ÀREA DE BIOLOGIA
Coordinadors: RAMON BARTRONS (UB) i JAUME BERTRANPETIT (UB)
(amb el suport de la Universitat de Barcelona i la Societat Catalana de Biologia)

«DNA i societat»
del 20 al 24 d'agost

El curs pretén donar una visió actua i pluridisciplinària dels avenços que s'han dut a terme durant aquests darrers anys en el camp de la biologia molecular i les seves possibles aplicacions en diferents àrees.
La biologia molecular, desenvolupada durant les últimes dècades, ha representat la gran revolució de la biologia. Les ciències biològiques han estat profundament afectades per una nova dimensió: el nivell molecular. Pràcticament totes les diferents branques de la biologia i també d'altres com la medicina, l'antropologia, la psicologia, etc., han anat incorporant les eines i les tècniques de la biologia molecular, convergint metodològicament cap a l'estudi de les molècules que contenen la informació necessària per a dur a terme els processos característic dels éssers vius.
Aquest curs té tres grans objectius. El primer és el d'examinar l'estructura i la funció del DNA i fer conèixer les bases moleculars del desenvolupament o diversitat biològica. A continuació, pretén mostrar les bases genètiques de la malaltia i les aplicacions de la biologia molecular en aquest camp, així com les aplicacions en la generació de plantes i animals transgènics. Per últim, vol remarcar la repercussió d'aquests nous coneixements en la societat, els aspectes ètics de la manipulació del DNA i les possibilitats que generaran tècniques en el futur dels éssers vius.

DNA i genoma
a càrrec de PERE PUIGDOMÈNECH (CSIC)
dia 20, de 9 a 10 del matí

Bases genètiques de la malaltia
a càrrec de RAMON BARTRONS (UB)
dia 20, de 10 a 11 del matí

Plantes transgèniques
a càrrec de PERE PUIGDOMÈNECH (CSIC)
dia 20, d’11 a 12 del migdia

Gens i desenvolupament
a càrrec de JORDI GARCIA (UB)
dia 21, de 9 a 10 del matí

Els gens i la malaltia humana
a càrrec de GEMMA MARFANY (UB)
dia 21, de 10 a 11 del matí

Gens i comportament
a càrrec d’ANTONI ANDRÉS (UB)
dia 21, d’11 a 12 del matí

Què ens expliquen les seqüències de comportament de DNA completes dels organismes?
a càrrec de JULI PERETÓ (UV)
dia 22, de 9 a 10 del matí

Malalties genètiques metabòliques
a càrrec de MIQUEL LLOBERA (UB)
dia 22, de 10 a 11 del matí

Utilització d’animals transgènics per a l’estudi de malalties i per al disseny de noves teràpies
a càrrec de FÀTIMA BOSCH (UB)
dia 22, d’11 a 12 del migdia

Història natural de la malaltia genètica
a càrrec de JAUME BERTRANPETIT (UB)
dia 23, de 9 a 10 del matí

Teràpia genètica
a càrrec d’ANNA M. GÓMEZ FOIX (UB)
dia 23, de 10 a 11 del matí

Ètica en la manipulació genètica
a càrrec de RAMON BARTRONS, ANNA M. GÓMEZ (UB) i JAUME BERTRANPETIT (UB)
dia 23, d’11 a 12 del migdia

Diversitat genètica i història de les poblacions humanes
a càrrec de CRISTINA JUNYENT (UB)
dia 24, de 9 a 10 del matí

La prudència en la biologia: relacions entre genètica i humanisme
a càrrec d’ADOLF TOBEÑA (UAB)
dia 24, de 10 a 11 del matí

Els nostres gens, del passat al futur
a càrrec de CRISTINA JUNYENT (UB), JULI PERETÓ (UV) i ADOLF TOBEÑA (UAB)
dia 24, d’11 a 12 del migdia

ÀREA DE DRET, POLÍTICA I ECONOMIA
del 15 al 24 d'agost

Ordenació del territori i turisme: la regulació de les zones turístiques a les Illes Balears
a càrrec d’AVEL·LÍ BLASCO (UIB)
dies 15, 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

La normativa turística ha aconseguit un gran desenvolupament a tot l'Estat espanyol en les darreres dècades. La importància del turisme per a l'economia espanyola ha fet necessària una regulació que s'ha traduït en una frondosa legislació que, juntament amb les comunitats autònomes, ha assolit competències en la matèria. En l'activitat normativa ocupa un paper destacat la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que ha estat pionera en aquesta tasca, adoptant solucions seguides en moltes ocasions per altres comunitats .:
El present curs pretén descriure els problemes que s'han plantejat sobre aquests temes i les solucions aportades des de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Religió i poder
a càrrec de JOAN RECASENS
(amb el suport de la Fundació Joan Maragall)
dies 15, 16, 17, 18 i 19, de 10 a 11 del matí

El curs proposa una reflexió entorn dels conceptes de religió, política i poder. Els dos primers seran tractats en la seva dimensió transcendent o utòpica: el sempre més enllà millor que no pas el present; també en la seva expressió cognitiva, emotiva i reguladora de les societats humanes. El darrer, el concepte de poder, en la seva vessant utilitària, de frontissa: ara a les mans de l'acció política com a religió justificadora dels canvis o bé de la permanència de l'statu quo, ara a les mans de la religió com a dimensió política de salvació actual que, estant aquí, anuncia la futura de l'altre món. Però sempre, evidentment, el poder entès com una realitat diversa, inconfessada i fascinadora, menys política i menys religiosa que no sembla. La proposta es descabdellarà amb exemples a través de l'estudi de textos i contextos de la baixa edat mitjana, del renaixement i de l'època moderna.

Cap a un tribunal de justícia penal, internacional
a càrrec de XARO HUESA (UIB)
dies 15, 16 i 17, d’11 a 12 del migdia

El conflicte bèl·lic de l'antiga Iugoslàvia i la creació d'un tribunal internacional especial per jutjar les violacions del dret humanitari comeses, van ressuscitar un projecte que havia quedat en estat latent des de l'acabament de les funcions del Tribunal de Nuremberg i de Tokyo: la creació d'un tribunal internacional permanent de justícia penal. Actualment el procés de mundialització de la societat internacional s'estén a l'àmbit de la justícia penal, i, es troba en curs no sols l'elaboració d'un Codi Penal Internacional (Conveni sobre els crims contra la pau i la seguretat de la humanitat), sinó també la creació d'una jurisdicció internacional permanent i competent per aplicar-lo.

La crisi financera de les televisions
a càrrec d’EUGENI GIRAL
dies 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

La deficiència de mitjans financers previstos en els pressupostos públics i el comportament del mercat publicitari - insuficient per a mantenir les televisions públiques i les privades-, ha abocat el sistema de televisió a una crisi general. Cal estudiar-ne les causes i pensar en les possibles solucions.

