XXXVI UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

del 15 al 25 d’agost del 2004

Programa de cursos


ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA

«Ecologia i paisatges forestals. Sistemes forestals mediterranis: història, ecologia i gestió»

Coordinador: MARTÍ BOADA (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 16 al 20 d'agost

Presentarem la situació dels paisatges forestals dels Països Catalans, les seves característiques biogeogràfiques i ecològiques. L’evolució històrica i social dels usos dels boscos. Les externalitats i els processos de terciarització i el paper actual dels sistemes forestals: de l’apropiació dels recursos forestals a la funció social i educadora i ambiental. Els nous processos d’ecocertificació i les estratègies de custòdia.

Boscos mediterranis. Evolució històrica i actualitat

per MARTÍ BOADA (ICTA i UAB)
dia 16, de 9 a 12 del migdia

Boscos de Catalunya. Característiques ecològiques i estat actual
per CARLES GRÀCIA (director Inventari Forestal, CREAF, UAB)
dia 17, de 9 a 12 del migdia

Biodiversitat forestal
per DAVID GUIXÉ (Centre Tecnològic Forestal)
dia 18, de 9 a 12 del migdia

Noves propostes de gestió dels boscos
per HERNAN COLLADO (Xarxa de Custòdia del Territori)
dia 19, de 9 a 12 del migdia

La custòdia del territori és una filosofia que intenta generar la responsabilitat dels propietaris i dels usuaris del territori en la conservació i el bon ús de la terra i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. La custòdia comença amb la sensibilització i utilitza diferents estratègies i mecanismes en col·laboració contínua entre propietaris, usuaris i entitats de custòdia.
Per mitjà d’aquest curs, exposarem una visió general teòrica i pràctica del concepte de custòdia del territori i farem una breu introducció als models d’acord jurídics en què es materialitza avui dia.

Gestió forestal. Ecocertificació i fiscalitat
per JOAN ROVIRA (Consorci Forestal de Catalunya)
dia 20, de 9 a 12 del migdia


«Menjar poc i pair bé»
Coordinació: ESTEVE VENDRELL (UB)
del 21 al 25

El curs ofereix una àmplia visió de la relació entre el que mengem, la salut i els costums alimentaris tant als països desenvolupats com als que són en vies de desenvolupament. Especialistes de cada matèria tractaran sobre: la visió dels xefs, els menjars que es perden, les disfuncions alimentàries, la contaminació, els nous costums o les reserves alimentàries.
L’alimentació, entesa com a fet social en la mateixa mesura que nutritiu i com una construcció sociocultural té factors centrals que hi són relacionats com els horaris de treball i dels àpats, la comunicació o la identitat...
L’alimentació és un dels aspectes més rics de la cultura. Parlar d’alimentació és una qüestió complexa i un fet davant el qual apareixen, en tot moment, una multitud d’interrogants i de tòpics que, en definitiva, deixen entreveure una important manca d’informació de fons sobre el tema.
Aquest curs es desenvolupa amb voluntat interdisciplinària, oberta i desmitificadora. Lluny de tòpics, un important nombre d’especialistes en la matèria analitzen, cadascú des de la seva perspectiva, aspectes diferents, a través dels quals s’intenta oferir una visió de conjunt perquè tots els/les assistents al curs puguin aproparse a una informació plural i interessant.

Alimentació, dieta i salut
per ROSA COSTA-PAU
dia 21, de 9 a 10 del matí

Del dit al fet
per JESÚS CONTRERAS(UB)
dia 21, de 10 a 11 del matí

Produir aliments: la indústria agroalimentària

per JOSEP M. MONTFORT (IRTA)
dia 21, d’11 a 12 del migdia

Per què mengem el que mengem?

per ROSA COSTA-PAU
dia 22, de 9 a 11 del matí

Les concepcions prèvies i la seva incidència en el consum d’aliments
per ESTEVE VENDRELL (UB)
dia 22 d’11 a 12 del migdia

Tomàquets de Montserrat i mongetes del ganxet...: les varietats que es perden

per FRANCESC MURGADAS (URV)
dia 23, de 9 a 10 del matí

La biotecnologia al camp i a la cuina. Els aliments transgènics
per PERE PUIGDOMÈNECH (CSIC)
dia 23, de 10 a 11 del matí

Seguretat alimentària: les vaques boges, la grip del pollastre, mercuri als peixos

per ÀNGEL TEIXIDÓ
dia 23, d’11 a 12 del migdia

Problemes alimentaris en els països en desenvolupament: hi haurà prou menjar per a tothom

per JOANDOMÈNEC ROS (UB i IEC)
dia 24, de 9 a 10 del matí

Problemes alimentaris en països desenvolupats: l’obesitat
per MARIÀ ALEMANY (UB)
dia 24, de 10 a 11 del matí

Transtorns del comportament alimentari: anorexia, bulímia..
per LLUÍS SÀNCHEZ
dia 24, d’11 a 12 del migdia

La visió del xef

per ADA PARELLADA (restaurant Semproniana)
dia 25, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Aromes, formes i colors: el gust del menjar

per LLORENÇ TORRADO
dia 25, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

«La formació de les brises. El cas de Mallorca»
per CLIMENT RAMIS (UIB)
dies 16 i 17, de 9 a 10 del matí

La radiació solar que arriba a dues zones contigües que no tenen les mateixes característiques produeix un gradient de temperatura que fa que es formi un vent entre aquestes dues zones. El vent bufa de la més freda a la més calenta. Aquests vents locals són anomenats brises i la més coneguda és la que bufa de mar cap a terra. A les illes la força, forma, etc. de la brisa depèn notablement de la forma de l’illa i de la seva orografia. En el cas de Mallorca la principal característica és una línia de convergència dels vents al centre de l’illa que pot ajudar a la formació de tempestes a finals d’estiu.

ÀREA DE TECNOLOGIA — FÍSICA
«Astronomia i astrofísica»

Coordinadora: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Universitat Politècnica de Catalunya i Societat Catalana de Física, Institut d'Estudis Catalans)
Amb el suport de la Societat Catalana de Física, Institut d’Estudis Catalans
del 21 al 25 d'agost

L’Univers de què formem part tingué un principi, el Big Bang, una gran explosió. Evoluciona, s’espandeix. Què en sabem fins ara, com hem arribat a assolir aquests coneixements, quines observacions i mesures es fan, quins mètodes s’apliquen. Es descriuran els models actuals, i algunes de les grans incògnites que queden per descobrir, com ara la matèria fosca, o l’existència de vida a Mart.

