ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
Biodiversitat i canvi climàtic. La ciutat com a ecosistema
Coordinador: Dr. JAUME MARLÈS I MAGRE (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 19 d'agost del 2024
En la darrera Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, o la conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), que es va celebrar a Dubai (del 30 novembre al 12 de desembre del 2023), 198 països van firmar l’acord que va reconèixer la necessitat de reduir de manera profunda i ràpida els combustibles fòssils. Per a limitar l’escalfament global a 1,5 ºC, l’acord estableix que cal reduir les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle un 43 % fins al 2030 i un 60 % fins al 2035 en relació amb els nivells del 2019, i que les emissions netes de CO2 arribin a zero el 2050. Cal fomentar la mitigació i l’adaptació climàtica, i promoure la biodiversitat. Un dels temes ambientals d’aquest any 2024 és centrar-nos en la restauració de la terra, la desertització i la resistència a la sequera, i informar-ne la població per a sensibilitzar-la en relació amb els temes ambientals.
El curs de ciències de la natura també ho farem amb una mirada a la ciutat. L’any 1900 un 10 % de la població mundial vivia en ciutats; actualment és un 54,8 % aproximadament, i a Europa ja és més del 85 % la població que viu en ciutats. La infraestructura que cal per a cobrir les necessitats dels elements primaris a les ciutats és molt gran, i això es tradueix en forma d’emissions. Les ciutats són les responsables del 70 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a escala mundial. Podem dir que el món és urbà, i el consum a les ciutats és en gran part el que genera el canvi climàtic, però també les ciutats són les responsables d’afrontar aquesta crisi ambiental, i per tant tenen un paper clau en la cultura de la sostenibilitat.
Davant la situació actual de canvi climàtic que afrontem, amb uns anys de sequeres reiterades i restriccions d’aigua, com és possible fer realitat la permanència i l’augment de la biodiversitat urbana amb la falta d’aigua?
La biodiversitat és una indicadora de qualitat de vida. El bon estat, la mida, i la situació o facilitat d’accés al verd augmenta l’esperança de vida, millora l’activitat física i mental, i millora la salut de la població en general. El verd i la biodiversitat aporten uns serveis ambientals i ecosistèmics vitals per a la nostra vida diària, com la disminució de l’efecte ‘illa de calor’ a la ciutat.
Al curs parlarem dels problemes ambientals, però també mirarem de cercar solucions a escala local que poden tenir una incidència planetària. Parlarem de l’ecologia, de la biodiversitat, de l’agricultura, del benestar de les persones, i de la importància que tenen les ciutats per a afrontar l’escenari actual de canvi climàtic.
La ciutat com a ecosistema
per JAUME MARLÈS I MAGRE (doctor en ciència i tecnologia ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 17, de les 9 a dos quarts d’11 del matí
Parlarem d’entendre la ciutat com a ecosistema, de com connectar la ciutat a l’espai adjacent, de la importància de la natura a la ciutat davant la situació de canvi climàtic, de la salut i el benestar de les persones, i la biofília als més petits.
El canvi climàtic d’origen antròpic com a intensificador d’extrems: la sequera
per SAMUEL REYES (director de l’Agència Catalana de l’Aigua, ACA, Generalitat de Catalunya)
dia 17, de dos quarts d’11 a les 12 del migdia
La xerrada abordarà les evidencies del canvi climàtic i les afectacions observades en els diferents components del Sistema Terra, al cop que explorarà les seves causes i conseqüències, especialment en els extrems meteorològics, climàtics i hidrològics, amb el punt de mira posat a la sequera i la seva evolució a Catalunya.
Els espais periurbans, reptes i oportunitats. Anelles verdes
per LAUREÀ JORDI GINÉ I BENAIGES (professor associat al Departament de Geografia, Universitat Rovira i Virgili, i cap de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Tarragona, Generalitat de Catalunya)
dia 18, de les 9 a dos quarts d’11 del matí
El creixement urbanístic de les grans urbs i la necessitat de proveir-les de serveis i infraestructures en determinen els límits i dibuixen espais en transformació constant, espais que han estat definits com a ‘zones periurbanes’. La mateixa necessitat d’ordenar aquests espais, juntament amb la cada vegada més consciència dels valors ambientals que poden assolir aquests espais i de la seva importància tant per a la conservació de la biodiversitat com per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans que representa un medi ambient cuidat, ha portat a desenvolupar projectes d’ordenació de l’espai periurbà amb criteris de regeneració ambiental i paisatgística d’una importància cabdal.
