ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
Coordinació: JOANDOMÈNEC ROS (catedràtic d’ecologia a la UB i membre de l’IEC)

«Què se'ns ha perdut, als catalans, a l'Antàrtida? Recerca científica al continent blanc»
del 16 al 20 d'agost

L’Antàrtida és l’última gran regió relativament verge de la Terra, protegida de la rapinya humana per un tractat internacional que en permet només l’estudi científic i la visita turística. Què es pot investigar, a l’Antàrtida? Per què cal anar a l’altra part del món, en unes condicions climàtiques rigorosíssimes i amb unes inversions pressupostàries força importants, per fer recerca antàrtica? Què ens diuen, els resultats d’aquesta recerca, que siguin importants per a tothom? Què hi fan, els nostres investigadors? Quin és el futur d’aquest desert de glaç? El curs intentarà donar resposta a aquestes i a altres preguntes relacionades amb el continent blanc.

Característiques ambientals i biològiques generals del continent i els mars
antàrtics
a càrrec del Dr. JOANDOMÈNEC ROS (UB)
dia 16, de 9 a 10 del matí
 
Espanya i Catalunya s’interessen per l’Antàrtida. Història recent de l’aventura antàrtica ibèrica
a càrrec de la Dra. JOSEFINA CASTELLVÍ (Institut de Ciències del Mar, CSIC)
dia 16, de 10 a 12 del migdia

L’Antàrtida, foc i gel. Geologia i recursos geològics del continent blanc
a càrrec del Dr. DAVID SERRAT (UB)
dia 17, de 9 a 12 del migdia
 
El bentos i els suspensívors antàrtics. Uns actors secundaris que poden ser
protagonistes
a càrrec del Dr. JOSEP M. GILI (Institut de Ciències del Mar, CSIC)
dia 18, de 9 a 12 del migdia
 
Les activitats quotidianes a la base antàrtica Juan Carlos I
a càrrec del Dr. VÍCTOR ALVÀ (Institut de Ciències del Mar, CSIC)
dia 19, de 9 a 11 del matí  
 
Mantenir la sang calenta a l’Antàrtida. Biologia i ecologia de pingüins, foques i balenes
a càrrec del Dr. JOANDOMÈNEC ROS (UB)
dia 19, d’11 a 12 del migdia
 
El plàncton antàrtic: diversitat i importància en el flux de carboni
a càrrec del Dr. CARLES PEDRÓS (Institut de Ciències del Mar, CSIC)
dia 20, de 9 a 11 del matí
 
La política i el turisme arriben a l’Antàrtida, i el medi se’n ressent. El futur del continent blanc
a càrrec de JOANDOMÈNEC ROS (UB)
dia 20, d’11 a 12 del migdia

«Gens i societat: progressos i aplicacions per al segle XXI»
Coordinadors: Dr. RAMON BARTRONS (UB, IEC) i Dr. JAUME BERTRANPETIT (UPF, IEC)
amb la col·laboració de la Societat Catalana de Biologia (IEC)
del 21 al 25 d'agost

El curs Gens i Societat pretén donar una visió actual i pluridisciplinària dels avenços que s’han dut a terme durant aquests darrers anys en el camp de la biologia molecular i les seves possibles aplicacions en diferents àrees.
La biologia molecular, desenvolupada durant les últimes dècades, ha representat la gran revolució de la biologia. Les ciències biològiques han estat profundament afectades per una nova dimensió: el nivell molecular. Pràcticament totes les diferents branques de la biologia, i també d’altres com la medicina i l’antropologia, han anat incorporant les eines i tècniques de la biologia molecular, convergint metodològicament cap a l’estudi de les molècules que contenen la informació necessària per dur a terme els processos característics dels éssers vius.
Aquest curs conté tres grans objectius. El primer és el de conèixer l’estructura i la funció de l’ADN, donant a conèixer les bases moleculars del desenvolupament i la diversitat biològica. A continuació, pretén donar a conèixer les bases genètiques de la malaltia i les aplicacions de la biologia molecular en aquest camp, així com les aplicacions en la generació de plantes i animals transgènics. Per últim, vol donar a conèixer la repercussió d’aquests nous coneixements en la societat, els aspectes ètics de la manipulació de l’ADN i les possibilitats que generaran aquestes tècniques en el futur dels éssers vius.
 
ADN i genoma
a càrrec del Dr. RAMON BARTRONS
dia 21, de 9 a 10 del matí
 
Plantes transgèniques: usos i polèmiques
a càrrec del Dr. PERE PUIGDOMÈNECH
dia 21, de 10 a 11 del matí
 
Discussió: genoma i plantes transgèniques
a càrrec del Dr. P. PUIGDOMÈNECH i R. BARTRONS
dia 21, d’11 a 12 del migdia
 
Quins i quants gens fan la vida?
a càrrec del Dr. JULI PERETÓ
dia 22, de 9 a 10 del matí
 
Els gens i l’evolució
a càrrec del Dr. JAUME BERTRANPETIT
dia 22, de 10 a 11 del matí
 
Discussió: els gens i la vida
a càrrec de JULI PERETÓ i del Dr. JAUME BERTRANPETIT
dia 22, d’11 a 12 del migdia
 
Bases moleculars de la malaltia
a càrrec del Dr. RAMON BARTRONS
dia 23, de 9 a 10 del matí
 
Els gens i la malaltia humana
a càrrec de la Dra. ÁUREA NAVARRO
dia 23, de 10 a 11 del matí
 
Nutrició i càncer: perspectives etiològiques i profilàctiques
a càrrec d’A. GINER SOROLLA
dia 23, d’11 a 12 del migdia
 
Animals transgènics
a càrrec d’ARMAND SÁNCHEZ
dia 24, de 9 a 10 del matí
 
Teràpia gènica
a càrrec d’ANNA M. GÓMEZ FOIX
dia 24, de 10 a 11 del matí
 
Discussió: perspectives en l’aplicació i ús de la transferència de gens
a càrrec d’A. SÀNCHEZ i A. M. GÓMEZ FOIX
dia 24, d’11 a 12 del migdia
 
Ciència i mitjans de comunicació
a càrrec de MONTSERRAT VENDRELL
dia 25, de 9 a 10 del matí
 
Percepció social de la ciència
a càrrec de CRISTINA JUNYENT
dia 25, de 10 a 11 del matí
 
Comunicació científica: consideracions ètiques
a càrrec de C. JUNYENT, M. VENDRELL i M. PIQUERAS
dia 25, d’11 a 12 del migdia

«Les aplicacions actuals de la psicoanàlisi en la sanitat pública, l'ensenyament, els serveis socials i les institucions en general»
a càrrec de la Dra. JOSEPA LÓPEZ, Dra. MONTSERRAT MARTÍNEZ i NÚRIA TOMÀS
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí
 
Si bé inicialment la psicoanàlisi consistia en tractaments intensius de quatre a sis sessions setmanals, de llarga durada i amb divan, actualment els coneixements teòrics psicoanalítics s’apliquen en el camp sanitari per realitzar intervencions terapèutiques puntuals, tractaments breus, tant individualment com en parelles, famílies i grups. Els principis teòrics de la psicoanàlisi també s’apliquen en l’ensenyament, el treball social, inspirant models d’organitzacions d’institucions, programes pedagògics i sociosanitaris, en l’elaboració de lleis i en la profilaxi en l’àmbit institucional.

