Resum del curs: Aquests curs pretén oferir, aprofundir, completar i aportar coneixements multidisciplinaris sobre la realitat catalana al llarg del temps, en el seu present i en les perspectives d'evolució futura. Actualment l'oferta acadèmica a les universitats es cenyeix al patró d'història en termes generals o temàtics i no hi ha estudis ni especialitzacions en la història de Catalunya donada la intensa territorialització que els estudis d'història mantenen encara per tradició. Uns estudis d'aquesta naturalesa no existeixen a cap universitat de Catalunya.

Direcció i coordinació: La direcció del curs és a càrrec de Jordi Casassas (catedràtic d'història contemporània a la Universitat de Barcelona) i la coordinació és a càrrec de Giovanni Cattini (professor d'història contemporània a la Universitat de Barcelona).

Objectiu del curs: Assoliment de coneixements teòrics i aplicats relacionats amb la realitat d'una societat complexa com la catalana. I la identificació sobre el territori els coneixements teòrics adquirits. Coneixement dels principals referents que han ajudat a vertebrar la realitat catalana.

Lloc de realització del curs: Centre d'Estudis i Recursos Culturals, Pati Manning, Carrer de Montalegre, 7, Barcelona. (Aules I i II i el dia 27 de novembre aula Plató)
ATENCIÓ: La conferència inaugural del dia 16 de setembre es fa a l'Institut d'Estudis Catalans, Carrer del Carme, 47, de Barcelona i la conferència del dia 18 de setembre, es fa a l'aula 306 de l'Espai Francesca Bonnemaison, Carrer de Sant Pere Més Baix, 7, de Barcelona.

Preus:
250,00 euros

100,00 euros per a estudiants universitaris (han d'enviar per correu electrònic a matricules@uce.cat la matrícula del curs 2014-2015 o el carnet d'alumne)

50,00 euros per a estudiants universitaris que sol·licitin la beca (han d'enviar per correu electrònic a matricules@uce.cat la matrícula del curs i l'expedient acadèmic)

5,00 euros per assistència a una conferència

Destinataris del curs: Els estudis van dirigits a persones que es dediquen o volen dedicar-se a la dinamització cultural (persones de centres, museus, rutes culturals o que es dediquen a la promoció turística del territori), a persones que treballen en l'administració o que formen part d'associacions o partits polítics, a persones que volen treballar en l'ensenyament primari i secundari i que poden tenir en aquest curs uns elements per reforçar i ampliar la seva preparació i a estudiants universitaris que vulguin completar i interrelacionar coneixement adquirits o obrir noves perspectives en el camp de les humanitats.

Activitat amb reconeixement acadèmic per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (alumnes de grau): 3 crèdits (assistència obligatòria i lliurament d'un treball de síntesi i reflexió dels diferents continguts impartits al curs)

PROGRAMA DEL CURS

El curs s'estructura en tretze blocs amb quaranta-vuit conferències de dues hores impartides per professors de diferents universitats, més les conferències inaugural i de cloenda:

•  Conferència inaugural, per JORDI CASASSAS

BLOC 1: HISTÒRIA DE CATALUNYA

• Els inicis. De la intervenció carolíngia a la marxa cap a la consolidació del feudalisme (s. IX-XI), per PRIM BERTRAN

• La incorporació de la Catalunya Nova, per PRIM BERTRAN

• La plenitud medieval. L'expansió peninsular i mediterrània (segle XIII), per PRIM BERTRAN

• La crisi baixmedieval: Guerres, Pestes, canvi dinàstic, per MIREIA COMAS

• Les institucions: Municipis, Parlaments, Diputació del General, per PRIM BERTRAN

• L'estat català modern: de la Constitució de l'Observança a la Nova Planta, per ÀNGEL CASALS

• L'expansió catalana per la Mediterrània (de 1213 a 1354), per PRIM BERTRAN

• Societat, economia i cultura als segles XVI – XVII: canvis i continuïtats, per ÀNGEL CASALS

• Les Guerres del Segadors i de Successió, per AGUSTÍ ALCOBERRO

• Societat, economia i cultura al segle XVIII, per AGUSTÍ ALCOBERRO

• L'herència del constitucionalisme català entre la Guerra del Francès al Trienni liberal, per GIOVANNI C. CATTINI

