Universitat Catalana d'Estiu

Com sempre, els cursos de llengua tenen un component lingüístic i un altre de sociolingüístic. Enguany parlarem de diferents recerques que es porten a terme en els dos camps. El professor Carles Riera ens endinsarà en el món fascinant de les paraules amb diversos temes tractats amb amenitat i rigor. El professor Gabriel Bibiloni, en dos cursos breus, ens parlarà dels cultismes grecs i del lèxic de les rondalles mallorquines. I el professor Bernat Joan ens parlarà de diversos temes de sociolingüística centrades bàsicament en les actituds lingüístiques i els joves.

L’accent fonètic en els cultismes d’origen grec
pel Dr. GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
dies 20 i 21, a les 9 del matí
La terminologia científica, o simplement culta, surt principalment de mots grecs o de mots formats amb arrels gregues. Per exemple, els mots ‘demagògia’ i ‘pedagogia’ comparteixen el segon formant, ‘gogía’ (conducció), però per què un és esdrúixol i l’altre pla? Repassarem com funciona l’accent en llatí i en grec i les possibles interferències de l’espanyol en aquest terreny, un dels més poc estudiats fins ara.

L’anàlisi de corpus lingüístics: un cas aplicat a les Rondalles mallorquines
pel Dr. GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
dies 22 i 23, a les 9 del matí
Aquest serà un curs bàsic per a ensenyar a persones sense coneixements especialitzats el maneig d’eines informàtiques per a fer anàlisis de corpus textuals. Veurem el cas de l’estudi lingüístic—que el professor du a terme—de les rondalles d’Antoni M. Alcover utilitzant una d’aquestes eines.

Mots d’ahir, d’avui i de sempre
pel Dr. CARLES RIERA (Universitat Ramon Llull)
del 20 al 23, a les 10 del matí
1) Paraules de l’antiga saviesa. Els refranys i frases fetes tenen un origen que no sempre coneixem: d’alguns en sabem la procedència (el fet històric o la facècia que els va generar), d’uns altres en descobrim l’origen clàssic (llatí) o la semblança o paral·lelisme amb altres llengües modernes (per exemple, l’anglès); la sessió és també una breu història de la paremiologia catalana.
2) Pompeu Fabra i el llenguatge científic. Seguint la biografia de Pompeu Fabra presentem la seva contribució a la fixació del lèxic en general i, en concret, al lèxic de les diferents àrees científiques.
3) Viatge arreu del món a través de les paraules. Viatgem a aquells indrets (països, regions, contrades, ciutats, pobles, rius, muntanyes etc.) el nom dels quals ha estat habilitat com a nom comú; una excursió lingüística interessant també des d’altres punts de vista: històric, geogràfic, cultural etc.
4) Els noms dels medicaments. Una visió general. Estudiem les denominacions que reben els medicaments (noms genèrics i noms de marca): presentem els principals fàrmacs seguint una classificació de caràcter anatòmic, explicant la utilitat de cada medicament.

Noves recerques en sociolingüística: joves i actituds lingüístiques
pel Dr. BERNAT JOAN (Institut d’Estudis Eivissencs)
del 20 al 23, a les 11 del matí
1) Evolució de l’anàlisi de les actituds lingüístiques. Sobre la conformitat social. L’eretisme afectiu: de Fanon fins a l’actualitat, passant per la síndrome d’Estocolm. Mètodes de recerca en psicologia social: canvis i línies sostingudes. Mètodes d’investigació de les actituds lingüístiques: evolució al llarg del temps.
2) Les actituds lingüístiques entre els joves. Estudi de l’Escola de Formació Guillem Agulló (Òmnium Cultural). Recerca sobre les actituds entre els joves d’Eivissa. Reflexió externa: l’exemple Vilallibre.
3) Centre i perifèria en la recerca sociolingüística. Calen els mateixos mètodes d’anàlisi al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears? Sobre possibles desenfocaments: al voltant del nou ‘dialecte’ entre els joves d’Eivissa. L’anticipació (comparació amb Catalunya del Nord).
4) Nous fenòmens per a la recerca. Elements de postdiglòssia. Modificacions en l’ús emblemàtic de la llengua (italianòfons de Formentera). Excés d’‘integració’ lingüística (el cas del PALIC). Sensacions a la perifèria.