L’economia europea a l’hora de la globalització
a càrrec de MURIEL CASALS
dies 20, 21 i 22, de 9 a 10 del matí

Europa i el món. Què vol dir globalització, és un fenomen nou? Problemes i expectatives de futur: la competitivitat internacional. Productivitat i benestar. Les excepcions (comercials?) europees. S'analitzarà el paper que té la Unió Europea dins del comerç internacional, la tradició comercial i migratòria dels diferents països, tot reflexionant sobre els moviments de capital. Es tractarà quins són els elements que incideixen en la productivitat i com aquesta afecta la competència en el comerç internacional. Finalment, seran comparats els models europeus i nord-americans per tal de preguntar-se el significat de benestar.

La Unió Europea cap al 2000
amb el suport d’ADICEC
dies 20, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

Un cop posades les bases durant els tres anys anteriors amb el curs sobre la Unió Europea -procés de construcció, organismes i polítiques comunitàries-, enguany les sessions s'endinsaran en l'avui d'Europa i en les seves perspectives de futur, parlant sobre la introducció de l'euro i com afectarà la població, l'Agenda 2000 i les properes ampliacions de la Unió Europea.

Cooperació transfronterera
a càrrec de JOAN VALLVÉ RIBERA
dia 20, d'11 a 12 del migdia

EURO I
a càrrec de XAVIER FERRER
dia 21, d'11 a 12 del migdia

Debat sobre l’Agenda 2000
a càrrec d’EUSEBI LÓPEZ
dia 22, d'11 a 12 del migdia

L’Europa del 2000
a càrrec de JAUME CALATAYUD
dia 23, d'11 a 12 del migdia

EURO II
a càrrec de MIQUEL ESQUIROL
dia 24, d'11 a 12 del migdia

Mundialització de l’economia i independència. Estratègies de política econòmica
a càrrec de JOSEP ANTON YBARRA (UA)
dies 23 i 24, de 9 a 10 del matí

La mundialització tendeix a homogeneïtzar les formes de funcionament en el món econòmic. Aquells pobles i països que pretenen mantenir  una certa autonomia i independència hauran d'exercir polítiques d'identificació enfront de l'hegemonia de les grans corporacions i potències econòmiques. En general, en termes econòmics, aquesta política es concreta a positivitzar i donar valor a tots els recursos que existeixen en els països que fins ara els ha permès identificar-se davant deis altres. Aquests recursos abracen des de les infraestructures fins a les finances passant també per la llengua i la cultura.

ÀREA D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
Coordinador: JORDI FIGUEROLA (UAB)
del 15 al 24 d'agost

«1898-1998: entre la història i les commemoracions»
Coordinador: JORDI FIGUEROLA (UAB)
del 15 al 19 d'agost

La celebració del centenari de la desfeta colonial espanyola a Cuba i Filipines ha generat tot un seguit d'actes. exposicions, programes de televisió, etc., al llarg d'aquest any. És bo, per tant, que es plantegi aquest tema i, alhora, es pugui analitzar des de dues perspectives: la vessant commemorativa, per tal d'analitzar i valorar el sentit de les celebracions, de la seva significació política en l'actualitat, i per veure els missatges que destil·len els diferents actes celebrats enguany.

El 1898 i el context històric mundial
a càrrec de JORDI FIGUEROLA (UAB)
dia 15, de 9 a 10 del matí

El catalanisme polític i el 1898
a càrrec de JOAN B. CULLA (UAB)
dia 15, de 10 a 12 del migdia

Les commemoracions del 1898: anàlisi crítica
a càrrec d’ÀNGEL DUARTE (UdG)
dies 16 i 17, de 9 a 10 del matí

La Catalunya de 1898
a càrrec de CONXITA MIR (UdL)
dia 16, de 10 a 12 del migdia, dia 17, de 10 a 11 del matí

Els estudis sobre l’origen del catalanisme: estat de la qüestió
a càrrec de PERE ANGUERA (URV)
dies 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

La quotidianitat: viure el 1898
a càrrec de SANTI VILA (UdG)
dies 18 i 19, de 9 a 11 del matí

«Catalunya i l’exèrcit espanyol: un recorregut històric»
Coordinador: JORDI FIGUEROLA (UAB)
del 20 al 24 d'agost

La relació entre l'exèrcit espanyol i Catalunya ha estat sempre conflictiva. El catalanisme polític aviat va ser posat sota jurisdicció militar i els diferents governs militars, i la dictadura franquista sobretot, van significar tancar el país i les opcions polítiques nacionalistes i progressistes en una caserna. Això és el que estudiar aquest curs amb un recorregut que anirà des d'una introducció al paper dels militars en la història contemporània fins a l'intent de cop militar del 23-F.

El paper històric de l’exèrcit
a càrrec de JOAN VILLARROYA (UB)
dia 20, de 9 a 11 del matí, dia 21, de 9 a 10 del matí

En el conjunt de les dues sessions (tres classes) s'analitzarà el paper de l'exèrcit des del 1898 fins al 1936, sobretot en aquells aspectes que tenen relació amb Catalunya. Des del primer enfrontament seriós entre l'exèrcit i el catalanisme polític l'any 1905 que tindrà com a conseqüència la Ley de jurisdicciones, fins l'oposició de l'exèrcit i l'autonomia de Catalunya durant la II República i que serà un dels temes que més unirà als militars conspiradors contra el règim republicà.

Els consells de guerra en el catalanisme polític
a càrrec de JOSEP M. FIGUERES (UAB i URL)
dia 20, d’11 a 12 del migdia, dia 21, de 10 a 11 del matí i dia 22, de 9 a 11 del matí

El curs aspira a fer dades i coneixements sobre l'actuació repressiva militar espanyola vers el catalanisme polític a través de l'aplicació de la normativa vigent, sigui la Llei de Jurisdiccions, sigui el Codi de Justícia Militar i en relació l'actuació pública, periodística i, fonamentalment, política davant el catalanisme polític durant les quatre primeres dècades del segle XX.
El curs mostrarà la mecànica operativa, funcionament intern i repercussió dels consells dins el panorama sociopolític. El contingut farà un repàs a l'acció militar en relació al catalanisme a través de les diverses etapes polítiques, tant constitucionals com els primers anys de segle fins a la plena dictadura militar, de Primo de Rivera i Franco. Les sessions es dedicaran al consell de guerra a Prat de la Riba el 1902, als de Carrasco i Formiguera (1922 i 1923) i als de Lluís Companys (1924 i 1940).

Les memòries d’un militar: l’exèrcit per dins
a càrrec d’AGUSTÍ VEHÍ (Escola de Policia)
dies 21 i 22, d’11 a 12 del migdia, dia 23, de 9 a 10 del matí

Els consells de guerra: instrument de la repressió franquista
a càrrec de MANUEL RISQUES (UB)
dia 23, de 10 a 11 del matí, dia 24, de 9 a 11 del matí

L'objecte del curs és explicar el paper central que els consells de guerra van tenir en la política repressiva del franquisme. D'una banda, s'estudiarà el caràcter de la repressió, el fet polític dels consells de guerra i la sevamecànica; de l'altra, s'analitzaran dos casos molt diferents i significatius de sumaríssims: el primer, el que varealitzar-se l'any 1939 contra els caps de la guàrdia civil que vanmantenir-se fidels a la República; el segon, el que vaproduir-se l'any 1947 contra Joaquim Puig i Pidemunt i altres militants del PSUC (van ser detingudes més de 90 persones).