• Carlins i Republicans: dues famílies polítiques i el seu arrelament polític i social, per GIOVANNI C. CATTINI

• L'aposta catalana en el Sexenni i la frustració de la Restauració, per GIOVANNI C. CATTINI

• La modernització política catalana entre les crisis de 1898 i 1909, per GIOVANNI C. CATTINI

• L'època de la Mancomunitat de Catalunya: afirmació nacional i lluita de classes (1914-1923), per ALBERT BALCELLS

• La Generalitat republicana: promeses i frustracions d'un quinquenni democràtic després d'una dictadura, per ALBERT BALCELLS

• Els catalans en la Guerra Civil Espanyola i en la postguerra, per ALBERT BALCELLS

• Els catalans sota la dictadura franquista durant trenta sis anys, per ALBERT BALCELLS

• Catalunya en els darrers decennis: de la transició constitucional a la disconformitat nacional, per ALBERT BALCELLS

BLOC 2: CATALANISME

• El catalanisme fins a la Gran Guerra, per JORDI CASASSAS

• El catalanisme des de la política de massa a l'actualitat, per JORDI CASASSAS

BLOC 3: PENSAMENT

• Una tradició de pensament estroncada: de Llull a Balmes, per JOSEP MONSERRAT

• Una història curta de represes: de Torres al JOCIH, per JOSEP MONSERRAT

BLOC 4: LLENGUA I LITERATURA

• Normativització i normalització lingüístiques, per JOSEP MURGADES

• Consciència lingüística i dinàmica literària: nocions de glossopoètica, per JOSEP MURGADES

• Grans moviments: Renaixença, Modernisme, Noucentisme, Avantguarda, Realisme històric, per JOSEP MURGADES

• Lectura de textos literaris catalans des de la Renaixença fins a la fi del franquisme, per JOSEP MURGADES

BLOC 5: GEOGRAFIA FÍSICA - CONEIXEMENT DEL TERRITORI

• Els assentaments humans a Catalunya, per FRANCESC NADAL

• L'organització territorial de Catalunya, per FRANCESC NADAL

BLOC 6: EL PATRIMONI ARTÍSTIC I MATERIAL

• Gaudí al detall, per FRANCESC FONTBONA

• Anglada Camarasa i Picasso, per FRANCESC FONTBONA

• Entorn artístic d’Isaac Albèniz, per FRANCESC FONTBONA

• Exposicions individuals de catalans a París (anys 1920-30), per FRANCESC FONTBONA

BLOC 7: CULTURA POPULAR

• El patrimoni festiu a Catalunya, per DANIEL VILARRÚBIAS

• La funció social de la festa, per SALVADOR PALOMAR

BLOC 8: ESPORT I LLEURE

• El naixement del sistema esportiu català i la seva expansió (1870-1939), per XAVIER PUJADAS

• L'esport i el lleure en la segona meitat del segle XX (1940-2000), per XAVIER PUJADAS

BLOC 9: MÓN ASSOCIATIU

• L'associacionisme com a forma de modernització social (1850-1918), per CARLES SANTACANA

• Associacionisme per a una societat de masses (1918-2000), per CARLES SANTACANA

BLOC 10: DEMOGRAFIA I SOCIETAT

• La història de la població a Catalunya, per ENRIC MENDIZÀBAL

• La història del poblament i dels paisatges culturals de Catalunya, per ENRIC MENDIZÀBAL

BLOC 11: ECONOMIA CATALANA

• Imperis, estats i regions (de 711/998 a 2006/2014), per FRANCESC ROCA

• La formació del teixit industrial/empresarial català, per FRANCESC ROCA

• De la Primera a la Segona Globalització, per FRANCESC ROCA

BLOC 12: GEOGRAFIA - MOBILITAT

• Catalunya i la revolució dels transports i les comunicacions a escala global, per JAUME FONT

• El sistema català de transports i comunicacions, per JAUME FONT

• Reptes de futur: Catalunya una porta al món, per JAUME FONT

BLOC 13: PROJECCIÓ EXTERIOR

•  Cartografia dels catalans (i les catalanes) al món, per FRANCESC ROCA

•  Cloenda i valoració del curs, per JORDI CASASSAS

PROFESSORS DEL CURS

Direcció i coordinació: La direcció del curs és a càrrec de Jordi Casassas (catedràtic d'història contemporània a la Universitat de Barcelona) i la coordinació és a càrrec de Giovanni Cattini (professor d'història contemporània a la Universitat de Barcelona).

