XXXIII UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

del 16 al 25 d’agost del 2001

Programa de cursos


ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA

«Canvi ambiental global»

Coordinador: MARTÍ BOADA (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 16 al 23 d'agost

El denominat canvi ambiental global defineix aquelles alteracions en els sistemes naturals, físics o biològics, els impactes principals del qual no solen ser localitzats, tot hi haver-hi manifestacions locals, sinó que afecten al conjunt de la terra (STERN).
El canvi ambiental global es provocat per causes naturals i per causes humanes. La societat humana es l’agent de canvi ambiental de primera magnitud, el primer pel que fa a l’escorça terrestre. Hi ha dos nivells d’expressió del canvi ambiental global. Un comprèn les petites però dràstiques alteracions que operen a nivell planetari. El segon es refereix a l’augment acumulatiu de petits canvis locals que per sinergia contribueixen al canvi ambiental global. (LUDEVID).
El curs proposa presentar a traves de qualificats experts algunes de les principals manifestacions del canvi ambiental global: caracterització, estat de la qüestió, metodologies experimentades, anàlisi del Canvi climàtic, riscos naturals i tecnològics, incendis forestals, balanços hídrics, forces inductores de caràcter biofísic i de caràcter socioeconòmic.

Introducció al curs: Canvi Ambiental Global
a càrrec de MARTÍ BOADA (Centre d’Estudis Ambientals, UAB)
dia 16, de 9 a 12 del migdia

Canvi climàtic
a càrrec de JOSEP ENRIC LLEBOT (UAB)
dia 17, de 9 a 12 del migdia

La contaminació de les aigües subterrànies: problemes i reptes actuals
a càrrec de JOSEP MAS-PLA (UAB)
dia 18, de 9 a 12 del migdia

El coneixement científic de la població i la qüestió ambiental
a càrrec de TERESA ESCALAS (UAB)
dia 19, de 9 a 12 del migdia

El paper de l’oceà dins el canvi global
a càrrec de DAMIÀ GOMIS (UIB-IME)
(amb el suport del Consell Insular de Menorca)
dia 20, de 9 a 12 del migdia

Quan es parla de clima, es sol fer referència a la variabilitat a llarg termini (dècades i segles) de les propietats físiques més representatives de l’atmosfera. La precisió temporal (el llarg ermini) és fonamental, en primer lloc, per distingir el clima del que hom en diu normalment "el temps", que seria la variabilitat de les mateixes variables però descrita a terminis molt més curts (de l’ordre de dies o setmanes).
Però la importància de la definició temporal va més enllà. I és que a llarg termini no es pot entendre (ni, per tant, prediure) el clima sense tenir en compte l’altre gran component del sistema climàtic global: l’oceà. L’oceà juga un paper no només important, sinó dominant, pel que fa a la capacitat emmagatzemament de calor, carboni i, per suposat, d’aigua. A més, l’oceà conté una part molt important del tercer component fonamental del clima, que és la biota, la qual interacciona amb els altres components del sistema climàtic a través de l’activitat fotosintètica i de respiració. En aquesta presentació es pretén donar una visió global del paper de l’oceà en el sistema climàtic. En una primera part es descriurà a grans trets la circulació oceànica (com és, a què es deguda, com s’observa i s’estudia), posant un esment especial en la circulació termohalina. Després es mostraran exemples de fenòmens climàtics naturals rellevant, con el Niño o l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO). Finalment es parlarà, breument, del canvi climàtic sobtat (respecte de la variabilitat natural) que es pot produir per efectes antropogènics.

 

«Veïns invisibles: vida microbiana a les aigües, la seva importància per la vida a la terra i com els afecta el canvi global»
Coordinadors: JOSEP M. GASOL i CARLES PEDRÓS-ALIÓ (ICM-CSIC)
Ho organitza: Societat Catalana de Biologia
del 21 al 25 d'agost

Si mirem un got d’aigua de mar, no hi veurem res més que aigua. La nostra vista ens impedeix veure-hi allò més important que hi ha: grans quantitats de organismes que són els responsables del manteniment de la vida al mar, però també de la interacció entre el mar i l’atmosfera i dels cicles de nutrients a l’oceà. Són aquests els que responen als canvis globals que afecten la biosfera. En aquest curs veurem quins microorganismes són presents a les aigües mediterrànies (des dels virus fins als protozous, passant per les algues unicel·lulars, els bacteris i les arquees), i com les noves tècniques òptiques (epifluorescència, citometria de flux) i moleculars ens permeten esbrinar quins organismes són responsables dels passos clau en els cicles del carboni, del sofre i dels nutrients a l’oceà però també a les llacunes litorals i altres ambients humits de terra endins; com la seva activitat afecta la composició de l’atmosfera; i com processos i organismes responen al canvi global. El curs serà eminentment gràfic i veurem des de com són els organismes vistos al microscopi, fins a quina influència tenen, per exemple, en l’aparença a vegades blanca, vermella o verda, de les aigües.

Introducció: de la Terra vista des de l’espai al què veiem a través del microscopi
a càrrec de PEP GASOL (ICM-CSIC)
dia 21, de 9 a 12 del migdia

L’oceà i l’aigua de llacs, llacunes i embassaments: Què hi ha a l’aigua? Quins són els mecanismes que mantenen la vida? Com es veu el mar des de l’espai? Es veuen els organismes des de l’espai? i els seus efectes?

Aigües verdes, blanques i vermelles
a càrrec d’EMÍLIO ORTEGA (Observatori Oceanogràfic de Banyuls) i CARLES BORREGO (UdG)
(amb el suport de la Universitat de Girona)
dia 22, de 9 a 12 del migdia

Llacs, llacunes i altres sistemes estratificats. Quins organismes en són responsables? Ambients extrems i estranys: la vida als llocs molt salats i al fons del mar.

