Universitat Catalana d'Estiu

1. Robèrt Lafont (1923-2009), l'amic occità. Als cent anys del seu naixement

per JAUME FIGUERAS (traductor)
del 17 al 22 d'agost, de les 3 a les 4 del capvespre

Ara fa quatre anys, el 2019, amb motiu dels deu anys de la mort de Robèrt Lafont, la Generalitat de Catalunya va dedicar tot un any a celebrar la memòria d'aquest pensador i home de lletres i d'acció que, tot al llarg de la seva llarga trajectòria, abordà des de múltiples perspectives—lingüística, literària, cultural, sociològica, econòmica i política—el fet occità, per tal d'entendre les dinàmiques que en regeixen l'evolució. Una anàlisi que el portà a considerar unes noves relacions enllà dels Estats, i que fou seguida amb força interès a Catalunya—també des del poder… Enguany us convidem, doncs, amb motiu dels cent anys del naixement de Robèrt Lafont, a seguir l'evolució de la seva amistat amb els catalans i els diferents avatars pels quals es va escaure. Un recorregut en sis sessions que ens permetrà alhora de conèixer com es va descabdellant la seva rica obra de creació—en els camps de la poesia, la narrativa breu, la novel·la, el teatre, la crítica i la història literària—, així com la seva dedicació al fet lingüístic—d'una sociolingüística dita 'perifèrica' a la praxemàtica—, la reflexió socioeconòmica—que el portarà a la denúncia del 'colonialisme interior' i a l'activisme dels anys setanta—i les propostes polítiques—del fet regional i la descentralització als espais transfronterers… Un recorregut, a més, que ens permetrà de recuperar alguns dels militants que, en temps difícils, van treballar per l'amistat occitanocatalana, com ara el poeta Joan Esteve, Andreu Capdevila i Bossom, Gumersind Gomila, Esteve Albert i Jordi-Pere Cerdà. Finalment, dedicarem l'última sessió a comparar el mite mistralià, tot destriant-ne els condicionants i l'atzucac final, i la presència de Lafont entre nosaltres, per tal d'extreure'n les lliçons corresponents. A cada sessió comptarem amb un dossier pedagògic, un Power Point i diversos enregistraments.

De la creació de l’IEO (1945) a La revolució regionalista (1968)
Ja des del 1950, en què viatja per primer cop a Barcelona, Robèrt Lafont està en contacte amb la intel·lectualitat catalana que manté vives les institucions en la clandestinitat i participa en diverses plataformes i trobades, com ara la revista Vida Nòva, l’encontre entre escriptors i occitans al Pirineu del 1957, el Concurs de Poesia de Cantonigròs—on coneixerà Riba—, el primer viatge escolar al Principat amb els seus alumnes de Nimes etc.
dia 17, de les 3 a les 4 del capvespre

Del COEA (1964) a la candidatura a la presidència de la República (1974)
La traducció de La revolució regionalista (1968) i Per una teoria de la nació (1969), així com la seva presència en nombrosos fòrums—dels Jocs Florals de Marsella (1967) i Tübingen (1970) o la revista Nous Horitzons a la Universitat Catalana d’Estiu (1968, 1971, 1972), els Premis Octubre (1974) o el Congrés de Cultura Catalana (1977)—fan de Lafont un referent per al catalanisme que es prepara per a la recuperació de la llibertat i les institucions. D’aquest interès, n’és una bella mostra la traducció de la Història de la literatura occitana (1973), feta per Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu.
dia 18, de les 3 a les 4 del capvespre

De la sortida de l’IEO (1981) a l’anàlisi prospectiva d’una nova Europa
La valoració acadèmica a Catalunya de l’aportació lafontiana i els primers reconeixements públics, com ara la Creu de Sant Jordi (1987), així com la seva participació al Festival de Poesia de Barcelona (1991) i en plataformes comunes com el CAOC (1979) o la FOC (1994), coincideixen en el temps amb el període en què Lafont, de Florència estant, més des de la recerca que no des de les plataformes militants, proposa una nova orientació per a l’occitanisme, enllà de la celebració identitària, amb obres que seran puntualment traduïdes en català com Temps tres i Nosaltres, el poble europeu, totes dues del 1991.
dia 19, de les 3 a les 4 del capvespre