Agustí Alcoberro (Universitat de Barcelona): és doctor en història per la Universitat de Barcelona i professor del Departament d'Història Moderna d'aquesta universitat des de l'any 1994. Anteriorment havia treballat com a professor de català a l'ensenyament primari (1978-1983), com a professor de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona (1991-1994) i com a catedràtic de Geografia i Història d'institut (1983-2005). Des del 22 de maig de 2008 és director del Museu d'Història de Catalunya.

Albert Balcells (Universitat Autònoma de Barcelona): és catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha estat vicepresident del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (1980-1987) i vicepresident primer de l'Ateneu Barcelonès (2003-2007). És director de l'Oficina d'Assessorament Històric de l'IEC des del 2007 i de l'Arxiu Històric de l'IEC des del 2005. Ha rebut els premis Nova Terra (1967) i Ramon Fuster (1992) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995).

Prim Bertran (Universitat de Barcelona): és professor titular d'història medieval. Doctor en Història per la Universitat de Bolonya (1976) . Línies de recerca: Alimentació a l'Edat Mitjana, Pobresa i assistència als pobres en l'Edat Mitjana, Ordres Religioses i Militars, l'ordre de l'Hospital, Jueus espanyols en l'Edat Mitjana i Fiscalitat Eclesiàstica Medieval. Publicacions: Catálogo del Archivo del Real Colegio de España, Zaragoza, 1981. Ermengol d'Urgell, l'obra d'un bisbe del segle XI, Lleida, 2000. Dos estudis d'autors catalans sobre Feliu d'Urgell, La Seu d'urgell, 1999. Mil·lenari de la butlla del papa Silvestre II (1001-2001), Andorra, 2001. Els càtars. Vida quotidiana i espiritualitat, Barcelona, 2003.

Jordi Casassas (Universitat de Barcelona): és doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona, on actualment és catedràtic d'aquesta especialitat i també responsable de la Càtedra Lluís Companys de Drets Humans. Ha publicat en nombroses revistes i llibres. Entre les seves obres, destaquen L'Ateneu Barcelonès. Dels seus orígens als nostres dies, publicat el 1986; Entre Escil·la i Caribdis: el catalanisme i la Catalunya conservadora de la segona meitat del segle XIX (La Magrana, 1990), una obra fonamental per a entendre el passat del catalanisme abans dels primers èxits electorals, i més recentment, ha coordinat l'obra Les identitats a la Catalunya contemporània (Galerada, 2009). Des de l'any 2014 és president de l'Ateneu Barcelonès.

Giovanni C. Cattini (Universitat de Barcelona): és professor al Departament d'Història Contemporània de la UB. Llicenciat en Lletres i Filosofia, especialitat Història Contemporània (Universitat de Bolònia, Itàlia 1998); Homologació en Història (Universitat de Barcelona 2001), Doctorat en Història Contemporània (Universitat de Barcelona, 1999-2001); Diploma d'Estudis Avançats (2001); Doctor en Història (2006). Línies de recerca: Història del catalanisme; Història política, Història de la historiografia; Història de la cultura i dels intel·lectuals. Publicacions: El Gran Complot. Qui va trair Macià? La trama catalana. Barcelona, Ara Llibres, 2009, 368 pp. Nel nome di Garibaldi. I rivoluzionari catalani, i nipoti del Generale e la polizia di Mussolini (1923-1926), Pisa, BFS, 2010). Prat de la Riba i la historiografia catalana. Intel·lectuals i crisi política a la fi del segle XIX, Catarroja, Afers, 2008, 362 pp. Historiografia i catalanisme. Josep Coroleu i Inglada (1839-1895), Catarroja, Afers, 2007, 292 pp.