ÀREA DE TECNOLOGIA
Coordinació: Dr. ANTONI ELIAS (UPC)
del 21 al 25 d'agost

«Energia: la recerca sobre energia fotovoltaica»
a càrrec del Dr. JORDI ANDREU (UB)
dia 21, de 9 a 11 del matí, dia 22, de 9 a 10 del matí

L’efecte fotovoltaic permet convertir l’energia de la llum del sol en corrent elèctric. La quantitat de corrent produït en els primers experiments no permetia un ús pràctic d’aquest efecte com a font d’energia. Un grup d’investigadors optimistes es va posar al cap construir una cèl·lula que permetés produir quantitats importants de corrent per aquest mètode. A partir de 1954 es van obtenir les primeres cèl·lules fotovoltaiques, que es van començar a utilitzar per alimentar els satèl·lits artificials. Des de fa una mica més de vint anys les cèl·lules fotovoltaiques s’apliquen també en la producció de corrent elèctric a la terra i el seu ús es va estenent.
Però la conversió fotovoltaica és un dels àmbits de recerca menys agraïts per a l’investigador. Mentre que els biòlegs moleculars poden desenvolupar experiments apassionants sobre l’origen de la vida o mentre que els cosmòlegs poden elaborar models sofisticats que ens expliquen, fil per randa, els primers segons de l’univers, un grapat de físics aplicats amb poc seny inverteixen una quantitat desproporcionada d’energies per aconseguir augmentar, en un petit tant per cent, el rendiment de les maleïdes cèl·lules solars o per buscar sistemes de produir-les de manera més econòmica i amb menys despesa d’energia. La xerrada presentarà els avenços i entrebancs en la recerca i el desenvolupament dels dispositius fotovoltaics actuals.


«Microsistemes»
a càrrec del Dr. JAUME ESTEVE (UPC)
amb el suport de la Societat Catalana de Física
dia 21, d’11 a 12 del migdia i dia 22 de 10 a 12 del migdia

Aquest curs pretén fer una introducció als microsistemes. Després d’un apartat de generalitats on es definirà què és un microsistema, els seus camps d’aplicació i la importància actual d’aquests dispositius, el curs es dividirà en dues parts. En la primera part es descriuran les tecnologies de microsistemes com a extensió de la tecnologia microelectrònica. En una segona part s’estudiaran exemples de microsistemes per a diferents aplicacions: sensor de pressió intel·ligent, acceleròmetre, MTAS (’micro total analysis systems’), microsistemes per a aplicacions biomèdiques, etc. Alguns prototipus desenvolupats al CNM podran ser analitzats en el curs. Finalment, en les conclusions, es farà un èmfasi especial a les enormes possibilitats que ofereixen els microsistemes en moltes àrees d’aplicació, i a l’accés a aquest tipus de tecnologia a través d’iniciatives europees, com Europractice.


«La societat de la informació»
dies 23 i 24 d'agost

Les noves xarxes de telecomunicació
a càrrec del Dr. ANTONI ELIAS FUSTÉ (UPC)
Noves aplicacions i procediments informàtics
a càrrec del Dr. JOSEP CASANOVAS (UPC)
Les noves tecnologies en els processos de formació i aprenentatge
a càrrec del Dr. PERE BOTELLA (UPC)
El Pla estratègic per a la societat de la informació de Catalunya
a càrrec del Dr. LLUÍS JOFRE (UPC)
amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya
dies 23 i 24, de 9 a 12 del migdia

Una àmplia gamma de productes i serveis es veuen propiciats per la convergència tecnològica com a conseqüència que les telecomunicacions i l’audiovisual adopten la tecnologia digital, fonamentada aquesta en la informàtica. Així, la telecomunicació deixa de ser exclusivament aquella emprada per enviar informació a distància, i la informàtica deixa de ser únicament una tècnica per tractar informació. Si a aquesta conjunció se li afegeixen els nous llenguatges de presentació de la informació, tenim el conjunt conegut com a les Noves Tecnologies de la Informació (NTIC). En els darrers 10 anys, el panorama de les NTIC ha canviat dràsticament: s’ha passat dels sistemes de telecomunicació de tipus vertical a sistemes horitzontals, s’han abaratit els costos dels aparells i dels serveis, per la qual cosa s’ha assolit la liberalització del sector de la comunicació, (que en una concepció vertical dels serveis era el paradigma dels monopolis), s’ha creat un autèntic mercat de telecomunicacions, la Comisión Nacional del Mercado de Telecomunicaciones... Tot aquest canvi ens duu cap a la societat de la informació. És possible poder començar a esbrinar els avantatges o inconvenients, però el canvi es convertiria en retrocés si no fóssim capaços de fer que conceptualment la societat de la informació esdevingui una societat de coneixement.


«Sensors i biosensors»
a càrrec del Dr. SALVADOR ALEGRET (UAB)
amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona
dia 25, de 9 a 12 del migdia

Es farà un repàs dels principals sensors químics, especialment dels que incorporen material de reconeixement biològic (biosensors), i es discutiran les propietats més innovadores que aporten aquests dispositius en el context de la instrumentació i de l’anàlisi química.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — DRET
del 21 al 25 d'agost

Drets humans i drets dels pobles
a càrrec del Dr. JOAN CARLES CARBONELL (UV), Dr. ERNEST J. VIDAL (UV) i Dr. RICARD MARTÍNEZ (UV)
amb el suport de la Universitat de València
dies 21 i 22, de 9 a 11 del matí

La Constitució com a primera norma valoradora. Els drets de participació política. El dret d’autodeterminació dels pobles. Drets d’expressió, associació, reunió i manifestació. Els drets a l’honor i la intimitat. Referència especial a la protecció de dades personals. Els drets i deures de solidaritat. Dimensions solidàries dels drets de la personalitat. Les generacions de drets i la seua continuïtat. Tutela penal dels drets fonamentals.

Les dones maltractades: causes i solucions
a càrrec de la Dra. SÍLVIA MARTÍNEZ (UAB)
dies 21 i 22, d’11 a 12 del migdia

El nombre creixent de denúncies per maltractament demostra que aquest fenomen està en plena emergència, possiblement perquè cada vegada més dones maltractades superen la por de denunciar els fets, malgrat el risc que això comporta (94 dones mortes el 1998). Es calcula que només es denuncia un 10% de les agressions, tot i això, en van ser 18.000 l’any 1998 i no hem d’oblidar que aquestes es produeixen habitualment només en els casos d’agressions físiques o sexuals més greus. La violència familiar no és només la notícia extrema i habitual d’una altra dona assassinada pel seu company, ni la del nen trobat mort dins la rentadora, ni la de l’avi abandonat en una benzinera en un matí d’agost. La violència també es troba en les petites actuacions«normals» i quotidianes de les que gairebé no en som conscients. La violència familiar té en la seva base un referent cultural que la normalitza i ens la torna natural, quasi invisible.

Política, llengua i dret
a càrrec del Dr. JAUME VERNET (URV)
dies 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí

Es pretén desenvolupar tres temes generals sobre la interrelació entre la política, la llengua i el dret. La primera sessió versarà sobre les relacions entre política i dret, així com la seva concreció en el camp lingüístic. La segona tractarà de la protecció internacional de les llengües: les proclames i convencions universals i europees sobre llengües minoritàries i, en especial, la declaració universal dels drets lingüístics proposada a Barcelona. La tercera es dedicarà als principis constitucionals sobre llengua: el pluralisme lingüístic, l’oficialitat... des d’una perspectiva jurídica comparada.

