correu@uce.cat +34 933 172 411

ÀREA DE MÚSICA
Construir la música d'un país en llibertat

del 20 al 22 d'agost del 2021

Fent un repàs per la història de la música catalana constatem que els períodes d’una prosperitat i una creativitat musical més grans corresponen als episodis en què el país ha gaudit de més llibertat i plenitud política i econòmica.
Cal remuntar-se als anys de l'Ars Nova durant el segle XIV, per a veure que la capella de la cort barcelonina era admirada per la noblesa i els reialmes europeus. Durant els anys de la República, Barcelona fou un centre de creació contemporània referent en l’àmbit internacional. No venia de nou. L'anhel de l'excel·lència en les arts i en la tecnologia venia de lluny i, a partir del reconeixement, aquesta excel·lència s'entenia com un signe d'identitat, que calia preservar. La dictadura volgué aniquilar aquesta aspiració i esclafà tota iniciativa, que, malgrat tot, amb el desig de llibertat i la resistència cultural, permeté la supervivència del país, gràcies també a la creació musical que volgué mirar més enllà dels murs imposats. El curs també analitzarà el paper que té la música en el procés actual de construcció del país, des de la cohesió col·lectiva, des de la lluita pel reconeixement i la llibertat.

L’evolució de la cobla a Catalunya Nord: la construcció de la identitat
per ORIOL LLUÍS I GUAL (director del Museu de la Música de Ceret)
dia 20, de les 9 a les 10 del matí

La Cobla Barcelona: un instrument de propaganda republicana
per ALBERT FONTELLES I RAMONET (músic i investigador)
dia 20, de les 10 a les 12 del migdia

La Cobla Barcelona es va presentar el 30 de març del 1922 al Teatre Tívoli. En pocs anys va assolir un protagonisme important en la vida cultural catalana i va ser considerada una institució musical amb un alt valor educatiu, que anhelava el rigor i l’excel·lència interpretativa. La formació va actuar en sales catalanes i europees emblemàtiques, va estrenar obres de prominents compositors catalans i va oferir recitals a autoritats musicals, com Richard Strauss, Manuel de Falla o Igor Stravinskij. També va participar en esdeveniments destacats, com l’Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929), les festes de la Proclamació de la República a Madrid (1932) o la inauguració del Pavelló de la República de l’Exposició Internacional de París (1937). El 1932 el Govern la va distingir amb el títol de Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya. Durant la Guerra Civil, va fer dues gires europees per a defensar la República amb la millor arma: la cultura.

Música, identitat i consciència nacional. La música com a eina de construcció nacional a la Catalunya contemporània
per JAUME CARBONELL I GUBERNA (Universitat de Barcelona)
dies 21 i 22, de les 9 a les 10 del matí

A partir de mitjan segle XIX molts pobles, nacions i cultures europees i també americanes van viure processos de construcció de la seva ‘música nacional’. Fou el que s’anomenà el ‘nacionalisme musical’. Catalunya no fou aliena a aquest procés. Des d’aleshores i fins als nostres dies, la música ha estat una eina de construcció nacional. Des del moment en què existeix la necessitat de sentir-se part de quelcom comú, la música hi té un paper essencial per la seva capacitat de cohesionar. La música es pot erigir en bandera, símbol i arma, com també pot esdevenir eina integradora, educadora, edificadora i trencadora. El curs analitzarà diversos episodis per a entendre aquest procés.

Josep Anselm Clavé i la revolució cantada
per ANNA COSTAL I FORNELLS (ESMUC)
dia 21, de les 10 a les 12 del migdia

Després de constatar que tant la via violenta com la materialització del socialisme utòpic no són útils per a assolir el progrés social i polític cap al bé comú, a mitjan segle XIX Josep Anselm Clavé proposa una revolució cantada: la música com a eina per a associar, instruir i crear llaços fraternals entre les classes populars i, alhora, generar una consciència col·laborativa entre totes les capes de la societat. Els Cors de Clavé van esdevenir un element clau en l’assumpció dels ideals republicans en una de les èpoques més primordials per a la construcció de la Catalunya contemporània.

Música, noucentisme i República: Baltasar Samper i l’avantguarda musical
per AMADEU CORBERA (Conservatori Superior de Música de les Illes Balears)
dia 22, de les 10 a les 12 del migdia

Baltasar Samper i Marquès (1888-1966), mallorquí de naixement, va ser un dels personatges de la vida musical catalana més influents i destacats entre la dècada de 1920 i el final de la Guerra Civil. Cèlebre compositor, pianista, director d’orquestra, etnomusicòleg i crític musical, va ser especialment reconegut en aquest darrer camp, a través dels seus escrits a La Publicitat. Gràcies a les seves activitats, Samper va esdevenir el principal portaveu d’una manera d’entendre la modernitat i l’avantguarda musical sota els preceptes del noucentisme, liderant els debats i definint els límits estètics i polítics del que havia de ser la nova música per al nou país que el catalanisme volia construir, i que va tenir l’oportunitat de fer-ho a partir del 14 d’abril del 1931.