Àngel Casals (Universitat de Barcelona): és professor al Departament d'Història Moderna de la UB. Doctor en Història Moderna per la UB (1995). També ha estat professor de la Universitat de Valladolid en els cursos 1991-92 i 1992-93. Professor de les Aules Universitàries de la Gent Gran de la UB. Línies de recerca actuals: Història militar del segles XVI-XVII, Història del bandolerisme, Història de la frontera i Formes de violència social. Altres activitats: Investigador principal del Projecte de Recerca “Institucions i violència en les societats de la Corona d'Aragó en l'època moderna” (HAR 2010-21675). Coordinador dels cursos d'història medieval-moderna de la Universitat Catalana d'Estiu. Director dels cursos Sàpiens d'extensió universitària. Director de les Jornades Internacionals sobre bàndols, violència social i territori. Membre del Consell de Redacció de la revista Pedralbes i del consell assessor de la revista A Carn! d'Història Militar.

Mireia Comas (Universitat de Barcelona): és professora del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona. Doctora en Història per aquesta mateixa universitat. Investigadora de MAHPA-Grup d'Estudis Medievals d'Art, Història, Paleografia i Arqueologia (2014SGR794). Línies de recerca: les dones soles a l’Edat Mitjana, el territori d’Eramprunyà i els arxius patrimonials. Publicacions: Trencant el mite de la “mare cruel”. Les vídues-mares i les segones núpcies (Barcelona, segles XIV-XV) (2013), Palabras y actitudes de mujeres de la Cataluña bajomedieval ante las violencias e injusticias (2013), El llibre de la Baronia d'Eramprunyà (amb E. Cantarell i C. Muntaner) (2011). Premi Ciutat de Barcelona d’Història Agustí Duran i Sanpere (2012) per la seva tesi doctoral.

Josep Monserrat (Universitat de Barcelona): és professor al departament de Filosofia Teorètica i Pràctica de la Facultat de Filosofia i vicedegà de la facultat. Doctor en Filosofia per la UB. Investigador Principal del Grup de Recerca «Hermenèutica i Platonisme». Es coeditor de l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia. Ha publicat Introducció a la lectura de Leo Strauss. Jerusalem i Atenes, 1991, El polític de Plató. La gràcia de la mesura, 1999, Strauss i Spinoza, 2001 i com a editor Hermenèutica i platonisme, 2002, Idees d'Autoritat , 2002, Pensament i Filosofia a Catalunya, 2002-2004, Herencias Straussianas, 2004 i Philosophy and Dialog. Studies in Plato's Dialoges, 2007.

Josep Murgades (Universitat de Barcelona): és catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Estudiós del Noucentisme, és autor, entre altres treballs, dels capítols «El Noucentisme» i «Eugeni d'Ors» del vol. 9 de la Història de la literatura catalana (1987). Ha tingut cura de l'edició de diversos volums de l'«Obra catalana d'Eugeni d'Ors». Estudiós de l'obra de Pompeu Fabra, és coautor de Teoria de la llengua literària segons Fabra (amb X. Lamuela, 1984) i autor de Textos desconeguts de Fabra (2005). Actualment prepara l'edició dels Textos i materials que constituiran el vol. 9 de les «Obres completes» fabrianes, en el marc de les quals també ha anotat les Converses filològiques (amb M. Toldrà, vol. 7, 2011). Els seus assaigs sobre sociolingüística són aplegats a Llengua i discriminació (1996). Membre fundador de la revista Els Marges, des de 1990 n'és codirector amb J. Castellanos. Ha traduït obres de Goethe, Kafka, Bernhard, Mann, Hesse, Panizza i Klabund. És l'investigador principal del projecte de recerca «Ecdótica, lengua literaria y poéticas: creación y crítica catalanas de los siglos XIX y XX» (FFI2011-24539).

