UCE - Campus virtual universitari

L'Església, en el procés d'adaptació a la societat laica del segle XXI, viu a l'Europa occidental un abandonament progressiu de la pràctica religiosa i una disminució constant d'infants batejats. L'escola concertada d'arrel religiosa es manté viva, però amb moltes dificultats de finançament que suposen autèntics problemes de supervivència per a moltes escoles. El fet religiós està postergat, menystingut, maltractat i amagat pels mitjans de comunicació, que només transmeten una imatge negativa de la realitat eclesial. El fenomen de la immigració recent també afecta la vida de les parròquies, amb una expressió de fe de caire diferent a la que estem habituats. Hi ha una qüestió, però, que comença a ser prou preocupant: la presència de la llengua catalana en la vida de les parròquies disminueix. Alhora, en algunes parròquies concretes, podem observar grups organitzats que pertanyen a nous moviments eclesials que ostensiblement fan totes les seves activitats i celebracions litúrgiques en castellà. Potser és hora que, un cop constatada aquesta realitat, debatem de quina manera podem revertir aquesta situació i cap on mena una Església desarrelada de la tradició tarraconense en la qual progressivament es va imposant el castellà i va perdent la seva mil·lenària identitat, tan ben descrita en el document—que ara sembla abandonat—Arrels cristianes de Catalunya.

La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat reprèn el seminari que, en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, tingué lloc entre els anys 1991 (amb la intervenció del bisbe Antoni Deig) i 1995 (amb la intervenció del bisbe Joan Carrera), coordinat per Salvador Bardolet. Aquesta jornada també vol ser continuadora de les jornades que entre els anys 2005 i 2018 organitzà a Prada l'Associació Cristianisme al Segle XXI, amb la col•laboració d'Església Plural (2008-2009) i les que aquesta darrera entitat organitzà entre els anys 2010 i 2015.

La desigualtat com a resultat de la manca d’igualtat en aspectes concrets i comparables. Desigualtat entre dos o més fets, situacions, realitats, persones, grups, comunitats…, que, tot i llurs possibles diferències, diversitat i identitat, haurien de poder ser iguals, en uns nivells determinats que els equiparen. Alhora, l’evolució de les societats modernes ens fa més individualistes i aparentment més singulars i distints, mentre que la competitivitat del lliure mercat i un creixement permanent ens torna més vulnerables i la globalització i l’acceleració tecnològica, més iguals i més comparables… Així, doncs, la presència de la desigualtat avui és inevitable i es fa present arreu i en tots els àmbits de les societats actuals, tant les democràtiques com les autoritàries.

Aquest fet, que per altres raons s’ha produït sempre, però del qual no es podia parlar, ens obliga ara, als que en podem parlar en trobar-nos en estats democràtics, a fer-ho. I a fer-ho en plural—les desigualtats—per a poder-les detallar i precisar i així, doncs, enfrontar, tot i que totes elles es puguin entendre com a una. L’evolució humana i, amb ella, el progrés social també es mesuren per la progressiva disminució de les desigualtats i la seva detecció en qualsevol domini i per qualsevol raó.