Euroregió Pirineus Mediterrània i Universitat Catalana d’Estiu
Hi col·laboren: Consell Català del Moviment Europeu, EUREM (Associació Europa Empordà) i Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa

dia 19 d'agost

Des de l’Oficina de Relacions Meridionals creada el 1928 a Barcelona per a impulsar les relacions entre Catalunya i Occitània, i després del llarg parèntesi de les guerres i les dictadures del segle XX, la cooperació transfronterera és un fenomen creixent. Una part de les polítiques d’integració europea també contribueix a l’apropament entre territoris. Conceptes com l’Euroregió Pirineus Mediterrània o l’Espai Català Transfronterer, instruments com les agrupacions europees de cooperació territorial (AECT) han esdevingut quotidians en àmbits institucionals. Però potser encara queden lluny de la societat civil, de la ciutadania i les empreses.
La Universitat Catalana d’Estiu, juntament amb Diàleg-Associació d’Amistat Catalano-Francesa i l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, ha programat enguany un primer debat sobre aquesta temàtica, fins ara absent de la programació a Prada. La sessió s’organitza en dues parts, una primera amb intervencions d’uns deu minuts cada una, per aportar la visió des de diferents territoris i institucions. La segona centrada en un debat amb la participació dels ponents i del públic assistent.

15-17 h Ponències
Presentació, per Joaquim Llimona (president de Diàleg)
Moderador: Joan Becat (geògraf, Institut d’Estudis Catalans)
Participants: Mireia Canals (secretària general de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània), Thomas Perrin (professor de geografia, Université de Lille), Miquel Àngel Lladó i Ribas (cap del Servei de Cultura, Conselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears), Josep Puigbert (director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà), Òscar Jané (professor d’història, Universitat Autònoma de Barcelona, codirector de la revista Mirmanda), Martina Camiade (Institut Franco-Català Transfronterer, Universitat de Perpinyà Via Domícia, i Institut d’Estudis Catalans), Pau Caparrós (director de l’Institut Ignasi Villalonga d’economia i empresa), Ramon Ferrer (portaveu del Consell Assessor del Cercle Mallorquí de Negocis), Florent Martiche (cap de missió Europa-Transfronterer, Consell Departamental del Pirineu Oriental) i representants de la regió i del Consell General del Pirineu Oriental.

17-18:30 h Debat obert
Amb la participació dels ponents, del públic assistent i de representants de les institucions i organitzacions col·laboradores.
Moderador: Xavier Ferrer (president del Consell Català del Moviment Europeu)
Conclusions, per Rafael Giménez-Capdevila (secretari de Diàleg i de la Societat Catalana de Geografia)


XXIX JORNADA ANDORRANA
«El canvi climàtic i Andorra»
Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències
dia 20 d'agost

L’adaptació forçada de la Terra al «nostre món humà» ha estat un procés continuat dels darrers 10.000 anys. Però el reconeixement avui dels efectes negatius d’aquest procés i els riscos que el canvi climàtic comportarà sobre la mateixa humanitat han posat sobre la taula la convicció que qui s’ha d’aclimatar a la Terra és l’home i no la Terra a l’home, perquè l’home forma part de la Terra. La desaparició de la humanitat, vista la seva dependència o lligam i relació amb la resta d’éssers que, conjuntament, conformen el nostre planeta viu, és possible si no canviem.
El canvi climàtic és una conseqüència directa del model de desenvolupament insostenible actual de l’home. El qual, alhora, és el causant directe de la generació de pobresa i explotació de l’home per l’home, dels desequilibris i les desigualtats que afecten la humanitat. Tot i que el canvi climàtic és global, les actuacions que són al nostre abast són locals i és en aquest marc que ens cal actuar.

MATÍ (de dos quarts de 10 a dos quarts d’1)

Presentació
per Marta Fonolleda i Riberaygua (vicerectora per les relacions de l'UCE amb Andorra)

Resum de ponències no presencials disponibles
L’opinió pública i el medi ambient
per Joan Micó i Ibàñez (sociòleg i director del CRES)
Interaccions entre el canvi climàtic i els episodis de pols sahariana a Andorra
per Alan Ward i Koeck (doctor en societat de la informació i professor a l’Escola Andorrana)
Les polítiques públiques contra el canvi climàtic des de l’economia conductual
per Albert Gomà i Sala (politicòleg i sociòleg, responsable de l’empresa Social Innova)

Pausa

Salutació del president de l’Equip Rector de la XLVIII UCE
per Jordi Casassas i Ymbert
El registre dels canvis globals a Andorra. El canvi climàtic un canvi global més?
per Valentí Turu i Michels (geòleg i director tècnic d’Igeotest, i patró de la Fundació Privada Marcel Chevalier)
La realitat del canvi climàtic
per Ramon Copons i Llorens (doctor en ciències geològiques i director tècnic del CENMA) i Laura Trapero i Bagués (doctora en ciències físiques i investigadora del CENMA)
Les projeccions de canvi climàtic a Andorra
per Marc Pons i Pons (doctor en ciència i tecnologia de la sostenibilitat i investigador del CENMA) i Laura Trapero i Bagués (doctora en ciències físiques i investigadora del CENMA)
La transició energètica i el canvi climàtic
per Albert Moles i Betriu (enginyer i director general de Forces Elèctriques d’Andorra, FEDA)
 