Cinc perspectives sobre la construcció europea
a càrrec del Dr. JAUME RENYER (URV)
amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili
dies 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí

El curs tractarà des d’una òptica nacional catalana les transformacions que està experimentant l’estat nació en el context europeu, fent referència especial al cas de l’estat espanyol. En concret analitzarem les tensions entre l’Estat com a poder polític vertebrador d’una societat determinada i el mercat com a motor econòmic i també vertebrador d’un àmbit territorial no coincident necessàriament amb el de l’Estat. També tractarem dels drets individuals socials i nacionals i la seva plasmació en el procés de construcció europea, fent especial referència a les possibilitats d’exercici del dret d’autodeterminació per part del poble català.

El dret internacional contra la impunitat
a càrrec de la Dra. XARO HUESA (UIB)
dies 23, 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

Des de la perspectiva del dret internacional, el segle XX acaba amb importants innovacions en l’àmbit de la lluita contra la impunitat dels grans atemptats contra la humanitat: d’una banda, amb la creació dels tribunals penals internacionals, bé especials (per a l’antiga Iugoslàvia, per a Rwanda) o bé de caràcter general (el Tribunal Penal Internacional creat el mes de juliol de 1998); d’altra banda, amb el reforçament del paper que han de jugar els tribunals penals dels estats pel que fa a l’eficàcia de la punició dels crims internacionals.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — CIÈNCIES POLÍTIQUES
del 20 al 25 d'agost

Cuba després del 1898: perspectives i relacions amb Catalunya i l’estat espanyol
a càrrec del Dr. JOAQUIM ROY (U. Miami)
dia 20, de 9 a 11 del matí

L’aspecte més destacable d’aquestes dues variants de relacions bilaterals és el fet que la relació entre els catalans i Cuba ha estat marcada més per la iniciativa privada i la societat civil, mentre que la forta relació oficial entre Espanya i Cuba (abans i després de la desfeta del 1898) ha prevalgut sobre els també molt importants lligams individuals de perfil emigratori. Resulta simptomàtic, per exemple, que sigui la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya de l’Havana la societat més antiga dels emigrants a totes les Amèriques. També és destacable la relació sistemàtica entre els diferents governs espanyols amb Cuba al llarg d’aquest segle per sobre de les divergències polítiques, com es demostra per la correcció feta pel president Aznar en la seva actitud crítica davant Castro. Mentre la relació oficial recent d’Espanya amb Cuba por ser il·lustrada per la continuació d’una agenda d’obligació complementada per una dosi de frustració, pressió i reconducció, l’actitud dels catalans ha estat sempre presidida per una fascinació reforçada per l’apropament familiar.

Emergència de nacions sense estat a l’Europa occidental: territorialitat i sobirania
a càrrec del Dr. JOSEP GUIA (UV)
dies 21 i 22, de 9 a 10 del matí

Un dels fets més remarcables de la darrera dècada del segle XX, després de la desfeta de la URSS, ha estat la recomposició del mapa polític de l’Europa central i oriental, amb l’aparició de nous estats independents que restauraven la independència perduda d’antigues nacions. Tot fa pensar que la primera dècada del segle XXI contemplarà uns fenòmens semblants respecte a les nacions -i aquesta n’és la novetat- de l’Europa occidental. Analitzarem les característiques, els ritmes i les possibilitats d’èxit d’aquest procés.

Claus per comprendre l’Àsia oriental contemporània
a càrrec de MANEL OLLÉ (UPF)
dies 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí

El curs té com a objectiu l’aportació als participants de claus geogràfiques, històriques, ideològiques i culturals que els permetin situar en perspectiva les coordenades que condicionen la dinàmica present i els horitzons de futur de l’Àsia oriental. El curs se centrarà especialment en el casos de Japó, Xina, Hong Kong, Taiwan i Corea.

Situació kosovar
a càrrec de VICENT PARTAL (URL)
dies 23, 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

Analitzem la situació a Kosova des de tres aproximacions diferents: històrica, geopolítica i d’actualitat. En el primer cas s’analitza la complicada herència històrica kosovar (es coneix com la Jerusalem dels Balcans) i les visions albanesa i sèrbia sobre aquest territori. Pel que fa a la visió geopolítica, s’estudiaran les relacions de Kosova amb Albània i Sèrbia, amb Macedònia i Montenegro i el paper jugat per la crisi kosovar en la desintegració de Iugoslàvia. Finalment s’analitzarà la situació actual, amb una anàlisi de les circumstàncies concretes que han portat a la guerra i dels possibles escenaris de la postguerra.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — PENSAMENT
del 16 al 19 d'agost

Matèria i materialisme
a càrrec del Dr. DAVID JOU (UAB)
amb el suport de la Fundació Joan Maragall
dies 16 i 17, de 9 a 11 del matí

Els debats sobre la matèria recorren la història de la cultura. Matèria i forma, matèria i buit, matèria i energia, matèria i Déu, matèria i esperit són algunes de les dualitats que més han apassionat els pensadors i el públic en general.

Construcció social de la memòria
a càrrec de MARTA ROVIRA
dies 18 i 19, de 9 a 10 del matí

Un curs sobre la memòria fet des de la sociologia no pretén saber què es recorda i què no, sinó abordar el fet que en la nostra societat hem assumit que la memòria és un element bàsic per a la confecció de la identitat, per a la cohesió d’un poble. Però com s’expressa aquesta necessitat de memòria? I s’expressa només en el cas de les identitats nacionals? Ben al contrari, en els nostres temps, la memòria ha esdevingut quelcom més que una forma de reviure la història, de celebrar-la. La memòria concentra en si mateixa el record, la recreació i la invenció del passat en una societat presidida per canvis socials extraordinaris. En aquest curs explicarem dues coses bàsiques: el sentit que té en la nostra societat la memòria i com es confecciona socialment aquesta memòria.

Identitat i diferència en el pensament contemporani
a càrrec de LAURA LLEVADOT
dies 18 i 19, de 10 a 11 del matí

Actualment assistim a una proliferació de discursos que, tot i ser enunciats des de diferent àmbits, giren entorn de les categories d’«identitat» i «diferència» com el seu punt d’inflexió (així per exemple en les campanyes contra el racisme, en els debats polítics entorn l’estatut dels nacionalismes, o bé, fins i tot, en els discursos feministes contemporanis). Intentarem, doncs, d’endinsar-nos en l’origen i la problemàtica d’aquestes categories fins a la seva darrera formulació en el pensament contemporani. Partint d’un relat de Borges i d’un text del jove Nietzsche obrirem la problemàtica sobre la possibilitat i/o impossibilitat de pensar la diferència per tal de dibuixar l’acarament del pensament contemporani a aquesta qüestió.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — ECONOMIA
Resonsable: JOAN MIR (UIB)
amb el suport d'ADICEC

El Parlament Europeu i les institucions de la Unió Europea. L’agenda 2000. Fons estructurals i de cohesió. Cinquè programa marc de recerca. Les institucions financeres a la Unió Europea
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d’11 a 12 del migdia

Com serà la Unió Europea del segle XXI? En aquest moment s’està negociant l’adhesió de sis països, i cinc estats més en són candidats. El nombre creixent de candidatures a l’adhesió ha fet pensar en la necessitat de reformar i aprofundir en les polítiques comunitàries i les institucions europees per aconseguir que la Unió funcioni de manera eficaç.

