XLIX UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

Una societat, una cultura, un país, un futur

del 16 al 23 d'agost del 2017


Programa de cursos

JORNADES



VIII Jornada de la Fundació Josep Irla a l’UCE
«A les portes del referèndum»

Ho organitza: Fundació Josep Irla
del 17 al 22 d'agost

50 anys del grup de folk
Lliçó magistral Víctor Torres 2017. Acte conjunt de l’UCE amb la FJI
amb JORDI CASASSAS (president de la Universitat Catalana d’Estiu), JOSEP HUGUET (patró de la Fundació Josep Irla), JAUME ARNELLA (cantant i folklorista) i FERRAN RIERA (escriptor).
dia 17, a les 4 de la tarda

Horitzó referèndum
amb TERESA JORDÀ (diputada d’ERC al Congrés) i ISAAC PERAIRE (vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització d’ERC)
dia 18, a les 4 de la tarda

El jovent davant del referèndum
amb PAU MORALES (portaveu nacional de les JERC)
dia 19, a les 4 de la tarda

La societat civil es mobilitza
amb JOAN IGNASI ELENA (excoordinador del Pacte Nacional pel Referèndum)
dia 20, a les 4 de la tarda

Aspectes jurídics de dret a decidir
amb ESTER CAPELLA (diputada d’ERC al Congrés)
dia 21, a les 4 de la tarda

Independència i fraternitat
amb JOAN TARDÀ (diputat d’ERC al Congrés)
dia 22, a les 4 de la tarda


Jornada Sàpiens
«Com hem de fer una història dels Països Catalans?»

Ho organitza: revista Sàpiens
dia 17 d'agost, a les 6 de la tarda


II Jornada Menorquina
«Pasqual Calbó: art i ciència a la Menorca iŀlustrada»

Ho organitza: Institut Menorquí d'Estudis
dia 18 d'agost

amb Enric Pujol (UAB), Ferran Garcia-Oliver (UV), Àngels Casals (UB) i Clàudia Pujol

Amb motiu del bicentenari de la mort del pintor Pasqual Calbó, el Consell Insular de Menorca ha declarat el 2017 Any Pasqual Calbó, una figura central del grup iŀlustrat menorquí. El seu llegat és doble: inaugura la modernitat artística a l'illa i participa dels projectes pedagògics escrivint en català vint-i-un tractats científics per als joves menestrals.


Matí
La declaració institucional del Consell Insular de Menorca de l’Any Pasqual Calbó

per MIQUEL ÀNGEL MARIA i BALLESTER (conseller de cultura del Consell Insular de Menorca)
de les 9 a un quart de 10

Pasqual Calbó dins el grup il·lustrat menorquí
per JOSEFINA SALORD i RIPOLL (coordinadora científica de l'IME)
d’un quart de 10 a dos quarts d’11

Trajectòria biogràfica de Pasqual Calbó
per MIQUEL ÀNGEL PONS i POVEDANO
de dos quarts d’11 a les 12

Tarda
Trajectòria artística de Pasqual Calbó
per CRISTINA ANDREU i ADAME
de les 3 a dos quarts de 5

Obra científica en català de Pasqual Calbó
per JOAN LLUÍS TORRES i FANER i ANTONI ROCA i ROSELL
de dos quarts de 5 a les 6


XIII Jornada sobre el Cristianisme al Segle XXI
«Deu anys sense Lluís M. Xirinacs»

Ho organitza: Associació Cristianisme Segle XXI
dia 18 d'agost

Es tracta de fer memòria de la vida i obra de Lluís Maria Xirinacs. Al matí, a partir del vídeo de TV3, Xirinacs a contracorrent i d’altres documents se'n presentarà la figura de manera cronològica, procurant incidir en els aspectes més desconeguts del seu llegat. A la tarda s’oferiran debats conduïts per experts diferents:  Política i demòtica, Espiritualitat, mística i profecia en Xirinacs, El final de Xirinacs com a donació i L’edició de la seva biografia i d’Amic i amat.