Ponències no presencials / aportacions escrites:
Les accions nacionals front el canvi climàtic
per Rosa Gili i Casals (química i consellera general del Grup Parlamentari Mixt pel partit Socialdemòcrata, PS)
Qüestions globals, solucions locals
per Roger Padreny i Carmona (llicenciat en dret i ciències polítiques, membre de la Junta d’Apapma i de la Taula Permanent del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra)
La sostenibilitat del recurs hídric a Andorra enfront al canvi climàtic
per Cristina Pesado i Pons (geòloga i màster en gestió de l’aigua, doctoranda a l’OBSA) i Marc Pons i Pons (director de l’Observatori de Sostenibilitat d’Andorra)

Pausa per dinar

TARDA (de les 3 a les 6 hores)

Resum de ponències no presencials disponibles
Legislació en matèria energètica al Principat d'Andorra. Passat present i futur
per Albert Gomà i Roca (llicenciat en ciències ambientals i màster en energies renovables, tècnic a l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic del Ministeri de Medi Ambient i Sostenibilitat)
Percepció de la ciutadania andorrana sobre el canvi climàtic  
per Antoni Molné i Oviedo (responsable del Servei Meteorològic d’Andorra)
Efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat a Andorra
per Benjamin Komac i Mingaud (doctor en ciències biològiques i investigador al CENMA)
Més càlid, més sec i més humit. Els llindars d'alerta meteorològica
per Guillem Martín i Bellido (físic i tècnic al Servei Meteorològic d’Andorra)
El compromís del CENMA-IEA amb la recerca del Canvi Global a Andorra
per Ramon Copons i Llorens (doctor en ciències geològiques i director del CENMA)

Pausa

L’Associació per a la Defensa de la Natura, ADN, i el canvi climàtic: trajectòria i projectes
per Carolina Motwani i Boix (biòloga i presidenta d’ADN), Albert Ruzafa i Tomàs (enginyer de forests i tresorer d’ADN) i Anna Riberaygua i Montagut (llibretera i expresidenta d’ADN)
El canvi climàtic, fenomen global, acció local
per Carles Miquel i Garcia (enginyer superior en aigua i medi ambient i cap de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic del Ministeri de Medi Ambient i Sostenibilitat)
Descarbonitzar el Planeta movent-nos del Tenir al Ser
per Delfí Roca i Roche (activista, membre del Consell Nacional de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra, SDP, i president de l'Associació Muntanyes de Vida MUNTVIDA)
La cura del medi ambient: un compromís de tot Andorra
per Josep Majoral i Obiols (tècnic superior en energia i conseller general pel Grup Parlamentari Liberal)
El canvi climàtic i Andorra: Afrontar els reptes i aprofitar les oportunitats
per Marc Ballestà i Alias (enginyer en telecomunicacions i conseller general del Grup Parlamentari Demòcrata)

Debat

Cloenda
per Àngels Mach i Buch (presidenta de la SAC i membre de la Fundació UCE)

Ponències no presencials / aportacions escrites:
La pedagogia sobre el canvi climàtic a l’àmbit educatiu d’Andorra

per F. Javier Gómez i Vargas (doctor en ciències ambientals i responsable del Centre Andorra Sostenible)
La climatologia, un punt fort en els vins de Casa Auvinyà
per Esteve Tor i Armengol (enginyer de monts)


XXXI JORNADA D'AGRICULTURA A PRADA
«El malbaratament alimentari i el sector agroalimentari»
Ho organitza: Institució Catalana d'Estudis Agraris (Institut d'Estudis Catalans)
Hi col·labora: Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans

dia 20 d'agost

9:30-10:00 h
Obertura. Presentació i introducció, per Josep M. Vives (president de la ICEA)
10:00-10:30 h
El projecte Refresh, per Raquel Díaz (Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari, CREDA-UPC-IRTA)
10:30-11:00 h
El projecte Foodsaving, per Vicky Soldevila (Universitat Rovira i Virgili) i Lourdes Viladomiu (Universitat Autònoma de Barcelona)
11:00-11:30 h
Torn d’intervencions i preguntes
11:30-12:00 h
El marc legislatiu espanyol, per David Esteller (AECOC)
12:00-12:30 h 
Aproximació a la medició. El repte de mesurar el malbaratament a l’agricultura i a la indústria alimentària, per Paco Muñoz (Universitat Autònoma de Barcelona)
12:30-13:00 h
Torn d’intervencions i preguntes
13:00-14:30 h
Pausa i dinar
14:30-15:00 h
L’experiència d’Espigoladors, per Mireia Barba
15:00-15:30 h
L’experiència de Mercabarna, per Josep Tejedo
15:30-16:00 h
L’experiència a l’estat francès, per Felip Dorandeu
16:00-16:30 h
L’experiència de Natureco. El seu diagrama d’intervenció, per Alba Alsina
16:30-16:45 h
Presentació del llibre «El sistema alimentario global» editat per la Fundació Triptolemos, per Yvonne Colomer
16:45-18:00 h
Torn d’intervencions i preguntes
18:00 h
Cloenda