L’Astronomia. De la prehistòria a Newton
per ENRIC TRULLOLS (UPC)
dia 21, de 9 a 2/4 d’11 del matí

El cel i els seus moviments han despertat l’interès de l’espècie humana des de temps immemorials, i encara avui, malgrat l’ampli ventall de modernes distraccions. Per a entendre l’astronomia dels primers temps, ens cal una certa familiaritat amb els fenòmens que eren (i són) fàcilment observables sense l’ajuda d’aparells sofisticats, com ara les direccions per on surt i es pon el Sol i la seva diferent alçada sobre l’horitzó al llarg de l’any, les fases de la Lluna i la seva periodicitat, la presència d’estels diferents en diferents èpoques de l’any, el moviment retrògrad dels planetes etc. Per a tots aquests fenòmens tenim avui una explicació elegant i senzilla basada en la geometria i la cinemàtica, però no sempre ha estat així.

El mite més bell de la creació: el model del Big Bang (I)
per JOSEP MIQUEL VIDAL (IME)
dia 21, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

Constel·lacions i planetes. El cel a l’abast
per ENRIC TRULLOLS (UPC)
dia 22, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Des de la Terra, fins i tot amb el més potent dels telescopis, els estels apareixen com a objectes puntuals, sense cap detall diferenciador. De ben antic es trobà un mètode per a identificar-los en imaginar diferents figures en el cel (les constel·lacions) i recordar-ne les formes. De fet, la idea resulta tan natural per al pensament humà, que diferents cultures, sense cap connexió entre elles, han utilitzat el mateix sistema.

El mite més bell de la creació: el model del Big Bang (II)
per JOSEP MIQUEL VIDAL (IME)
dia 22, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

El Sol i la Terra. Calendaris i rellotges
per ENRIC TRULLOLS (UPC)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Els moviments de la Terra són la base dels nostres calendaris i rellotges. En primera aproximació podem distingir dos moviments de la Terra: la rotació al voltant del seu eix (responsable que les estrelles surtin per l’est i es ponguin per l’oest), i la translació al voltant del Sol (responsable que el cel d’estiu sigui diferent del d’hivern). Hi ha, però, dos moviments més, un d’ells amb conseqüències importants.

Ecos d’un temps llunyà: la radiació còsmica de fons
per VICENT MARTÍNEZ (UV)
dia 23, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

La física de les estrelles. Gegants vermells i nans blancs
per ENRIC TRULLOLS (UPC)
dia 24, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Durant milers d’anys l’astronomia s’ha limitat a estudiar la posició de les estrelles, i no ha estat fins a la fi del segle XIX en què qüestions com ara «de què són fetes les estrelles» han pogut ser abordades amb garanties. Aquest nou camp del coneixement ens ha portat a saber com neixen, viuen i moren les estrelles.

Una qüestió poc clara: la matèria fosca
per VICENT MARTÍNEZ (UV)
dia 24, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

La vida a l’Univers. La recerca a Mart i més enllà
per FERRAN BALLESTEROS (UV)
dia 25, de 9 a 2/4 d’11 del matí

La matemàtica, un destil·lat de l’observació?
per CARLES PERELLÓ (UAB)
dia 25, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

La matemàtica sorgeix de les metàfores compartides. Tot i partir d’algunes experiències, serveix per a totes les experiències. És una sorprenent adequació d’un constructe mental a l’observació. Es genera en experiències d’estar per casa i explica el món (astres inclosos). Els conceptes matemàtics ens permeten retratar les situacions i després, gràcies al càlcul, encara podem fer prediccions. El moviment dels astres, el moviment de l’atmosfera, l’aparició del caos, són explicats amb la matemàtica i, quan la situació és massa complexa i no s’acaba d’explicar del tot, ens sembla que ho podríem fer si fos més gran la nostra capacitat.

ÀREA DE TECNOLOGIA — ARQUITECTURA
«Arquitectura rural dels Països Catalans»

Coordinador: JOAN CURÓS (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 21 al 25 d'agost

L’objectiu d’aquest seminari és donar a conèixer l’arquitectura tradicional del nostre país, la masia per excel·lència i els altres edificis complementaris del mas com porxos, bordes, masets, orris, barraques de vinya... Estudiar els tipus, la relació entre composició exterior i interior, com s’han forjat, amb quins materials, llur emplaçament. I quin futur els espera per tal de continuar vius i plenament integrats al paisatge. Es podran copsar les diferències de tipus i de manera de construir entre les diverses parts del territori: Catalunya Vella, Catalunya Nova, Catalunya del Nord, País Valencià, les Illes i l’Alguer i com el territori té influència en el tipus de construcció
Aquest seminari tindrà com a complement pràctic el Una proposta bioclimàtica: construcció tradicional amb pedra seca on s’explicaran les tècniques de l’art de tallar pedra tradicionals dels mestres mallorquins i es posaran en pràctica.
Amb el suport del programa Cultura 2000 de la Unió Europea

Arquitectura rural de les Illes Balears
per JAUME ANDREU I GALMÉS (UIB)
dies 21, 22 i 23, de 9 a 10 del matí

Les Illes Balears tenen una abundant i diversa arquitectura popular, amb unes característiques pròpies per a cada illa. Aquesta particularitat justifica que l’exposició dels continguts, quant a l’habitatge rural, quedi organitzada per illes. La primera sessió es dedicarà a Mallorca, i la segona a Menorca i Eivissa. En canvi, a la tercera, veurem de manera conjunta, i més superficial, altres construccions relacionades amb l’explotació agrícola, ramadera, forestal etc., les quals també són elements importants de l’arquitectura popular rural.
Hi veurem els trets generals seguint bàsicament un criteri tipològic. Ens centrarem en els aspectes arquitectònics, tenint en compte els condicionants de tipus humà i físic. Es tendran presents particularitats de tipus geogràfic i històric.

Arquitectura rural de Catalunya
per JOAN CURÓS i VILÀ (UPC)
dies 21, 22 i 23, de 10 a 11 del matí

SESSIÓ 1: Masies: Tipus. Ús. Implantació. Toponímia. Organització interior. Característiques constructives i estructurals.
SESSIÓ 2: Edificis complementaris del mas: Tipus. Ús. Implantació. Organització interior. Característiques constructives i estructurals.
SESSIÓ 3: Futur de l’arquitectura rural catalana: Nous usos. Intervencions. Legislació d’edificació i urbanística.