Francesc Nadal (Universitat de Barcelona): és catedràtic de geografia humana de la Facultat de Geografia i Història on imparteix classes de geografia cultural i d'història de la cartografia. Ha realitzat diverses estades d'investigació relatives a la història de la cartografia a The Newberry Library (Chicago, 1991) i a la Université de Québec à Montreal (Mont-real, 1995). Des del juny de 2006 és president de la Societat Catalana de Geografia. Ha format part del comitè organitzador del «Segon Congrés Català de Geografia. El mapa com a llenguatge geogràfic», organitzat per la Societat Catalana de Geografia i celebrat a Barcelona i Vilanova i la Geltrú durant els dies 29, 30 i 31 de maig de 2008. És membre del consell de redacció de diverses revistes de geografia, així com de l'«Advisory Board», encarregat d'elaborar el volum VI de l'obra The History of Cartography, dirigit pel geògraf Mark Monmonnier i publicat per The Chicago University Press. Ha publicat articles en revistes estrangeres i espanyoles, dedicats a la història de l'organització territorial de Catalunya i l'Estat espanyol contemporanis, així com d'història de la cartografia catalana i espanyola. D'entre els llibres publicats més recentment cal destacar Las series del mapa topográfico de España a escala 1:50000 , realitzat en col·laboració amb Luis Urteaga (Madrid, 2001) i El territori dels geòmetres. Cartografia parcel·lària de la província de Barcelona (1845-1895), en col·laboració amb Luis Urteaga i José Ignacio Muro (Barcelona, 2006). Actualment és coordinador del Grup de Recerca Reconegut GEHC per la Generalitat de Catalunya per al quinquenni 2009-2013.

Francesc Fontbona (Institut d'Estudis Catalans): és doctor en història moderna per la Universitat de Barcelona. Des del 1995 és director de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya, d'on és conservador des del 1978. Guanyà el Premi Alfons Bonay i Carbó de l'IEC pels llibres El paisatgisme a Catalunya (1979) i La crisi del Modernisme artístic (1979). Ha publicat, amb F. Miralles, les biografies completes d'Anglada-Camarasa i és autor, entre altres, de dos volums de la Història de l'art català i de La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1823. Ha escrit nombrosos articles a diverses publicacions. Ha estat responsable de la secció d'art de la Gran enciclopèdia catalana (1971-1978). És membre de la Junta de Museus de Catalunya. Pertany a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de la qual ha publicat el catàleg de la col·lecció de pintures (Premi ACCA 1999), i és membre honorari de la Societat Hispànica d'Amèrica, de Nova York, des del 1993.

Daniel Vilarrúbias: és llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona (2003) i graduat superior en arxivística i gestió documental (2009). És director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell (des del 2011). Prèviament fou responsable de l’Arxiu Municipal de Calaf (2009), l’Arxiu General d’Aran (2010) i els Museus de la Vall d’Aran (2011). Com a investigador, s’ha especialitzat en l’art medieval català però sobretot en el folklore històric. Els seus treballs més importants són «La creu processional major de Santa Maria d’Igualada. Una mostra destacada de l’argenteria catalana del quatre-cents (s. XV)» (Miscellanea Aqualatensia, Igualada, 2002); «De Florència a Santa Maria d’Igualada. Un dibuix inèdit del Palazzo Strozzi (1489-1504)» (Revista d’Igualada, Igualada, desembre 2004); «L’entremès del drac a Igualada. Orígens i significació» (Revista d’Igualada, Igualada, desembre 2005); «Era glèisa de Sant Andrèu de Salardú - Vision globau d’un monument aranés paradigmàtic», a Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro «Damb eth còr Aranés» (Vielha e Mijaran, Institut d’Estudis Aranesi, 2010); «Dues versions dels gegants i nans a la Solsona de 1872» (L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 2010); «Una botella de producción persa (s.IX-X) reutilizada como lipsanoteca en la iglesia de Santa Maria de Cap d’Aran (Val d’Aran, España)» (Journal of Glass Studies, Nova York, 2011), amb Alberto Velasco i Elisa Ros; «Sant Bartomeu. Patró d’Igualada» (Revista d’Igualada, Igualada, setembre 2011), i El Ball de Diables d’Igualada (s. XV-XX). Un entremès dels temps medievals ençà (Reus, Carrutxa, 2013). Té en curs de publicació el llibre Campanaus e campanes dera Val d’Aran - Estudi descriptiu des tors-campanau e des campanes araneses. Era sua istòria, es sues foncions e peculiaritats (Vielha e Mijaran, Conselh Generau d’Aran). Ha estat impulsor de l’exposició permanent d’orfebreria religiosa «Fulgentia», a la basílica de Santa Maria d’Igualada, oberta al públic l’any 2008. Ha estat redactor de les memòries per tal de declarar Bé Cultural d’Interès Nacional les esglésies de Salardú i Tredòs, a la Vall d’Aran..

