Universitat Catalana d'Estiu

1. La literatura occitana al Llemosí, de l'època dels trobadors al segle XXI

per JAUME FIGUERAS (traductor)
del 17 al 22 d'agost, de les 3 a les 4 del capvespre

AI, LEMOSIN!
Enguany, és una incursió en el ric patrimoni literari occità del Llemosí que us proposem: de l’espectacular florida de la Fin’Amors, a mitjan segle XII, en temps de Bernat de Ventadorn, Bertran de Bòrn i Arnaut Danièl, a la imposant cosmogonia poètica i etnogràfica que Marcèla Delpastre bastí tot al llarg de la segona meitat del segle XX.
Una producció que, vista superficialment, podria semblar perifèrica i fins marcada per l’exigüitat i la discontinuïtat, però que considerada de més a prop sorprèn per la brillantor de nombrosos moments, com ara l’esplèndid planter de poetes contemporanis—amb noms com Pau-Loís Grenier, Albert Pestour, Jan Mouzat i Bernat Lasfargas—, l’aventura intel·lectual, encara en curs, aglevada al voltant de la revista Lo Leberaubre, que infon una desinhibida modernitat en l’imaginari llemosí, tot empeltant-lo en el fantàstic—ben viva en Michèu Chapduèlh i Jan dau Melhau—, la potent obra en curs de narradors com Jan Ganhaire, oberta a tots els gèneres, o la vitalitat de la figura de contaires i contairinas.
Esteu totes i tots convidats, doncs, a resseguir vuit segles de creació en òc en terres llemosines i perigordines, tot passant pels testimonis que ens han arribat d’època barroca (Capiòta, Las amors de Colin e Alison, Rencontre dels bergers perigordins), per la producció burlesca i edificant del segle XVIII, per l’aportació de les escoles felibrenques de la fi del XIX i primer terç del XX (de Josèp Ros a Joan-Baptista Chèze), per l’abrandat lirisme de poetes de l’època d’entreguerres com Grenier o Pestour i dels qui van fer el salt a l’occitanisme (Mouzat, Delluc, Teneze, Lasfargas), per l’esplèndida renovació empresa pel grup de Lo Leberaubre a partir dels anys seixanta i setanta (Chapduèlh, Melhau, Delpastre, Rolet, Ganhaire, Berland), sense oblidar els qui bastiren la seva obra a l’ombra, com Antòni Dubernat…
I, per acabar, considerarem els autors més recents, com Domenica Decamps, Adelina Yzac, Bernat Combi, Monica Sarrasin, Benedicta Bonnet, Cecila Chapduèlh, Joan-Pèire Reidi, Joan-Pèire Lacomba, Jacme Fijac, Felip Angelau, Estève Ros, Jaume Chauvin, Francesa Dudònhon etc.

---

2. Introducció a l'occità: sociolingüística, dialectologia i aprenentatge pràctic

Tot i que molts catalans encara ho ignorin, la llengua occitana és oficial al Principat de Catalunya d’ençà del 2006. Prèviament ja ho era a la Vall d’Aran, territori on es parla gascó, un dels sis grans dialectes de la llengua d’oc. Això contrasta amb la manca d’oficialitat de l’occità a l’estat francès (on el seu domini lingüístic ocupa aproximadament una tercera part de l’Hexàgon), que manté una actitud permanent d’hostilitat, de negació o de desídia activa envers les llengües mal anomenades regionals, la més important de les quals, des d’un punt de vista quantitatiu, continua essent l’occità. Tanmateix, any rere any, se succeeixen les mostres d’adhesió a la llengua i les iniciatives de promoció gràcies a un tenaç moviment associatiu que posa en evidència els que voldrien veure en la varietat de Mistral o de Bodon una llengua gairebé extingida. L’objectiu d’aquest curs és, doncs, d’introduir els estudiants al coneixement de l’occità des d’un doble vessant. D’una banda, vol fer-ne conèixer la situació social tant des d’un punt de vista històric com des d’una òptica que no negligeixi els esdeveniments més recents—fet i fet, prou rellevants—. D’una altra, volem que els alumnes obtinguin a l’acabament del curs una certa capacitat comunicativa en occità, mitjançant l’adquisició ràpida de competències fonètiques, morfosintàctiques i lexicals, i el coneixement dels recursos comunicatius més freqüents en occità referencial o estàndard, si cal amb la utilització de recursos audiovisuals o musicals. En aquest sentit, és fonamental l’aprofitament dels recursos que forneix la mateixa llengua catalana, atès que un catalanoparlant no parteix mai de zero quan s’endinsa en l’occità. Ja se sap que si les altres varietats romàniques són germanes, el català i l’occità són llengües bessones.

La llengua occitana. Espai territorial i aspectes generals
per AITOR CARRERA (Càtedra d'Estudis Occitans, Universitat de Lleida)
dia 17, de les 4 a les 5 del capvespre

L'occità davant de les llengües romàniques veïnes. Occità i català
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 18, de les 4 a les 5 del capvespre

Qüestions de codificació i de variació dialectal. Iniciatives de promoció de la llengua
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 19, de les 4 a les 5 del capvespre

Iniciació a l'occità. Grafia i fonètica
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 20, de les 4 a les 5 del capvespre

Recursos expressius bàsics
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 21, de les 4 a les 5 del capvespre

Qüestions morfològiques i lexicals
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 22, de les 4 a les 5 del capvespre