El batec de la terra: respiració i producció al mar
a càrrec de CARLES PEDRÓS-ALIÓ (ICM-CSIC).
dia 23, de 9 a 12 del migdia

El metabolisme de la terra. La diversitat de la vida a l’oceà. Algues, bacteris i altres, com sabem qui és qui? Els papers de cada organismes en el batec de la Terra.

Gaia: el planeta blau
a càrrec de CARLES PELEGERO
dia 24, de 9 a 12 del migdia

L’oceà, l’atmosfera i el clima. La resposta de la vida marina al canvi global

Colors que creixen dins de la nevera
a càrrec de MARISOL FELIP (UB).
dia 25, de 9 a 12 del migdia

La vida a la neu, al gel, a les aigües d’alta muntanya i de l’Antàrtida


ÀREA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA


«Nanociència i nanotecnologies»

Coordinació: NÚRIA FERRER (UPC)
Ho organitza: Societat Catalana de Física
(amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya)
del 21 al 25 d'agost

Les lleis quàntiques de la nanociència. Indeterminació i teletransport: aplicacions a la computació quàntica
a càrrec d’ALBERT BRAMON (UAB)
dies 21 i 22, de 9 a 11 del matí

Nanotubs de carbó i nanofibres: aplicacions com a dispositius actuadors i acumuladors d’energia
a càrrec de NÚRIA FERRER (UPC)
dia 23, de 9 a 11 del matí

Electrònica molecular: descripció de possibles camps d’aplicació
a càrrec de JOSEP A. RUBIO SOLÀ (UPC)
dies 24 i 25, de 9 a 11 del matí

 

«Afinació, partitures i fórmules matemàtiques»
a càrrec de VICENT LIERN (UV)
(amb el suport de la Universitat de València)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

L’objectiu del curs es mostrar de forma senzilla que gran part de la música que sentim segueix una estructura matemàtica. Veurem que l’estreta relació música-matemàtiques al llarg de més de vint-i-quatre segles ha proporcionat eines molt útils per a la composició, l’afinació i fins i tot la creació musical. Amb l’ajuda d’un ordinador, veurem exemples pràctics d’anàlisi de partitures, de sons i de veus.


ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — DRET
Coordinació: MAX TURULL I RUBINAT (UB)


«Nacionalisme, terrorisme i política penal»

a càrrec de JOAN CARLES CARBONELL (UV) i RICARD MARTÍNEZ (UV)
(amb el suport de la Universitat de València)
dies 16 i 17, de 9 a 11 del matí

Des dels inicis de la gestació de la Constitució Espanyola sempre ha estat present un debat envers el model d’Estat que s’estava dissenyant en parlar d’autonomies i de nacionalitats i regions. En opinió de la major part dels partits nacionalistes semblava que s’estava dissenyant un model d’estat que trencaria amb l’unitarisme i en el que en la praxi hi haurien dos velocitats en l’accés a l’autonomia i un reconeixement del fet diferencial. En canvi l’estratègia dels grans partits nacionals, i el cafè per a tots, va accelerar el procés autonòmic i va conduir a un model en el que País Basc, Catalunya, Galícia i Andalusia –de manera directa- i Canàries i la "Comunitat Autònoma Valenciana" –mitjançant lleis de transferència i delegació- assoliren competències plenes. D’altra banda, en el marc de la política estatal sempre s’ha diferenciat de manera mes o menys directa els conceptes de "nacionalitat" i "nació" i s’ha rebutjat, llevat d’alguns "outsiders" la possibilitat de fer una lectura de la Constitució que permetrà el reconeixement del dret a l’autodeterminació. Cal, doncs, esbrinar com una lectura constitucional contraria a l’autodeterminació ens ha conduït a una regulació penal pràcticament d’excepció i com s’ha dotat a les forces i cossos de seguretat d’unes eines extraordinàries si les comparem amb els països del nostre entorn tot i dissenyant normes, com ara la Llei orgànica de videovigilància, pensades exclusivament per al problema Basc.
1) L’ordenació territorial en la Constitució de 1978: una lectura alternativa. 2) La política penal antiterrorista. 3) La absència de control sobre les eines per a la investigació policíaca: bases de dades i videovigilància.

 

«Ordenació urbanística de les zones litorals»
a càrrec d’AVEL·LÍ BLASCO (UIB)
(amb el suport de la Universitat de les Illes Balears)
dies 16 i 17, d’11 a 12 del migdia

La urbanització massiva de les zones costaneres (en especial de la Mediterrània) ha generat uns problemes determinats i una resposta específica de l’ordenament urbanístic. Aquest curs té per objectiu exposar quins són aquests problemes així com les solucions que s’han posat en marxa des de les diferents legislacions autonòmiques.

 

«Vint-i-cinc anys de procés autonòmic a les Illes Balears»
a càrrec de BARTOMEU COLOM (UIB)
(amb el suport de la Universitat de les Illes Balears)
dies 16 i 17, d’11 a 12 del migdia

Les claus per explicar el procés. Que ha passat, on som i per què. Innovacions i millores en matèria d’organització. L’actitud del cos social. El manteniment de les inèrcies de l’Estat unitari centralitzat. La via seguida per accedir a l’autogovern i per ampliar les competències. El contingut de l’autogovern i el sostre competencial. El desenvolupament de l’Estatut: l’exercici de les competències rebudes i la descentralització interna. Característiques i peculiaritats del procés balear: paral·lelismes i diferències amb els processos de Catalunya i el País Valencià.