Control ambiental de l’arquitectura rural
per RAFAEL SERRA FLORENSA (UPC)
dies 21 i 22, d’11 a 12 del migdia

Arquitectura rural de l’Alguer
per EMILI ZOAGLI
dies 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

Arquitectura rural valenciana
per MIQUEL DEL REY
dies 24 i 25, de 9 a 11 del matí

Taula rodona: Els diferents tipus d’arquitectura rural als països catalans
amb JAUME ANDREU (UIB), JOAN CURÓS (UPC), RAFAEL SERRA FLORENSA (UPC), JOAN OLIVA, MIQUEL DEL REY I MIQUEL RAMIS (Artifex Balear)
dia 25, d’11 a 12 del migdia


ÀREA DE TECNOLOGIA
«Ciència i cultura»

Coordinador: JOANDOMÈNEC ROS (UB i IEC)
del 21 al 25 d'agost

«1. La cultura científica»
La ciència és cultura?
per JORDI FLOS (UB)
dia 21, de 9 a 10 del matí

Divulgar la ciència des de la premsa i els llibres
per JOANDOMÈNEC ROS (UB)
dia 21, de 10 a 11 del matí

El paper dels museus en la divulgació de la ciència

per CARME PRATS (GdC)
dia 21, d’11 a 12 del migdia

Divulgar ciències ‘dures’: la genètica

per PERE PUIGDOMÈNECH (CSIC)
dia 22, de 9 a 10 del matí

La llengua de la ciència

per LLUÍS MARQUET
dia 22, de 10 a 11 del matí

«Mètode»: una revista que divulga ciència en català

per MARTÍ DOMÍNGUEZ (UV)
dia 23, de 9 a 10 del matí

Divulgar on line i en temps real

per J.M. GILI (ICM)
dia 23, de 10 a 11 del matí

La ciència en els llibres d’ensenyament secundari

per ROSA COSTA-PAU
dia 24, de 9 a 10 del matí

Divulgar ciències ‘dures’: l’astronomia

per VICENT MARTÍNEZ (UV)
dia 25 de 9 a 10 del matí

Divulgació científica i gènere

per CRISTINA JUNYENT
dia 25 de 10 a 11 del matí

«2. La problemàtica ambiental del litoral marí»

La qualitat de les aigües litorals i la recuperació del front marí: el cas de Barcelona
per JORDI FLOS (UB)
dia 22 d’11 a 12 del migdia

La disminució de la pesca i de la mida dels peixos a la Costa Brava: un document filmat excepcional de fa cinquanta anys

per ENRIC BALLESTEROS (CSIC)
dia 23, d’11 a 12 del migdia

La pesca, la contaminació i el lleure malmeten la biodiversitat marina

per JOANDOMÈNEC ROS (UB)
dia 24, de 10 a 11 del matí

Els cetacis mediterranis i la seva problemàtica

per MATIES MACÉ (U Tolosa)
dia 24, d’11 a 12 del migdia

La pesca al mediterrani, és sostenible? Problemes i perspectives

per JORDI LLEONART (FAO)
dia 25, d’11 a 12 del migdia

La història recent de la pesca a la Mediterrània, tant des del punt de vista biològic com tecnològic, així com les avaluacions dutes a terme recentment, ens en permet estimar les claus de la potencialitat. La gestió de la pesca a la Mediterrània s’ha de lligar a un marc institucional complex amb nivells internacional, regional, estatal i local, on els actors—pescadors, administració i científics—puguin debatre els objectius i les eines, tècniques i econòmiques, adequades per a obtenir una pesca sostenible i respectuosa amb la natura. En aquests moments la situació és prou oberta perquè molts futurs siguin possibles. El futur depèn de l’actitud i la voluntat dels grups i les organitzacions implicats en la pesca, així com de les del conjunt de la societat civil.

 

«La seducció de les noves tecnologies»

per LLORENÇ VALVERDE (UIB)
dies 21, 22 i 23, de 9 a 10 del matí

La tecnologia regira i sedueix. Provoca pors, entre les quals ocupa un lloc estel·lar la de ser substituïts per una màquina. Per contra, també ens deixem seduir per les coses — necessàries o no — que ens permet fer, tot sovint sense tenir gaire en compte allò que perdem a canvi. Tot plegat afegeix un punt d’incomprensió més a la condició humana, la qual sempre és una font inesgotable de sorpreses, amb tecnologia o sense. Abans i després d’Internet. El de menys és la tecnologia, el que realment resulta interessant és que davant i darrere de la tecnologia sempre hi ha persones, i d’aquest fet sorgeixen històries que ajuden a fer de la tecnologia una excusa per veure el món a través seu. Algunes d’aquestes històries són el bassó d’aquesta proposta, i que permeten posar de manifest, per exemple, que també en el món de les tecnologies hi ha un ideologia dominant — o pensament únic — que ens ha anat imposant com un supositori, és a dir, poc a poc i per darrera. I a més de posar aquest fet en evidència, també es tracta de donar a conèixer que hi ha alternatives. En aquest sentit, cal recordar que, per exemple, els ordinadors personals i Internet són fruit de les inquietuds de gent que hi anava contra la ideologia dominant. Un altre exemple: hi ha un hàbitat informàtic natural per a les llengües minoritzades com la nostra, fruit també de les accions i actituds de persones que van en contra el pensament únic. Aquest hàbitat natural no és altre que el que proporcionen els programes de codi obert, dels quals, el Linux en seria l’exponent més significatiu.

Tot això i més, a partir de petites històries de persones i de les seves reaccions davant la tecnologia. Històries totes elles que tenen per objectiu, convidar a reflexionar — amb ironia, humor i un cert grau d’escepticisme — sobre aquests aspectes del nostre món, que són tan genuïnament humans.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — DRET
«La llei sobre mesures concretes en matèria de violència domèstica del 2003: unes morts que no s'aturen»

Coordinadora: UJALA JOSHI i JUBERT (UB)
del 16 al 20 d'agost

Gairebé diàriament podem llegir a la premsa algun cas de violència domèstica. El setembre del 2003 s’aprova una llei orgànica amb la voluntat de lluitar d’una manera plurisdisciplinària i des de diversos fronts contra aquesta classe de violència. Les víctimes, però, no disminueixen i les morts no s’aturen. Què cal fer? El nou govern vol impulsar una nova llei. Se’n sortirà? Aquest curs pretén analitzar les diferents propostes legislatives que es duen a terme per a fer front a la violència domèstica. I sobretot posar de manifest que som davant d’un problema social que ens afecta a tots: homes i dones, menors i gent gran, diverses classes socials i formacions culturals. Les mesures legislatives són necessàries però no suficients.

