Universitat Catalana d'Estiu

El recent pacte climàtic d’Egipte, suposa en el millor dels casos un progrés moderat respecte el de Glasgow (2021), el de Berlín (2015) i el de Copenhaguen (2009), però no pas el que el planeta necessita.
A la conferència de les Nacions Unides COP27, celebrada a Egipte, s’arribà a un acord per a proporcionar finançament per a les pèrdues i els danys als països vulnerables afectats pel canvi climàtic. Aquest és un resultat històric que beneficia els països més vulnerables, una acció en la qual alguns portaven anys insistint. També s’establí el compromís de limitar l’augment de temperatura a 1,5 ºC per damunt dels nivells preindustrials, cosa que serví perquè alguns països reforcessin l’acció de reduir la temperatura i prestessin suport al finançament per als països en desenvolupament.
La declaració de limitar l’esclafament a 1,5 ºC per a l’any 2100 requereix accions ràpides i profundes de gasos d’efecte hivernacle (GEH), com les reduccions de CO2 en un 45 % per al 2030 amb relació a les emissions del 2010, i fins a 0 el 2050, i reconeix que hi ha d’haver una acció accelerada per a aquesta dècada, que es qualifica de crítica.
És el moment de replantejar-nos el model de vida que volem, per a no perpetuar el que ara mateix vivim, un model que afecta directament i proporcionalment les bases de la civilització occidental. Un model que ens arriba instaurat per aquesta moderna societat industrial i tecnològica, que ens aporta coneixement, però que es caracteritza pel model d’apropiació, amb riscos i incerteses que estan per sota de la capacitat de càrrega dels sistemes naturals. Alguns autors com Martí Boada ho defineixen com a ‘crisi civilitzatòria’ perquè ens afecta a escala global, d’una manera transversal, perquè no distingeix classes socials, ni races, ni religions, ni nacions i estats, atesa la impossibilitat dels humans de defugir les lleis de la natura.
És el moment de proposar polítiques que pretenguin contribuir a superar la dependència del creixement econòmic dels països, i proposar canvis en les polítiques nacionals i internacionals cap a un major esforç per a millorar el medi ambient, la conservació de la biodiversitat i el benestar humà.
Parlarem de totes les problemàtiques del canvi climàtic que afecten, a nivell planetari, l’ús de l’aigua, l’agricultura, la biodiversitat i el benestar de les persones. Ens demanarem què cal fer per a canviar-ho.

Canvi climàtic i aigua: com reduïm la nostra vulnerabilitat?
per GABRIEL BORRÀS (responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, OCCC)
D’acord amb la Llei 16/2017, del 1r d’agost, del canvi climàtic, el Govern de la Generalitat va aprovar, el 17 de gener d’enguany, l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic, horitzó 2030 (ESCACC30). L’objectiu de l’ESCACC30 és reduir la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic bo i incrementant la capacitat adaptativa del país, dels sistemes naturals i dels sectors socioeconòmics. L’aigua i la gestió del territori són peces clau en aquest procés d’adaptació.
dia 17, de les 9 a dos quarts d’11

El canvi climàtic d’origen antròpic com a intensificador d’extrems: la sequera
per MANOLA BRUNET (catedràtica de geografia a la Universitat Rovira i Virgili, presidenta del Comitè Permanent de Serveis Climàtics de l’Organització Meteorològica Mundial)
La xerrada abordarà les proves del canvi climàtic i les afectacions observades en els diferents components del Sistema Terra, alhora que n’explorarà les causes i les conseqüències, especialment en els extrems meteorològics, climàtics i hidrològics, amb el punt de mira posat en la sequera i la seva evolució a Catalunya.
dia 17, de dos quarts d’11 a les 12 del migdia

Comptant papallones per a entendre la relació entre el canvi global i el declivi dels insectes
per PAU COLOM I MONTOJO (doctor en ecologia terrestre, Universitat de les Illes Balears)
Tres dècades de seguiment de papallones als Països Catalans ha permès analitzar les tendències poblacionals de les espècies en un context de canvi climàtic i pèrdua d’hàbitat natural a la regió mediterrània. Aquesta investigació ha estat possible gràcies a un projecte de ciència ciutadana amb la col·laboració de centenars de voluntaris.
dia 18, de les 9 a dos quarts d’11

La transició energètica col·lectiva: clau per a la lluita contra el canvi climàtic
per JOAN PONS I SOLÉ (ambientòleg i consultor jurídic ambiental a INSTA Serveis Jurídics Ambientals)
L’energia, com la produïm, com la consumim i com la distribuïm, són aspectes clau que cal abordar quan parlem de lluita contra el canvi climàtic i transició energètica. Fer-ho col·lectivament i trencant amb els models monopolitzats i lluny del control ciutadà, ha de ser la clau que garanteixi un nou model més just, distribuït i ambientalment responsable.
dia 18, de dos quarts d’11 a les 12 del migdia

Incendis forestals en el context del canvi climàtic
per JORDI CASTELLVÍ I GASCO (sotsinspector de la unitat tècnica del Grup d’Actuacions Forestals GRAF, Generalitat de Catalunya)
dia 19, de les 9 a dos quarts d’11

Justícia ambiental en temps d’emergència climàtica
per MAR SATORRAS (doctora en ciència i tecnologia ambiental, investigadora de l’Institut Metròpoli, Universitat Autònoma de Barcelona, i del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global, TURBA-UOC)
A mesura que vivim els efectes del canvi climàtic, constatem que no impacta de la mateixa manera en totes les persones, i territoris. Així mateix, les responsabilitats, i per tant la nostra contribució en forma d’emissions, també són diferenciades. En aquesta xerrada, abordarem com la justícia climàtica serveix per a entendre i revertir aquestes desigualtats i injustícies, entre persones, entre territoris, i fins i tot entre generacions.
dia 19, de dos quarts d’11 a les 12 del migdia