 

«Violència domèstica»
a càrrec d’UJALA JOSHI i JUBERT (UB), JUDITH IBÁÑEZ (regidora de l’Ajuntament de Cornellà) i RAMON SALADA (advocat penalista)
(amb el suport de la Universitat de Barcelona)
dies 18 i 19, de 9 a 12 del migdia

Si bé és veritat que la violència exercida en l’àmbit de la família afecta no només a les dones sinó també als menors i a la gent gran, majoritàriament és violència de gènere.
Aquest seminari pretén oferir una visió sociològica i legal d’aquesta problemàtica per desgràcia tan actual en la societat d’avui. Per tal d’oferir una visió el més interdisciplinària i real possible intervindran en el seminari una regidora de l’ajuntament de Cornellà, encarregada de dirigir un programa pilot sobre dones maltractades, un advocat penalista per explicar la realitat judicial de les dones maltractades i una professora d’universitat i ex-magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona que ens aproximarà a la regulació penal.

 

«La configuració jurídica del medi ambient»
a càrrec de JORDI JARIA (URV)
(amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili)
dies 19, de 9 a 11 del matí i 20, de 9 a 12 del migdia

La determinació del medi ambient protegit per l’ordenament jurídic apareix com un dels problemes més rellevants per al dret ambiental. La confluència de multitud d’interessos diversos tutelats pel dret en aquest àmbit obliga a pensar de quina manera han de ser considerats. La participació ciutadana permet que aquests interessos es posin de manifest en la presa de decisions, però, alhora, planteja una sèrie de problemes sobre el seu abast i la seva regulació. En aquest curset, es pretén dur a terme una reflexió sobre quines són les possibilitats d’articular instruments de participació eficients que incideixin en la determinació del medi ambient protegit. Per això, caldrà partir d’una introducció conceptual als problemes que planteja la protecció del medi ambient en l’articulació del discurs jurídic. Sobre aquesta base, es plantejaran les possibilitats i les limitacions de la participació ciutadana en aquest àmbit.

 

«Història del dret. Una visió del passat per comprendre el present»
del 21 al 25 d'agost

Una visió panoràmica de la història del dret català (dels orígens fins els nostres dies)
a càrrec de MAX TURULL (UB)
dies 21 i 22, de 9 a 11 del matí

El dret civil català: una comparació amb el Codi Civil Espanyol
a càrrec d’IMMACULADA BARRAL (UB)
dies 21, 22 i 23, d’11 a 12 del migdia

La història recent del dret a Catalunya (des de Nova Planta fins la compilació)
a càrrec de MÒNICA GONZÁLEZ (UB)
dies 23, 24 i 25 de 9 a 10 del matí

Una història del dret de les Illes Balears (de l’edat mitjana fins els nostres dies)
a càrrec de VICENT GARCIA EDO (UJI)
dies 23 i 24, de 10 a 11 del matí

Història del dret valencià (dels orígens als nostres dies)
a càrrec de VICENT GARCIA EDO (UJI)
dia 24 d’11 a 12 i dia 25, de 10 a 12 del migdia


ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — ECONOMIA
Coordinador: ANTONI GASOL (ISEA)

«Repercussions de la unió monetària»
Ho organitza: ADICEC amb la col•laboració de l'Oficina del Parlament Europeu a Espanya (delegació de Barcelona)
del 16 al 19 d'agost

Què pot representar l’entrada de la moneda única a la UE. Com quedaran els conceptes d’importació i exportació en el nostre nou mercat domèstic.

La política econòmica i monetària de la UE
a càrrec de CARLES A. GASÒLIBA
dia 16, de 9 a 10 del matí

L’euro, la moneda única. Característiques generals
a càrrec de MIQUEL ESQUIROL
dia 17, de 9 a 10 del matí

L’euro i els ciutadans. Efectes pràctics
a càrrec de MIQUEL ESQUIROL (ADICEC)
dia 18, de 9 a 10 del matí

Efectes de l’euro a les empreses i als altres sectors econòmics, socials i polítics
a càrrec de M. DOLORS GRAU (ADICEC)
dia 19, de 9 a 10 del matí

La Carta dels Drets Fonamentals. Perspectives de la Conferència Intergovernamental del 2004
a càrrec de XAVIER FERRER (ADICEC)
dia 19, de 10 a 11 del matí


«La nova economia»

a càrrec d’ANTONI GASOL (ISEA)
dies 16 i 17, de 10 a 12 del migdia

El potencial de les noves tecnologies des de diferents vessants: l’administració pública, l’ensenyament, les empreses, els particulars. Com la societat de la informació afecta i afectarà l’economia.


«La conjuntura econòmica de Catalunya. Anàlisi dels diferents sectors i mercats»

a càrrec d’ARTUR SAURÍ (UAB)
dia 18 de 10 a 12 del migdia i dia 19, d’11 a 12 del migdia

 

«La vertebració de l’arc mediterrani»
a càrrec de GREGORI MARTÍN (UV), VICENT SOLER (UV) i JORDI FORTUNY (periodista)
dia 20 de 9 a 12 del migdia

Es parlarà del paper fonamental de les infraestructures com a elements de la vertebració regional; els factors polítics i econòmics que configuren l’arc mediterrani i la necessitat de vertebrar-ho i la vertebració de l’arc mediterrani des de l’Administració.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — POLÍTICA I PENSAMENT
«El País Basc: perspectiva històrica i actualitat»
Coordina: TONI STRUBELL (UDeusto)
del 16 al 23 d'agost

Euskadi, any d’eleccions. Euskadi, un país de referència i evocacions sentimentals per als catalans. L'UCE ha cregut que enguany seria un tema molt atractiu per a una sèrie de cursos introductoris. Sovint intuïm coses més que no pas les sabem, sobre Euskadi. La realitat basca ens arriba quasi sempre deformada per uns mitjans de comunicació políticament esbiaixats. Per això hem pensat que abordaríem unes temàtiques per començar a aclarir conceptes.
Per parlar de la història comptarem amb el professor José Luis Orella que cobrirà el període de l’antiguitat fins a les carlinades. José M. Lorenzo Espinosa parlarà del darrer període, amb el naixement del nacionalisme. Per a parlar del sindicalisme nacionalista basc i els seus orígens parlarà el professor Ludger Mees. El professor Ramon Zallo parlarà de mitjans de comunicació a Euskadi.