Matí
Presentació i projecció del documental Xirinacs a contracorrent, de Zeba Produccions en coproducció amb TV3.
de les 10 a les 11

Alguns aspectes biogràfics menys coneguts de Lluís M. Xirinacs
per LLUÍS BUSQUETS i GRABULOSA (escriptor, professor i periodista)
de les 11 a dos quarts de 12

El llegat de Xirinacs
Visionat i breu debat de la conversa entre David Fernàndez (exparlamentari) i Jaume Asens (tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i advocat de Xirinacs)
de tres quarts de 12 a l'1

Tarda
El pas de la política a la demòtica, el Negre, el Camí i l’entorn de Sant Amanç
per LLUÍS PLANAS
de les 4 a dos quarts de 5

Espiritualitat, profetisme i mística en Lluís M. Xirinacs
per JAUME BOTEY (president de Cristianisme al Segle XXI)
de dos quarts de 5 a les 5

El final de Xirinacs
Visionat de la conversa sostinguda al pla de Can Pegot, sota Sant Amanç, entre Joan Parés (metge homeòpata de Xirinacs) i el Dr. Narcís Bardalet (metge forense que alçà el cadàver i li practicà l’autòpsia)
de les 5 a tres quarts de 6

L’edició de Darreres espurnes, últim escrit de Xirinacs, dins el llibre Amic i Amat, tres homes de Déu en diàleg, i de la biografia Xirinacs, el profetisme radical i no violent
per RAMON BALASCH (editor, poeta i filòleg català)
de tres quarts de 6 a les 6

Intervencions sobre la jornada i debat final
de les 6 a dos quarts de 7


II Jornada de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català
«L'associacionisme del nou Estat»

Ho organitza: Ens de l'Associacionisme Cultural Català
dia 18 d'agost, de dos quarts de 10 a dos quarts d'1

Durant 150 anys, el moviment associatiu s'ha constituït sobre tres grans eixos: la cohesió de la classe treballadora per a combatre unes condicions de vida precàries; la instrucció de la ciutadania com a eina d'apoderament; i la identificació de les persones amb el seu entorn immediat. Josep Anselm Clavé va resumir aquest corpus teòric en tres cèlebres màximes: «instruïu-vos i sereu forts», «estimeu-vos i sereu feliços», «associeu-vos i sereu forts».
L'associacionisme del nou Estat plantejarà quina vigència tenen aquests eixos en un context dominat per l'economia postindustrial i la desregulació del capitalisme. Per altra banda, es debatran els reptes i les debilitats del teixit associatiu català, i com aquestes poden ser superades en l'escenari constituent que actualment vivim.

Hi intervindran: VICENÇ VILLATORO (president del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), FRANCESC-MARC ÀLVARO (periodista i escriptor), ORIOL CENDRA (tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), PERE BALTÀ (director de Tornaveu, Associacionisme i Cultura), JOAN-RAMON GORDO (director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català) i JOSEP VIANA (president de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català).


XXXII Jornada d’Agricultura a Prada
«Fauna salvatge, espècies invasores i activitat agrària: problemes i polítiques»

Ho organitza: Institució Catalana d'Estudis Agraris (Institut d'Estudis Catalans)
Hi col·labora: Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans
dia 19 d'agost

L'objectiu de la Jornada és estudiar els mecanismes d'introducció i proliferació d'espècies invasores i les intervencions realitzades per a eradicar-les així com la problemàtica associada a la superpoblació de determinades espècies de fauna salvatge. Les espècies invasores i la fauna salvatge esdevenen un problema greu tant per al desenvolupament de l'activitat agrícola, ramadera i pesquera com per al manteniment de la biodiversitat de molts ecosistemes.

Matí
Obertura. Presentació i introducció
per JOSEP M. VIVES (president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris)
de dos quarts de 10 a les 10

Polítiques i mesures de l’Administració
per RICARD CASANOVAS (cap del servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat, GdC)
de les 10 a dos quarts d’11

Catàleg d’espècies exòtiques de Catalunya
per JOAN PINO (projecte EXOCAT, CREAF)
de dos quarts d’11 a les 11

Xylella Fastidiosa. Situació actual a Europa i mesures preventives a Catalunya
per JORDI GINÉ (cap del servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació)
d’11 a dos quarts de les 12

Torn de preguntes i debat
de dos quarts de 12 a les 12

Homenatge a Llorenç Planes
per JOSEP MARIA PUIGGRÒS (ICEA), PERE MANZANARES (fundador i animador de Ràdio Arrels) i MONTSERRAT BIOSCA (presidenta d’Òmnium Cultural Catalunya Nord)
de les 12 a la 1

