INICIACIÓ ALS PAÏSOS CATALANS: «Per un nou Congrés de la Llengua Catalana»

Coordinador: JOAQUIM MONTCLÚS (Associació Cultural del Matarranya)

Dates del curs: del 17 al 22 d’agost del 2023

Resum del curs: La situació del català ja era complicada al conjunt dels Països Catalans i les darreres eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig passat han acabat de reblar el clau al País Valencià, a les Illes Balears i a la Franja de Ponent: els governs, les diputacions i els consells insulars en mans del Partit Popular i Vox no presagien cap bon escenari. Ara és l’hora que la comunitat educativa, les universitats i les entitats associatives plantin cara als atacs administratius i legislatius contra el català que ja han estat anunciats. Potser és l’hora de dur a terme un nou Congrés de la Llengua Catalana per a fer front a aquesta situació.

INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA OCCITANA

Coordinadors: AITOR CARRERA (Universitat de Lleida) i JAUME FIGUERAS (traductor)

Dates del curs: del 17 al 22 d’agost del 2023

1. Robèrt Lafont (1923-2009), l'amic occità. Als cent anys del seu naixement
Ara fa quatre anys, el 2019, amb motiu dels deu anys de la mort de Robèrt Lafont, la Generalitat de Catalunya va dedicar tot un any a celebrar la memòria d'aquest pensador i home de lletres i d'acció que, tot al llarg de la seva llarga trajectòria, abordà des de múltiples perspectives—lingüística, literària, cultural, sociològica, econòmica i política—el fet occità, per tal d'entendre les dinàmiques que en regeixen l'evolució. Una anàlisi que el portà a considerar unes noves relacions enllà dels Estats, i que fou seguida amb força interès a Catalunya—també des del poder… Enguany us convidem, doncs, amb motiu dels cent anys del naixement de Robèrt Lafont, a seguir l'evolució de la seva amistat amb els catalans i els diferents avatars pels quals es va escaure. Un recorregut en sis sessions que ens permetrà alhora de conèixer com es va descabdellant la seva rica obra de creació—en els camps de la poesia, la narrativa breu, la novel·la, el teatre, la crítica i la història literària—, així com la seva dedicació al fet lingüístic—d'una sociolingüística dita 'perifèrica' a la praxemàtica—, la reflexió socioeconòmica—que el portarà a la denúncia del 'colonialisme interior' i a l'activisme dels anys setanta—i les propostes polítiques—del fet regional i la descentralització als espais transfronterers… Un recorregut, a més, que ens permetrà de recuperar alguns dels militants que, en temps difícils, van treballar per l'amistat occitanocatalana, com ara el poeta Joan Esteve, Andreu Capdevila i Bossom, Gumersind Gomila, Esteve Albert i Jordi-Pere Cerdà. Finalment, dedicarem l'última sessió a comparar el mite mistralià, tot destriant-ne els condicionants i l'atzucac final, i la presència de Lafont entre nosaltres, per tal d'extreure'n les lliçons corresponents. A cada sessió comptarem amb un dossier pedagògic, un Power Point i diversos enregistraments.

2. Introducció a l'occità: sociolingüística, dialectologia i aprenentatge pràctic
L’adscripció gal·loromànica del català ja hauria de ser una qüestió assumida de manera general (més enllà d’estèrils polèmiques del passat), tenint en compte la proximitat genètica i tipològica d’aquesta llengua amb l’occità, el francoprovençal, el francès o les varietats gal·loitàliques. Tanmateix, no hi ha cap mena de dubte que la llengua amb la qual el català presenta més afinitats és sobretot l’occità, fins al punt que alguns filòlegs havien vist al sud de Salses una versió ‘meridional’ de la mateixa llengua d’oc. Avui, en què aquestes posicions estan ja extingides, no podem negar tampoc l’evidència lingüística: l’occità i el català, manllevant els mots del gran Joan Coromines, són llengües bessones que han patit un progressiu allunyament, provocat sobretot per condicionants sociolingüístics diferents. Tanmateix, continuen compartint el mateix codi genètic fins al punt que poden considerar-se com un subgrup específic en el conjunt de les llengües romàniques, la qual cosa posa en evidència que és difícil de conèixer bé qualsevol de les dues branques del diasistema si al mateix temps no es coneix mínimament l’altra.
Aquest curs, que compta sis sessions, té un doble enfocament. D’una banda, s’abordaran aspectes que permetran de conèixer de manera general la llengua occitana: la seua caracterització lingüística (i els seus vincles amb el català), la situació sociolingüística que viu actualment, la diversitat dels dialectes que l’integren (des de Niça a Bordeus) i el procés de codificació i d’estandardització que ha viscut en els darrers cent anys. D’una altra, es mirarà de donar unes eines bàsiques per a adquirir unes competències lingüístiques essencials orals i escrites, amb l’objectiu de poder entendre i utilitzar mínimament l’occità després de conèixer-ne les estructures més generals i el lèxic més rellevant.


CONEIXENÇA DE CATALUNYA NORD: «Catalunya Nord: 40 anys de lluita per la llengua i el país»

Coordinador: ALÀ BAYLAC FERRER (director de l’Institut Franco-Català Transfronterer, Universitat de Perpinyà Via Domícia, i membre de l’Institut d’Estudis Catalans)

Dates del curs: del 17 al 22 d’agost del 2023

Resum del curs: Catalunya Nord, al septentrió dels Països Catalans, se troba a la primera línia de les envestides contra la llengua i la identitat catalana: llengua fora de la llei / il·legal, nom del país dissolt per la Regió, flux migratori descontrolat, índexs socioeconòmics sota mínims… Els anys 1970, Robèrt Lafont gosava parlar de colonialisme interior. Al cap de 55 anys d’UCE a Prada, la situació ha canviat? A millor o a pitjor? La consciència identitària catalana al nord encara produeix catalans? La llengua, encara sabuda pel 20 % de la població i ensenyada a un 20 % d’alumnes, pot revertir una corba de locutors descendent? Diferents testimonis-actors de l’activisme català expliquen en diversos camps—ensenyament, cultura, literatura, política lingüística, mitjans—com treballen en la perspectiva d’una renaixença de la catalanitat comptant amb el suport de la resta del país.