Resum d’història basca I: de l’antiguitat fins a les guerres carlines
a càrrec de JOSÉ LUIS ORELLA (Univ. de Deusto)
dies 16 i 17, de 9 a 2/4 d’11 del matí

I. La formació de les terres basques. La singularitat de les terres basques. Els bascons i altres tribus en la relació amb els romans. Les baguadas bascones com a moviment social i polític. Els bascons com a aglutinador de les diferents tribus davant visigots, merovingis i àrabs. Les terres de la Gallia Comata, Sopuerta, Carranza, Ayala, Orduña, Durango, Pamplona, Degius i La Berrueza. Origen topològic i cronològic del regne de Pamplona. La formació de Biscaia l’edat mitjana. De la Confraria d’Arriaga a la Província d’Àlava. La formació de Guipúscoa a l’edat mitjana. Les terres de Laburdi, Baixa Navarra i Zuberoa.
II. El substrat comú dels homes d’Euskal Herria. El territori i el paisatge des de la prehistòria a la història. Les relacions dels pobles del mar interior cantàbric. La cristianització vingué principalment del nord. Les rutes del Camí de Santiago. La llengua basca i el plurilingüisme. Lingua navarrorum. In ydiomate Navarrae terrae. Les fonts jurídiques del dret bascó. El dret privat dins el sistema pirinenc. Les institucions jurídiques de dret públic. El pactisme com a fórmula política de relació. Les conferències forals durant la baix edat mitjana. Comportaments, mentalitats i vida quotidiana de l’home basc medieval.

Els orígens del sindicalisme a Euskadi
a càrrec de LUDGER MEES (Universitat del País Basc)
dies 16 i 17, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

És coneguda la frase cèlebre del Manifest Comunista que l’obrer no té pàtria. D’acord amb els clàssics del pensament marxista, identitats nacionals i discursos nacionalistes no eren sinó invencions de la burgesia i instruments dialèctics de què aquesta se servia en la lluita de classes. La fundació del sindicalisme basc nacionalista Euzko Langileen Alkartasuna (ELA) l’any 1911, el seu desenvolupament posterior i la seva posició actual d’hegemonia a les empreses de la Comunitat Autònoma Basca és una altra prova que el tractament de la qüestió nacional no fou precisament el punt més fort en l’anàlisi del procés històric dut a terme per Marx i Engels.
En les dues lliçons del curs tractarem d’oferir una visió global de la història d’ELA d’ençà de la fundació fins a la situació actual, inserint-la en el seu context històric i plantejant un seguint d’aspectes temàtics de gran interès, com les relacions amb el nacionalisme polític, l’activitat sindical, la cultura obrera o les relacions amb els altres sindicats. Clourem la intervenció amb unes reflexions finals sobre el paper del sindicat ELA en la configuració de l’escenari polític que menà a la treva i al Pacte de Lizarra, així com sobre l’estratègia més recent en la greu crisi desencadenada por la fi de la treva i la intensificació de l’ofensiva terrorista.

L’edició en euskera
a càrrec de JOAN MARI TORREALDAI (Acadèmia de la Llengua Basca)
dia 18, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Parlar del món del llibre basc és parlar d’un món desconegut per a la gran majoria, però no pas per això inexistent. Es tracta d’univers compost per 250-300 escriptors, dels quals alguns viuen de la ploma.
L’edició anual és al voltant dels 1.500 títols. El catàleg viu supera los 6.000 títols. La producció del llibre és garantida per més de 100 agents d’edició, però sobretot per les vint o trenta editorials professionals. Un 80 % dels llibres bascos arriba al públic lector per mitjà de la distribució a les llibreries.
Quan parlem dels escriptors, mirarem de descriure’n els trets característics, el perfil i la professionalitat. En tractar de la producció, ens interessarem per la problemàtica del sector: tiratges, costos, guanys, polítiques editorials, política institucional. En acabat, passarem a conèixer els circuits de distribució i els canals de venda. Ens aturarem en l’estudi de l’oferta editorial: temes, títols, gèneres, literatura, traducció.

Els mitjans de comunicació a Euskadi
a càrrec de RAMON ZALLO (Universitat del País Basc)
dies 19 i 20, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Resum d’història basca II: de les guerres carlines fins avui
a càrrec de JOSÉ M. LORENZO ESPINOSA (Universitat del País Basc)
dies 18 i 19, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

I. El nacionalisme basc des dels orígens fins a 1936: Efectes polítics i socials de l’abolició dels Furs de 1876. Els germans Arana i la fundació del PNB (1882-1895). Principals continguts ideològics de l’aranisme. La involució autonòmica de 1916. Sota i Kizkitza. La resposta independentista: Eli Gallastegi i la refundació de 1921. Aberri i l’origen de l’esquerra abertzale. Polèmica sobre la lluita de classes. La reunificació de 1930. Agirre i l’estatutismo. ANV i Jagi-Jagi. La guerra d’Espanya i els nacionalistes bascos.
II. La història actual del nacionalisme basc, de 1939 fins avui: El resultat polític de la guerra. L’exili nacionalista i la fundació d’ETA. El període assembleari i el nacionalisme revolucionari. L’acció nacionalista durant el franquisme. Els anys de la transició: el PNB de 1977 i la creació d’HB. El problema constitucional en Euskal Herria. El segon Estatut i la nova esquerra abertzale. La crisi del marc estatutari i el Pacte de Lizarra. La treva i la ruptura. Crisi de la estratègia nacional basca. La situació actual després de les eleccions del mes de maig.