Tarda
Fauna salvatge i espècies invasores: problemàtiques i actuacions al Parc Agrari del Baix Llobregat
per RAIMON RODA (gerent i director del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat)
de dos quarts de 3 a un quart de 4

El senglar: situació i escenari de futur
per CARME ROSELL (Minuartia i Universitat de Barcelona)
d’un quart de 4 a les 4

El cargol poma
per MIGUEL ANGEL LÓPEZ (Forestal Catalana)
de les 4 a tres quarts de 5

Diferents tipologies de plantes invasores als conreus i hàbitats naturals: problemàtiques i possibles solucions
per LLUÍS VILAR i SAIS (Universitat de Girona)
de tres quarts de 5 a dos quarts de 6

Torn de preguntes i debat
de dos quarts de 6 a les 6

Cloenda
a les 6


XXX Jornada Andorrana
«Andorra i l’acord d’associació amb la Unió Europea»

Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències
Ho patrocinen: Govern d’Andorra i FEDA Cultura
dia 19 d'agost

Conèixer les especificitats andorranes del passat, del present i futures que cal preservar. Tenir en compte, no únicament l’economia, sinó també la sobirania. Assolir consens i unitat del poble andorrà i dels seus polítics al davant. Fomentar la reflexió i els debats comunals i generals. Aquests són una part dels objectius de la 30a diada andorrana a la 49a UCE.

MATÍ (de dos quarts de 10 a dos quarts d’1)

Presentació
per MARTA FONOLLEDA i RIBERAYGUA (vicerectora per les relacions de l'UCE amb Andorra)

Andorra i el sentiment europeïsta
per ARNAU COLOMINAS i NAVARRO (director d’El Periòdic d’Andorra)

L’aproximació de la UE i les telecomunicacions andorranes

per CARLES CASADEVALL i SOLER (enginyer superior telecomunicacions i director d’Internacional d’Andorra Telecom)

Salutació del president de la XLIX  UCE
per JORDI CASASSAS i YMBERT

L’àmbit comercial i la Unió Europea
per SUSANNA VENABLE i ALCAIDE (presidenta de la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra) i ANTONI MIRALLES i GASCÓ (vicepresident de la FACA)

L’ascens de Xina i el paper d’Europa
per EUGENI BREGOLAT i OBIOLS (exambaixador d’Espanya a Rússia, a Xina i Andorra)

Construcció europea i associació europea d’Andorra: paradigmes i reptes
per MANUEL MONTOBBIO i DE BALANZÓ (diplomàtic i escriptor, ambaixador del Regne d’Espanya a Andorra)

L'Acord d'Associació Andorra- Unió Europea: una finestra d'oportunitats  
per MARIA UBACH i FONT (ministra d’afers exteriors)

Ponències no presencials / Aportacions escrites:
El tercer copríncep
per YVAN LARA i SÀNCHEZ (llicenciat en ciències polítiques i de l’administració i professor al liceu Comte de Foix)
Andorra versus Europa
per MONTSERRAT RONCHERA i SANTACRE (empresària, consultora en màrqueting i desenvolupament)
Acord amb la Unió Europea: per vocació, per obligació o per convenciment?
per JOSEP DELGADO i VILLENA (economista i president de la Comissió del fons de reserva de jubilació de la CASS)
Les oportunitats per a Andorra de l'Acord d'Associació amb la UE
per PERE LÓPEZ i AGRÀS (economista, conseller general i president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata)
Andorra i l’acord d’associació amb la UE
per JOSEP PINTAT i FORNÉ (empresari i president del Grup Parlamentari Liberal)
L'acord d'associació amb Europa: el gran repte per Andorra
per MARIA MARTISELLA i GONZÀLEZ (consellera general, membre de la Comissió Legislativa de Política Exterior de Demòcrates per Andorra)
Sobirania i cessió de competències sobiranes en l'àmbit de les relacions entre el Principat d'Andorra i la Unió Europea
per NEMESI MARQUÈS i OSTE (doctor en dret i exrepresentant personal del copríncep episcopal)

TARDA (de les 3 a les 6)

Les incompatibilitats entre la Unió Europea i Andorra
per GUILLEM FORNIELES i ALACID (secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors, SAT)

Un nou estatus del català en la Unió Europea?
per MARIA CUCURULL i CANYELLES (lingüista i professora de català)