Salvador Palomar: és etnòleg i coordinador del Centre de documentació de Carrutxa, dedicat a la recerca, difusió i dinamització cultural en l'àmbit del patrimoni etnològic que compta amb més de vint anys d'experiència. Ha publicat molts llibres sobre festes, manifestacions festives -especialment grups de foc-, religiositat popular, oficis, literatura popular. És membre del consell de redacció de les revistes "Etnologia de Catalunya" i "Caramella" i ha coordinat campanyes d'investigació i actuacions sobre el patrimoni del Baix Camp i Priorat, així com els programes d'investigació de l'IPEC. També ha treballat en l'Institut Municipal de Museus de l'Ajuntament de de Reus, on fóu responsable de l'àmbit d'etnologia i història del Museu Comarcal Salvador Vilaseca.

Xavier Pujades (Universitat Ramon Llull): és professor del Departament de Ciències de l'Activitat Física i l'esport de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport. Doctor en Història Contemporània. Especialista en història social de l'esport. Coordinador de Doctorat. Membre electe del College of Fellows de l'European Comittee for Sport History. Membre del Comitè Científic del XIV European Comittee for History of Sport Congress. Membre del Comitè de revisors externs de la revista International Journal of Sport Science – Revista Internacional de Ciencias del Deporte . Reviewer de la revista European Studies in Sports History. Treballa amb revistes com la International Journal of Iberian Studies, The International Journal of the History of Sport, Materiales para la Historia del deporte, Historia Social, Afers o Memoria e Ricerca.

Carles Santacana (Universitat de Barcelona): és professor d'Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història i Consultor de la Universitat Oberta de Catalunya. Camps de recerca: Història cultural; Història social i de l'esport; Història del franquisme. Publicacions: El Barça i el franquisme. Crònica d'uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978), Barcelona, Mina, 2005. Le nationalisme catalan, Paris, Elipses, 2004. «El catalanisme, del franquisme a la transició» dins El món de Cambó, Institut Cambó, 2001, pp. 383-400. El franquisme i els catalans. Els informes del Consejo Nacional del Movimiento, Catarroja, Afers, 2000. Coordinador de La llarga postguerra (1939-1960) volum X de l'obra Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997. Victoriosos i derrotats. El franquisme a l'Hospitalet, 1939-1951, Barcelona, Publicacions de l'Abadia del Montserrat, 1994.

Enric Mendizàbal (Universitat Autònoma de Barcelona): és professor del Departament de Geografia de la Facultat de Lletres. Línies de recerca: Les transformacions territorials, culturals, socials i econòmiques en el paisatge en els darrers 300 anys, especialment a Catalunya i el Mediterrani. Història del pensament geogràfic. Grups de recerca: Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge. Geografia Aplicada. Projectes: Desarrollo rural en áreas de montaña: la segunda mejor opción en el territorio como instrumento para la diversificación productiva, CSO2012 31979, MEyC. Investigador principal Antoni F. Tulla. Publicacions: Mendizàbal, Enric (2013). «¿Hay alguna geografía humana que no sea geografía histórica?» a Revista de Geografía Norte Grande, 54 (en premsa). Ortiz, Anna (coord.); Badia, Anna; Cebollada, Àngel; Mendizàbal, Enric ; Solana, Miguel i Vera, Ana (2011). Visions geogràfiques del món. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Mendizàbal, Enric (2010). «Una posible geografía de las identidades de Barcelona. El caso del barrio de la Vila de Gràcia» a Finisterra. Revista Portuguesa de Geografia, XLV, 90, 91-109. Mendizàbal, Enric (2009). «L'organització territorial administrativa de Catalunya, un problema irresoluble» a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68, 87-109. Mendizàbal, Enric (2009). «Aproximació a la geografia històrica i cultural dels paisatges de Catalunya» a Cercles. Revista d'Història Cultural, 12, 104-128.