JORNADA DE L'ENS DE L'ASSOCIACIONISME CATALÀ
«El Patrimoni Cultural Immaterial, marca de prestigi o eina de transformació»
Ho organitza: Ens de l'Associacionisme Cultural Català
dia 21 d'agost

L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català organitza un Fòrum obert en col·laboració amb la Universitat Catalana d’Estiu, sobre el Patrimoni Cultural Immaterial a Catalunya. El Fòrum desenvoluparà les intervencions d’experts en la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) de la UNESCO i representants d’entitats implicades en candidatures a les llistes representatives del PCI.

El programa de la jornada, és:
1. Què mou un col·lectiu a presentar una candidatura a una llista representativa del PCI? Pros i contres d’una candidatura.
2. Els estats com a oportunitat o com a obstacle per a la presentació de candidatures. Les candidatures transfrontereres. Les candidatures a Catalunya.
3. Perills que afecten la cultura popular i com pot la Convenció contribuir a evitar-los. Turistització-folklorització, desaparició, fossilització vs. innovació.
4. Qui garanteix la conservació del patrimoni: les institucions o la societat civil? El reconeixement incrementa les garanties de salvaguarda?
5. Més enllà de la llista. La Convenció és una eina que ens creiem o que només utilitzem a conveniència nostra?

Hi intervindran: Guillem Soler (gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya), Lluís Garcia Petit (expert sobre la UNESCO i director general de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial, IPACIM), Josep Fornés (director del Museu Etnològic de Barcelona), Josep Viana (president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, l’única entitat catalana acreditada en la Convenció per a la Salvaguarda del PCI de la UNESCO), Joan-Ramon Gordo (director de publicacions de l’Ens) i representants de la Confederació Sardanista de Catalunya, l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, la Federació Catalana de Catifaires i de la candidatura transfronterera «Rumba Catalana».


JORNADA MENORQUINA
«La Menorca talaiòtica»
Ho organitza: Institut Menorquí d'Estudis
Hi col·labora: Consell Insular de Menorca

dia 22 d'agost

Durant la prehistòria recent, a Menorca, s’hi va desenvolupar una societat amb uns trets culturals excepcionals, molts dels quals són exclusius de l’illa. Una de les característiques més destacades d’aquesta cultura és la construcció d’enormes edificis, amb tècnica ciclòpia, que han arribat a l’actualitat en un estat de conservació exceŀlent. Tot i el seu indubtable interès científic i la seva monumentalitat, les restes de la cultura talaiòtica menorquina són encara força desconegudes fora de l’illa.
Actualment, una selecció de trenta-dos jaciments prehistòrics, dels 1.200 que hi ha a Menorca, opten a ser declarats patrimoni mundial per la UNESCO.  En aquesta jornada s’exposaran les característiques més destacades de la cultura talaiòtica menorquina, que permeten que opti a la declaració de la UNESCO, i s’explicarà el procés seguit per a preparar la candidatura. A més, es donarà a conèixer la feina feta durant l’elaboració d’una guia sobre la Menorca talaiòtica, editada recentment, com a cas pràctic de la difusió dels coneixements arqueològics.

10:00 h
Presentació
per Fina Salord (coordinadora científica de l'IME)

10:15 h
La candidatura Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial
per Antoni Ferrer i Rotger (director insular de cultura i patrimoni, Consell Insular de Menorca)

11:00 h
Presentació del llibre Menorca talaiòtica: la prehistòria de l’illa
per Elena Sintes i Olives (Institut Menorquí d’Estudis)


JORNADA SOBRE EL SISTEMA UNIVERSITARI
«Esdevenir un Estat: una oportunitat per al sistema universitari i de recerca»
Ho organitza: Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, AGAUR (Generalitat de Catalunya)
dia 23 d'agost, de les 10 a les 12 del migdia

Hi intervenen: Laura Rubio (directora de Comunicació i Divulgació Científica, Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, FCRi), Clara Ponsatí (directora de l'School of Economics and Finance, University of St Andrews), Jordi Villà (vicerector de recerca i professorat, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya) i Arcadi Navarro (secretari d’universitats i recerca, Generalitat de Catalunya)
Ho modera: Montse Daban (assessora del Departament d'Empresa i Coneixement i membre del secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana, ANC)