El 23-f a Catalunya
a càrrec de PERE CULLELL i ANDREU FARRÀS (periodistes)
dies 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

ÀREA D'HISTÒRIA DE L'ART
Coordinador: XAVIER BARRAL i ALTET (Universitat de Rennes)
del 15 al 24 d'agost

«Història de l’art, arqueologia i patrimoni monumental a Catalunya: balanç de trenta anys»
Coordinador: XAVIER BARRAL i ALTET (Universitat de Rennes)
del 15 al 23 d'agost

Coincidint amb el trentè aniversari de la Universitat Catalana d'Estiu, aquest curs proposa un balanç dels coneixements actuals sobre cada període de la història de l'art català, tot afegint-hi qüestions d'actualitat, com les restauracions del patrimoni monumental i els museus.
Cada lliçó presentarà el balanç historiogràfic de la matèria, amb la bibliografia corresponent, l'estat actual de les problemàtiques i les perspectives de futur; també possibles camps d'estudi, nous camins d'investigació, obertures cap a altres disciplines. Els estudiants hi trobaran una síntesi de la matèria preparada pels especialistes de cada període o tema.

L’arqueologia i el món antic
a càrrec de MARTA PREVOSTI (UB)
dia 15, de 9 a 11 del matí

L’edat mitjana: arquitectura i escultura
a càrrec de PERE BESERAN (UB)
dia 16, de 9 a 11 del matí

L’edat mitjana: pintura i manuscrits
a càrrec de ROSA ALCOY (UB)
dia 17, de 9 a 11 del matí

El renaixement i el barroc
a càrrec de SÍLVIA CANALDA (UB)
dia 18, de 9 a 11 del matí

El segle XIX
a càrrec de XAVIER BARRAL i ALTET (U Rennes)
dia 19, de 9 a 11 del matí

El segle XX
a càrrec de JOSEFINA MATAMOROS (Directora del Museu de Ceret)
dia 20, de 9 a 11 del matí

La restauració del patrimoni monumental
a càrrec de SALVADOR TARRAGÓ (UPC) i MONTSERRAT JULIÀ
dia 21, de 9 a 11 del matí

Les arts aplicades
a càrrec de MERITXELL CASADESÚS (UB)
dia 22, de 9 a 11 del matí

Museus i col·leccions
a càrrec de MERITXELL CASADESÚS (UB)
dia 23, de 9 a 11 del matí


«Iniciació a la història de l'art i l'arqueologia»
del 15 al 24 d'agost

Iniciació a la història de la moneda
a càrrec de TERESA MAROT (Gabinet Numismàtic de Catalunya)
dies 15, 16 i 17, d’11 a 12 del migdia

El curs pretén analitzar la moneda com un document històric, social, econòmic i artístic. La definició de moneda, la seva fabricació, la seva importància política i econòmica, així com la seva evolució a Catalunya, són aspectes que complementen el nostre coneixement històric. Des de l'època antiga fins als temps moderns la moneda ha estat essencialment un objecte econòmic, però també ha servit com a suport idoni per a transmetre ideologies i novetats artístiques. També, i sobretot durant la baixa edat mitjana, la moneda es vaconvertir en un instrument important per al comerç florent i vapropiciar l'aparició d'oficis, com banquers, mercaders o canvistes especialitzats en les pràctiques monetàries.

Introducció a la cultura islàmica
a càrrec d’IU PORTER ( Universitat d’Ais de Provença) i MIQUEL PORTER i MOIX
dies 18, 19, 20 i 21, d’11 a 12 del migdia

Història de la cultura gràfica: el gravat a Catalunya
a càrrec d’IMMACULADA SOCIAS (UB)
dies 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

Des del segle XV el gravatva ser l'únic procediment de reproducció d'imatges múltiples fins al segle XIX, època en què va ésser substituït primer per la litografia i després, definitivament, per les tècniques fotomecàniques. Durant quatre segles aquesta tècnica vaesdevenir l'únic mitjà existent de difusió massiva d'imatges, fet que el convertí en una de les eines més poderoses de la vidai del pensament modern. Al mateix temps, va constituir la primera temptativa veritablement aconseguida d'aplicar un procediment mecànic a la representació artística, va acabar amb el monopoli de l'obra única, i va introduir l'era de l'obra seriada. Durant tres sessions i amb el suport del corresponent material visual s'intentarà de recórrer l'apassionant itinerari de la cultura gràfica al nostre país.

Iniciació a la història de l’enquadernació artística
a càrrec de MIQUEL MIRAMBELL (Escola Superior de Restauració, GdC)
dia 24, de 9 a 11 del matí

Amb la consolidació del còdex a principis de l'edat mitjana com a forma de llibre que romandrà fins als nostres dies, neix la necessitat de protegir els fulls escrits per garantir una millor perdurabilitat del text. En un primer moment, l'enquadernació només obeí a aquesta necessitat i no tenia cap pretensió artística, però a la llarga, tant per qüestions simbolicoreligioses com estètiques, anà incorporant elements decoratius. En aquest curs s'analitzen els estils històrics de l'enquadernació, des de l'antiguitat fins el segle XX, per tal de contribuir a la valoració del llibre com a objecte.

«Història de l’art i arqueologia de la Catalunya del Nord»
Coordinador: XAVIER BARRAL i ALTET (Universitat de Rennes)
del 15 al 19 d'agost

La presentació de l'art i del patrimoni monumental del Rosselló, Conflent, Vallespir, Cerdanya i altres indrets de la Catalunya del Nord inclou, a més de les classes teòriques, tres sessions pràctiques de visites, centrades l'una, en l'art medieval i, les altres, en l'art modern i contemporani. Totes les classes són impartides per especialistes en les problemàtiques de la Catalunya Nord.

