Universitat Catalana d'Estiu

Els músics i els artistes en general, al llarg de diferents moments de la història, s’han posicionat davant situacions adverses, enfront de la guerra, l’autoritarisme, els sistemes totalitaris o la repressió. Les nacions i les cultures minoritzades molt sovint han emprat l’expressió artística, i moltes vegades la música, per a denunciar, difondre continguts, animar, convocar… o simplement refermar la voluntat de ser, a través de la pròpia veu i l’essència tradicional. Ho veiem arreu del món, i també als Països Catalans. I en els darrers temps, els esdeveniments ens demanen un posicionament: cal aprendre de la història.

Més enllà de la música. El compromís musical
per JOAN CUSCÓ I CLARASÓ (UB)
La música és una part fonamental de la consciència humana. Un element integrador i transformador d’ella. I aquest fet atorga als músics i a la música un paper polític en el sentit ampli del terme. Un ‘compromís amb els elements fonamentals de la consciència política’, en podríem dir. Amb els elements fonamentals de la llibertat, de la tolerància. Sobretot a partir del romanticisme. A casa nostra, en trobem el millor exemple en Pau Casals i Defilló (1876-1973). Però no pas l’únic. També un autor que d’entrada va voler fugir de l’activitat política com Josep Soler i Sardà (1935-2022) va col·laborar amb el moviment de la Nova Cançó, va escriure un peça amb motiu de l’assassinat de Salvador Puig i Antich (1948-1974) pel règim franquista i va fer apostasia de l’Església catòlica el dia que aquesta va beneir el cop d’estat de Pinochet.
dia 21, de les 9 a les 12 del migdia

Censura i Nova Cançó
per JOAQUIM VILARNAU I DALMAU (periodista musical) i MARIA SALICRÚ I MALTAS (etnomusicòloga)
En aquesta sessió pretenem divulgar com funcionava la censura musical durant la dictadura franquista i com aquesta va perjudicar la Nova Cançó. Quins arguments tenien els censors? Com van esquivar els músics les denegacions i les prohibicions? Quines cançons no van poder ser mai enregistrades? Pretenem aportar com funcionava el mecanisme censor del Ministerio de Información y Turismo i de les seves delegacions provincials i, així mateix, explicar l’alt grau d’implicació que tenia el Govern Civil i la policia pel que fa als concerts en directe. Tractarem un tema que tristament torna a estar en voga.
dia 22, de les 9 a les 12 del migdia

Victòria dels Àngels (1923-2005) a Prada l’any 1959
per JAUME COMELLAS I COLLDEFORNS (Universitat Pompeu Fabra)
En l’escaiença del centenari del naixement de la soprano Victòria dels Àngels, resulta oportú recordar-ne la trajectòria artística excepcional i la personal, tan atapeïda de vivències també excepcionals, de colors diversos. I entre les més satisfactòries, hi ha la relació que va mantenir amb Pau Casals, amb qui l’any 1959 a Prada va compartir dos concerts, precedits pels dos que un any abans havien ofert a San Juan de Puerto Rico; cosa que confirma una relació artística i personal d’una significació ben alta.
dia 23, de les 9 a dos quarts d’11 del matí

Música i lluita pels drets civils. El paradigma americà
per JAUME CARBONELL I GUBERNA (UB)
La lluita pels drets civils ha marcat la història dels Estats Units d’Amèrica fins als nostres dies. I aquesta lluita ha tingut una banda sonora i uns protagonistes. Ha estat una història dolorosa, amb persecucions, prohibicions, censura, i també tenyida de sang. Al llarg de la història ha tingut una gran diversitat de sons, des de les diferents tradicions que han conformat la música americana fins a les expressions actuals de música urbana.
dia 23, de dos quarts d’11 a les 12 del migdia