De l’Eurocongrés 2000 a La il·lusió occitana (2006)
La celebració de l’Eurocongrés 2000, a cavall dels espais occitans i catalans, que suposà un bell esforç i mobilitzà cents de participants, fou ben segur uns dels fruits de la tenaç tasca lafontiana, massa recent encara perquè puguem sospesar-ne la transcendència—de les institucions a la societat civil…
La presència reiterada de Lafont en múltiples publicacions en aquest tram final de la seva vida—que es clou amb l’epíleg a La il·lusió occitana d’August Rafanell—ens deixa, però, un testimoni ben viu de les seves propostes de futur, com es feu evident arran de la seva mort, el 2009, amb les diverses reaccions que hi hagué.
dia 20, de les 3 a les 4 del capvespre

L’interès pel Lafont creador: un tema pendent…
En contrast amb aquestes valoracions, però, resta l’escàs interès que ha desvetllat la seva creació literària, que a hores d’ara compta tot just amb uns quants poemes traduïts, un parell de narracions i la novel·la L’illa dels immortals, versionada per Joan-Lluís Lluís.
Us proposem, doncs, d’abordar aquests textos, tot situant-los en l’ampli ventall de gèneres i registres que defineix l’obra de creació lafontiana, i acompanyant-los de la lectura d’una mostra dels textos més rellevants de la seva prosa: de Vida de Joan Larsinhac (1951) i Lei camins de la saba (1965) a La Reborsièra (1991), tot passant per L’Icòna dins l’iscla (1971), Bertomieu (1986) i La Fèsta (1983, 1986).
I, si el temps ens ho permet, farem un tast de la seva poesia...
dia 21, de les 3 a les 4 del capvespre

Mistral i Lafont al mirall català
De la confrontació entre el mite mistralià tal com fou embastat a Catalunya abans de la seva mort, el 1914, amb la traducció gairebé immediata de tots els seus llibres i una presència seguida en l’actualitat mediàtica, i el ressò que Robèrt Lafont ha tingut entre la intel·lectualitat i la classe política catalanes, tot al llarg de la segona meitat del segle xx i el tombant del 2000, esperem poder extreure algun aclariment pel que fa a les dinàmiques que han regit fins ara les relacions occitanocatalanes.
dia 22, de les 3 a les 4 del capvespre

---

2. Introducció a l'occità: sociolingüística, dialectologia i aprenentatge pràctic (ANUL·LAT PER MALALTIA)

L’adscripció gal·loromànica del català ja hauria de ser una qüestió assumida de manera general (més enllà d’estèrils polèmiques del passat), tenint en compte la proximitat genètica i tipològica d’aquesta llengua amb l’occità, el francoprovençal, el francès o les varietats gal·loitàliques. Tanmateix, no hi ha cap mena de dubte que la llengua amb la qual el català presenta més afinitats és sobretot l’occità, fins al punt que alguns filòlegs havien vist al sud de Salses una versió ‘meridional’ de la mateixa llengua d’oc. Avui, en què aquestes posicions estan ja extingides, no podem negar tampoc l’evidència lingüística: l’occità i el català, manllevant els mots del gran Joan Coromines, són llengües bessones que han patit un progressiu allunyament, provocat sobretot per condicionants sociolingüístics diferents. Tanmateix, continuen compartint el mateix codi genètic fins al punt que poden considerar-se com un subgrup específic en el conjunt de les llengües romàniques, la qual cosa posa en evidència que és difícil de conèixer bé qualsevol de les dues branques del diasistema si al mateix temps no es coneix mínimament l’altra.
Aquest curs, que compta sis sessions, té un doble enfocament. D’una banda, s’abordaran aspectes que permetran de conèixer de manera general la llengua occitana: la seua caracterització lingüística (i els seus vincles amb el català), la situació sociolingüística que viu actualment, la diversitat dels dialectes que l’integren (des de Niça a Bordeus) i el procés de codificació i d’estandardització que ha viscut en els darrers cent anys. D’una altra, es mirarà de donar unes eines bàsiques per a adquirir unes competències lingüístiques essencials orals i escrites, amb l’objectiu de poder entendre i utilitzar mínimament l’occità després de conèixer-ne les estructures més generals i el lèxic més rellevant.

La llengua occitana avui: situació sociolingüística
per AITOR CARRERA (Càtedra d’Estudis Occitans, Universitat de Lleida)
dia 17, de les 4 a les 5 del capvespre

L’occità i el català. Llengües bessones, llengües per elaboració?
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 18, de les 4 a les 5 del capvespre

Diversitat territorial, codificació i estandardització de la llengua occitana
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 19, de les 4 a les 5 del capvespre

Convencions gràfiques de la llengua occitana i aspectes fonètics
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 20, de les 4 a les 5 del capvespre

Qüestions bàsiques de morfologia i lèxic. I
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 21, de les 4 a les 5 del capvespre

Qüestions bàsiques de morfologia i lèxic. II
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 22, de les 4 a les 5 del capvespre