El món medieval
a càrrec de XAVIER BARRAL i ALTET (U Rennes)
dia 15, de 9 a 11 del matí

El món antic
a càrrec de MARTA PREVOSTI (UB)
dia 16, de 9 a 11 del matí

L’època moderna
a càrrec de JOAN-LLUC ANTONIAZZI
dia 17, de 9 a 11 del matí

La problemàtica del patrimoni
a càrrec d’OLIVIER POISSON (Monuments històrics)
dia 18, de 9 a 11 del matí

L’art contemporani
a càrrec de JOSEFINA MATAMOROS (Museu de Ceret)
dia 19, de 9 a 11 del matí

Sortides d’estudi:
a) art medieval (Cuixà i Cornellà de Conflent);
b) art barroc (al voltant de Prada);
c) art del segle XX (Ceret i Cotlliure)

ÀREA D'INICIACIÓ A L'ESTUDI DE L'ÀFRICA NEGRA

«L’Àfrica Negra, a la cruïlla de l’any 2000»
del 20 al 24 d'agost

En els darrers anys l'interès de molts catalans per l'Àfrica subsahariana ha anat augmentant. De fet, el continent negre ha estat objectiu preferit o secundari, per a molts compatriotes, d'activitats de tota mena: comercials, polítiques, acadèmiques, humanitàries .. Allà, rere una cortina de prejudicis, s'amaga la realitat d'unes cultures seriosament amenaçades, seriosament resistents, riques en tota mena de fenòmens culturals i profundament vives, radicalment vivents.

Conflicte cultural i colonització humanitarista
a càrrec de JACINT CREUS
dies 20, 21, 22 i 23, de 9 a 10 del matí

Mons africans: societat i cultura
a càrrec d’ALBERT ROCA (UdL)
dies 20, 21, 22 i 23, de 10 a 11 del matí

La història africana i les tendències del present
a càrrec de FERRAN INIESTA (UB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

De la política de blocs a l’hegemonia nord-americana
a càrrec d’ALFRED BOSCH (UPF)
dia 24, de 9 a 11 del matí

ÀREA D'INTRODUCCIÓ A L'HERÀLDICA I LA VEXIL·LOLOGIA
del 20 al 24 d'agost

L’heràldica
a càrrec d’ARMAND DE FLUVIÀ (Conseller heràldic de Catalunya)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

Conceptes, definicions, origen i evolució de la ciència heràldica. Adopció de les harmonies pel conjunt de la societat.
La tècnica del blasó: formes, parts i punts de l'escut. Els esmalts i llur representació. El camper i les seves divisions: particions i modificacions.
Les peces i llurs modificacions. Les figures heràldiques: animals, vegetals, artificials, imaginàries o fabuloses. Elements, astres, fenòmens atmosfèrics. Els mobles heràldics.
L'acompanyament i els elements externs de l'escut: els timbres (cascs, corones, capels, mitres), els aguantadors.
Les brisures i la composició heràldica. Combinacions d'harmonies. Manera de blasonar. El llenguatge del blasó. El disseny heràldic. L'heràldica cívica a Catalunya.

La vexil·lologia
a càrrec de JOSEP PORTER i MOIX
dies 20, 21, 22, 23 i 24 , d’11 a 12 del migdia

ÀREA DE DISSENY I COMUNICACIÓ
del 15 al 24 d'agost

Com escriure per a la ràdio: la creació d’imatges auditives
a càrrec de NEUS BONET (UPF) i MIQUEL MARIMON
(amb el suport de Catalunya Ràdio)
cada dia, de 9 a 10 del matí

Els mitjans de comunicació per definició estan obligats a sintetitzar. I això pren especial rellevància en el cas de la ràdio. És necessari trobar el llenguatge adient al mitjà: ric i concret a la vegada, que expliqui les coses com són i que permeti fer treballar la imaginació; que permeti la creació de les imatges auditives. Ja deia Albert Einstein que és molt més important la imaginació que el coneixement.

Introducció al periodisme televisiu. El treball d’ENG
a càrrec de JOAN VÍCTOR DE BARBERÀ (URL)
(amb el suport de TV3)
cada dia, de 9 a 10 del matí

Aquest curs s'adreça tant als estudiants i professionals de periodisme com a tots aquells que estiguin interessats en les ciències de la comunicació. L'objectiu del curs és transmetre les nocions bàsiques per poder plantejar, gravar i muntar un reportatge televisiu. S'estudiarà des de l'operació de la càmera de vídeo i la introducció al llenguatge audiovisual fins a la redacció d'un text per a la televisió.

Cartografia i comunicació: ideologia i manipulació en els mapes
a càrrec de JOSEP M. RABELLA (UB)
(amb el suport de la Universitat de Barcelona)
dies 15, 16 i 17, de 10 a 12 del migdia

Contràriament al que es creu, un mapa no sol ser un producte inofensiu, estrictament tècnic, informativa ment objectiu, ideològicament neutre. Més enllà del vessant topogràfic, la cartografia constitueix abans que res un llenguatge universal, específic i eficient per a transmetre missatges de significació territorial Aquest fet la situa en un lloc peculiar i d'importància creixent dins la teoria de la informació. En aquest context, la utilització de la cartografia -per part de l'Estat, de les multinacionals i del poder en general - com a canal d'influència i propaganda, de manipulació informativa, d'imposició de creences i valors, ha de comportar cada cop més l'establiment d'una ètica del cartògraf i, sobretot, la incorporació d'una formació crítica cartogràfica en la cultura actual del lector. Els mapes oficials escolars. els periodístics, els aties, la pròpia retolació toponímica i també les cartes antigues amaguen un elevat grau d'ideologia i, fins i tot,de falsedat.

La publicitat i la propaganda: espais per a l’autonomia del teleespectador
a càrrec d’EVA PUJADAS i ARANTXA CAPDEVILA (UPF)
dies 18 i 19, de 10 a 12 del migdia
La publicitat i la propaganda són dos dels gèneres més controvertits en les graelles televisivesactuals i els que, sens dubte, provoquen més polèmica entre els crítics del mitjà televisiu. Lluny dels enfocaments més victimistes que es fan dels espectadors, aquest curs situa el teleespectador com a autèntic protagonista del procés comunicatiu.
Quin grau d'autonomia té l'espectador? Com se'l té en compte a l'hora de construir els missatges? Fins quin punt es pot parlar de manipulació? Aquestes són algunes de les qüestions que centraran atenció d'aquest curs que, des de dues perspectives diferents, l'etnografia i la interpretació, i centrat en dos gèneres diferents, la publicitat i la propaganda política, tractarà d'aclarir el paper del televident en l'acte de recepció dels missatges televisius.

«El disseny periodístic al final del segle»
(amb el suport de la Universitat Pompeu Fabra)
coordinadora: ANNA DE QUADRAS (UPF)

El curs sobre el disseny periodístic analitza la situació de la premsa escrita arreu del món, especialment en allò que fa referència a la seva imatge: les últimes tendències i les noves fórmules per conquerir més lectors.
Els formats, les tipografies, el fotoperiodisme, la il·lustració i la infografia seran presents a les cinc sessions del seminari. L'estudi de la forma dels diaris en equilibri amb el seu fons (amb exemples actuals), des de la guerra de preus fins a la batalla de les promocions, passant pels canvis de mida als diaris de finals del segle XX, seran els temes que es tractaran detalladament.

