L'any 1999 la Conferència General de la UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia amb l'objectiu de divulgar, ensenyar, editar, publicar, traduir i cantar poesia per a tothom, de fer arribar la poesia a les aules, a les llars, als cors, és a dir, de fer que la poesia formi part de les nostres vides de manera permanent.
La poesia contribueix a la diversitat creativa en qüestionar de manera sempre renovada la manera en què utilitzem les paraules i les coses i la manera de percebre i interpretar la realitat. El llenguatge poètic possibilita el diàleg entre les cultures, la diversitat, la lliure circulació d'idees a través de la paraula, la creativitat i la innovació.
El poeta, en la seva condició de persona, assumeix noves funcions, atès que els recitals poètics, amb la lectura de poemes feta pels mateixos poetes, són cada vegada més preuats pel públic i esdevenen un element socialitzador i estructurador de la persona.
El Cicle de poesia catalana consisteix en l'organització de recitals de poesia que promoguin el contacte entre els creadors i el públic assistent, el restabliment del diàleg entre la poesia amb la resta de manifestacions artístiques, el recolzament als petits editors i amb la voluntat de donar una imatge atractiva de la poesia.
La programació del cicle persegueix l'experiència de la poesia viva, l'emoció del vers, l'expressió en llibertat, la paraula dita. Els poetes i les poetesses que despleguen les seves millor virtuts en el recital, combinant una programació diversa que vol mostrar la qualitat de la poesia catalana.
Jacint Verdaguer per Anna Maluquer, dimecres 6 de novembre a les 19:30
Jacint Verdaguer (Folgueroles, Osona, 1845 – Vallvidrera, el Barcelonès, 1902) és l'escriptor català més important i representatiu del segle XIX i, de fet, és el creador del registre literari modern de la llengua catalana. Contribueix a la Renaixença, des de posicions catòliques i conservadores, amb una obra que abasta poesia èpica i lírica, prosa narrativa i periodística i literatura de viatges, per la qual té una enorme repercussió popular, incomparable a l'època. Internat al seminari de Vic, on cursa la carrera eclesiàstica, es familiaritza amb la retòrica i els clàssics i s'inicia en l'escriptura poètica. Entre els seus títols destaquen els poemes èpics de factura romàntica, L'Atlàntida i Canigó, i els reculls poètics Idil·lis i cants místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny. En prosa publica Excursions i viatges, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, un aplec de Rondalles i el recull d'articles publicats a la premsa En defensa pròpia. És proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals del 1880. La producció verdagueriana, musicada per diversos compositors (Nicolau, Morera, Millet, Falla, etc.) i àmpliament imitada, editada i estudiada, ha estat traduïda a moltes llengües. La lectura anirà a càrrec de la rapsoda Anna Maluquer.
Enric Casasses, dimecres 13 de novembre a les 19:30
Enric Casasses (Barcelona 1951), poeta d'obra inclassificable i genuïna, trobador contemporani, narrador i dramaturg. Traductor eventual i recuperador de textos oblidats. Fill intel·lectual de la Barcelona dels últims anys del franquisme, on té una activa presència en el marc de la contracultura, Enric Casasses publica els seus dos primers llibres de poesia, La bragueta encallada (1972) i La cosa aquella (1982), en edicions alternatives. L'any 1991 es publica a l'editorial Empúries una segona edició de La cosa aquella que coincideix amb l'inici del seu reconeixement entre lectors i crítica. Fins avui, té més de 25 llibres de poemes i obté diversos premis per: No hi érem (Premi de la Crítica el 1993), Calç (Premi Carles Riba 1996) o Plaça Raspall (Premi Joan Alcover el 1998), per exemple. La seva poesia beu de diverses fonts i segueix corrents diferents. Sempre amb el tret propi de l'oralitat, Enric Casasses és un gran coneixedor de les més variades tradicions: de la poesia trobadoresca a la poesia surrealista i el moviment dadà, del Renaixement i el Barroc a la cultura underground i la psicodèlia. Els seus versos han estat definits per ell mateix amb fórmules tals com "poema d'alta velocitat de 9.072 versos inèpics" – Uh (1997 i 2007), "poemes en prosa amb estirabot" – Canaris fosforescents (2001)–, "poemes lliures" – D'equivocar-se així (1997)– o "poema pseudonarratiu en prosa retallada" – Que dormim? (2002). Traductor de Conan Doyle, Nerval, Blake i Max Jacob entre molts d'altres, prologuista de diverses obres literàries, dramaturg eventual –publica la peça de teatre Do'm el 2003–, és l'instigador de les publicacions recents de llibres d'escriptors relegats a l'oblit, com ara Juli Vallmitjana o Eduard Girbal i Jaume –amb la connivència d'Edicions del 1984–. Publica també l'edició de Perles de Verdaguer (a quatre mans amb Agnès Prats el 2007) i col·labora amb tres produccions discogràfiques, de les quals la més (re)coneguda és la que fa amb Pascal Comelade l'any 2006, La manera més salvatge. Antologat, traduït, incansable recitador, articulista tenaç, Enric Casasses és el fundador d'una certa manera de fer poesia a la literatura catalana i d'entendre la literatura. Al text "El neguit", del llibre El poble del costat hi diu: "Tradueixo l'aire, interpreto el foc, llegeixo l'aigua i escric damunt la terra". L'any 2012 és reconegut amb el Premi Nacional de Cultura de Literatura.