L’impacte negatiu de la pèrdua del tabac en l’economia andorrana

per ALBERT TORRES i BABOT (empresari i exconseller del Comú de Canillo)

L’IEA i els projectes europeus: els programes POCTEFA i SUDOE

per RAMON COPONS i LLORENS (doctor en ciències geològiques i director tècnic del CENMA-IEA)



Pausa

La lliure circulació des del punt de vista d’una empresària andorrana
per MONTSERRAT CARDELÚS i MAESTRE (psicòloga i empresària)

De l'acord amb la Comunitat Econòmica Europea a l'associació amb la Unió Europea: reflexions sobre el camí internacional d'Andorra
per JOAN BECAT i RAJAUT (geògraf, membre de IEC i secretari de la FUCE )

El futur d’Andorra i el seu entorn pirinenc en la Unió Europea
per JOAN GANYET i SOLÉ (arquitecte, exsenador i excalcalde) i ANTONI POL i SOLÉ (arquitecte i urbanista)

L'acord d'associació, una porta oberta al futur per als nostres joves
per ERIC JOVER i COMAS (doctor en química ambiental i ministre d’educació i ensenyament superior)

Debat

Cloenda
per ÀNGELS MACH i BUCH (presidenta de la SAC i membre de la Fundació UCE)

Ponències no presencials / Aportacions escrites:
Andorra i Europa
per JORDI MARQUET i MANDICÓ (empresari, gastrònom, expresident – fundador de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra)
Sigui com sigui, Andorra és (a) Europa
per JOSEP DALLERÈS i CODINA (ensenyant, exministre, exsíndic general, exambaixador i president de la Comissió Nacional per a la UNESCO)
Europa i la diversitat: l’exemple de la cultura
per JOCELYNE CABALLERO (ambaixadora de la República Francesa a Andorra)
L’associació amb la Unió Europea: una opció positiva
per JAUME BARTUMEU i CASSANY (advocat, excap de Govern d’Andorra i president d’SDP)
L’uniforme burocràtic de Brussel·les
per MARC FORNÉ i MOLNÉ (advocat i excap del Govern d’Andorra)
Andorra / UE post-tractat d’associació
per ÒSCAR RIBAS i REIG (advocat i empresari, ex cap del Govern d’Andorra)


XIII Jornada de l’Institut d’Estudis Catalans a l’UCE de Prada
«El País Català no és Occitània. Anàlisi d'una lluita per la identitat catalana a Catalunya Nord»

Ho organitza: Delegació de Perpinyà de l’Institut d’Estudis Catalans
dia 20 d'agost, de les 9 a les 12

El 2015 una llei decideix la remodelació de les regions de l'estat francès, amb fusió de la meitat entre elles. Les antigues regions Llenguadoc-Rosselló (Montpeller) i Migdia-Pirineu (Tolosa) formen una nova regió, que ha de proposar un nou nom. Després d'un procés opac i sense sinceritat democràtica, la presidenta de regió Carole Delga i el seu consell proposen el nom Occitània. El decret firmat el setembre del 2016 pel primer ministre Manuel Valls ho ratifica i rebutja que s'hi afegeixi País Català.
Dos recursos són immediatament presentats davant el Consell d'Estat a París, la més alta instància a França en matèria de dret administratiu: el primer per l'Associació ciutadana per Occitània - País Català; el segon pel Comitè per l'autodeterminació de Catalunya Nord. En suport hi ha la mobilització de tot el país, tant de la gent com de les coŀlectivitats territorials de tots nivells. Després de diverses peripècies jurídiques, el proppassat 19 de juliol la sentència del Consell d'Estat rebutja els recursos i confirma el nom Occitània car «inclou la major part del territori de la regió». Per tant, la discriminació de la identitat catalana de Catalunya Nord és explícitament ratificada pel l'alt tribunal estatal francès.
A més de presentar el fets i la cronologia, la diada inicia una anàlisi d'aquesta lluita per la identitat catalana, que ha creat noves solidaritats i una més àmplia presa de consciència de la catalanitat de Catalunya Nord.