L’ús de l’euskera
a càrrec de JOSUNE ARIZTONDO (antiga directora general de política lingüística del Govern Basc)
dia 20, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia

El tractament del conflicte basc per part dels mitjans de comunicació
a càrrec de LLUÍS CATALÀ (UA)
(amb el suport de la Universitat d’Alacant)
dies 21, 22 i 23, de 10 a 11 del matí

És evident que el conflicte basc ocupa un espai importantíssim en la producció de notícies dels mitjans de comunicació del conjunt de l’Estat. La quantitat de condicionants polítics que envolten el tema alteren, en certa mesura, el seu tractament, de manera que no es pot complir la premissa de distanciament del fet noticiable per part dels informadors. Per altra banda, la importància que se li dóna a aquest conflicte en els mitjans de comunicació, lluny de minvar, ha anat augmentant, tot i la disminució del número d’atemptats d’ETA des dels setanta fins a l’actualitat. Existeixen una sèrie de punts d’inflexió que han marcat el protagonisme creixent del problema basc dins els mitjans de comunicació i l’agenda política. A partir de la reconstrucció de la història del conflicte, podem aplegar a comprendre els canvis en el tractament de la noticia i en la seua importància com a informació a transmetre.

 

«Immigració, racisme espanyol i independentisme català»
a càrrec de JOSEP GUIA (UV)
dies 21 i 22 , d’11 a 12 del migdia

Davant del fenomen recent de la immigració a casa nostra, s’analitza la política del govern espanyol i de l’Església catòlica afavoridora de la immigració llatinoamericana i perseguidora de la immigració africana (magrebina o subsahariana). Aquesta política és la continuació del nacionalcatolicisme espanyol, homogeneïtzador d’una única nació d’encuny castellà i de religió catòlica.

 

«El context sociològic i intel·lectual de Ramon Llull»
a càrrec de GABRIEL ENSENYAT (UIB)
dies 23, d’11 a 12 del migdia i 24 i 25, de 10 a 12 del migdia

Aquest curs fa un plantejament del pensament, l’obra i l’actuació de Ramon Llull en funció del lloc d’on era nadiu (la Mallorca de la immediata postconquesta catalana) i la realitat mallorquina de tot el segle XIII (la d’un país no sols de frontera amb l’Islam, sinó amb una part important de la seva població de caràcter jueu o musulmà). Aquest contacte directe de Llull amb l’infidel el portà a elaborar tot un sistema teològic, filosòfic i doctrinal ben diferent d’altres pensadors de l’època també preocupats per convertir jueus o musulmans però que escriviren sobre la qüestió sense haver vist mai un sol musulmà o sense tenir en compte les exigències plantejades per aquests en matèria de fe.


ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — COMUNICACIÓ


«Les noves tecnologies en comunicació»
amb el suport de la Universitat Pompeu Fabra
del 16 al 20 d'agost

La web com a mitjà de comunicació multimèdia interactiu, emissió de vídeo per la web
a càrrec de JOSEP BLAT (UPF) i JOSEP GIRIBET (UPF) i, com assistent de laboratori DAVID GIRIBET (Calidos)
del 16 al 20, de 10 a 12 del migdia

El curs té dos objectius diferents: desenvolupar una comprensió de la web com a mitjà multimèdia i interactiu de comunicació i conèixer els elements tecnològics bàsics per a la creació en la web. Practicar els elements bàsics per a crear i emetre vídeo per la web: evolució del multimèdia interactiu off-line i on-line, portals i comunicació multimèdia, formats multimèdia i eines bàsiques. El segon objectiu es dedicarà als conceptes bàsics de vídeo i streaming i cinc hores a les pràctiques de redacció, filmació, edició i publicació.

 

«El reportatge a la ràdio: el relat sonor de l'actualitat social»
a càrrec de MIQUEL MARIMON i ELISABET PEDROSA
amb el suport de Catalunya Ràdio
cada dia, de 9 a 10 del matí

Els esdeveniments quotidians més importants i les notícies més espectaculars es concentren, en l’àmbit radiofònic, en un breu espai temporal que no pot ni reduir l’impacte que tindrà en l’oient ni minvar la importància del propi esdeveniment. En el reportatge es tracta, en definitiva, d’oferir un producte radiofònic molt elaborat, de qualitat i fàcilment digerible.

 

«La notícia, el reportatge, el documental: tres formes d'explicar una realitat»
a càrrec de JOAN VÍCTOR DE BARBERÀ (TV3)
amb el suport de TV3
cada dia, de 9 a 10 del matí

Quan volem explicar una història, ens podem servir de diferents estils o tècniques. En unes podem mantenir-nos molt distants o objectius, explicant únicament els fets de forma lineal. En altres podem personalitzar l’exposició d’aquests fets.
Començar a descobrir quines són aquestes tècniques i quins camins hem de seguir per fer-ho és el que veurem durant el curs.


ÀREA D'HUMANITATS — LITERATURA
«Aspectes de literatura de la renaixença a la novel·la nord-catalana actual»
Coordinació: CRISTINA BADOSA (UP)
del 16 al 24 d'agost

L’àrea de literatura vol acostar els estudis sobre història i crítica literària que es fan més enllà de les nostres fronteres administratives. La distància limita la nostra aproximació d’aquests estudiosos a l’obra publicada: llibres, articles en revistes especialitzades, sense arribar mai al coneixement directe. En el marc dels cursos de la Universitat Catalana d’Estiu es podran seguir les seves lliçons i obrir el diàleg sobre alguns dels temes que s’hi analitzaran. D’aquesta manera la revisió de la renaixença o la situació de la novel·la a la primera meitat del segle vint podran ser motiu de reflexió i debat. El programa es completarà amb una visió creativa del fenomen literari, més concretament amb la intervenció d’un grup de joves novel·listes de la Catalunya Nord. El col·lectiu Emili Xatard, ara sota el nom d’Artic Pen-club, proposa la revitalització del gènere a partir de la temàtica urbana tot retornant al català del Rosselló la seva dignitat literària.