Finançament autonòmic: algunes qüestions
a càrrec d’ANTONI SALAMERO
dies 21 i 22, de 10 a 11 del matí

El finançament autonòmic és un tema nou i sense bases teòriques ni polítiques prèvies a la Constitució espanyola de 1978. És per tant un tema obert que sens dubte es va perfeccionant al llarg del temps. La seva importància política i mediàtica és cabdal.
D’altra banda les diverses nacionalitats i regions presenten aspectes molt diferents: sensibilitats polítiques, competències estatutàries, grandària i desenvolupament econòmic. Tot això fa més complicat l’assoliment d’un sistema de finançament que satisfaci tots els governs que hi participen.

Els valors d’Europa: el valor de l’euro
a càrrec de la Dra. MURIEL CASALS (UAB)
dies 21 i 22, d’11 a 12 del migdia

La cotització de l’euro en relació al dòlar ha baixat; però, com es cotitzen els valor europeus?
El model econòmic europeu es basa en un sistema moral en què el valor de la solidaritat és essencial. Podem fer-lo compatible amb la cursa per la competitivitat?
Segurament no trobarem la resposta; només trobarem la manera de plantejar una mica millor les preguntes.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — DISSENY I COMUNICACIÓ
Responsable: JORDI PERICOT (UPF)
del 16 al 25 d'agost

El magazín a la ràdio: tradició i futur
a càrrec de NEUS BONET (UPF) i MIQUEL MARIMON
amb el suport de Catalunya Ràdio
cada dia de 9 a 10 del matí

El magazín a la ràdio: entre la tradició i la modernitat. Evolució d’aquest gènere de programes. Teoria i pràctica del disseny d’un programa magazín i els subgèneres que utilitza: l’entrevista, el reportatge, el debat, la tertúlia, entre d’altres. La incorporació de noves tecnologies: teoria i pràctica de la ràdio digital..

Introducció al llenguatge audiovisual: com explicar històries en vídeo
a càrrec de JOAN VÍCTOR DE BARBERÀ (URL)
amb el suport de TV3
cada dia, de 9 a 10 del matí

L’audiovisual ja forma part de la nostra vida quotidiana, fins a tal punt que molts de nosaltres tenim o hem utilitzat una càmera de vídeo amb la qual gravem fragments d’aquesta vida. Tot i això, la majoria desconeix les bases elementals del llenguatge audiovisual. L’objectiu d’aquests curs és aprendre les nocions bàsiques per poder explicar històries amb vídeo, des de les vacances o les festes socials al reportatge escolar o professional.

L’aparició del públic en la propaganda política. Estudi de cas
a càrrec d’ARANTXA CAPDEVILA
dia 16, de 10 a 12 del migdia i dia 17, de 10 a 11 del matí

La propaganda política, considerada com a comunicació persuasiva, ha estat classificada per molts com a terreny propici per a la manipulació de les consciències. En aquest curs es planteja una nova concepció teòrica que qüestiona aquestes concepcions de la propaganda i la situa dins d’un àmbit on el públic té certa llibertat d’acció davant els missatges persuasius.
Aquesta teoria, arrelada en la Grècia clàssica, situa el públic en el centre de tota comunicació persuasiva, ja que és ell amb les seves capacitats interpretatives qui donarà el sentit final al discurs. Per això és fonamental que el comunicador tingui en compte l’univers simbòlic del públic al qual intenta persuadir.
En el curs aplicarem els postulats principals d’aquesta teoria a espots de propaganda electoral emesos per televisió en les últimes campanyes electorals.

Com s’investiguen les audiències televisives
a càrrec de JORDI FARRÉ (UPF):
dia 17, d’11 a 12 del migdia i dia 18 de 10 a 12 del migdia

Si hi ha quelcom que defineix la segona meitat del segle XX, això és l’invent de la televisió. Aquest mitjà de comunicació és el més democràtic i el més influent. Ha delimitat la manera com organitzem la nostra vida quotidiana, ha motllurat les percepcions que tenim sobre el món que ens envolta, etcètera. Ara bé i les audiències? De quina manera s’organitzen i sobretot com han estat estudiades són dues claus que cal qüestionar-se radicalment. Qui som nosaltres en relació a elles? Cal desemmascarar els procediments emprats per fer-les existir tant des dels punts de vista quantitatius (anàlisi dels rangs) com des de les metodologies qualitatives (anàlisi de la recepció). Certament, les audiències socials i crítiques es constitueixen com un grup amb ganes de viure al qual cal alliberar de falses dicotomies i de concepcions estèrils que se les miren des de dalt o bé els atorguen un poder il·limitat.

El poder dels mapes en els mitjans de comunicació actuals: teoria i pràctica de la informació, manipulació, propaganda cartogràfica
a càrrec del Dr. JOSEP M. RABELLA (UB)
amb el suport de la Universitat de Barcelona
dies 24 i 25, de 10 a 12 del migdia

La influència creixent dels mitjans de comunicació sobre el criteri i la voluntat de les persones, el caràcter essencialment visual de la nostra civilització i l’increment de l’interès econòmic, estratègic i mediambiental pel territori són alguns dels trets més destacats que defineixen el món actual.
En aquest context, el mapa -representació gràfica idònia per a la informació territorial- es consolida cada cop més com a eina d’eficàcia contundent utilitzada al servei dels grans interessos i del poder polític.
Curiosament, aquest poder del mapa encara augmenta a causa de la seva especificitat tècnica. En efecte: la mètrica inherent a la representació topogràfica i el llenguatge simbòlic de la cartografia confereixen al mapa una autoritat i un prestigi científic que emmascaren les informacions amb una aparença d’objectivitat i neutralitat indiscutibles.
La presentació i l’anàlisi d’una mostra sorprenent i variada d’exemples quotidians (missatges subliminars, propaganda encoberta, mentides, errades, disbarats) no acaba simplement en la denúncia; ha de conduir també a despertar una consciència preventiva i a formar una cultura cartogràfica crítica com la millor arma defensiva del lector.

Per què no ens enganya la publicitat?
a càrrec del Dr. RICARD HUERTA (UV)
amb el suport de la Universitat de València
dies 19 i 20, de 10 a 12 del migdia

La publicitat és una ONG? La publicitat és una religió? Aquest curs pretén repensar les imatges habituals de la societat de consum. Rudolf Arnheim va dir recentment que la poesia dels nostres dies no es troba ja als llibres de versos, sinó als missatges publicitaris. Les seues paraules ens aporten una motivació suficient per indagar en el nucli dels elements més elaborats, curiosos i perversos dels espots i els anuncis que ens envaeixen constantment. Obrirem els ulls als mecanismes que ens atreuen de la pràctica publicitària. Reivindicarem el kitsch com a arma poderosa d’aquest moment finisecular. I viatjarem pels escenaris de la cultura dels anuncis. I ja sabeu: «Un poco de pasta, basta».
Últimes tendències del disseny periodístic en la premsa escrita. El curs sobre el disseny periodístic analitza la situació de la premsa escrita arreu del món, especialment en allò que fa referència a la seva imatge: les últimes tendències i les noves fórmules per conquerir més lectors. Els formats, les tipografies, el fotoperiodisme, la il·lustració i la infografia seran presents en les cinc sessions del seminari. L’estudi de la forma dels diaris en equilibri amb el seu fons (amb exemples actuals), des de la guerra de preus fins a la batalla de les promocions, passant pels canvis de mida en els diaris de finals del segle XX, seran els temes que es tractaran detalladament.