Francesc Roca (Universitat de Barcelona): és professor de Política Econòmica de la Facultat d'Econòmiques. Doctor en ciències econòmiques a la UB. Professor i conferenciant a universitats (UPC, UCE, UV, UG, URL, URV, U de Girona, U de Lleida, Uvic, URL, UIMP-València), acadèmies (IEC), ateneus (Centre de Lectura-Reus, Atenea-Figueres, Ateneu de Cerdanyola), col·legis professionals (arquitectes, enginyers, economistes, llicenciats), museus (MNAC, MNA-Mèxic, MNyH-Tenerife, MPA-Astúries), ajuntaments (Barcelona, Lleida, Berga, Madrid, Sant Mori), instituts de cultura (IMH, Cambó, CCCB, IeMed, CIDOB). Director tècnic de l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COACB (1967-1977). Director del Llibre blanc dels museus de la ciutat de Barcelona (1979). Ed. francesa: Livre blanc des musées de la ville de Barcelone (1979). Col·laborador a la premsa diària: Tele-exprés (1972-79) , Avui (1982-...), La Vanguardia (1983-...), El País (1984-...) , Diario de Barcelona (1975-1992), El Periódico de Catalunya (1992-...) , 20 minutos (2003-...), Punt Diari (2005-...) . Director de la revista Nous Horitzons (1982-2001). Guionista d'exposicions: L'Ordenació del Territori als Països Catalans (1977), Primer de Maig i moviment obrer, 1890-1980 (1980), Assemblea de Catalunya: 10è. aniversari (1981), Marx, el contemporani (1983), Unió de Pagesos, 10 anys (1985), Estimat PSUC (1986), Disseny, motor de canvi a: Primavera del Disseny (1997). Vinculat a diverses fundacions: Jaume Bofill, Antonio Gramsci (Torí), Salvador Vives i Casajuana, Acta, Institut Cambó , Pere Ardiaca, Nous Horitzons, Enciclopèdia Catalana, Espriu, Institut Pacis, Fundació Catalana de Salut Mental, Agbar i Ernest Lluch.

Jaume Font (Universitat de Barcelona): és professor del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Facultat de Geografia i Història. Línies de recerca: Anàlisi geogràfica regional. Ordenació i planificació territorial. Desenvolupament rural i local, àrees de muntanya i àrees marginals. Geografia del paisatge. Infraestructures de comunicació i transport. Publicacions: FONT GAROLERA, Jaume (1998): La formació de les xarxes de transport a Catalunya, 1761-1935 . Vilassar de Mar (Barcelona), Editorial Oikos-Tau, 455 pp. PUJADAS, Romà i FONT, Jaume (1998): Ordenación y planificación territorial. Madrid, Editorial Síntesis, Col. Espacios y Sociedades núm. 8; 399 pp. FONT, J.; MAJORAL, R. y SÁNCHEZ AGUILERA, D. (1999): «El turismo como factor revitalizador del Pirineo Catalán. Contrastes entre el Pirineo oriental y occidental» dins El Territorio y su imagen, vol. II, editat per la Asociación de Geografos Españoles y Dep. de Geografia de la Universidad de Málaga, pp. 449-460. FONT GAROLERA, J. (2000): «La formació de les xarxes de transport» dins Transformacions territorials a Catalunya. Lleida, Pagès Editors, pp. 183-215. FONT GAROLERA, J. i MAJORAL, R. (2000): «Los espacios naturales de protección especial en Catalunya» dins Monográfico sobre Geografía y Espacios protegidos. Murcia, editat per Asociación de Geógrafos Españoles-Federación de Espacios Naturales Protegidos de Andalucía, pp. 113-142. CAPELLA, H. i FONT, J (2001): «Territorial marginalization: Regional borders and globalization, some examples from Spain» dins MAJORAL, R.; JUSSILA, H.; GRAVIDAO, F.: Environment and Marginality in Geographical Space , pp. 155-168. MAJORAL, R. (coord); LÓPEZ, F.; FONT, J.; SÁNCHEZ-AGUILERA, D. (2002): Cataluña. Un análisis territorial. Barcelona, Editorial Ariel, 480 pp. MAJORAL, R. i FONT GAROLERA, J. (2003): Communication and connectivity in the Pyrennees: the perception of the 19th century travellers, Aldershot: Ashgate Publishing Limited, pp. 266-281. FONT GAROLERA, J. (2004): Osona: la terra i la gent. Vic, Eumo Editorial, 429 pp. FONT GAROLERA., J. (2005): «El sistema de transports preindustrial i la vertebració històrica del territori català» dins Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Catalunya moderna. Rafael Dalmau Editor: Barcelona, pp. 229-259.