Presentarem alguns exemples d’aquests projectes i repassarem els principals valors i serveis ecosistèmics que ofereixen als ciutadans.
Reptes i oportunitats per a la conservació de la biodiversitat aquàtica a Catalunya
per NÚRIA BONADA (catedràtica d’ecologia, Institut de Recerca de la Biodiversitat, Universitat de Barcelona)
dia 18, de dos quarts d’11 a les 12 del migdia
Els ecosistemes aquàtics de les regions mediterrànies—com els que trobem en gran part de Catalunya—són considerats punts calents de biodiversitat, i contenen espècies adaptades a les condicions ambientals canviants que imposa l’estacionalitat. Tanmateix, aquesta biodiversitat està greument amenaçada per pertorbacions molt variades (contaminació orgànica, canvis en el paisatge, espècies invasores, salinització, contaminants emergents…), que urgeixen mesures de gestió i conservació específiques, així com el reconeixement de la ciutadania.
Biodiversitat vegetal urbana i salut. Com l’afecta el canvi climàtic?
per JORDINA BELMONTE I SOLER (doctora en botànica, Universitat Autònoma de Barcelona, i presidenta de la Institució Catalana d’Història Natural, ICHN, i de l’European Aerobiology Society (EAS)
dia 19, de les 9 a dos quarts d’11 del matí
Parlarem sobre les plantes que viuen a la ciutat, tant de manera espontània com cultivada, i més particularment del seu procés de pol·linització. Ens enfocarem sobretot en la seva relació amb la salut de persones i animals i en quina informació ens aporten en referència al canvi climàtic.
Negociacions multilaterals en el marc del canvi climàtic: l’Acord de París
per XAVIER-ANDONI TIBAU I ALBERDI (oficial associat de programa, de la divisió de mitigació, Nacions Unides Canvi Climàtic)
dia 19, de dos quarts d’11 a les 12 del migdia
Com són les negociacions internacionals per a abordar el canvi climàtic? Per què un any concret el president d’aquestes negociacions pot ser el president d’una de les petrolieres més grans del món? Què és i què significa l’Acord de París? Cal entendre com funciona el món de les negociacions internacionals en matèria de canvi climàtic, i què hi podem fer com a ciutadans per a empènyer els països a aconseguir acords més ambiciosos!
La planificació i la gestió litoral i els reptes de l’adaptació als nous escenaris
per FRANCESC XAVIER ROIG I MUNAR (doctor en geografia per la Universitat de les Illes Baleares i doctor en geologia per la Universitat de Barcelona, membre del Grup de Ciències de la Terra, Departament de Biologia, UIB, i del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge, Universitat de Girona)
dia 20, de les 9 a dos quarts d’11 del matí
La planificació i la gestió litoral han estat focalitzades en les darreres dècades en l’explotació i la gestió de demandes, lluny de gestió del sistema natural. Actualment els nous escenaris de canvi ens obliguen a nous plantejaments litorals, en què la desconstrucció i la renaturalització prenen força com a nous models.
Per què la infraestructura verda és un element clau per a fer els espais urbans sostenibles?
per MARIONA FERRÀNDIZ I ROVIRA (professora associada de la UAB i investigadora al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, CREAF, i cocreadora de Replantegem)
dia 20, de dos quarts d’11 a les 12 del migdia
A Europa, al voltant del 75 % de la població viu en zones urbanes, on l’urbanisme tradicional afavoreix la probabilitat de tenir problemes de salut per contaminació de l’aire, soroll, temperatura, manca d’espais verds o sedentarisme. Cal, doncs, repensar la manera com planifiquem els espais. Transformar espais perquè les persones hi interaccionen mitjançant la implementació d’infraestructura verda i de solucions basades en la natura, és una manera de caminar cap a la sostenibilitat urbana i de resoldre aquests problemes. A més, fer-ho de manera holística— tenint en compte els eixos: salut i benestar; natura i ecologia; urbanisme i arquitectura; i participació i codisseny—genera un gran impacte positiu i significatiu en la societat.