Introducció
per UJALA JOSHI i JUBERT (UB)
dia 16, de 10 a 11 del matí

La proposta legislativa
per CARME CHACÓN (vicepresidenta del Congrés de Diputats)
dia 16, d’11 a 12 del migdia

Segona sessió
per RICARD ROBLES (UPF)
dia 17, de 10 a 11 del matí

Tercera sessió
per UJALA JOSHI i JUBERT (UB)
dia 17, d’11 a 12 del migdia

Mesures per avançar en la lluita contra la violència masclista
per MARTA SELVA (presidenta de l’Institut Català de la Dona), JUDIT IBÀÑEZ (Ajuntament de Cornellà) i UJALA JOSHI i JUBERT (UB)
dia 19, de 9 a 12 del migdia

Cinquena sessió
per CAROLINA BOLEA (UB) i UJALA JOSHI I JUBERT (UB)
dia 20 de 9 a 12 del migdia


«Els tribunals penals internacionals: una passa més en la lluita contra la impunitat»
per MARGALIDA CAPELLÀ i ROIG (UIB)
dies 16, 17 i 18, d’11 a 12 del migdia

L’inici del procés actual contra Saddam Hussein a l’Iraq torna a plantejar l’eficàcia i l’oportunitat de la creació de jurisdiccions penals especials per a jutjar certes conductes criminals que afecten els valors més essencials de la comunitat internacional. Actualment funcionen aquestes jurisdiccions a l’antiga Iugoslàvia, Ruanda, Cambotja, Sierra Leone i Kosovo amb caràcter especial, però s’ha creat també un Tribunal Penal Internacional permanent que dóna resposta a l’aspiració constant de construir un món més just on ja no es tolerin més atrocitats, perquè aquestes tenen nom i llinatges, no tan sols de les víctimes, sinó també dels responsables.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — ECONOMIA
«Catalunya i la globalització»

Coordinadora: ELISENDA PALUZIE (Universitat de Barcelona)
del 16 al 20 d'agost

Aquest curs analitzarà els efectes de la globalització sobre l’economia catalana. S’oferirà una perspectiva històrica sobre les relacions econòmiques de Catalunya amb l’exterior, s’estudiarà l’estructura i l’evolució del comerç exterior de Catalunya i el paper dels moviments de capital com a motor de la globalització. També s’analitzaran algunes de les conseqüències de la globalització com són la deslocalització, l’outsourcing i el trilema de la política econòmica. Finalment, s’estudiaran les reaccions i els moviments contraris a la globalització.

Història i perspectiva
per ALFONS ALMENDROS (UPF)
dia 16, de 9 a 2/4 d’11 del matí

A. Del proteccionisme aranzelari del segle XIX al concepte “el nostre món és el món”.
B. 1994-2003, deu anys que van transformar l’obertura exterior del país

Formes de relació econòmica entre Catalunya i l’exterior
per ALFONS ALMENDROS (UPF)
dia 16, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

A. Cooperació econòmica.
B. Integració econòmica

Gènesi de la globalització
per ALFONS ALMENDROS (UPF)
dia 17, de 9 a 2/4 d’11 del matí

A. Mundialització i regionalització.
B. Anatomia de la globalització

Estructura i evolució del comerç exterior català
per ALFONS ALMENDROS (UPF)
dia 17 , de 2/4 d’11 del matí a 12 del migdia

A. Exportacions de mercaderies i serveis.
B. Importacions de mercaderies i serveis.

Els moviments de capital com a motor de la globalització
per ALFONS ALMENDROS (UPF)
dia 18, de 9 a 12 del migdia

A. L’impacte de les inversions directes estrangeres.
B. La sorpresa de les inversions catalanes a l’estranger.
C. Els fons europeus.

Conseqüències de la globalització
per ÒSCAR MASCARILLA
dia 19, de 9 a 12 del migdia

A. Creixement i obertura exterior. Un pas més: la deslocalització (outsourcing, offshoring). Comparació internacional. B. Els mercats financers i el ‘trilema’ de política econòmica: tipus de canvi, política monetària pròpia i mercat lliure de capitals
La sessió té com a objectiu general presentar de manera clara els conceptes i mecanismes fonamentals per entendre el funcionament d’una economia més complexa, però més interessant que mai. I mostrar ràpidament, les conseqüències de la globalització, tot plantejant a debat el tema de la deslocalització, fent una anàlisi internacional dels nous mercats emergents.
Finalment s’examinen els dos trilemes de la globalització, per explicar el comerç internacional i les actuals regles del joc en política comercial i per entendre els aspectes monetaris i financers, des de la determinació dels tipus de canvi, el funcionament dels mercats financers internacionals -- i els episodis de crisi financeres – com també les interdependències que s’estableixen entre diversos països a l’economia internacional.

Les reaccions contra la globalització: la taxa Tobin, el moviment ATTAC i els grups antiglobalització a Catalunya
per ÒSCAR MASCARILLA (UB)
dia 20, de 9 a 10 del matí

La sessió té com a objectiu general presentar als actors de la globalització, tot fent una anàlisi de les reaccions contra la globalització (la taxa Tobin, el moviment ATTAC i els grups antiglobalització a Catalunya). Tanmateix s’analitzen els nous regionalismes com a reacció a al globalització, i com la globalització influeix sobre el creixement (o la manca de creixement) dels països.

Globalització i turisme a Catalunya
per MONTSE CRESPÍ (UOC)
dia 20, de 10 a 12 del migdia

La sessió analitza el nou paradigma del sector turístic, els canvis significatius en el comportament i tendències, els diferents productes i destinacions turístiques ... i debatrem si la globalització és un bon escenari pel turisme i si aquest reforça allò local, lligant turisme, cultura catalana i festa popular a Catalunya. Això és, si la globalització i el turisme poden contribuir a valoritzar, conservar, rehabilitar i protegir els aspectes culturals, econòmics i socials dels pobles.


ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — COMUNICACIÓ
«Política i televisió, un maridatge blindat?»
Coordinació: CARME FERRÉ PAVIA (UAB)
del 21 al 25 d'agost

El 2003 i el 2004 han estat anys d’eleccions molt disputades, en què els diaris de difusió general han evidenciat una aposta partidista com feia temps que no es veia. Alhora, veus de la televisió pública s’han queixat del control que els polítics fan de la propaganda electoral a la televisió i les limitacions en l’exercici del periodisme durant la campanya. Ja el 2004, la tria dels responsables de la televisió pública en el nou govern ha estat més que disputada. Tot això en un època en què no ha deixat de discutir-se quin ha de ser el paper de la televisió pública. El cert és que en temps de vacances les notícies anomenades ‘toves’ (sovint per referir-se al protagonisme que hi té la societat civil) substitueixen el periodisme de declaracions, que quotidianament omple la televisió de polítics en un repartiment pautadament parlamentari.

Com es controla la TV pública a Europa? Els ens reguladors europeus
per MARTA CIVIL (InCom, UAB)
dies 21, 22, 23 i 24, de 9 a 2/4 d’11 del matí

El curs es proposa aportar una visió panoràmica de la situació de la regulació audiovisual a Europa l’any 2004, fent especial èmfasi en el sector públic, però sense oblidar el privat, a partir de cinc experiències concretes: el cas de França (amb el Conseil Supérieur de l’Audiovisuel, considerat el model més avançat); Regne Unit (amb l’Office of Communications—Ofcom—, i marcat per la crisi que ha viscut la BBC des del 2003); Alemanya (amb un model extremadament descentralitzat de regulació); Itàlia (amb l’Autorità per le Garanzie nelle Comunicazioni, però que també viu una forta crisi del sector públic); i l’estat espanyol (que compta amb iniciatives d’àmbit autonòmic, com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, però que no disposa, encara, d’una autoritat d’àmbit estatal, tot i que és un tema previst en el programa del nou govern del PSOE).