El recurs de l’Associació ciutadana per Occitània-País Català. Cronologia dels fets i arguments del recurs
per JOAN BECAT (vicepresident de l'Associació ciutadana per Occitània - País Català, demandant dins el primer recurs prop del Consell d'Estat)
La declaració de l’Institut d’Estudis Catalans
per JOANDOMÈNEC ROS (president de l'Institut d'Estudis Catalans)
de les 9 a les 10

La mobilització de la societat i dels elegits de Catalunya Nord per País Català i contra el nom de la regió Occitània
amb FRANCIS MANENT (batlle de Sant Andreu de Sureda, president del SIOCCAT, Sindicat intermunicipal per la promoció de les llengües occitana i catalana), FRANCESC CALVET (batlle del Soler i senador del Pirineu Oriental), JORDI TAURINYÀ (president del Casal del Conflent) i RAMON GUAL (revista Terra Nostra i Associació Universitat Catalana d'Estiu)
de les 10 a les 11

El recurs del Comitè per l'autodeterminació de Catalunya Nord. Els arguments del recurs i l'anàlisi jurídica i de la sentència
per ROBERT CASANOVAS (president del Comitè per l'autodeterminació de Catalunya Nord, demandant dins el segon recurs prop del Consell d'Estat)
Interpretació i perspectives
per JAUME ROURE (president d'Unitat Catalana)
de les 11 a les 12

VI Jornada Algueresa
«L’Alguer i el seu futur»

Ho organitza: Obra Cultural de l’Alguer
dia 21 d'agost

50 anys de relacions de l'Alguer i Catalunya
per ANTONI TORRE (biòleg, Obra Cultural de l'Alguer i IEC)
de les 9 a les 10 del matí

Les àrees protegides del territori municipal de l'Alguer

per ANTONI TORRE (membre de l’IEC a l’Alguer)
de dos quarts de 4 a dos quarts de 5

La toponomàstica en les àrees protegides del territori municipal de l’Alguer
per MARIANTONIETTA SALARIS
de dos quarts de 5 a dos quarts de 6


Jornada de la Cooperativa Catalana de Serveis Financers
«Cap a la sobirania financera. Una altra banca ja és possible»

Ho organitza: Cooperativa Catalana de Serveis Financers
dia 22 d'agost

Amb la caiguda de les nou caixes d'estalvi catalanes i el vergonyós perjudici que han causat a milers de ciutadans, ha desaparegut una banca de proximitat arrelada al territori, treballant per les classes populars de Catalunya i amb clara responsabilitat social i de país.
Des de la Cooperativa Catalana de Serveis Financers, amb la voluntat d'arribar a ser Cooperativa de Crèdit, treballem per esdevenir banca de proximitat, transparent, ètica i socialment responsable, començant a cooperar amb les famílies i les petites empreses dels barris, per la sobirania en els actes de consum quotidià.

    Matí
  • Una altra banca ja és possible
    taula rodona amb PERU SASIA SANTOS (FEBEA), JOAN RAMON SANCHIS i PALACIO (Càtedra d'Economia del Bé Comú i IUDESCOOP), VANESSA CAMPOS i CLIMENT (IUDEESCOOP), JORDI FERRÉS i VALCARCE (Cooperativa Catalana de Serveis Financers)
    de les 9 a dos quarts d'11
          Ningú vindrà de fora. Què podem fer per revertir la pèrdua de les nou caixes d'estalvis catalanes desaparegudes?
          taula rodona amb JAUME TERRIBAS i ALAMEGO, JORDI FERRÉS i VALCARCE, JOAN OLIVÉ i MALLAFRÉ i CARME MIRÓ i SALTÓ
          de dos quarts d'11 a les 12

Tarda
Fem sobirania financera
per SUSANA MARTÍN i BELMONTE (monedes socials) i MONTSERRAT LLOBET (aliances pel consum responsable)
de les 3 a les 5

      Conclusions
      per JOAN OLIVÉ i MONTSERRAT LLOBET
      de les 6 a les 7

Jornada del Consell de Mallorca
«Talaies de Mallorca»

Ho organitza: Consell de Mallorca
dia 23 d'agost, de les 9 a les 12

Talaies de Mallorca: torres de defensa pels drets humans
per JOSEP LLUÍS POL i LLOMPART (professor de matemàtiques de l’IES Marratxí, membre de la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX)

Recuperant el patrimoni. Els molins del pla de Sant Jordi, de Palma, el major Parc Eòlic del món
per KIKA COLL i BORRÀS (directora insular de Patrimoni del Consell de Mallorca)