El disseny en la premsa
a càrrec de CARLOS PÉREZ DE ROZAS (UPF)
dia 21, de 10 a 12 del migdia

La tipografia en la premsa
a càrrec de JOSEP ROVIROSA (UPF)
dia 22, de 10 a 12 del migdia

La imatge en la premsa
a càrrec de GUILLERMINA PUIG
dia 23, de 10 a 12 del migdia

La infografia en la premsa
a càrrec de JORDI CLAPERS (UPF)
dia 24, de 10 a 12 del migdia

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — ANTROPOLOGIA

«Ètnies i nacions en el món africà »
Curs organitzat per ARDA (Agrupació per a la Recerca i la Docència d’Àfrica)
del 16 al 20 d'agost

En els seus intents d’apropament i d’estudi a una Àfrica desconeguda i menyspreada, conqueridors, viatgers, exploradors, missioners, aventurers i científics van mirar de descriure els costums i les tradicions dels pobles i de determinar-ne «agrupacions naturals d’individus amb unes característiques pròpies». Aquesta mirada externa no sempre ha coincidit amb els sentiments d’identitat dels africans; de la mateixa manera que les maneres de viure, les tècniques, les institucions i els costums de les societats africanes tenen poc a veure amb uns nacionalismes engendrats en els processos d’independència i d’estatalització d’aquelles societats. El curs que presentem pretén acostar els possibles assistents tant a la reflexió teòrica entorn de fenòmens identitaris i organitzatius com a alguns d’aquests conflictes més il·lustratius.

Els anomenats conflictes ètnics al sud del Sàhara
a càrrec del Dr. JACINT CREUS
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí

La construcció de la idea de nació: en la fase colonial, en les lluites per la independència, en els nous estats independents i en l’actualitat
a càrrec del Dr. FERRAN INIESTA (UB)
dies 16, 17 i 18, de 10 a 11 del matí

Els anomenats conflictes ètnics a l’Àfrica del nord
a càrrec del Dr. ALBERT LÓPEZ BARGADOS (UB)
dies 16 i 17, d’11 a 12 del migdia

Estudi del concepte d’ètnia, en relació a l’Àfrica
a càrrec del Dr. ALBERT ROCA (UdL)
dies 18, d’11 a 12 del migdia i 19 i 20, de 10 a 11 del matí

Hipòtesis i projectes
a càrrec del Dr. ALFRED BOSCH (UPF)
dies 19 i 20, d’11 a 12 del migdia

«Introducció als estudis gais i lèsbics: sexualitat, subjectivitat i cultura»
a càrrec de JOSEP-ANTON FERNÀNDEZ (Universitat de Cambridge)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí

La irrupció dels estudis sobre sexualitat han suposat una revolució en el panorama acadèmic i intel·lectual de les humanitats al món anglosaxó. Conseqüència en part de l’establiment del postestructuralisme, la teoria feminista i els estudis sobre gènere, i en part de l’enorme importància del moviment gai i lèsbic als Estats Units i al Regne Unit, els estudis gais i lèsbics s’han consolidat com a disciplina acadèmica a les universitats britàniques i americanes.
Aquest curs ofereix una introducció a les qüestions principals abordades pels estudis gais i lèsbics (la relació entre sexualitat i subjectivitat, el problemàtic llegat de la psicoanàlisi, les conseqüències polítiques de la identitat sexual, el paper de la sexualitat en la cultura, la relació entre gènere i sexualitat, etc.) i als seus principals autors i autores (Michel Foucault, Eve Kosofski Sedgwick, Judith Butler, Leo Bersani, etc.). Al mateix temps, el curs apuntarà línies d’aplicació d’aquest tipus de discurs a l’estudi de la cultura catalana.

ÀREA D'HUMANITATS — HISTÒRIA DE L'ART
Coordinació: XAVIER BARRAL I ALTET (U. Rennes)
del 16 al 25 d'agost

El curs d’història de l’art, de trenta hores, consta de dos blocs consecutius. El primer tractarà de les qüestions patrimonials de l’àmbit català, tant les institucionals com les associatives, totes fonamentades en les intervencions recents. El segon comptarà, per a cada època, l’art de la Catalunya del Nord i el de la del sud i n’estudiarà les relacions.

«Problemàtiques i intervencions en el patrimoni cultural»
Coordinador: XAVIER BARRAL I ALTET

Presentació de les accions institucionals en diversos aspectes de la protecció del patrimoni català. Exposició de les accions concretes promogudes dins del món associatiu per protegir, restaurar i reutilitzar conjunts monumentals de diversos tipus. L’objectiu d’aquest curs és, a més de motivar la consciència col·lectiva catalana envers el patrimoni en perill, de generar un ampli debat entre estudiants i responsables dels diversos sectors.

El patrimoni cinematogràfic i fotogràfic
a càrrec del Dr. MIQUEL PORTER i MOIX (UB)
dia 19, de 10 a 11 del matí

Els monuments restaurats per la Generalitat de Catalunya
a càrrec de JOSEP ANTON NAVARRO (cap de Servei del Patrimoni Arquitectònic, GdC)
dia 19, d’11 a 12 del migdia

Bases teòriques per a la conservació i restauració del patrimoni
a càrrec de MIQUEL MIRAMBELL
dies 20 de 9 a 11 del matí

En aquest curs s’analitzen els principals criteris d’intervenció sobre el patrimoni cultural amb fins conservatius, a partir de l’estudi de les diverses tendències de restauració desenvolupades des de mitjans del segle XIX fins als nostres dies. Des de la restauració «estilística» (E. Viollet-le-Duc) i «romàntica» (J. Ruskin) fins a l’anomenada restauració «crítica» (C. Brandi) sense oblidar-nos de la tendència «arqueològica» (R. Stern i G. Valadier), «moderrna» (C. Boito), «històrica» (L. Beltrami) i «científica» (G. Giovannoni).

Els monuments restaurats per la Diputació de Barcelona
a càrrec d’ANTONI GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO (cap del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona)
dia 20, de 10 a 11 del matí

Vall de Boí, patrimoni de la humanitat
a càrrec de JOSEP GRAU (president de la Diputació de Lleida)
dia 20, d’11 a 12 del migdia

Les actuacions a la Catalunya del Nord
a càrrec d’OLIVIER POISSON
dia 21, d’11 a 12 del migdia

«Relacions transpirinenques en l’art i l’arqueologia catalans»
Coordinador: XAVIER BARRAL i ALTET (U Rennes, IEC)

Dins del marc de l’estudi de les relacions artístiques a l’interior dels Països Catalans, aquest curs d’història de l’art vol explorar els intercanvis, contactes, oposicions i relacions artístiques entre la Catalunya del Nord i la del sud, prenent la realitat pirinenca com un eix vertebrador. El recorregut serà alhora cronològic i temàtic, des de l’antiguitat fins als nostres dies.

