ÀREA DE LLENGUA
La llengua catalana cap al futur
Coordinadora: Dr. GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
del 20 al 23 d'agost del 2026
Enguany l’Àrea de Llengua estarà orientada cap al futur. El futur és la tecnologia, i avui parlar de tecnologia és parlar d’intel·ligència artificial. Per això farem un curs sobre «La llengua catalana i la intel·ligència artificial», en què veurem quin present i quin futur té la nostra llengua en el món de la IA. Tindrem també un curs de sociolingüística sobre estereotips lingüístics i sobre com gestionar-los per a assegurar el futur del català; un curs sobre llenguatge científic i un altre que tractarà de la petjada del cristianisme sobre la llengua catalana.
El català, rèmora del passat o eina per al futur
pel Dr. BERNAT JOAN (Institut d’Estudis Eivissencs)
del 20 al 23, de les 9 a les 10 del matí
I. Estereotips sobre la llengua catalana: llengua regional, llengua autonòmica, patuès, llengua cooficial, llengua oficial, llengua nacional.
II. Qui treballa per a promoure cadascun dels estereotips: els estats espanyol i francès; l’aparell mediàtic espanyol i francès; els mitjans de comunicació catalans; les institucions de la Catalanofonia; l’àmbit educatiu; i els creadors d’imatge.
III. Arguments per a combatre els estereotips: funcionals, culturals, històrics, identitaris…
IV. Català, eina per al futur: raons per a mantenir / aprendre / fomentar la llengua.
Intel·ligència artificial i tecnologies del llenguatge. Reptes i oportunitats
per la Dra. KARINA GIBERT (Universitat Politècnica de Catalunya)
dies 20 i 21, de les 10 a les 12 del matí
El processament de llenguatge natural ha estat una branca de la intel·ligència artificial que ens ha preocupat des de l’inici de la disciplina i que ha donat lloc a unes tecnologies intel·ligents d’alta complexitat que al principi eren molt costoses computacionalment, que ocupaven molt de temps i que resolien relativament els problemes de fer que una màquina pogués interactuar a través de la paraula amb els humans de la manera més natural possible. Després de molta evolució, l’aparició de la intel·ligència artificial generativa obre unes oportunitats úniques per a fer que les tecnologies de la paraula acostin el món digital a la forma com les persones ens comuniquem entre nosaltres. En aquest curs, explorarem les oportunitats que presenta la IA per a parlar i entendre llengües en diferents idiomes des del nou paradigma d’intel·ligència artificial generativa i com la interacció entre persones de diferents idiomes i la comunicació digital ha incorporat unes possibilitats mai abans pensades a través d’aquestes noves tecnologies.
El curs farà un passeig per les tecnologies del llenguatge des de les més tradicionals a les més innovadores, amb un focus especial en el paper del català en el mon digital.
El llenguatge de la medicina
pel Dr. CARLES RIERA (Universitat Ramon Llull)
dies 22 i 23, de les 10 a les 11 del matí
En l’escaiença enguany del norantè aniversari de l’aparició del Diccionari de medicina (1936-2026) de Manuel Corachan, dediquem dues sessions a parlar del llenguatge mèdic:
1. Corachan, Fabra i el llenguatge mèdic
2. Etimologies d’uns quants termes de medicina
El Diccionari de medicina va ser una obra pionera en l’àmbit de les ciències de la salut i de la medicina en català. L’any 1930 l’Associació de Metges de Llengua Catalana el va encarregar al doctor Corachan, que va coordinar un equip nombrós d’experts dels àmbits de la medicina i de les lletres, motiu pel qual també és conegut com a ‘Diccionari Corachan’. Tot i que es va començar a publicar en fascicles el 1932, va ser presentat íntegrament el juliol del 1936, pocs dies abans de l’inici de la guerra civil. La finalitat d’aquesta obra era triple: 1) proporcionar una eina per a escriure els termes mèdics en català correctament i amb precisió; 2) poder copsar millor les expressions que empraven els malalts; i 3) interpretar amb exactitud els manuscrits de medicina antics.
Veurem, en dues sessions, aspectes lingüístics i etimològics d’una sèrie de termes d’aquest àmbit.
La petjada del cristianisme sobre la llengua catalana
Pel Dr. GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
dies 22 i 23, de les 11 a les 12 del matí
Independentment de les creences de cadascú, és un fet innegable que el cristianisme és un dels ingredients, i no pas secundari, de la nostra identitat cultural. Ha conformat totes les formes d’art (arquitectura, pintura, música, literatura etc.) i—el que ara ens interessa—la llengua. No solament el lèxic sinó tot un món de fraseologia que inclou expressions de tota mena, locucions, dites, refranys que no s’entenen sense entendre el cristianisme. És un univers lingüístic en alguna mesura en perill de dissolució, cosa que representaria una reducció no desitjable de la nostra identitat lingüística i cultural.