La poesia de dones al País Valencià. Per una caracterització de la generació de postguerra
a càrrec de LLUÍS ALPERA (UA)
dies 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

Supòsits teòrics i històrics. El punt de vista de la diferència. El món de l’escriptora en la postguerra. Les poetesses valencianes de postguerra: a) Maria Ibars; b) Maria Beneyto; c) Carmelina Sánchez Cutillas; d) Matilde Llòria. La figura de la dona/mare en els textos poètics. El polimorfisme del jo líric.

A les portes del renaixement
a càrrec de JOSEP GUIA (UV)
(amb el suport de la Universitat de València)
dies 16, 17, 18 i 19 de 10 a 11 del matí

Dades històriques i literàries als protocols notarials valencians del segle XV. De la traducció de Lo cartoixà a la creació de l’Espill. Proverbis del Renaixement.

L’obra narrativa de Narcís Oller
a càrrec de JOAN ALEGRET (UIB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d’11 a 12 del migdia

La lírica femenina medieval
a càrrec d’ANTONI ROSSELL (Arxiu Occità, UAB)
dies 20 de 9 a 11 del matí, i 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

Recorregut per les poesies medievals escrites per dones a la recerca d’un llenguatge i una poètica femenines. Poesies on la veu que parla és femenina però que han estat compostes per homes. Ens detindrem en els temes de la poesia femenina medieval, tals com l’amor, la ironia, la mística, la música. La lírica femenina medieval era cantada i per tant escoltarem música d’aquesta veu femenina.

Literatura i territori (II)
a càrrec de CARME VIDAL (directora de l’Institut d’Estudis Ilerdencs)
(amb el suport de la Diputació de Lleida)
dies 20 i 21, d’11 a 12

Davant el debat que s’obre sobretot el marc general de la literatura catalana sobre les diferents adscripcions territorials de la literatura que es produeix a la Franja de Ponent, a les Illes, al País Valencià o a les terres de Lleida cal revisar quins mecanismes operen perquè segons quines obres porten l’empremta territorial i d’altres no.

En veu alta, com adoptar el català com a llengua d’expressió escrita
a càrrec de MATTHEW TREE
dia 21, de 9 a 12 del migdia

Una revisió de la renaixença
a càrrec de JOAN LL. MARFANY (Universitat de Liverpool)
dies 22, 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí

La literatura periodística
a càrrec de MANUEL OLLÉ (UPF)
dies 22, 23 i 24 d’11 a 12 del migdia

Explorarem un gènere molt conreat però poc estudiat, un gènere de frontera i molt característic de la modernitat.
Després d’una reflexió sobre la caracterització del gènere, n’examinarem el seu desenvolupament al llarg del segle XX, amb una atenció especial en a dos períodes en què el gènere és especialment rellevant: durant les tres primeres dècades del segle, amb autors com Eugeni d’Ors, Josep Pla, Eugeni Xammar, Josep M. Planas, Carles Soldevila, Josep M. de Sagarra, J.V. Foix o Josep Carner; i durant les tres últimes dècades del segle amb autors com Quim Monzó, Josep M. Espinàs, Montserrat Roig, Josep M. Ruiz Simon, Anton M. Espadaler, Sergi Pàmies, Valentí Puig, Enric Sòria etc.

Taula rodona sobre la jove novel·la perpinyanesa
a càrrec d’Artic Pen-club (antic col·lectiu Emili Xatard), amb JOAN-DANIEL BEZSONOFF, GERARD JACQUET, JOAN-LLUÍS LLUÍS i ALEIX RENYÉ
dia 25, de 10 a 12 del migdia, al bar


ÀREA D'HUMANITATS — LLENGUA
«Llengua global, llengua territorial»

Coordinadora: CRISTINA BADOSA (UP)
del 16 al 25 d'agost

Nous instruments per al reconeixement dels drets lingüístics
a càrrec d'ALBERT BRANCHADELL (UAB)
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística GdC)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí

En un context internacional on el multiculturalisme és un valor en alça, l’interès de les institucions europees per la diversitat lingüística d’Europa ha permès la creació de nous instruments destinats a protegir-la, com per exemple la Carta Europea de llengües regionals o minoritàries, que l’estat Francès va signar l’any 1999 i que l’estat Espanyol ha ratificat enguany. En aquest curs presentarem aquests nous instruments i n’apreciarem la possible incidència en la normalització del català i d’altres llengües minoritàries.

Per un català genuí
a càrrec de LLUÍS MARQUET
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí

L’objectiu fonamental del curs és exposar i analitzar la situació d’interferència i de subordinació a què es veu sotmès actualment el català. Això afecta sobretot la terminologia nova que cal anar introduint a fi d’actualitzar-lo. Molt especialment, cal examinar els criteris generals que s’apliquen a l’hora de fixar els nous termes que necessita la llengua, perquè sovint s’opta per les solucions més acostades al castellà en lloc de preferir formes més genuïnes, les quals, a més, acostumen a ésser universals, és a dir més semblants a les solucions de la majoria de llengües. I això, a causa d’aquesta preferència, el català especialitzat va esdevenint cada cop més un calc del castellà. El curs pretén exposar les possibilitats que té la nostra llengua de fixar la nova terminologia d’una manera genuïna i frenar, així, la tendència esmentada. Es comentaran solucions en què encertadament no s’ha acceptat la subordinació i s’analitzaran diversos casos de solucions subordinades comparant-les amb les de les altres llengües. Si no volem continuar essent una llengua subordinada, cal que optem decididament per una terminologia catalana genuïna.