Conflictes televisius, treball i poder
per J. M. JARQUE (UAB i UVic)
dies 21, 22, 23 i 24, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

El control de la propaganda electoral a ràdio i TV
per SALVADOR COT (TV3), MANUEL MÀRQUEZ (Canal 9) i JOSEP GIFREU (UPF)
dia 25, de 9 a 12 del migdia

Aquest últim cicle electoral a l’estat espanyol ha deixat, per primera vegada, un pòsit de contestació professional entre els periodistes dels mitjans públics. Els blocs electorals, imposats pels mateixos partits polítics a través dels consells d’administració, han estat rebutjats clarament pels periodistes del Principat. Això ha obert un debat de gran abast sobre la relació entre polítics i mitjans de comunicació que sens dubte canviarà la perspectiva i trencarà els límits imposats als periodistes des dels temps de la transició política a l’estat espanyol.

«Són visibles les dones als mitjans de comunicació?»
per MARTA CORCOY (Associació de Dones Periodistes)
dies 17 i 18 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Es tracta de fer un debat a l’entorn de la imatge i les informacions que ofereixen els mitjans de comunicació sobre la dona, així com el llenguatge que s’hi utilitza. També incidirem en el tractament de les informacions que dia a dia ens arriben. En efecte, només fent una ràpida mirada crítica als mitjans de comunicació ens adonem que les dones i els homes no reben el mateix tractament, ni ocupen els mateixos espais: la premsa no sempre és un mirall de la realitat, sinó que, moltes vegades, ens la presenta un xic esbiaixada i amb prejudicis històrics ancestrals. Però les societats canvien si les persones que hi viuen ho fan possible. En aquest sentit proposem d’elaborar una sèrie de recomanacions i propostes que siguin d’utilitat per als mitjans de comunicació generalistes, locals i comarcals, per al moviment associatiu i per a les persones compromeses a fer un periodisme més plural, més objectiu i més democràtic, on tothom se senti representat, i a evitar la invisibilitat de les dones, potenciant la creativitat i la capacitat expressiva de la llengua i cercant noves formulacions lingüístiques que siguin respectuoses i no discriminatòries.


ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — FILOSOFIA
«Del pensament clàssic a la modernitat filosòfica»
Coordinació: JORDI SALES i CODERCH (UB)
del 21 al 25 d’agost

Modernitat filosòfica i liberalismes
per JORDI SALES (UB)
dies 21, 22, 23, 24 i 25 de 9 a 2/4 d’11 del matí

Analitzarem la filosofia des dels inicis fins a la ruptura filosòfica dels segles XVI i XVII, moment en què cal demanar-se què és exactament el que es posa en circulació: l’Estat de dret? la llibertat de consciència? una nova imatge del món? les ciències sense metafísica? el domini tecnològic? l’individualisme possessiu? la dignitat del ciutadà? El curs vol analitzar la significació que actualment té aquesta herència — des de Maquiavel a Kant — i les seves ambigüitats.

Saviesa i felicitat
per FRANCESC CASADESÚS (UIB)
dies 21, 22, 23, 24 i 25 de 2/4 d’11 a 12 del migdia

Aquest curs tractarà dels esforços que han realitzat els homes per aconseguir el seu benestar i felicitat. Aquesta recerca ha generat moltes i molt variades propostes. El curs analitzarà els fonaments dels diferents corrents ètics i filosòfics de l’Antiguitat, des de l’ètica homèrica fins a les escoles filosòfiques grecollatines. S’abordarà directament l’explicació dels conceptes que descriuen cadascun d’aquests moviments, com “sofista”, “cínic”, “estoic”, “hedonista”, “escèptic”, “dialèctic” o “eclèctic”. Es pretén, així, d’omplir de contingut el sentit d’unes paraules que es continuen utilitzant avui en dia sense tenir en compte el referent ètic i filosòfic que les sustenta.


ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — HISTÒRIA
Coordinador: JORDI FIGUEROLA (Universitat Autònoma de Barcelona)

«Euskadi i Catalunya: semblances i dissensions en la història contemporània»
Coordinador: JORDI FIGUEROLA (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 16 al 20 d'agost

Euskadi i Catalunya, quines semblances i quines divergències han tingut en el seu desenvolupament històric? El curs intentarà donar resposta a aquesta senzilla, i alhora complexa, pregunta per tal de veure de quina manera l’anàlisi de la història comparada d’ambdues nacions ens en fa entendre l’evolució i la realitat política, social i cultural.

Independentisme català — abertzalisme basc
per FERMÍ RUBIRALTA i CASAS
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 2/4 d’11 del matí

1. L’independentisme polític català i basc durant el període anterior a la II República. 2. La II República i la Guerra Civil. 3. El franquisme. 4. La transició política i el període constitucional. 5. Conclusions: separatisme, independentisme i soberanisme basc i català. Simetries i dissidències.

Nacionalisme i globalització
per DANIELE CONVERSI (U Lincoln)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

1. Teories del nacionalisme. Una introducció. 2. Confins ètnics i violència. 3. El pecat original: l’herència cultural i les primeres fomulacions del nacionalisme català i basc. 4. La llengua i altres valors centrals: comparant Euskadi i Catalunya. 5. El fet immigratori al País Basc i Catalunya.


«La transició política (1973-1978) al País Valencià»
per JOSEP GUIA (UV)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

L’Assemblea de Catalunya com a precedent i exemple. Naixement i mort de la (primera) Taula Democràtica (1972-1974). L’aparició determinant d’opcions nacionalistes (UDPV, PSPV, PSAN) en la política unitària. La constitució del Consell Democràtic del País Valencià (1975). Les relacions bilaterals entre el CDPV i la JDPV i amb altres instàncies unitàries catalanes i de l’estat espanyol. La constitució de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià (abril 1976). La temptació i el triomf de la reforma Suárez. 15-J (1977): Eleccions sense “llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”. La Constitució de la segona restauració borbònica de l’estat espanyol.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — POLÍTICA I SOCIETAT

«La Constitució Europea»

a càrrec de l'ADICEC (Associació Diplomats Unió Europea de Catalunya)
del 20 al 21 d'agost

La Constitució Europea. Visió general
per XAVIER FERRER (vicepresident de l’ADICEC)
dia 20, de 9 a 11 del matí

La Constitució Europea. Perspectiva catalana
per MIQUEL ESQUIROL (president de l’ADICEC)
dia 21, de 9 a 11 del matí


«L’ampliació de la Unió Europea: llums i ombres»

per JAUME GARAU (UIB)
dies 23 i 24, de 9 a 10 del matí

Principals punts que tractarem:
a) Qui són i com són els nous estats membres?
b) Criteris per entrar a la Unió Europea: com s’han hagut de preparar els països candidats
c) Com canviarà la UE? Conseqüències de l’ampliació en la UE actual
d) Un cas pràctic: l’entrada de Malta a la UE. Comparació del cas de Malta i les Illes Balears
 

«Els moviments migratoris a les Illes Balears»

per XAVIER MÓRA
(amb el suport de Caixa Balears ‘Sa Nostra’)
dia 19, de 9 a 10 del matí

En els darrers cent anys la societat de les Illes Balears ha sofert unes transformacions substancials per mor del desenvolupament econòmic, que ha comportat múltiples canvis en quant a la qualitat de vida de la població, en el seu creixement, i com no, en la seva composició.


