Universitat Catalana d'Estiu

La geografia feminista estudia com el gènere i d’altres categories socials interseccionals—l’etnicitat, la classe, l’edat, la sexualitat, la nacionalitat etc.—donen forma a les experiències i les relacions espacials de les persones i els col·lectius. Des dels anys setanta aproximadament, acadèmiques i activistes han discernit desigualtats socioespacials que resten invisibles sota les teories, mètodes i eines de la geografia humana tradicional. En aquest sentit, aquestes geografies tenen la capacitat d’analitzar com les relacions de poder es manifesten a l’espai, i com els espais mateixos poden refermar-les o qüestionar-les. Aquest curs comprèn, en primer lloc, una introducció a la geografia feminista i les desigualtats socioespacials i una sessió centrada en l’edat i l’experiència de fer-se gran en un espai concret. En segon lloc, el curs introdueix una crítica als mètodes i eines tecnològiques de la geografia humana tradicional, i ho complementa amb una sessió aplicada a la concepció dels mapes com a eines emancipadores.

Geografies, gènere i diversitat: de l’escala global a l’escala més íntima
per ANNA ORTIZ I GUITART (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 18, a les 9 del matí
Les nostres experiències espacials no únicament estan construïdes pel fet de ser dones o homes, sinó també per uns altres factors de diferenciació social, com ara l’etnicitat, la nacionalitat, la religió, la sexualitat, l’estatus migratori, l’edat i la llengua, entre d’altres. El concepte d’interseccionalitat ens ajuda a entendre com les identitats són múltiples i com estan configurades a través de relacions de poder, violències estructurals i accés desigual a drets socials, polítics i econòmics. El paper de la diferència i la intersecció de les identitats socials, les relacions de poder que formen les dinàmiques socials a l’espai, les pràctiques i l’activisme social que desafien les desigualtats i les relacions de poder diferents que privilegien certs grups respecte a d’altres, són alguns dels aspectes que esdevenen imprescindibles per definir les geografies feministes actuals.

Cos, llar i barri: experiències quotidianes de dones grans a Barcelona
per ANNA ORTIZ I GUITART (UAB)
dia 18, a dos quarts d’11 del matí
En aquesta xerrada analitzarem, a partir d’una recerca qualitativa, què vol dir fer-se gran al lloc, entenent el lloc com un concepte que inclou diverses escales, des del cos, fins la llar, els espais públics i el barri. S’analitza com les persones grans estudiades configuren la seva vida quotidiana, quines són les seves necessitats diàries i quines estratègies segueixen per a tenir cura d’elles mateixes, mantenir-se actives i connectades socialment en el seu entorn més pròxim.

Cartografiant la justícia socioespacial des d’una perspectiva feminista
per NÚRIA FONT (Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Barcelona)
dia 19, a les 9 del matí
Des de posicions feministes s’ha denunciat com els mapes, els algorismes i les bases de dades reprodueixen relacions de poder aprofitant la seva aparent objectivitat. Les limitacions d’aquestes tecnologies i representacions espacials per a incorporar significats complexos dels llocs, escales, relacions, emocions i temporalitats condicionen la seva utilitat com a eines feministes, descolonials i emancipadores, tot ocultant algunes de les causes estructurals de les desigualtats socioespacials.

Mapes amb perspectiva de gènere, per on comencem?
per NÚRIA FONT (UPF i UB)
dia 19, a dos quarts d’11 del matí
Els mapes no tan sols representen la realitat, sinó que també la configuren i influencien. Allò que no apareix en els mapes, en certa manera, no existeix. Reivindicar el poder dels mapes com a eina crítica i emancipadora requereix apropiar-se'n i utilitzar-los per a donar veu a aquelles persones i col·lectius que pateixen diverses formes d'injustícia social i espacial. Repensarem altres maneres d’utilitzar els mapes i visualitzacions per a convertir-les en eines reivindicatives i transformadores.