Llengües i territorialitat a Europa central
a càrrec de MICHEL LEIBERICH
(amb el suport de la Universitat de Perpinyà)
dies 16, 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

Poc conegudes del públic dels Països Catalans, les grans lluites lingüístiques de l’imperi alemany i també de l’imperi austrohongarès marcaren profundament les societats d’Europa central i les seves ideologies nacionalistes.
I. Alemanya 1871-1914
Amb l’aparició del primer estat nacional alemany en 1871, les autoritats d’aquest país desencadenen una lluita ferotge contra els tres milions de persones que no parlen alemany: ço és polonesos, danesos, lituans, sorabs i altres: lleis contra la llengua, lleis de colonització de la terra, expulsions i confiscacions de terres.
II. Àustria 1880-1918
Malgrat l’aparença tolerant del multicultural imperi austrohongarès, no totes les llengües d’aquest imperi tenen els mateixos drets. Les lluites lingüístiques que intenten evitar la germinització o magiarització ja prefiguren ja la desaparició d’aquest conjunt polític.
III. Nacionalisme i llengua a l’Europa central
La llengua té un paper important, però profundament ambigu, a les ideologies nacionalistes centroeuropees. D’una banda, aquestes ideologies proclamen que la nació es basa en la llengua, idea que atragué nombrosos teòrics catalans, com per exemple Prat de la Riba. D’altra banda, però, prediquen, sense escrúpols, annexions de territoris que no tenen res a veure amb la nació mare o encara conceptes irracionalistes com la puresa lingüística. Intentarem explicar les raons històriques d’aquesta contradicció perillosa.
IV. Les ombres d’aquestes lluites lingüístiques que no s’acaben només el 1945 amb importants desplaçaments de poblacions expliquen parcialment una estranya fragmentació dels espais lingüístics centreeuropeus: alsacià, luxemburguès els diferents schwyzerdütsch que es mantenen i desenvolupen al costat de l’alemany estàndard, llengües molt semblants que es diferencien (txecslovac) o encara l’evolució del conjunt serbocroat amb els conflictes balcànics.

La llengua i la cultura amaziga
a càrrec d’EVA CASTELLANOS (UAB)
dia 21, de 9 a 11 i 22, de 10 a 11 del matí

En aquest curs es farà una introducció a la cultura amaziga o bereber des d’una perspectiva històrica, cultural i sociolingüística. Aquesta cultura del nord d’Àfrica, va ser anomenada pels romans “bereber” (que significa sense civilització). Un terme que contrasta amb el que ells utilitzen per autoanomenar-se: amazic (o imazighen en plural, que significa "homes lliures"). Es farà un recorregut històric des dels seus orígens fins a l’actualitat, tot fent referència a la immigració recent cap a Europa. S’explotaran algunes qüestions socioculturals, com la base lingüística de la seva identitat, la seva relació amb l’Islam, i el paper de la dona en les comunitats tuàregs. S’analitzarà la situació actual de la llengua amaziga. Una llengua bàsicament de tradició oral que, tot i l’arabització que ha patit, i la seva manca de reconeixement oficial, es nega a desaparèixer i ens parla de la diversitat cultural a la Mediterrània.

Fronteres lingüístiques
a càrrec de GABRIEL BIBILONI (UIB) i ROSA CALAFAT
dies 22, 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí

Les fronteres espacials: l’estàndard, la delimitació de la llengua i l’articulació de l’espai interior. Les fronteres estructurals: límits entre allò que és propi i genuí i allò que és exterior. Fronteres lingüístiques subjectives en els manuals escolars (Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears). Identitat idiomàtica (elements lingüístics) i identitat nacional (elements socioculturals).

Actituds lingüístiques i fracàs escolar
a càrrec de BERNAT JOAN
dies 23, 24, de 10 a 11 del matí i 25, de 10 a 12 del migdia

L’anàlisi de les actituds lingüístiques, realitzada des de la sociolingüística i des de la psicologia social, sovint es realitza a un nivell excessivament teòric i costa de creuar-lo amb aspectes pràctics de la planificació lingüística. En aquest curs analitzarem les relacions que hi ha entre actituds lingüístiques (lleialtat lingüística, integració, xovinisme, autoodi...) i l’èxit acadèmic o el fracàs escolar. Intentarem esbrinar el component sociolingüístic d’una de les causes del fracàs escolar als Països Catalans.

Curs sobre la llei 1/1998 de política lingüística i el seu desenvolupament
a càrrec de JOAN RAMON SOLÉ
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)
dies 20, 21, 22, 23 i 24 d’11 a 12 del migdia

Anàlisi dels àmbits on és preceptiva la presència o l’ús del català d’acord el concepte de llengua pròpia, i dels drets lingüístics que es desprenen del concepte de llengua oficial. Comentari de l’articulat de la Llei catalana 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, de les disposicions que la despleguen i de les altres normes lingüístiques vigents tant catalanes com estatals que completen el marc legal sobre llengua. Especial referència als avenços que comporta la normativa catalana recent, i als obstacles derivats de les normes estatals, de determinades interpretacions jurisprudencials i altres factors. Visió comparada amb la normativa de la resta dels Països Catalans, amb referències a les altres comunitats lingüístiques de l’estat espanyol i a la situació internacional.
Els àmbits que s’exposaran o sobre els quals almenys posarem exemples són les administracions públiques, inclosa la de justícia i els registres estatals, els organismes centrals de l’Estat, els documents públics, la toponímia, l’etiquetatge i la retolació, el drets laborals i la regulació vigent en altres àmbits socioeconòmics.