Francesc Parcerisas, dimecres 20 de novembre a les 19:30
Francesc Parcerisas (Begues, el Baix Llobregat, 1944) és poeta, traductor i crític literari. Professor del Departament de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat vicedirector i cap del Departament de Traducció. Membre destacat de la generació literària dels setanta, ha publicat, entre altres, els llibres de poemes Homes que es banyen (1966), L'edat d'or (1984), Focs d'octubre (1992) i Natura morta amb nens (2000). També com a poeta ha rebut nombrosos premis, com ara el Carles Riba del 1966, el de la Crítica de poesia catalana (1983) i el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, el mateix any. La crítica ha vist L'edat d'or com a un dels llibres de poesia que més van marcar la seva època: A L'edat d'or, Francesc Parcerisas aconsegueix d'escriure, d'una manera extraordinàriament remarcable, el que Dolors Oller anomena "una poesia de l'experiència de la quotidianitat". També s'ha d'esmentar la publicació de la seva obra poètica entre 1965 i 1983, Triomf del present (1991), que va guanyar el premi Lletra d'Or el 1992. Paral·lelament desenvolupa una intensa tasca com a traductor, reconeguda amb el premi de la Crítica Serra d'Or de traducció poètica (1992) per La llanterna de l'arç, de Seamus Heaney, i amb el premi Cavall Verd - Rafel Jaume de traducció poètica (2001) per Un esborrany de XXX Cantos, d'Ezra Pound. Col·labora en revistes culturals i literàries, i aplega alguns dels seus articles i assaigs al recull crític L'objecte immediat (1991). Ha escrit diversos assaigs sobre traducció, com ara Traducció, edició, ideologia (2009) i Sense mans: Metàfores i papers sobre la traducció, Premi Internacional d'Assaig Josep Palau i Fabre (2013).
Estel Solé i Míriam Cano, dimecres 27 de novembre a les 19:30
Estel Solé i Casadellà (Molins de Rei, el Baix Llobregat, 1987) és poetessa i actriu. En el camp de la poesia, l'any 2011 guanyà el Premi Amadeu Oller de Poesia per a Poetes Inèdits amb l'obra Dones que somiaven ser altres dones (Galerada). Si uneixes tots els punts (Galerada, 2013) és el seu segon llibre de poemes. Ha participat en nombrosos recitals i festivals de poesia. Destaquen el Festival Foix (FESTFOIX) organitzat pel CCCB, el Festival Acróbatas, el Festival BarnaSants o el Festival de Poesia de Sant Cugat entre molts d'altres. Ha recitat acompanyant el músic Pedro Guerra i els poetes en llengua castellana Benjamín Prado i Luis García Montero. També ha recitat en diferents ocasions a l'Horiginal de Barcelona, punt de trobada habitual de poetes. Ha fet de presentadora d'actes com La 62 a Nit de Santa Llúcia (Tarragona 2012) o La Llança de Sant Jordi, organitzats per Òmnium Cultural. Ha presentat també el Most Festival de Vilafranca i ha participat com a mediadora i ponent en actes solidaris. Com a actriu actua en films, obres de teatre i sèries de televisió. Durant més de tres anys ha interpretat el paper de Marina a la sèrie «La Riera» de TV3. S'interessa per la dramatúrgia i es forma a l'Obrador de la Sala Beckett amb professors com Rafael Spregelburd, David Plana, Alfredo Sanzol, Jordi Oriol o Carles Batlle. Ha estrenat algunes peces teatrals en forma de workshops i pròximament estrenarà la primera obra de teatre Animals de companyia, dirigida pel director i dramaturg Llàtzer Garcia. Ha treballat com a presentadora de televisió, ha fet de col·laboradora en programes de ràdio a la Cadena Ser i a Catalunya Ràdio i ha col·laborat també com a redactora en les revistes Lamono Magazine i el setmanari El Triangle .
Míriam Cano (Molins de Rei, el Baix Llobregat, 1983), ha estat la guanyadora del premi de poesia Martí Dot 2012 amb el llibre 'Buntsandstein'.