El món antic
a càrrec de la Dra. MARTA PREVOSTI (UB)
dies 21 i 22, de 9 a 10 del matí

L’edat mitjana: arquitectura i escultura
a càrrec de PERE BESERAN (UB)
dies 21 i 22, de 10 a 11 del matí

L’edat mitjana: pintura i manuscrits
a càrrec de la Dra. ROSA ALCOY (UB)
dies 21, 22 i 23, d’11 a 12 del migdia

El Renaixement i el Barroc
a càrrec de SÍLVIA CANALDA (UB)
dies 23 i 24, de 9 a 10 del matí

El segle XIX
a càrrec del Dr. JORDI À. CARBONELL (URV)
dies 23 i 24, de 10 a 11

Les arts decoratives
a càrrec de MERITXELL CASADESÚS (UB)
dia 25, de 9 a 11 del matí

El segle XX
a càrrec de JOSEFINA MATAMOROS
dies 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

ÀREA D'HUMANITATS — HISTÒRIA
Responsable: JORDI FIGUEROLA (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 16 al 25 d’agost

«Balanç del segle XX. Un segle que s'acaba: el món, Espanya i Països Catalans»
del 16 al 20 d’agost

Sovint els límits cronològics no s’avenen amb els límits històrics. És obvi que el nostre segle XX s’està acabant en la seva cronologia. Alguns historiadors, però consideren que aquest segle, anomenat curt, aniria de 1914-18 a 1990, amb la caiguda del mur de Berlín. És un bon moment per reflexionar el que ha de significar aquest període històric. El segle XX és un segle de contrastos, de paradoxes, contradictori, on trobem fites de la humanitat que no es podien ni imaginar ni els més visionaris d’altres èpoques, ple de bellesa, increïble, apassionant... Però alhora, ha estat cruel, violent, sanguinari, injust. Segle XX, civilització i barbàrie i L’època dels extremismes són títols de dos manuals molt coneguts sobre el segle, un segle que ha conegut tot el millor que és podia imaginar i ha vist la cara més horrible dels humans.
Creixement econòmic, desenvolupament tecnològic, benestar, crescuda dels mitjans de comunicació, explosió de l’activitat cultural i artística, el segle de les utopies: alliberament de la dona, contra la segregació racial, la revolució bolxevic, el pensament ecològic... Tot plegat la cara amable del segle. Però, alhora, amb aspectes molt negatius. Un creixement econòmic, però amb tot el Tercer Món a l’espatlla. Una revolució tecnològica, sí, que ha permès ser utilitzada en la destrucció. Un benestar, probablement però envoltat de patiment per a moltes poblacions. El nostre segle ha conegut règims polítics duríssims (Hitler) i un refinament de la violència sense precedents. L’Holocaust és baixar als inferns del segle XX. Un segle de cultura, ben segur... però també un segle que ha desculturitzat àmplies capes de la població de la seva cultura popular. Un segle d’utopies, també, però moltes elles malbaratades.
Totes aquestes reflexions, en el marc de Catalunya, Països Catalans, Europa i el món, farem en aquest curs, una immersió apassionant en aquest segle que s’acaba.

Espanya, Catalunya, Països Catalans: plantejament teòric? Divergència històrica? Una relació conflictiva entorn l’espai
a càrrec del Dr. JOSEP TERMES (UPF)
dia 16, de 9 a 11 del matí, dia 17, de 9 a 10 del matí

L’ou de la serp: el feixisme al segle XX
a càrrec d’AGUSTÍ VEHÍ
dies 18 i 19, de 9 a 10 del matí

ÀREA D'HUMANITATS — LITERATURA
del 16 al 25 d'agost

Budisme, teoisme i literatura catalana
a càrrec del Dr. ENRIC BALAGUER (UA)
amb el suport de la Universitat d’Alacant
dies 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

Es proposa fer un repàs de les qüestions bàsiques de les filosofies orientals (noció de subjecte, d’espai i de temps, de comunicació...) i veure les seues influències, els seus paral·lelismes o les seves presències en autors de la literatura catalana del segle XX: Marià Manent, Joan Brossa Pere Gimferrer.

Els nous llenguatges de la literatura popular
a càrrec del Dr. JOAN BORJA SANZ (UA)
amb el suport de la Universitat d’Alacant
dies 16, 17, 18 i 19, de 10 a 11 del matí

En aquest curs, recomanat per als estudiants i per als professionals de l’ensenyament, analitzarem la relació que hi ha entre els nous llenguatges de la literatura popular (cinema, televisió, publicitat, folk, pop, rock, etc.) i la literatura popular tradicional (rondalles, llegendes, refranys, cançons, embarbussaments, endevinalles, etc.). En aquest sentit, farem una aproximació a la Nova Cançó catalana i reflexionarem sobre l’interès que pot tenir en l’àmbit de l’educació infantil, primària i secundària.
També presentarem, de manera concreta i pràctica, algunes activitats originals d’aprofitament de la literatura popular en el sistema educatiu i valorarem les principals característiques d’aquesta importantíssima font de recursos didàctics.
Objectius: 1. Reflexionar críticament sobre els nous llenguatges de la literatura popular i la connexió d’aquests nous llenguatges amb la literatura popular tradicional. 2. Conèixer alguns elements de la Nova Cançó, la relació d’aquest moviment amb la literatura popular i l’interès que presenta en l’àmbit de l’educació infantil, primària i secundària. 3. Conèixer possibles activitats d’aprofitament de la literatura popular en l’educació infantil, primària i secundària. 4. Conèixer alguns elements de la literatura popular valenciana.

Introducció a Shakespeare
a càrrec del Dr. SALVADOR OLIVA (UdG)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d’11 a 12 del migdia

Aquest curset de cinc hores consistirà a explicar cinc temes fonamentals per entendre millor el teatre de Shakespeare. Són els següents:
a. La tradició del teatre anglès fins al temps de Shakespeare.
b. La concepció del món i de l’univers a l’època elizabetiana.
c. El problema de la ideologia al teatre de Shakespeare.
d. Les obres històriques, l’exemple de Ricard II. Pretext i temes.
e. Comèdia i tragèdia, l’exemple de Nit de Reis i Macbeth.
Seria convenient que els estudiants matriculats en aquest curset haguessin llegit les obres esmentades i que les portessin per poder-ne llegir i interpretar alguns fragments.

La literatura catalana segons els signes del zodíac
a càrrec del Dr. JOAN ALEGRET (UIB)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí

La prosa nord-catalana al segle XX
a càrrec de la Dra. MIQUELA VALLS (UP)
dies, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

L’emergència del relat de ficció els anys seixanta (Pere Verdaguer), la desclosa narrativa dels anys vuitanta (Cabanas, Carbonell, Cerdà, Gifreu, Portet, Tocabens), la nova novel·la dels noranta (Beszonoff, Lluís, Emili Xatard) constitueixen les etapes literàries d’una recuperació recent de la prosa catalana a Catalunya Nord. Des d’una «normalitat» o en tot cas d’una similitud amb la resta de l’àrea catalana, fins als segle XVIII, la desafecció posterior per l’escrit en prosa s’allarga i s’amplifica a Catalunya Nord com enlloc més.
És la minva de competències lingüístiques, que fa trigar mig segle entre els Contes vallespirencs de Caseponce (1907) i el Llibre de les set sivelles de Pons (1956)? O la pregnància d’aquells cànons estètics que creen generacions «sense novel·la»? O encara una tercera raó eixida del context sociocultural?
Les proses escadusseres, de ficció o no, publicades mentrestant en periòdics -del 1880 a l’actualitat- acaben constituint, per poc que se les miri en conjunt, un gruix aclaridor. Aclaridor d’unes absències i ressurgències que podrem dir «prosaiques», mirant el conjunt del domini de l’escrit, i «narratives» si hom es limita a literatura stricto sensu.

La poesia de dones al País Valencià: la generació de la postguerra
a càrrec del Dr. LLUÍS ALPERA (UA)
dies 20, de 9 a 11 del matí i 21 i 22 de 10 a 11 del matí

El món de l’escriptor en la postguerra: el punt de vista de la «diferència».
Les poetes valencianes:
a. Carmelina Sánchez Cutillas: de la denúncia de la poesia realista i social pels seus dos primers poemaris al lirisme màgic d’Els geroglífics i la pedra de Rosella.
b. Maria Beneyto: del bilingüisme a la saviesa de la seua poesia dels noranta (Després de soterrada la tendresa).
La revelació dels cinquanta: la poesia de protesta de Matilde Llòria. La figura de la dona/mare en els textos poètics. El poliomorfisme del jo líric.