ÀREA D'HUMANITATS — HISTÒRIA
«Els intel·lectuals als Països Catalans: una aproximació històrica. Companys i la Catalunya del seu temps»
Coordinador: JORDI FIGUEROLA (Universitat Autònoma de Barcelona)
(amb el suport del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, GdC)
del 21 al 25 d’agost

Companys representa una de les Catalunyes enfrontades al primer terç del segle XX i la seva trajectòria ajuda a entendre aquest complex període de la nostra història. Però la seva mort, en ser l’únic president democràtic europeu afusellat pel feixisme, ens situa al bell mig de la història continental del darrer segle.

Companys i la Catalunya del seu temps
a càrrec de JORDI CASASSAS (UB)
dies 21, de 9 a 11 del matí i 22, de 9 a 10 del matí

Tensió social i conflicte polític a Catalunya (1920-1950)
a càrrec de JORDI SÁNCHEZ CERVELLÓ (URV)
dies 21, 22 i 23, d’11 a 12 del migdia

Un catalanisme plural 1914-1939
a càrrec d’AGUSTÍ COLOMINES (UB)
dies 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí

L’antifeixisme a Espanya i a Europa
a càrrec d’ANDREU MAYAYO (UB)
dies 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

La repressió franquista
a càrrec de CARLES SANTACANA (UB)
dies 24 d’11 a 12 del migdia i 25, de 10 a 12 del migdia


ÀREA D'HUMANITATS — HISTÒRIA DE L'ART
«Un segle de descobertes i progressos en la història de l'art i l'arqueologia dels Països Catalans»
Coordinació: XAVIER BARRAL I ALTET (U. Rennes)
del 21 al 25 d'agost

El món antic
a càrrec de MARTA PREVOSTI (UB)
dies 23, 24 i 25, de 9 a 11 del matí

Art medieval
a càrrec de ROSA ALCOY i PERE BESERAN
dies 21 i 22, d’11 a 12 del migdia i dia 23, de 10 a 12 del migdia

Art modern
a càrrec de SÍLVIA CANALDA
dies 21 i 22, de 9 a 10 del matí

Art contemporani
a càrrec d’ARNAU PUIG
dies 24 i 25, de 10 a 12 del migdia


ÀREA D'HUMANITATS — AUDIOVISUAL
«Cinema i utopia: mirades sobre el futur»

amb el suport de la Universitat de Barcelona
del 16 al 20 d'agost

La projecció cap a un futur més o menys distant dels temors o els desitjos d’una societat és una de les formes que el cinema té per facilitar el seu plantejament i la seva anàlisi. Així, el cinema de ciència ficció ha permès de plantejar d’una manera molt directa temes inquietants i sinistres que la societat únicament comença a sospitar. Els móns distòpics de la CF acostumen a anar en paral·lel als portentosos avenços tecnològics de la humanitat i al perill intuït per l’abisme obert per la pèrdua progressiva d’espiritualitat. Tanmateix, la pròpia tecnologia ha permès d’ultrapassar aquest cos humà que es presenta com insuficient i inoperant, per a crear tot un seguit de duplicats, híbrids de ser humà i màquina, que actuen amb la llibertat de l’orfe i pateixen la seva solitud. En determinats moments, la utopia ha saltat a la pantalla exhuberant i dinàmica. Un dels casos mes llampants és el de la Revolució Russa. Si abans de la Revolució del 1917 la utopia literària va ser una de les grans forces que impulsaren als russos a transcendir la realitat, després, el cinema portà a la pantalla la idea d’una utopia ja assolida per les forces revolucionàries.
Sigui amb la perspectiva del temps o amb la immediatesa de la contemporaneïtat, el curs pretén analitzar els camins marcats per un cinema que parla d’un futur que per nosaltres pot ser ja un ahir o simplement un demà.

L’ull que sospita: la distopia cinematogràfica
a càrrec de RUTH FONTELLES
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí

La superació dels límits: el paper de la utopia en el cinema rus
a càrrec de MIQUEL PORTER (UB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí

La construcció del gènere: del robot al ciborg
a càrrec d’ANNA CASANOVAS (UB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d’11 a 12 del migdia


ÀREA D'HUMANITATS — MÚSICA
«Noves perspectives per a la música catalana en el segle XXI»
Coordinació: JAUME CARBONELL (UB)
del 16 al 20 d'agost

La pràctica musical, l’ensenyament de la música, la vida professional dels músics a Catalunya en un context globalitzat, la composició i les noves tecnologies, sens dubte no es mouran en els mateixos paràmetres que quins ara han estat vigents. L'UCE d’enguany reflexionarà sobre aquests i altres aspectes sense perdre de vista els fenòmens que ens han format musicalment, commemorant els 250 anys de la mort de Domènec Terradelles, els cent anys de l’Associació Wagneriana, homenatjant músics desapareguts fent una introducció a la música per a cobla, i afegint-nos a la celebració de l’any verdià.

Introducció a la música de cobla
a càrrec de MAX HAVART
dies 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

El curs proposa una panoràmica per la història de la música de cobla, amb la seva problemàtica sòciocultural al llarg de la història i les variables artístiques a mans dels compositors més emblemàtics, per acabar amb una ullada a les noves tendències artístiques aplicades a la cobla. 1. La música de cobla: conceptes i problemàtica. 2. Aproximació a la història de la música de cobla. 3. La nova música de cobla. Bibliografia i discografia.

Compositors catalans contemporanis, Josep M. Ruera (1900-988)
a càrrec d’ANNA M. PIERA
dies 16 i 17, de 10 a 11 del matí

Compositors catalans contemporanis, Domènec Terradelles (1713-1751)
a càrrec de JOSEP DOLCET
dies 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí

Aproximació a la vida i l’obra de Giuseppe Verdi (1813-1901), música, consciència nacional i revolució estètica
a càrrec de JAUME CARBONELL
dies 16, 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

Compositors catalans contemporanis: Joan Comellas
a càrrec de JAUME CARBONELL
dia 20, de 9 a 10 del matí