El disseny en la premsa
a càrrec de CARLOS PÈREZ DE ROZAS (UPF)
dia 20, de 10 a 12 del migdia

La tipografia en la premsa
a càrrec de JOSEP ROVIROSA (UPF)
dia 21, de 10 a 12 del migdia

La imatge en la premsa
a càrrec de GUILLERMINA PUIG (cap de secció de fotografia de La Vanguardia)
dia 22, de 10 a 12 del migdia

La infografia en la premsa
a càrrec de JORDI CLAPERS (UPF)
dia 23, de 10 a 12 del migdia

La nova imatge en la premsa
a càrrec de MANUEL LAMAS (UPF)
dia 24, de 10 a 12 del migdia

ÀREA DE LLENGUA

Aspectes psicològics de la immersió lingüística
a càrrec d’HUMBERT BOADA (UB)
dies 15, 16 i 17, de 9 a 10 del matí

L'objectiu és presentar les habilitats comunicatives referencials crítiques per descriure la localització espacial. S'analitzaran els resultats longitudinals en subjectes d'edat compresa entre quatre i vuit anys, monolingües i bilingües, resultants d'un pla d'immersió lingüística. Es discutiran els resultats en relació a les estratègies de pregunta i parla interna les quals se'ns mostren com les més representatives de llenguatge social i privat.

Contactes lingüístics entre l’Àfrica del Nord i els Països Catalans
a càrrec de CARLES CASTELLANOS (UAB)
dia 15, de 10 a 12 del migdia, dia 16, de 10 a 11 del matí

Identitat i intercanvis a la Mediterrània occidental.
Aquest curs proposa d'introduir al coneixement de la realitat lingüística de l'Àfrica Nord-occidental (Magreb, en la terminologia àrab) tant en l'aspecte descriptiu sumari de les llengües, com en l'aspecte sociolingüístic. També es proposa traçar una panoràmica històrica dels contactes lingüístics tot resseguint les petges deixades en el lèxic d'ambdues bandes de la Mediterrània en diferents èpoques: romanització, expansió araboislàmica, època precolonial i colonial. Podrà veure's com, malgrat la separació existent des del punt de vista de les ideologies religioses i les estructures gramaticals, és constatable un bagatge comú important en el camp del lèxic, aspecte que contribueix a escurçar la distància lingüística.

Presentació dels resultats del projecte Euromosaic’2
a càrrec de PAU SERRACANT
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)
dies 16, 17, 18, 19, 20 i 21, d’11 a 12 del migdia

El contingut del curs versarà sobre:
a) Extensió de l'estudi Euromosaic. Producció i reproducció dels grups lingüístics minoritaris de la Unió Europea. Un estudi sobre les comunitats lingüístiques minoritzades: l'asturià, a Espanya; l'irlandès,, al Regne Unit.
b) Extensió de l'estudi Euromosaic a les comunitats lingüístiques minoritzades dels nous Estats membres de la UE (Finlàndia, Suècia i Àustria): el croat, el txec, l'hongarès, l'eslovac a Àustria; el sami i el suec, a Finlàndia; el sami i el finès, a Suècia.

La nova llei de política lingüística de Catalunya
a càrrec de JOAN RAMON SOLÉ
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)
dies 17, 18, 19, 20 i 21, de 10 a 11 del matí

El contingut del curs serà el següent: el marc legal de la llengua als Països Catalans; anàlisi dels aspectes més interessants per a la ciutadania que es desprenen de la legislació, i especialment de la nova llei catalana de política lingüística; millores d'aquesta respecte a la llei anterior; comentaris crítics i problemes d'aplicació.
Els àmbits que s'exposaran -o sobre els quals almenys es posaran exemples - són les administracions públiques, inclosa la de justícia i els registres estatals, els organismes centrals de l'Estat i els europeus, els documents públics, la toponímia, l'etiquetatge, la retolació, els drets laborals i la regulació vigent en altres àmbits socioeconòmics.

Dades sobre els cens lingüístic de 1996
a càrrec de JOAN M. ROMANÍ
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)
dies 18, 19, 20, 21 i 22, de 9 a 10 del matí

Dades més rellevants del cens i comparació amb l'estudi Line Staff 96 (estudi de consum cultural).

L’adquisició del vocabulari cromàtic en infants de llengua catalana
a càrrec de JORDI PICH (UIB)
dia 22 de 10 a 12 del migdia

Es presenten els resultats d'un estudi que analitza el progrés en la comprensió i l'ús de les categories cromàtiques bàsiques de la nostra llengua en infants de dos anys i mig a cinc anys i mig. Es compara aquest progrés amb el que s'observa en infants de diverses llengües. Finalment, s'apunten algunes diferències i llur possible explicació relatives a la partició de l'espectre entre els castellanoparlants i catalanoparlants.

Psicologia social i normalització lingüística
a càrrec de BERNAT JOAN
dia 23, de 9 a 11 del matí, dia 24, de 9 a 10 del matí

Usos i actituds lingüístics (propostes de mesurament).
Com es creen les normes d'ús (anàlisi qualitativa).
Per què coneixement i ús de la llengua no van paral·lels?
Escales d'actituds.
Relligant competència lingüística i normes d'ús.
La psicologia social en el procés de normalització lingüística.

Planificació lingüística a l’Europa del 2000
a càrrec de GABRIEL BIBILONI (UIB)
dia 23, d’11 a 12 del migdia, dia 24, de 10 a 12 del migdia

La diversitat lingüística és un dels trets de la identitat europea. Preservar-la en un context en què tot tendeix a unificar-se i a uniformitzar-se exigeix una determinada planificació lingüística. Com ha de ser aquesta planificació? Com es poden comptabilitzar els drets individuals i els drets col·lectius dels pobles i la seva identitat? On ha d arribar la llibertat de triar la llengua i la intervenció del poder en aquesta matèria?

ÀREA DE LITERATURA
del 15 al 24 d'agost

La temàtica elegíaca en la poesia de la generació de 1936
a càrrec de JOAN ALEGRET (UIB)
dies 15, 16, 17 i 18, de 9 a 10 del matí

Erotisme i poesia a l’obra de Blai Bonet
a càrrec de JOAN MIR (UIB) i MIQUEL PASQUAL
(amb el suport de Caixa de Balears Sa Nostra)
dies 15 i 16, de 10 a 11 del matí

EI curs consistirà a mostrar els passatges eròtics que es poden trobar a l'obra poètica, per una part, i a la narrativa per l'altra, i observar el tractament diferent que hi dóna el poeta en la seva producció primerenca (fins l'any 1964).

La producció literària catalana a l’Alguer
a càrrec de CARLES DEMARTIS
dies 15, 16 i 17 , d’11 a 12 del migdia

El món literari de Llorenç Villalonga
a càrrec de JAUME POMAR (UIB)
dies 17 i 18, de 10 a 11 del matí i dia 19, de 9 a 11 del matí
dia 17, de 5 a 6 de la tarda (projecció d’un vídeo sobre l’escriptor)

El curs abasta la trajectòria narrativa més important de la postguerra. Aquesta novel·lística serà analitzada d'acord amb les recents publicacions de Cartes i articles, Temps de preguerra i Llorenç Villalonga i el seu món.

Literatura nord-catalana des de l’annexió fins a l’actualitat
a càrrec de MIQUELA VALLS (UP)
dies 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

Amor i Eros en la lírica catalana del segle XX, de Salvat-Papasseit, J. M. Llompart, Vicent Andrés Estellés, L. Alpera
a càrrec de LLUÍS ALPERA (UA)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

EI curs tractarà les diferents concepcions de la poesia amorosa a través de diversos autors de la literatura contemporània dels Països Catalans, mitjançant una mostra de poemes ben significatius. Se subratllarà sobretot la singularitat dels tres primers autors: a) la concepció amorosa que esdevé una síntesi del goig de viure en el poeta barceloní; b) el perfecte equilibri entre l'experiència vital i la tradició literària amorosa del mallorquí; c) l'alternança entre l'amor conjugal i l'erotisme més descordat en la poètica de V.A. Estellés; d) el sensualisme barroc de L. Alpera.

«Més enllà dels gèneres»
Literatura de viatges
a càrrec de LLUÍS BONADA (UPF)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 9 a 10 del matí

Els llibres de viatges tenen una tradició molt rica, però sovint han estat considerats una literatura menor. A partir del romanticisme, i en especial d'Stendhal i Heine, moltes obres han entrat a formar part de les grans obres de la literatura universal. Són llibres escrits en llibertat, en el sentit que es veuen alliberats del pes dels gèneres més convencionals, més encotillats. Gràcies a això, l'escriptor s'hi projecta amb més comoditat i sinceritat. Però no és una llibertat total, també tenen les sevesregles i constants. El curs està destinat a descobrir quin és l'espai de llibertat de la literatura de viatges i quin és l'espai de servitud del gènere. Un apartat especial dedicat a a literatura catalana de viatges ens descobrirà que ha contribuït de forma destacada a la normalització estilística de la prosa catalana.

La novel.la històrica
a càrrec d’ANTONI DALMAU
dies 20, 21 i 22, d’11 a 12 del migdia

La literatura del jo
a càrrec de XAVIER PLA (UdG)
dies 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

Durant tot el segle XX, la literatura del jo i els seus gèneres (biografies, autobiografies, memòries, dietaris, aforismes, etc.) han anat guanyant terreny en detriment de la literatura que convencionalment s'anomena de ficció. Avui, no es pot dubtar que hi ha un nou tipus de lector, aquell que només s'interessa per les ficcions literàries plenes de vida, o de vides. Però què voldir explicar una vida? Quines conseqüències té des del punt de vista del discurs literari? Si algú encara pensa que la literatura del jo és l'única capaç d'expressar realment la veritable personalitat interior d'un escriptor, la realitat és que també es pot sostenir que l'escriptura autobiogràfica només és la que intenta donar més clarament aquest efecte o aquesta il·lusió, i que per aconseguir-ho utilitza les mateixes estratègies, retòriques i de ficció que, per exemple, la novel·la.
La literatura catalana del segle XX presenta exemples importants de literatura autobiogràfica: des dels dietaris de Josep Pla, J.V Foix, Joan Fuster o Blai Bonet fins a les memòries de Josep M. de Sagarra o d'Eugeni Xammar.

ÀREA D'ART, CINEMA I AUDIOVISUAL
del 15 al 24 d’agost

Anàlisi de l’arquetip de la dona fatal en el cinema català
a càrrec de MIREIA CANALS (ESCAC)
dies 15, 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

La dona fatal és un arquetip que s'ha anat estudiant al llarg de la història del cinema mundial, depenent de les tendències cinematogràfiques. No sorgeix, com es podria suposar, del fet audiovisual. Això no obstant, és el cinema que la caracteritza físicament i psicològicament per a l'eternitat del cel·luloide. En el cas del cinema català contemporani -i basant-nos en els trets diferenciadors de què gaudeix aquest arquetip-, aquest personatge femení és fàcilment localitzable. Per tal d'arribar a aquest punt, es prendran com a fonaments d'aquesta argumentació els pintors prerafaelites i simbolistes, com ara Dante Gabriel Rossetti, Edward Burne- Jones i Gustave Moreau. A més, el curs s'endinsarà als efectes sala del cinema en relació als efectes de l'arquetip en l'espectador. Es debatran les variades possibilitats de presentació que té aquest arquetip en el cinema i la seva capacitat fílmica.
Durant els tres primers dies del curs, s'establirà un marc teòric de l'arquetip de la dona fatal, completant-lo amb visionats i diapositives. Els dos darrers dies de curs s'executarà una anàlisi comparativa de dues dones fatals del cinema català, a partir dels paràmetres preestablerts.

El diàleg cinematogràfic
a càrrec de JAUME MACIÀ VILES (ESCAC)
dies 15, 16, 17, 18 i 19, de 10 a 11 del matí

Bona part dels manuals de guió coincideixen en la mateixa idea: el cinema ha de recórrer al diàleg només quan ha esgotat la resta de recursos. A l'hora de construir un guió, s'intenta seguir al peu de la lletra, doncs, el proverbi xinès que ens diu que una imatge val més que mil paraules. Malgrat els esforços per desterrar la paraula d'una art que es qualifica -no ho oblidem- d'audiovisual, no és gens difícil d'observar que una cosa són els manuals de guió i una altra de ben diferent les pel·lícules, i que obres que es consideren- de manera unànime -mestres en fan un gran ús.
La intenció del curs és, d'una banda, mostrar els recursos que utilitza el cinema per estalviar-se les paraules i, d'altra banda, proporcionar un mètode per escriure-les quan no hi ha una altra opció, cosa que passa amb força freqüència.

L’expansió de l’especificitat de l’art: actituds, procediments, tecnologies i dissolució dels gèneres
a càrrec de CARLES HAC MOR i ESTHER XARGAY
dies 15, 16, 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

El tractament teòric de la hibridació de pràctiques artístiques i de la consegüent ampliació dels camps de l'art anirà acompanyat dels punts següents:
a) Anàlisi (amb exemples de trajectòries artístiques i d'obres) de Fluxus i de l'Art Conceptual, emmarcats en el seguit d'avantguardes que els precediren (futurisme, dadà, surrealisme, etc.).
b) Cinema d'avantguarda i cinema experimental com a precedents del videoart: visionat comentat d'imatges de films de Fischinger, Moholy-Nogy, Mac Laren, Léger/Murphy, Man Ray, Duchamp, Mekas, Snow, Miralda/Rossell, etc.).
c) Del videoart (imatges de Paik, Nauman, Acconci, Muntadas, Balcells, etc.) a les primeres instal·lacions amb diversos mitjans Broodthaers, Beuys, Kosufh, Torres, etc.).
d) Comentaris (amb diapositives i vídeos) de treballs d'artistes actuals -anys vuitanta i noranta -(Marinis, Don Ritter, Noguera, Valldosera, García/Batallé i molts altres) que fan obres - principalment instal·lacions - en les quals interrelacionen diversos llenguatges, entre altres les imatges en moviment i el so.
e) Noves tecnologies.

L’individu binari, itineraris pels espais de la digitalitat
a càrrec de JUAN JOSÉ CABALLERO (UB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 9 a 10 del matí

Interactivitat, participació, virtualitat. .. són els conceptes que s'acostumen a sentir quan hom tracta de definir les lleis que regeixen aquells nous universos que proposa o promet aquesta nova era tecnològica a què s'està abocat, on tot sembla possible.
L'esbarjo i la informació, dos dels grans paràmetres al voltant dels quals s'articula la vida a la nostra societat, canvien acceleradament la seva fisonomia i, alhora, la de l'entorn on l'home actual és immers. Mitjançant comentaris, audiovisualment exemplificats, que ressegueixin aquests processos complexos, aquest curs centrarà el desenvolupament a plantejar si veritablement l'home actual es troba dins de l'albada d'un home nou, que assisteix amb entusiasme a la mutació dels àtoms en bits i a la perllongació algorítmica de la realitat.

Els serials televisius (relats episòdics) catalans
a càrrec d’ANNA CASANOVAS (UB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

Al llarg dels temps i al voltant de la llar de foc, el ritual de la narrativa oral ha anat actualitzant vells mites i perpetuant pautes de conducta. Avui, els relats electrònics supleixen els contes de l'àvia. Els anomenats culebrons continuen cristal·litzant les estructures profundes conscients i inconscients d'una societat i es converteixen en peça imprescindible per a la comprensió dels seus desitjos, pors, mancances i somnis. S'analitzarà a través del visionat de fragments d'alguns dels culebrons de la televisió catalana, les eficaces estratègies emprades que converteixen aquest gènere televisiu en un controvertit fenomen de masses.

Cinc dies d’art total
a càrrec de CLARA GARI
dies 20, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

Des de les iniciatives del futurisme i del dadaisme fins a les experiències multimèdia que ens ofereixen les noves eines audiovisuals, les arts visuals, la música i les arts de l'espectacle han buscat al llarg del segle XX un espai comú.
La pintura va envair l'espai; la música va explorar el món dels sons i dels sorolls més enllà dels instruments tradicionals; la dansa i el teatre van trencar la barrera que separava els actors i l'obra del públic i de la vida.
El curs - que serà breu, pedagògic i lleuger - presentarà algunes aproximacions, i donarà pistes per trobar el fil conductor de la recerca de l'art total. Tot seguint aquest fil, diapositives, vídeos, audicions i comentaris de textos acostaran a les temptatives interdisciplinàries de les arts visuals, de la música, de la poesia, del teatre i de la dansa. EI happenning i la performance tindran un espai privilegiat. La part pràctica del curs consistirà en la preparació d'un projecte de creació pluridisciplinari a partir de les habilitats i disposicions dels assistents.

ÀREA DE MÚSICA
del 15 al 24 d'agost

Música electroacústica: una música del temps de l’electricitat
a càrrec de JAUME CARBONELL
dies 15, 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

En el context de consolidació de les tecnologies vinculades a l'ús social de l'electricitat, el curs ofereix una perspectiva de la creació electroacústica internacional a partir dels anys seixanta, moment en què la polèmica entre música concreta i música electrònica se supera definitivament, i fins als últims noranta. Es revisaran els plantejaments estètics i tecnològics de compositors com ara Schaeffer, Enri, Nono, Parmeggiani, Beyle, Body, Smaley, Kröpfl, Bodin, Polonio, Vaggione, Mandolini, Parmerud, Karlsson, Ceccarelli i altres. Totes les classes es desenvoluparan amb exemples sonors i audicions d'obres emblemàtiques de la història de la música electroacústica.

La recuperació de la música medieval als inicis del segle XX
a càrrec de JOAQUIM GARRIGOSA
dies 15, 16, 17, 18 i 19, de 10 a 11 del matí

El curs es dividirà en les següents parts:
a) Felip Pedrell i la descoberta del passat musical: el procés de recuperació de la música del passat en Felip Pedrell; l'arrelament romàntic dels plantejaments i la projecció de futur; nacionalisme i creació de l'esperit de recerca musicològica.
b)  EI Motu Proprio i la proposta de recuperació del cant gregorià: ressò del document vaticà a Catalunya; l'acció de Lluís Millet i la creació de les scholae cantorum; el paper de la Revista Musical Catalana. Florida de gregorianistes.
c) L'escola musicològica catalana: les recerques de dom Maur Sablayrolles; l'obra de mossèn Higini Anglès i la creació de la secció de música de la Biblioteca de Catalunya.
d) Repercussions a la pràctica musical: continuïtat de les recerques; les relacions amb el món coral català; el trencament de la Guerra Civil.
e) Projeccions posteriors a 1939: la recerca de les noves generacions de liturgistes i musicòlegs; propostes de música pràctica, la influència de la redescoberta de la música medieval en la creació de la segona meitat del segle XX.

Pau Casals (1876-1973), memòria d’un compromís artístic i humà
a càrrec de JAUME CARBONELL (UB)
dies 15, 16, 17, 18 i 19 d’11 a 12 del migdia

El curs pretén revisar, a propòsit de la commemoració de l'any Pau Casals en el 25è aniversari de l seva mort, la trajectòria humana, personal i artística d'aquest músic català universal. Es valoraran les seves aportacions en el terreny creatiu i el seu paper en el context de la música catalana del segle XX; les innovacions a nivell interpretatiu, les seves lectures de Bach com a violoncel·lista i director. Alhora es valorarà el seu importantíssim paper en el camp de la difusió musical, davant de l'Orquestra Pau Casals i l'Associació Obrera de Concerts, sense oblidar tampoc el seu compromís nacional que el féu testimoni de la cultura catalana arreu.

El dodecafonisme
a càrrec de CARLES GUINOVART
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 9 a 10 del matí

Nocions sobre l'aportació tècnica i estètica de la segona Escola de Viena i l'expressionisme musical d'entreguerres: la Sèrie de dotze sons, procediments, sprechgesang, puntillisme, klangfarbenmelodie. Importància creixent del factor tímbric i nous refinaments orquestrals que conduïren a nous regnes de sensacions.
Es treballarà sobre l'audició de cds i es posaran alguns exemples en
partitura.
Està previst fora de l'hora de classe, però en connexió amb aquesta, l'audiovisionat del vídeo d'una de les òperes d'Alban Berg: Wozzec o Lulú. El contingut de la classe podrà ésser un apropament a l'estil que caracteritza aquestes obres, posant l'accent en la gran sensibilitat dramàtica i musical del compositor, els recursos tècnics que utilitza i la força expressiva que aconsegueix.

Estètica musical del segle XX
a càrrec de MAGDA POLO
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

La reflexió al voltant de  la música del segle XX implica inevitablement acostar-se al seu estudi a partir de la filosofia i d'altres disciplines que l'analitzen des de punts de vista molt diversos, com la sociologia, la història, etc., tot evidenciant que cada vegada més es fa necessària una interdisciplinarietat a l'hora de pensar l'art i, concretament, la música. Així, doncs, tenint present això i tenint com a eix central l'estètica, es tractaran els corrents musicals més importants del nostre segle - generats moltes vegades com a reacció al segle anterior, el del romanticisme - en un moment en què la mort de Déu, i més tard la mort del subjecte, comença a incitar el fet de creure unes partitures amb tot un ventall de recursos de tècniques mai anteriorment explorat i on la càrrega de la seva semanticitat beu de les fonts del dodecafonisme, de la fenomenologia, de l'escola de Frankfurt, de l'atzar, etc.

Un segle de jazz
a càrrec de JAUME URIACH (ESCAC)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia
Qui no ha experimentat una embranzida especial quan el ritme del jazz l'ha travessat de banda a banda? Tothom ha sentit la paraula jazz però, tothom sabria explicar què és? Encara que no es disposi d'una data de naixement exacta, sí que es pot parlar de quasi cent anys de jazz. En aquest tombant de segle s'ha cregut interessant de fer un repàs a aquest gènere musical tan arrelat a la nostra societat i la nostra cultura.
El curs analitzarà els moments decisius de l'evolució del jazz amb l'ajut d'audicions de les peces adients.

ÀREA D'OCCITÀNIA I ELS PAÏSOS CATALANS: PRESENT D'UNA TRADICIÓ
del 15 al 24 d'agost

Des de l'Arxiu Occità (Arxiu de Llengua, Literatura i Civilització Occitana) de la Universitat Autònoma de Barcelona es vol oferir, d'una manera global, l'estat de la qüestió occitana des d'una perspectiva universitària. Els cursos plantejaran monogràficament la cultura i tradició occitana com quelcom propi del territori català. S'abordarà tant la difusió de la llengua occitana avui, com la delicada qüestió de la normalització. La literatura occitana moderna i la inexcusable tradició medieval comptaran amb les corresponents sessions. Tot això com a punt de partença i discussió per a una cultura minoritzada, on la catalana no tan sols té l'origen, sinó que hi comparteix diferents problemàtiques actuals.

La llengua occitana avui
a càrrec de CLAUDI BALAGUER (UAB)
cada dia, de 9 a 10 del matí

El programa del curs de llengua occitana es divideix en:
a) Occità, història de la llengua: naixença de la llengua, apogeu amb els trobadors, decadència, renaixença i normativització (felibrige, Alibèrt, Consélh de la Lenga).
b) Dialectologia i sociolingüística: els dialectes occitans (gascó, llenguadocià, provençal, llemosí, alvernyat, vivaro-alpí); les regions i departaments; la paraula patois i la paraula occità, consideració popular de la llengua; l'ús en les regions occitanes.
c) L'occità i l'ensenyament: la repressió estatal (Villers-Cotterêts, la Revolució Francesa, l'escola pública), l'«espelida» (llei Deixonne, l'occità a les universitats, el CAPES), Las Calandretas.
d) La música occitana. Maig del 68 i el Larzac (crisi del teixit social i centralisme), la Nóva Cançon (Martí, Patric, Nadau .. ), la música occitana ara (Los Fabulous, Massilia Sound System ... ).
e) L'occità i els mitjans de comunicació la televisió, la ràdio, la premsa (la Setmana, Plumalhon. .. ), lnternet (Occitanet, Ilst-oc . .).

Er aranés, identitat e cultura
a càrrec de JUSÈP LOÍS SANS SOCASAU (Oficina de Foment i Ensenyament de l’Aranès, Consell General d’Aran)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 9 a 1o del matí

Enes darrèrs tempsi i a auut un increment dera divolgacion der hèt aranés enquia eth punt qu'ua lengua d'un territori damb sèt mil persones s'a convertit en paradigma dera diversitat lingüistica. En tot partir de cinc sessions s'auferirà ua analisi des rasons istoriques que possen aguesta situacion, des acccions sociaus e legislatives mès importantes des darrèrs tempsi, ua reflexion sus era situacion dera lengua pròpia e oficiau dera Val d'Aran ena escòla, ues perspectives de futur adobades damb es estudis estadistics mès diuèrsi, talaments coma ua simpla introdoccion entà facilitar era lectura der aranés, donques cada viatge i a mès possibilitats d'accés ara lengua escrita.

La literatura occitana moderna
a càrrec de JAUME FIGUERES
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

L'objectiu de les sessions és afavorir una primera aproximació global i evolutiva a la literatura occitana contemporània, amb una concessió: la consideració de l'època del barroc - tant per la brillantor del període, malauradament ben poc conegut, com pel grau de consciència lingüística i literària que denoten aquests escriptors. La matèria es dividirà en diverses seqüències cronològiques, de cadascuna de les quals se'n destacaran tres autors amb una o més obres a presentar. La tria no pretén, ni de bon tros, ser exhaustiva; es limita a ser tot just un indicador de la diversitat i riquesa del panorama literari occità.
De cada autor, se'n contextualitzarà i llegirà l'obra, tant des del punt de vista lingüístic com literari. Quant als textos novel·lescos,se'n resumirà la trama. I de les obres més recents, se n'escoltarà algun fragment llegit per l'autor o versions musicades .

La literatura medieval occitana
a càrrec d’ANTONI ROSSELL (UAB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

El programa de curs versarà sobre:
a) Els trobadors: l'amor cortès; una poesia cantada; la tradició llatina (text i música); intertextualitat i interpretació.
b) Les trobairitz: el codi cortès en clau femenina; un llenguatge literarari femení; trobairitz i lírica femenina medieval.
c) Els trobadors catalans: l'alternativa a un món trobadoresc; Guilhem de Berguedà, l'èpica dins la lírica; la poètica amorosa dels trobadors catalans; una geografia trobadoresca catalana.
d) La novel·la occitana medieval: la singularitat i l'erotisme; el roman de Flamenca.
e) Occitània i l'Europa medieval: una koiné lingüística i cultural; literatura occitana i italiana: Dante; present d'una tradició.

Talhèr de música aranesa
a càrrec de LÚCIA (cantaire aranesa)
dies 20, 21, 22 i 23, de 3 a 5 de la tarda

Partint dera musica des joglars ena edat mieja se harà un repàs ràpid pes trobadors e ua presentacion dera musica tradicionau gascona e aranesa damb es sòns instruments mès caracteristics. En ua segona session se presentarà es grops e cantautors occitans actuaus de mès renòm, tot hènt incidència ena vitalitat occitana dera cançon tant en musica infantil coma ena rèsta. Ua session practica sus es dances araneses tradicionaus e ua auta sus era musica actuau, ena Val d'Aran, tant de recuperacion coma de creacion. concludiran eth talhèr.