ÀREA D'HUMANITATS — LLENGUA
del 16 al 25 d'agost

Formació, vigència i ús de les unitats fraseològiques
a càrrec del Dr. JOSEP GUIA
amb el suport de la Universitat de València
dies 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

a. De la paraula al proverbi o, més generalment, del lèxic al fràsic. Processos de fixació i metaforització.
b. Classificació del fràsic: col·locacions, locucions, fórmules, proverbis, sentències i fraseologismes generalitzats.
c. Introducció a l’estudi del fràsic de Joan Roís de Corella.
d. Els orígens de la paremiografia catalana contemporània: Joan Carles i Amat, Miquel Burguera, Carles Ros i els diccionaris del segle XIX.

Cap a una terminologia pròpia
a càrrec de LLUÍS MARQUET
cada dia, de 10 a 11 del matí

L’objectiu fonamental del curs és donar una visió general de la terminologia catalana i exposar la situació d’interferència i de subordinació a què es veu sotmès actualment el català.
Cal analitzar els criteris generals que s’apliquen a l’hora de fixar solucions terminològiques, perquè sovint s’opta per les solucions més acostades al castellà en lloc de preferir formes més genuïnes, malgrat que aquestes, a més, acostumen a ésser més universals, és a dir més semblants a les solucions de la majoria de llengües. I així, a causa d’aquesta preferència, el català especialitzat va esdevenint cada cop més un calc del castellà. El curs pretén exposar les possibilitats de frenar i combatre aquesta tendència. Es comentaran solucions en què excepcionalment no s’ha fet així i s’analitzaran diversos casos de solucions subordinades comparant-les amb les de les altres llengües. Es proposaran solucions no subordinades alternatives, més coherents amb tot el que s’havia fet anteriorment. Si no volem continuar essent una llengua subordinada, cal que ens decidim per una terminologia catalana pròpia.

La llei de política lingüística i el seu desplegament
a càrrec de JOAN RAMON SOLÉ
amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d’11 a 12 del migdia

Anàlisi dels àmbits on és preceptiva la presència o l’ús del català d’acord amb el concepte de llengua pròpia, i dels drets lingüístics que es desprenen del concepte de llengua oficial. Comentari de l’articulat de la Llei catalana 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, de les disposicions que la despleguen i de les altres normes lingüístiques vigents tant catalanes com estatals que completen el marc legal sobre llengua. Referència especial als avenços que comporta la normativa catalana recent, i als obstacles derivats de les normes estatals, de determinades interpretacions jurisprudencials i altres factors. Visió comparada amb la normativa de la resta dels Països Catalans, amb referències a les altres comunitats lingüístiques de l’Estat espanyol i a la situació internacional.
Els àmbits que s’exposaran, o sobre els quals almenys posarem exemples, són les administracions públiques, inclosa la de Justícia, i els registres estatals, els organismes centrals de l’Estat, els documents públics, la toponímia, l’etiquetatge i la retolació, el drets laborals i la regulació vigent en altres àmbits socioeconòmics.

Actituds lingüístiques i didàctica de la llengua
a càrrec del Dr. BERNAT JOAN
dies 20, 21 i 22, de 9 a 10 del matí

El concepte d’actitud. Perspectiva de la psicologia social. Tipologies d’actituds lingüístiques, atenent a grups de població, situació sociolingüística i altres característiques socials. Interrelació entre situació sociolingüística i actituds. La patologia de la minorització (aplicada tant a llengua com a d’altres fenòmens socials). Actituds i aprenentatge: una relació interactiva. Prejudicis lingüístics més freqüents.
El treball en actituds, element necessari dins l’activitat pedagògica. Modelant actituds lingüístiques favorables a la normalització.

Introducció a les llengües afroasiàtiques de la Mediterrània
a càrrec del Dr. CARLES CASTELLANOS (UAB)
dies 20, 21 i 22, de 9 a 10 del matí

Aquest curs pretén donar unes idees bàsiques de les escriptures i els sistemes fonètics, de les morfologies i del lèxic de dues llengües de la família afroasiàtica, la llengua amazigha (o berber) i la llengua egípcia, parlades en diferents èpoques a l’altra riba de la Mediterrània.
Pel que fa a la llengua amazigha, parlada actualment per importants contingents de població especialment al Marroc i a Algèria i utilitzada concretament per la immigració rifenya als Països Catalans, n’exposarem tant les dades lingüístiques com les dades sociolingüístiques, remarcant aquells aspectes que mostren una relació històrica amb el nostre territori i amb la nostra llengua. Pel que fa a la llengua egípcia mostrarem els fonaments de l’escriptura jeroglífica i les estructures lingüístiques bàsiques per tal de desvetllar l’interès i obrir la porta a estudis posteriors i més aprofundits.

Lexicografia catalana i la interferència
a càrrec del Dr. GABRIEL BIBILONI (UIB)
dies 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí

Els conceptes d’interferència i d’hispanisme/gal·licisme. Origen i desenvolupament en la lexicografia catalana.
Els diccionaris catalans dels segles XVIII i XIX. Finalitats, mètodes i posicions davant els hispanismes o gal·licismes.
Pompeu Fabra i la interferència: doctrina i pràctica. El Diccionari General.
Altres obres lexicogràfiques recents. El diccionari de l’IEC.

Traducció automàtica castellà-català
a càrrec del Dr. MIKEL FORCADA (UA)
amb el suport de la UA
dies 21, 22, 23, 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

Es pretén que l’alumnat conega les eines existents per a la traducció automàtica i semiautomàtica, en comprenga el disseny i el funcionament, i es faça una idea de l’aplicabilitat i de les limitacions, en particular per a la traducció del castellà al català.

ÀREA D'HUMANITATS — MÚSICA
Responsable: JAUME CARBONELL (UB)
del 16 al 25 d'agost

La música tecno
a càrrec de JAUME URIACH
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí

Les invencions de finals del segle XIX han influït els moviments culturals del segle que ara s’acaba. Des de fa uns anys i amb una projecció mes enllà del 2000, les noves tecnologies no solament conformen la creativitat sinó que arriben a ser la via d’expressió. Evidentment, la música tecno n’és un dels exemples emblemàtics.

Música catalana del segle XX
a càrrec del Dr. JAUME CARBONELL (UB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí

El curs vol veure els principals moviments i noms que han tingut la música al nostre país durant aquest segle que deixem. La intenció és veure quina ha estat la petjada que han deixat al nostre país els diferents moviments musicals del món occidental i quina ha estat l’aportació que s’hi ha fet des dels compositors catalans.

Estètica musical del romanticisme: la idea de progrés com a generadora de canvis musicals
a càrrec de la Dra. MAGDA POLO (UOC)
dies 21 i 22, de 9 a 11 del matí i dia 23, de 9 a 10 del matí

Des de l’sturm und drang, la reflexió al voltant de la música es va centrar en la concepció d’una estètica musical d’encuny burgès. Beethoven i la Cinquena simfonia eren els màxims representants d’aquest esperit tan pròpiament romàntic. Però en el músic de Bonn, i concretament en la Novena simfonia, s’experimenta ja una necessitat d’humanitzar, socialitzar o desublimitzar la música. L’idealisme tenia com a objectiu estètic que la música expressés l’infinit, l’absolut, la qual cosa condicionava el fet que la música fos entesa només per uns quants, una elit. Però la música programàtica -gràcies a l’empenta iniciada de manera palesa per Liszt- i el poema simfònic comencen a fonamentar les bases d’una música per a molts.

Les balades tradicionals: imaginari, estètica i vida col·lectiva
a càrrec del Dr. JAUME AIATS (UdV)
dia 23, de 10 a 11 del matí i 24 i 25, de 9 a 11 del matí

Les balades tradicionals són una de les expressions orals considerades patrimoni cultural, potser perquè actualment estan en desús. Una mirada als cançoners tradicionals ens permet fer algunes preguntes: què hem de considerar que és una balada? Quan, com i per què es cantaven? Com es creaven i es transmetien? Quin interès o quina utilitat poden tenir les balades actualment? Tenen interès educatiu?
Amb la voluntat de respondre aquestes qüestions contemplarem la globalitat del fet de cantar balades en la societat antiga, i com s’ha transmès de manera condicionada i, fins i tot, censurada a les èpoques posteriors. Veurem com les balades transmetien tot un imaginari social i estètic d’actituds, de valors i de comprensió històrica, i com la seva funció s’ha vist transformada per l’ús folklorístic. En últim terme debatrem sobre l’interès actual que poden tenir les balades.

El procés compositiu al segle XX
a càrrec d’AGUSTÍ FERNÁNDEZ
dies 16 i 17, d’11 a 12 del migdia
a càrrec de CARLES SANTOS
dies 18 i 19, d’11 a 12 del migdia
a càrrec d’ALBERT GUINOVART
dies 20 i 21, d’11 a 12 del migdia
a càrrec de FRANCESC TAVERNA BECH
dies 22 i 23, d’11 a 12 del migdia
a càrrec de JOSEP M. MESTRES QUADRENY
dies 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

ÀREA D'HUMANITATS — TEATRE
«El teatre català del segle XX »
a càrrec d’ENRIC CIURANS
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí

Aquest curs pretén fer una aproximació al que ha estat el teatre català durant aquest segle que tot just acaba. Des de les aportacions fonamentals d’Adrià Gual i el Teatre Íntim, passant pel teatre català durant la II República i sota el franquisme, fins als diversos corrents que figuren en el nostre teatre a partir de la democràcia i la recuperació de les nostres institucions. Donarem especial rellevància al teatre català d’aquest final se segle, analitzant les aportacions de les grans companyies catalanes: Els Joglars, La Fura del Baus, Comediants, La Cubana, Dagoll Dagom... Un recorregut que ens ha de permetre conèixer la realitat del nostre teatre i els diferents períodes que ha travessat en els darrers cent anys.

ÀREA D'HUMANITATS — AUDIOVISUAL
«El segle dels audiovisuals»
Responsable: ANNA CASANOVAS (UB)
del 16 al 25 d'agost

Funcions i estètica dels títols de crèdit a les pel·lícules i als serials televisius
a càrrec de JOSEP M. ROCAMORA
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí

Els títols de crèdit són una part molt important d’una pel·lícula o d’un serial televisiu. A més d’identificar la producció i d’informar dels seus autors i participants, funcionen sovint com una reducció conceptual introductòria de la temàtica i l’estètica que l’espectador veurà a continuació. En la seva elaboració hi intervenen recursos expressius i tècniques provinents del propi cinema o la televisió, així com del disseny gràfic, la música, les arts plàstiques, la fotografia, la publicitat o la infografia.
Aquest curs proposa una anàlisi introductòria a aquests aspectes diversos que configuren una seqüència de títols de crèdit, a partir d’un recorregut, forçosament sintetitzat, de la història del cinema i de la televisió.

Infografia: evolució i camps d’aplicació
a càrrec de RAQUEL PARICIO
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí

Noves tècniques de generació, suports i mitjans de difusió actuen en la nostra cultura. El món de la creació gràfica es va transformant per aquests canvis i genera així d’altres lectures de la imatge. L’ordinador com a eina de creació permet generar noves formes d’il·lusió visual. La interfície com a suport de lectura interactiva ens recrea nous models de símbols, icones i maneres d’endinsar-se en la informació.
La xarxa permet la difusió massiva de la informació infogràfica. Es converteix en el nou museu gràfic d’accés individualitzat i en el canal publicitari on l’optimització de recursos tècnics s’oposa a les grandàries de la publicitat televisiva o cinematogràfica.
Endinsar-se en el món de les imatges infogràfiques és viure les promeses de la ciència-ficció.

Genealogia del monstre
a càrrec de J.J. CABALLERO I JAUME URIACH
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d’11 a 12 del migdia

Totes les cultures i societats ens han llegat llurs propis testimonis i manifestacions peculiars sobre les regions del sinistre, que s’han anat derivant al seu si des de bell antuvi.
Allò que hom considera horrible i monstruós és indici d’una època i d’un context determinat, però alhora també és signe de quelcom intrínsecament humà, que defuig qualsevol acotament.
Tenint en compte aquesta premissa, la nostra proposta planteja una reflexió sensorial i participativa on, més enllà del mer apropament de caire acadèmic, es tractarà d’implicar els assistents, per tal de remetre’ls cap a aquell conjunt d’experiències que ens fan por.

La Guerra Civil a Catalunya seixanta anys després en el cinema
a càrrec del Dr. MAGÍ CRUSELLS
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí

La gran majoria de les pel·lícules són documentals de ficció realitzades durant o després de la guerra civil espanyola i basades en aquesta, tenen unes funcions propagandístiques i de reflex d’una època.
En el present curs analitzarem el cinema com a font instrumental de les ciències socials. A través de l’estudi d’algunes escenes o films coneixerem diferents aspectes del conflicte bèl·lic a Catalunya. Cada tema anirà acompanyat d’un muntatge de pel·lícules. Reportaje del movimiento revolucionario, La muerte de Durruti, Barcelona trabaja para el frente, Teruel ha caído, Catalunya màrtir, El paso del Ebro. Sierra de Teruel, Las largas vacaciones del 36, Companys procés a Catalunya, Tierra y libertad, etc.

La sarsuela: quelcom més que una revetlla?
a càrrec d’ENCARNACIÓ SOLER
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí

Poques manifestacions artístiques han patit de manera tan evident les conseqüències d’una assimilació espanyolista i folklòrica com li ha passat al gènere musical anomenat sarsuela.
No totes les sarsueles tingueren el segell de xula i castissa, termes pejoratius amb què s’ha catalogat per extensió totes aquestes obres. Un nombre molt important de músics i llibretistes de Catalunya, del País Valencià i d’altres comunitats històriques van escriure sarsueles que connectaren plenament amb el públic, amb arguments que volien apropar-se a la realitat de les classes populars. El curs pretén fer un recorregut pels moments més interessants d’aquestes obres, amb l’ajut d’enregistraments sonors i filmacions, a la vegada que s’analitzaran el contingut d’obres que van ser objecte de censura en diferents moments històrics, molt especialment i sorprenentment, en l’etapa franquista.

L’art del segle XX a través de les seves teories i del cinema i el vídeo
a càrrec de CARLES HAC MOR i ESTER XARGAY
dies 21, 22, 23 i 24 d’11 a 12 del migdia

Tractarem les avantguardes i l’anàlisi de films com: L’âge d’or de Luis Buñuel i Salvador Dalí, Entr’acte de René Clair, L’home de la càmera de Dziga Vertov.
També parlarem del videoart, de la seva evolució i de la irrupció de la informàtica en l’art.