«La nova teoria política del nacionalisme»

per JOSEP COSTA (UPF)
dia 22 de 9 a 11 del matí i dia 23, de 10 a 12 del migdia

El discurs dels nacionalismes està evolucionant arreu. I ho fa en consonància amb l’onada d’interès que hi ha hagut al món acadèmic pel nacionalisme, especialment pels aspectes normatius o filosòfics, en els darrers anys. Aquest curs vol analitzar aquestes noves teories del nacionalisme, desenvolupades per politòlegs i filòsofs de primera fila mundial, i analitzar la seua relació i rellevància per al cas català.


«L’organització i el funcionament del Parlament de Catalunya»

per FRANCESC PAU i VALL (UPF)
dies 16, 17 i 18, de 9 a 2/4 d’11 del matí

1. Introducció. Evolució històrica dels parlaments. L’autonomia parlamentària. Les prerrogatives (la immunitat, la inviolabilitat, l’aforament). 2. Els òrgans parlamentaris: el president, la mesa, les comissions, el ple, la diputació permanent, la junta de portaveus, els grups parlamentaris. 3. Funcions: legislativa (el procediment legislatiu), pressupostària, control (la moció de censura, la qüestió de confiança, les preguntes i les interpel·lacions parlamentàries, les sessions informatives), d’impuls (els debats de política general i monogràfics, les resolucions parlamentàries, les proposicions no de llei i les mocions), electiva (la investidura, altres eleccions). 4. La posició del Parlament en relació amb el Govern. La denominada ‘crisi del Parlament’.


ÀREA D'HUMANITATS — LLENGUA
«L'ús social de la llengua catalana»
Coordinació: MONTSERRAT CORRETGER (URV)
del 21 al 25 d'agost

Aprofitant els resultats de l’enquesta sobre l’ús social del català arreu dels Països Catalans que la Generalitat de Catalunya farà conèixer aquest estiu, hem volgut aplegar sociolingüistes i estudiosos de cada territori perquè analitzin el paper de les polítiques lingüístiques damunt de la llengua i les seves perspectives de futur.

La interferència en el lèxic català: creació dependent i substitució
per LLUÍS MARQUET
dia 21, de 9 a 2/4 d’11 del matí, dies 22 i 23, de 9 a 10 del matí

L’objectiu fonamental del curs és analitzar la interferència en el nostre lèxic, deguda a la situació de subordinació a què es veu sotmès actualment el català. Això afecta tant el lèxic ja establert com la terminologia nova. Cal examinar els criteris generals que s’apliquen a l’hora de crear nous termes, perquè sovint s’opta per les solucions més acostades al castellà en lloc de preferir formes més d’acord amb la tradició i el geni de la nostra llengua. Però cal també constatar com el nostre lèxic va essent substituït pel de la llengua dominant. I així el lèxic català esdevé cada cop més un calc del castellà. Una comparació amb les solucions de les altres llengües ajuda sovint a detectar molts d’aquests casos, per als quals cal trobar i proposar solucions alternatives, més d’acord amb l’estructura del català. Si no volem continuar essent una llengua subordinada hem de corregir decididament aquesta desviació.

La llengua catalana als missatges de mòbil. Proposta normativa
per MARGALIDA CUNILL i CATERINA CANYELLES (UIB)
dia 21, de 2/4 d’11 a 12 del migdia, dia 22 de 10 a 11 del matí

L’abbé Grégoirei el seu cèlebre Rapport sur la nécessité et les moyens d’anéantir les patois et d’universaliser l’usage de la langue française
per RAMON SOLEY
dia 21 de 10 a 12 del migdia

L’abbé Grégoire, l’home més honest de França, segons Stendhal, i podrien afegir nosaltres, el revolucionari i polític més honest de 1789, redactà, no obstant, un report destinat a extirpar dels territoris francesos els altres idiomes que no fossin el francès. Error o lògica centralista? D’aquest report no s’en parla gaire, i sovint manca en les referències de les obres d’abbé Grégoire. Per què? Parlem-ne d’una vegada.

Estructura política i planificació lingüística
per BERNAT JOAN i MARÍ
dies 22, 23, 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

En aquesta part del curs sobre llengua i literatura, pretenem analitzar la relació entre l’estructura política dels estats — i del conjunt de la Unió Europea — i les polítiques lingüístiques que s’hi realitzen, amb la intenció d’informar sobre models de política lingüística, però també de fornir elements per al debat sobre quin model de planificació ens interessa, en aquest camp, per als Països Catalans.

Les polítiques de fragmentació del català
per GABRIEL BIBILONI (UIB)
dies 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí

Sobre cultura/dictadura a la comunitat lingüística catalana
per ROSA CALAFAT (UIB)
dies 24 i 25, de 9 a 10 del matí

ÀREA D'HUMANITATS — LITERATURA
Coordinació: MONTSERRAT CORRETGER (URV)

«Lectures de la lectura: escriptors i editors davant els lectors i la crítica»
Coordinació: MONTSERRAT CORRETGER (URV)
del 16 al 20 d'agost

La lectura ens acompanya al llarg de la vida. Cadascun de nosaltres li exigeix objectius ben diferents. Tanmateix, som lliures de ‘fer-nos’ com a lectors? Com condiciona la crítica les diverses tries possibles? Quantes menes de públic hi ha i quines són les noves lleves de lectors? Sota quines pressions produeixen els escriptors? Per què costa tant gestar lectors fidels?
Aquestes són algunes de les preguntes que ens formulem en llegir o en ensenyar a fer-ho. El públic consumeix llibres, però les claus d’una lectura intel·ligent, atractiva i enriquidora no sempre es troben sota el poder dels lectors: la interferència dels mitjans informatius, les opinions crítiques, els debats i les polèmiques, al costat de les veus acadèmiques, generen múltiples possibilitats. El paper dels editors en la realització d’aquestes potencialitats és decisiu.
Només una bona representació de veus d’escriptors, estudiosos, editors i crítics en exposicions i debats ben diversos pot generar la riquesa ideològica que fonamenti la nostra actitud i la nostra consciència de lectors que volen fer de la lectura, encara, una eina per a estructurar la societat catalana del segle XXI.

La literatura catalana a la universitat
per XAVIER PLA (UdG)
dia 16, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Els autors davant la literatura i el mercat
per JOAN DANIEL BEZSONOFF
dia 16, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

Els autors davant la literatura i el mercat
per FERRAN TORRENT, presentat per ÀNGEL MIFSUD
dia 17, de 9 a 2/4 d’11 del matí

La literatura catalana als mitjans escrits
per DAVID CASTILLO (Avui)
dia 17, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

La literatura catalana a l’ensenyament
per JOAN ALEGRET
dia 18, de 9 a 2/4 d’11 del matí

La literatura catalana als mitjans televisius
per LLUÍS CUEVAS (Canal 33)
dia 18, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

La crítica i la literatura catalana
per JULIÀ GUILLAMON (La Vanguardia)
dia 19, de 9 a 2/4 d’11 del matí

La crítica i la literatura catalana
per XAVIER CORTADELLAS (Presència)
dia 19, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

Editar literatura catalana avui
per SEBASTIÀ ALZAMORA (Ed. Moll)
dia 20, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Editar literatura catalana avui
per ISIDOR CÒNSUL (Proa)
dia 20, de 2/4 d’11 a 12 del migdia


«La poesia de Màrius Torres»
per JOAN ALEGRET (UIB)
del 21 al 25, de 10 a 11

Analitzarem una dotzena de composicions seves, datades entre l’estiu de 1935 i la tardor de 1942. Són poemes de reflexió sobre el més enllà i la divinitat, sobre la tragèdia col·lectiva soferta en aquell moment històric, més un poema evocant la seva mare. Seran les composicions 11, 30, 31, 32, 33, 35, 50, 58, 59, 71, 75 i 96, segons la numeració establerta per Joan Sales a la primera edició de les Poesies de Màrius Torres (Coyoacán 1947).

«Centenari de la publicació del Llibre que conté les poesies d'en Francesc Pujols, amb un pròleg de Maragall»
per JOAQUIM AULADELL
dia 21, d’11 a 12 del migdia

El 2004 a Barcelona, Vilafranca del Penedès, Martorell i Prada es commemoren els cent anys de l'edició dels Poemes de Pujols i s’estudia la vida i l’obra del Pujols jove, bàsic per a comprendre la fi del modernisme i la primera onada del catalanisme. A Prada, Pujols hi féu una estada de dos mesosel 1939, cabdal per a la decantació del seu pensament amb l’ombra de dos dels seus mestres, estadants de Prada, Jacint Verdaguer i Charles Renouvier.


ÀREA D'HUMANITATS — MÚSICA
«El patrimoni musical als Països Catalans»

Coordinador: JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 21 al 25 d'agost

Aquest curs presenta una visió sobre la creació i l’activitat contemporània en les diverses manifestacions musicals als Països Catalans, difonent els estils musicals i les diferents línies de treball que hi ha actualment dedicades a la recuperació i a l’estudi de la música, tant la tradicional com la popular, així com també la música històrica.

Introducció a la música de cobla
per JORDI LARA
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí

D’uns anys ençà, la cobla i la seva música viuen un moment d’expansió artística protagonitzat per les fornades de joves intèrprets, les experiències de fusió instrumental amb altres formacions, o els nous llenguatges compositius aplicats a la seva música. Aquesta efervescència artística—que té a la base un patrimoni musical de més de 150 anys signat per compositors de l’alçada de Juli Garreta, Enric Morera, Eduard Toldrà o Joaquim Serra—es desenvolupa en un marc sociocultural vacil·lant, en circuïts de difusió inestables. Mentre la cobla continua mantenint la funció ballable en la interpretació de sardanes populars, emparada pel moviment sardanista que n’ha garantit l’estabilitat com a formació instrumental durant un segle, ha anat desplegant paral·lelament una vocació cambrística en la interpretació de música a les sales de concert, fornint-se de nou repertori provinent de les més joves fornades de compositors. Aquesta ambivalència artística fa que els canals de difusió de la música de cobla siguin diversos, irregulars i sovint inestables. Tanmateix, les gestions de difusió endegades darrerament, com la commemoració de l’Any de la Tenora, els Premis de Composició SGAE, Ceret-Banyoles o Mollet i els cicles de concerts com Cobla, Cor i Dansa al Palau o el Memorial Joaquim Serra, n’han posat de relleu la vitalitat artística i han eixamplat la capacitat de seducció del gran públic, amb el suport que li ha fornit una presència mediàtica estable a Televisió de Catalunya.
Proposem una panoràmica per la història de la música de cobla, amb la seva problemàtica sociocultural al llarg de la història i les variables artístiques a mans dels compositors més emblemàtics, per acabar amb una ullada a les noves tendències artístiques aplicades a la cobla.

La jota
per JOSEP VIDAL
dies 21, 22 i 23, de 10 a 11 del matí

En aquests tres moments de diàleg ens plantejarem el passat i el present de la jota, ball de parella molt arrelat per totes les terres catalanes. Analitzarem el sabor de les cobles, escoltarem diferents estils de cant i visualitzarem diverses estructures d’un ball que no fa massa omplia les festes privades de molts pobles i masades del món rural de les Illes, Catalunya i València.

Flamenc tradicional català
per MANEL PONSA i BLANCH
dies 24 i 25, de 10 a 11 del matí

La recerca sobre la música tradicional dels gitanos catalans: objectius inicials. Interès de García Lorca pels garrotins de Lleida. Identificació d’un patrimoni etnicomusical de la nació catalana, que pot acabar tenint interès internacionalment. Documentació de la rumba històrica en català i d’altres balls tradicionals dels gitanos catalans. Aparició progressiva dels manuscrits que documenten la rumba històrica i el flamenc tradicional català. Acceptació, per part dels gitanos, que el seu repertori tradicional és flamenc. Classificació del patrimoni documental fins ara. Promoció de grups de músics que es formen per fer conèixer el repertori tradicional. L’estat actual de l’ús del català per part dels gitanos catalans. Estratègies per a la reactivació d’aquest patrimoni en català.

Música i patrimoni musical als Països Catalans
per JAUME CARBONELL
dies 21, 22, 23, 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

Aproximació participativa en què es valorarà la intervenció activa dels assistents, entorn la música catalana i la que es practica al territori català. Es reflexionarà sobre riquesa musical i gestió d’aquesta riquesa; termes de moda com ara ‘diversitat’, ‘multiculturalitat’ ‘mestissatge’ i com l’ús pervers d’aquests conceptes es pot convertir en arma de doble tall, nociva per a una cultura minoritzada com la catalana. Es presentaran diferents línies de recerca en el terreny de la música acadèmica, la música popular i tradicional i s’estudiaran casos d'integració i diversitat musical que han tingut lloc en la història de la música occidental. Música, territori i música nacional. Quina música es fa als Països Catalans i quina música s’ha estudiat. Línies de recerca principals. Música i integració. De la integració social al segle XIX, a la necessitat de la integració nacional del segle XXI. ‘Mestissatge’, ‘multiculturalitat’, ‘diversitat’ i autoodi. De la ingènua filantropia a l’arma política repressiva. El jazz i la música popular nord-americana com a exemple de forma d’expressió musical fruit realment del mestissatge. Característiques i analogies possibles. La necessitat d’una consciència nacional musical catalana i oberta.

ÀREA D'HUMANITATS — HISTÒRIA DE L'ART
«Noms propis de l'art català: els grans artistes»
Coordinació: XAVIER BARRAL I ALTET (U. de Rennes i IEC)
del 21 al 25 d'agost

El curs estarà focalitzat en algunes personalitats dels artistes i els arquitectes que han marcat la història de l’art català, de l’edat mitjana fins avui: Jaume Huguet, Borrassà, els Serra, Pere Joan, Viladomat, Puig i Cadafalch, Dalí, Picasso, Miró, Tàpies, Barceló i Miralles, entre altres. Aprofitant l’esdeveniment de l’any Dalí, debatrem aquest artista amb més profunditat. També parlarem de personalitats artístiques en relació a les arts escèniques, de Brossa i del món del circ.

La pintura medieval
per ROSA ALCOY
dies 21, 22 i 23, de 9 a 10 del matí

L’escultura medieval
per PERE BESERAN
dies 21, 22 i 23, de 10 a 11 del matí

L’època moderna
per ARNAU PUIG (UPC)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

Catalunya té una llarga història pròpia plena d’esdeveniments determinants per a la història general dels pobles del món. Un d’aquests moments en l’àmbit de les arts plàstiques, correspon a la contemporaneïtat. Arrenca del tercer quart del segle XIX, amb el modernisme, i continua fins ara amb els àmbits de l’arquitectura, pintura i escultura. D’entre el gran nombre d’artistes possibles, tots ells a primera fila de l’art mundial, tenim — i dels que parlarem en aquesta ocasió — Gaudí, Nonell, Picasso, Mir, Miró, Dalí, Sert i Tàpies. Cadascun d’ells, amb els seus mestres propis i, també, amb la connexió amb el centre mundial d’art dels segles XIX i XX de París.

Artistes de circ
per JORDI JANÉ (Institut del Teatre, Barcelona)
dies 24 i 25, de 9 a 11 del matí

L’objectiu del curs és conèixer sintèticament la història i les tendències actuals del circ dels Països Catalans mitjançant els seus artistes. Vida, obra i anecdotari dels artistes que, entre 1789 i 2004, configuren un estil català de fer circ. Del perxista Simó Rojals ‘Seboolds’ als malabaristes Boni & Caroli, de la nissaga Andreu Rivel a la nissaga Raluy i els circs Cric i Monti & Cia. Es visionaran alguns números de Charlie Rivel i d’alguns artistes actuals.



«Sobre els orígens de l'Església de la Trinitat a Sant Miquel de Cuixà»

per DANIEL CODINA
dia 17, de 10 a 11 del matí


«L’arquitecte Antoni Carbonell i la reforma de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat»

per PAU VERRIÉ
dies 23 i 24, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Les recents aportacions documentals del professor Marià Carbonell (UAB) a l’estudi de l’arquitectura del Palau de la Generalitat i especialment del trasllat de la capella de Sant Jordi del pati de baix a la galeria superior revelen un interessant vessant estètic del gran arquitecte català del segle XVI en el plantejament d’una agosarada solució tècnica per a l’arquitectura gòtica del Palau.


ÀREA D'HUMANITATS — AUDIOVISUAL
«El cinema, un mitjà d'expressió en ple canvi»
Coordinació: MIQUEL PORTER i MOIX (UB)
del 16 al 20 d’agost

Aquest seminari donarà una visió del cinema sobretot com a mitjà d’expressió, tant davant els avanços tecnològics com els factors sociològics i artístics, i com ha resistit com a mitjà de comunicació de masses. A més, es faran conèixer iniciatives sorgides de la societat civil per a recuperar uns fons que són en risc de malmetre’s per sempre.

Llorenç Llobet, una vida en ombres
per MARTÍ MARTORELL (UIB)
dies 16 i 17, de 9 a 10 del matí

El cas de Llorenç Llobet-Gràcia constitueix una eventualitat única en la cinematografia de la postguerra: director d’un sol llargmetratge — Vida en sombras — que, per motius de censura i econòmics, es va mal estrenar en una sala de repertori de Barcelona amb cinc anys de retard, no va ser fins als anys noranta que es varen reivindicar la figura del director i la pel·lícula, com també és la intenció del curs, a més d’oferir una visió del panorama cinematogràfic català de la postguerra immediata.

Imatges que parlen. Iniciació al llenguatge cinematogràfic
per FRANCESCA PRATS
dies 16, 17 i 18, de 10 a 11 del matí

L’objectiu principal és fer arribar als assistents uns principis bàsics per iniciar l’acostament al llenguatge dels films i també dotar-los d’una nova terminologia. A més, ajudar a posar a punt eines d’anàlisi icònica aplicada al cinema. Normalment, l’espectador es deixa endur pel què li expliquen i no es fixa gens en com li expliquen. Parlarem de perspectiva, enquadrament, inclinació, angulació, il·luminació i color, moviments de càmera, so, muntatge i les seves formes bàsiques, l’espai i el temps cinematogràfics.

El cinema com a mitjà d’expressió en ple canvi
per MIQUEL PORTER i MOIX (UB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d’11 a 12 del migdia

El patrimoni cinematogràfic català, imatges imprescindibles per a la història
per ENCARNACIÓ SOLER i ALOMÀ i ANNA FERNÁNDEZ ÀLVAREZ (Cinema Rescat)
dia 18, de 9 a 10 del matí, i dies 19 i 20, de 9 a 11 del matí

Enguany hi ha una important creació de realitzacions audiovisuals que il·lustren la història del nostre país, des la recuperació de la memòria històrica dels fets més recents als esdeveniments més llunyans en el temps, dels que sortosament es conserven imatges fílmiques. Però, d’on han sorgit aquestes imatges? Com s’han recuperat? Com cal catalogar-les per a poder fer-ne un ús adequat i útil en la investigació històrica? Quin interès poden tenir els films que van ser rodats per persones no professionals del cinema? D’on es pot obtenir informació dels films que avui confegeixen el patrimoni cinematogràfic tant del nostre país com d’altres? El curs pretén posar a l’abast de tothom els coneixements bàsics de les característiques físiques dels films per a garantir-ne la conservació. A través de diversos films documentals (professionals, amateurs i familiars), saber veure quelcom més que les imatges que ens ofereixen; saber extreure’n la informació per a fer-ne posteriorment un ús cultural i pedagògic amb els recursos tècnics que avui hi ha a l’abast amb els mitjans multimèdia.