Josep Palau i Fabre, dimecres 4 de desembre a les 19:30
Josep Palau i Fabre (Barcelona 1917 - 2008) fou poeta, assagista, narrador i dramaturg. És considerat un dels màxims experts internacionals sobre l'obra i la personalitat de Picasso, de les quals ha fet estudis que han estat traduïts a una desena de llengües. Té un paper important en la represa de la literatura catalana de postguerra com a creador i editor de la revista Poesia i organitzador de recitals. Ha traduït obres de Rimbaud i de Balzac, entre d'altres. Ha recollit l'obra poètica a Poemes de l'alquimista, i les proses sobre art i literatura a Quaderns de l'alquimista. Ha estat guardonat, entre altres premis, amb la Creu de Sant Jordi (1989), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1999) i el Premi de la Crítica Serra d'Or d'obres completes (2006). La lectura anirà a càrrec de la rapsoda Anna Maluquer.
Jordi Cornudella, dimecres 11 de desembre a les 19:30
Jordi Cornudella (Barcelona 1962) és poeta i editor. És llicenciat en filologia clàssica. Entre la seva obra destaquen els poemaris Felí encès (1995) i El germà de Catul i més coses (1997), amb el que va guanyar el Premi de la Crítica de poesia catalana. També ha publicat assaigs i estudis, i és traductor de prosa i poesia. El 2003 va editar una antologia de poemes universals sobre la guerra, anomenat Maleïdes les guerres. L'any 2010 la seva obra Les bones companyies (Galàxia Gutenberg) va obtenir el Premi Internacional d'Assaig Josep Palau i Fabre; es tracta d'una invitació a la poesia, un repàs per la tradició poètica occidental on s'analitza la influència d'aquesta sobre la creació lírica i la vida dels lectors i on s'exemplifica l'íntima relació entre literatura i vida. Especialment interessants són les seves traduccions de poetes del món clàssic, com ara Marcial. Treballa en el món editorial des del 1986 (Quaderns Crema, COOB '92, Grup 62). Al Grup 62 actualment s'encarrega de l'anomenat «projecte cultural» (poesia, clàssics catalans i universals, obres completes, etc.); a més, assessora els diversos segells del grup, tant els de l'àrea infantil i juvenil com els de l'àrea d'interès general, i fa l'editing de les obres de certs autors contemporanis (com Toni Sala, Jordi Puntí o Jaume Cabré). S'ha responsabilitzat personalment de l'edició de diversos clàssics catalans, com en el cas de l'Obra poètica en vers i en prosa de J.V. Foix (2000). Actualment s'encarrega de les edicions i reedicions de l'obra de Josep Pla a Destino i a La Butxaca.
Mireia Calafell, dimecres 18 de desembre a les 19:30
Mireia Calafell (Barcelona 1980) forma part del grup de recerca Cos i Textualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa a l'associació cultural ArtsMoved. Ha publicat Poètiques del cos (Galerada, 2006) i Costures (Viena Edicions, 2010), obres per les quals ha rebut els premis de poesia Amadeu Oller (2006), el VIII Memorial Anna Dodas (2008) i el Josep M. López Picó de Poesia (2009). La seva poesia ha estat traduïda a l'anglès, holandès, castellà, àrab i portuguès. Ha estat inclosa a les antologies Rebellie (Zirimiri Press, 2012, Holanda), Forked Tongues (Exeter, 2012, Irlanda), Doce poetas catalanes contemporáneos (Editorial Espacio Hudson, 2011, Argentina), A luz nadadora: 9 poetas recentes de espressão catalã (Zunái Revista de Poesia & Debates, 2011, Brasil), Cançons de bressol (Edicions 62, 2011, Barcelona), El poder del cuerpo: Antología de poesia femenina contemporánea (Editorial Castalia, 2009, Madrid) i Pedra foguera: Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Edicions Documenta Balear, 2008). Recentment, ha participat amb poesia inèdita a Màscares i reclams: Vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló (Curbet Edicions, 2011, Barcelona) i Ningú no ens representa: Poetes emprenyats (Editorial Setzevents, 2011, Barcelona). El 2008, va ser convidada a formar part del projecte En tránsito promogut per l'Ambaixada d'Espanya a Abu Dhabi gràcies al qual va publicar un breu recull de poemes amb el títol Àlbum, traduït al castellà, anglès i àrab. Al 2012, ha estat escollida per la Societat Finlàndia-Espanya de Lappeenranta (Finlàndia) per a fer recitals a diferents ciutats fineses al llarg d'una setmana; anteriorment, els poetes convidats a aquesta activitat foren Roc Casagran (2007), Anna Aguilar-Amat (2008), Gemma Gorga (2009), Teresa Colom (2010) i David Castillo (2011). Ha recitat a diferents ciutats catalanes i espanyoles, així com a la Xina, Holanda, Argentina, Itàlia, França i Finlàndia. Actualment treballa en el recital audiovisual “Textures”, amb música de Miguel Marín i visuals de Sebastià Puiggròs i Elka Mocker.
Coordinació del cicle: Estel Solé
Dates: del 6 de novembre al 18 de desembre del 2013, a les 19:30 h
Lloc: seu d'Amics de la UNESCO de Barcelona. C. Mallorca, 207, pral., 08036 Barcelona (entre Aribau i Enric Granados)
Accés lliure. Aforament limitat
Organitzat per:
Amb el suport de:
