ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
«Energia i canvi climàtic als Països Catalans»
Coordinadors: MARTÍ BOADA (Universitat Autònoma de Barcelona) i ARNAU URGELL (periodista ambiental)
del 21 al 24 d'agost

L’any 2007 es pot qualificar com el del ‘canvi (climàtic) mediàtic’. La presentació a París del quart informe d’avaluació del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha situat definitivament la qüestió sobre la taula. La responsabilització—en un 90% de probabilitat—de l’acció antròpica com a causa del fenomen ens convida enguany a debatre sobre un dels principals elements que és causa i possible solució o mitigació del problema: l’energia. De fet, en l’àmbit europeu s’han marcat nous reptes—20% d’energies renovables el 2020—que, malgrat suposar un avanç, també ha estat criticat, entre altres qüestions, per incloure-hi l’energia nuclear.
Amb aquests antecedents tan interessants intentarem fer una radiografia energètica del conjunt dels Països Catalans i es valoraran els avantatges i els inconvenients d’algunes de les fonts energètiques que poden substituir els combustibles fòssils com a principal font al nostre país. També intentarem escatir com pot afectar els Països Catalans el canvi climàtic i com se n’estudien les evidències, els efectes i la possible mitigació.

dia 21, de 9 a 12 del migdia

Presentació del curs
a càrrec de MARTÍ BOADA i JUNCÀ (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, UAB)

El canvi climàtic. Com afecta o pot afectar als Països Catalans?
a càrrec d’AGUSTÍ JANSÀ (Centre Meteorològic Territorial a les Illes Balears, Institut Nacional de Meteorologia)

Les observacions en alguns indrets de la regió ens forneixen prou proves que el canvi climàtic és quelcom ja iniciat, en marxa. L’escalfament és força clar. No ho són tant els canvis en el règim de pluges.
Els canvis observats en el paràmetres climatològics van en paral·lel a determinats canvis també observats en la circulació atmosfèrica a la zona.
El model de circulació general ens dóna les projeccions del clima cap al futur. Per a obtenir un poc més de detall, hom utilitza les tècniques de reducció d’escala (downscaling). Amb el seu ajut hem de veure quin clima ens pot esperar als Països Catalans, en funció de com reaccioni la humanitat.

Com s’estudia el canvi climàtic als Països Catalans?
a càrrec d'ARNAU URGELL i VIDAL (ICTA, UAB)

Resulta evident que un fenomen global amb implicacions locals com és el canvi climàtic té una complexitat tan elevada, que se n’ha d’abordar l’estudi des de diverses aproximacions i disciplines científiques. Una font de coneixement popular com la Vikipèdia en la seva versió catalana afirma “que per a l’estudi del canvi climàtic cal considerar qüestions pertanyents als més diversos camps de la ciència: meteorologia, física, química, astronomia i biologia”. És encara una definició molt reduccionista atès que el canvi climàtic és, sense dubte, un paradigma de fenomen socioambiental. En aquest sentit, disciplines com la sociologia, la geografia o la politologia també són imprescindibles per a comprendre l’abast de la qüestió, avaluar-ne les conseqüències i mitigar-ne els efectes.
Tanmateix, la complexitat del canvi climàtic afavoreix l’aparició de disciplines híbrides que el poden abordar sense les limitacions de les divisions clàssiques (biologia, física, química, geologia, economia, sociologia, història etc.). Des dels Països Catalans s’estudia el canvi climàtic en diverses universitats i centres de recerca, tant a nivell global com més enfocat al nostre territori, i mitjançant eines i enfocaments molt diferents: des de les proxies utilitzades en paleoclimatologia fins als complexos models matemàtics de la predicció meteorològica i climàtica, passant per les sèries històriques de dades instrumentals i els registres diversos d’història ambiental.

dia 22, de 9 a 12 del migdia

Mallorca i les Illes, poden ser sostenibles energèticament?
a càrrec de MARGALIDA MARIA RAMIS (Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori del Departament Geografia UIB i membre del Grup Ornitològic Balear i Defensa de la Naturalesa )

Amb la publicació del quart informe de l’IPCC sobre canvi climàtic es posen sobre la taula noves proves dels motius i les conseqüències del que ha esdevingut un dels principals problemes que han d’afrontar els instruments de planificació i gestió del desenvolupament humà: el canvi climàtic.
El model energètic dels països desenvolupats és un dels principals aspectes a qüestionar. Cal plantejar un nou model energètic als països del Nord que sigui just, que limiti la seva dependència de recursos limitats i que garanteixi un mínim impacte ambiental.
La lectura territorial i local de tot plegat, en clau insular, ens duu a proposar unes polítiques agosarades i decidides que facin possible a mig i llarg termini, el canvi cap a un model energètic sostenible (autosuficient?), que ens permeti compatibilitzar el desenvolupament econòmic i social amb la limitació dels seus impacte i conseqüències. Per a aconseguir-ho, consideram que hi ha una sèrie d’aspectes clau que cal introduir per tal de configurar un nou model energètic a les Illes Balears: eficiència i estalvi energètic; descentralització dels sistemes energètics i diversificació: energies renovables; polítiques integrals i transversals de planificació i gestió (energia, territori, urbanisme i transport); i el repte del protocol de Kyoto: cap a la fita del 2012.

L’energia nuclear: solució o parany?
a càrrec de MARCEL CODERCH i COLELL (Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible)

En el debat energètic i climàtic que cal fer convé quantificar i analitzar l’escenari global i afrontar la disjuntiva nuclear sense caure en miratges i sense repetir els errors del passat. Sovint es proposa una represa nuclear com a resposta a l’encariment del petroli i al canvi climàtic, passant-ne per alt les limitacions, qualitatives i quantitatives, i sense valorar-ne els riscs, els costos i els inconvenients en relació a altres opcions.
La represa nuclear només tindria sentit i transcendència si es fes globalment i amb una magnitud significativa. Però un desplegament nuclear que pogués reduir significativament el consum de combustibles fòssils i les emissions de CO2 en les properes dècades és inviable per múltiples raons. I un programa nuclear reduït a allò que és possible tindria poca incidència sobre els preus del petroli, no reduiria significativament les emissions, molt probablement toparia amb l’escassetat d’urani fissible, monopolitzaria les inversions energètiques amb un gran risc financer, generaria grans quantitats de residus de llarga vida, empitjoraria la seguretat i augmentaria el risc de proliferació d’armament nuclear. Per tot això, l’opció nuclear difícilment pot formar part de la solució al problema del canvi climàtic.

dia 23, de 9 a 12 del migdia  

La biomassa i els biocombustibles: pros i contres
a càrrec de JORDI BARTROLÍ i MOLINS (Departament de Química, UAB) i NEUS PUY i MARIMON (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, UAB)

Entenem per biomassa el conjunt de tota la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, que inclou els materials que procedeixen de la transformació natural o artificial. La biomassa pot ser transformada en una àmplia varietat de productes, líquids, sòlids i gasosos. La seva transformació té dues aplicacions principals: combustible per a generar electricitat o calor, i com a matèria primera per a obtenir altres matèries químicament més simples com els biocombustibles
Atès que cada vegada hi ha més veus que adverteixen dels possibles impactes col·laterals de l’augment de la producció dels cultius per a elaborar aquests biocombustibles, la Comissió Europea ha optat finalment per desenvolupar una norma, que ha d’estar llesta abans que s’acabi l’any, que garanteixi que l’ús d’un 10% de biodièsel o bioetanol en el sector dels transports en l’any 2010 no suposi efectes no desitjats. Tots aquests aspectes seran discutits en la ponència.

Energia i canvi climàtic
per FRANCESC BALTASAR (conseller de medi ambient i habitatge, Generalitat de Catalunya)

Les energies renovables poden fer sostenible energèticament els Països Catalans?
a càrrec de PEP PUIG i BOIX (Departament de Geografia, UAB i Grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear)

L’anàlisi convencional de l’energia conclou que els Països Catalans són pobres en fonts d’energia. Aquesta conclusió és fruit de la miopia amb què s’ha analitzat l’energia a la segona meitat del segle XX. Amb un xic d’obertura de mires podem entreveure que els Països Catalans, situats a la riba de la Mar Mediterrània, són força rics amb l’energia del Sol i amb algunes de les seves fonts d’energia derivades. Aprofitar aquestes fonts i fer-les les fonts predominants a casa nostra és el repte del segle XXI, si volem que els Països Catalans tinguin futur com a entitat col·lectiva i diferenciada.
Els curs tractarà de la situació actual de l’energia i dels reptes que hi ha per a convertir l’actual sistema energètic centralitzat, ineficient, brut i no renovable en una sistema energètic, propi del segle XXI, que es basi en les fonts d’energia locals i renovables, que ho faci amb tecnologies eficients i netes i al servei de les comunitats locals.

dia 24, de 9 a 12 del migdia

El model energètic i territorial del País Valencià
a càrrec d’ERNEST GARCIA i GARCIA (Departament de Sociologia i Antropologia Social, UV)

El model energètic valencià està basat fonamentalment en combustibles fòssils i electricitat d’origen nuclear. D’una altra banda, a partir de nivells d’ús d’energia per persona relativament baixos, el ritme d’augment ha estat molt fort de la dècada dels noranta ençà. L’ús d’energia ha crescut molt més que la població i que el mateix producte econòmic. I també ho han fet les emissions de diòxid de carboni. Dit altrament: l’eficiència energètica ha anat disminuint. Hi ha una relació estreta entre la ineficiència energètica, els impactes de canvi climàtic a escala regional i el model econòmic extensiu, basat en la construcció i altres activitats materials i intensives.

Radiografia energètica dels Països Catalans
a càrrec de JORDI OLIVER i SOLÀ (Grup de Recerca Sostenipra - Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, UAB)

ÀREA DE FÍSICA
«Astronomia i astrofísica: l'univers proper i llunyà»
Coordinadora: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Universitat Politècnica de Catalunya i Societat Catalana de Física, Institut d'Estudis Catalans)
Amb el suport de la Societat Catalana de Física, Institut d’Estudis Catalans
del 21 al 25 d'agost

Els instruments de nova generació i les missions espacials han millorat i, en alguns moments revolucionat, la nostra comprensió de l’univers proper i el més llunyà. En el curs es descriuran les visions més actuals del nostre sistema solar i els altres sistemes planetaris, de les estrelles, galàxies i univers en general. Es farà especial èmfasi en els processos de formació i evolució de cadascun d’ells.

Estrelles, galàxies i cosmologia
a càrrec de CARME JORDI (Universitat de Barcelona i Institut d’Estudis Espacials de Catalunya)
dies 21 i 22, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia, dies 23 i 24, de 9 a 2/4 d’11 del matí

1. Les estrelles: què són les estrelles, brillantor, colors, temperatures; formació, evolució i mort. 2. El Sol: particularitats del Sol, el Sol jove, l’actual i el futur. 3. La Via Làctia i les altres galàxies: estructura, barra central, ondulació, tipus de galàxies, formació i evolució. 4. Inici i fi de l’univers: Big Bang; formació d’elements, estrelles, galàxies; expansió, radiació de fons; evolució, futur.

Les estrelles (pdf)
El sol (pdf)
La Via Làctia i les altres galàxies (pdf)
Inici i fi de l’univers (pdf)

Sistema Solar i exoplanetes
a càrrec de DAVID GALADÍ (Instituto de Astrofísica de Andalucía, CSIC i Centro Astronómico Hispano-Alemán)
dies 21 i 22, de 9 a 2/4 d’11 del matí, dies 23 i 24, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

1. Sistema solar: generalitats dimensions del sistema, estructura, lleis de Kepler, formació i edat. 2. Sistema solar: particularitats, característiques físiques particulars. 3. Exoplanetes: una aproximació històrica. 4. Exoplanetes: estat actual de la qüestió, tècniques de detecció, teories de formació de sistemes planetaris.

I. Sistema solar: generalitats (pdf)
II. Sistema solar: particularitats (pdf)
III. Exoplanetes: una aproximació històrica (pdf)
IV. Exoplanetes: estat actual de la qüestió (pdf)
Bibliografia (pdf)

Institut d’Estudis espacials de Catalunya: una eina de futur
a càrrec de JORDI ISERN (director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya)
dia 25, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Presentació (pdf)

ÀREA DE TECNOLOGIA — ARQUITECTURA
«Arquitectura i paisatge rural als Països Catalans»
Coordinador: ORIOL PARÍS (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 21 al 25 d'agost

L’objectiu del seminari d’enguany és continuar fent conèixer l’arquitectura tradicional del nostre país, entendre com s’ha anat consolidant al llarg territori del país i com es consolidà com a element vertebrador d’una societat del passat. L’arquitectura i el paisatge tradicional català, com en molts altres països, està en una situació ben diferent dels seus orígens. Els models socials han canviat i estan en un procés exponencial d’evolució. Podríem afirmar, sense voler ser pessimistes, que l’actual patrimoni social i arquitectònic es troba en un estat de retrocés. Estem perdent dia a dia petites porcions d’un territori i una arquitectura que foren durant molt de temps l’eix del model social, d’un modus uiuendi que avui hem de recuperar i reinterpretar.
Aquest model establia un equilibri constant amb el medi i de fet en depenia per a sobreviure. La societat n’era conscient i el respectava. Ara, d’això, en podem aprendre. Intentar en primera instància valorar i recuperar aquest patrimoni social esdevé una exigència ètica per a nosaltres i posteriorment reinterpretar-lo per poder modificar els models actuals. La nostra societat tradicional pot esdevenir un nou model de futur, d’un futur que exigim sostenible.

Paisatge i arquitectura rural: un model referencial
a càrrec d’ORIOL PARÍS (UPC)
dia 21, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Arquitectura rural de l’Alguer
a càrrec de CARLES SECHI (Obra Cultural de l'Alguer)
dia 21, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia

La masia: entre el mite i la realitat
a càrrec de JERONI MONER (arquitecte)
dia 22, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Història i construcció de la volta catalana
a càrrec de RAMON SASTRE (UPC)
dia 22, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia

La barraca valenciana
a càrrec d'ANTONI TRIBÓ (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11 del matí

La desaparició de la masoveria: una visió literària
a càrrec d’ANTONI PLADEVALL i ARUMÍ (escriptor)
dia 23, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia

Control ambiental de l’arquitectura rural
a càrrec de RAFAEL SERRA I FLORENSA (UPC)
dia 24, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Pobles valencians abandonats i deshabitats
a càrrec d’AGUSTÍ HERNÀNDEZ i DOLZ (periodista)
dia 24, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia

Al País Valencià hi ha més de cinc-cents nuclis de població abandonats o deshabitats, fins al punt que al territori es dibuixa una gran dualitat entre una costa massificada i un interior pràcticament despoblat. L’abandonament del món rural és un fenomen del segle XX com a conseqüència del trànsit de la societat tradicional a una societat industrial o de serveis. Especialment entre finals dels anys cinquanta i els setanta l’interior rural reduí dràsticament la població i el poblament, en un procés que continua a comarques com l’Alt Millars, l’Alcalatén, els Serrans, el Maestrat, el Racó d’Ademús o els Ports. També la construcció d’embassaments i les catàstrofes naturals i artificials agreujaren la sagnia demogràfica. Pobles abandonats: Els paisatges de l’oblit és un llibre del Consell Valencià de Cultura (2007), reeditat recentment i que analitza el fenomen i documenta els nuclis valencians abandonats i deshabitats amb més de dues-centes fotografies. Les imatges de la publicació reflecteixen l’estat d’aquests indrets entre els anys 2002 i 2005.

Horts de palmeres d’Elx
a càrrec de GASPAR JAÉN i URBAN (Universitat d’Alacant)
dia 25, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Els darrers quatre segles, els horts de palmeres d’Elx han sorprès els viatgers que s’hi han acostat per la seua considerable extensió superficial i per la seua gran potència, diguem-ne, visual o paisatgística. Tan colpidora n’era la imatge, que ben aviat—des dels anys vint i trenta del segle XX—s’hi han dictat normes de protecció. La mateixa UNESCO els ha declarat patrimoni de la humanitat. Les medalles, el reconeixement i la vanaglòria, però, oculten una altra veritat més amarga: perdut el valor agrari que n’originà la plantació, els horts de palmeres d’Elx, des de fa segle i mig, pateixen un lent i sistemàtic assolament—brutal en ocasions, de vegades subtil—el mateix, però, que pateix l’agricultura tradicional europea.
La intervenció es planteja en tres blocs: en un principi es parlarà de les característiques físiques dels horts de palmeres d’Elx, considerant-ne aspectes històrics, geogràfics, agraris, literaris i legals, i farem un balanç crític de la seua desaparició. En segon lloc, exposarem un text amb voluntat poètica on s’evoca de manera descriptiva el reg d’aquests horts. Finalment mostrarem imatges gràfiques, pictòriques i fotogràfiques d’aquest conreu agrari.

ÀREA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (director del Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 25 d'agost

«La bioètica i la seva trascendència en l'atenció sanitària»
Coordinació: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

Conceptes bàsics. Record històric. Fonaments filosòfics
a càrrec de JORDI CRAVEN-BARTLE (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 17, de 9 a 10 del matí

Fonaments filosòfics. Drets humans i drets dels pacients
a càrrec de BEGOÑA ROMAN (professora d’ètica a la Universitat de Barcelona i coordinadora de la càtedra d’ètica de la Universitat Ramon Llull)
dia 17, de 10 a 11 del matí

Confidencialitat i secret professional: preservació de la confidencialitat en el treball de l’equip assistencial
a càrrec de JOSEP M. FORCADA (doctor en medicina i prior de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona)
dia 17, d’11 a 12 del migdia

Consentiment informat: exercici de l’autonomia. Fonament legal, consentiment implícit, situacions de discapacitat, presa de decisions en condicions de fragilitat
a càrrec de JORDI CRAVEN-BARTLE (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 18, de 9 a 10 del matí

Els polítics davant de la bioètica
a càrrec de JOSEP M. PELEGRÍ (secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya)
dia 18, de 10 a 11 del matí

Ètica de la gestió. Racionament de les prestacions i criteris de priorització de les llistes d’espera
a càrrec de FRANCESC JOSÉ MARÍA SÁNCHEZ (director de l’Institut Català de la Salut, Generalitat de Catalunya)
dia 18, d’11 a 12 del migdia

Implicacions bioètiques de la recerca biològica, ecològica i medi ambiental. Biotecnologia
a càrrec de JOANDOMÈNEC ROS i ARAGONÈS (catedràtic d’ecologia a la Universitat de Barcelona)
dia 19, de 9 a 10 del matí

Reproducció assistida. Manipulació de l’embrió
a càrrec de JOAQUIM CALAF (cap del Servei de Ginecologia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
dia 19, de 10 a 11 del matí

La recerca biomèdica amb humans. L’assaig clínic
a càrrec de JOAN VIÑAS (catedràtic de cirurgia a la Universitat de Lleida)
dia 19, d’11 a 12 del migdia

Reptes bioètics en cures pal·liatives. Les situacions de terminalitat. Eutanàsia. Aferrissament terapèutic. Les voluntats anticipades
a càrrec de XAVIER GÓMEZ-BATISTE i ALENTORN (director del Servei de Cures Pal·liatives, Institut Català d’Oncologia, Generalitat de Catalunya)
dia 20, de 9 a 10 del matí

Implicacions bioètiques en el camp de l’oncologia
a càrrec de JOSEP M. BORRÀS (director del Pla d’Atenció Oncològica)
dia 20, de 10 a 11 del matí

«Salut mental i societat»
Coordinadora: CRISTINA MOLINA (directora del Pla de Salut Mental i Addiccions, Generalitat de Catalunya)
amb el suport del Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)
del 21 al 25 d'agost

La Unió Europea ha declarat la salut mental com una prioritat (declaració de Hèlsinki, 2005). La visió europea parteix de la convicció que molts dels grans objectius estratègics de la Unió , prosperitat—solidaritat, justícia social i qualitat de vida dels ciutadans—no podran ser assumits sense una millora de la salut mental de les persones i la societat. La Declaració també assenyala que cal enfocar els greus problemes de salut mental des de les polítiques públiques, amb respecte pels drets humans i amb el rebuig de l’estigma i la discriminació.
L’OMS defineix la salut mental com un estat de complet benestar (físic, mental i social) en què l’individu és capaç de desenvolupar plenament les seves capacitats, superar les tensions de la vida, treballar de manera productiva i profitosa i contribuir activament a la seva comunitat. La complexitat d’aquest concepte positiu de salut mental implica tenir en compte no únicament el nivell de salut o malaltia sinó també la capacitat funcional, la qualitat de vida i el benestar emocional.
El benestar no és una qüestió únicament individual, comporta factors que depenen de la interacció social i l’entorn de vida més pròxim als individus, la comunitat i la societat en general. No es pot ignorar que l’estat de salut mental està íntimament relacionat amb l’estat de salut general, però també està directament relacionat amb el sistema assistencial, i pels factors demogràfics, socials i econòmics, en general.

Necessitats de salut i resposta del sistema sanitari
Pla Director de Salut Mental i Adiccions
a càrrec de MARINA GELI (consellera de salut, Generalitat de Catalunya)
dia 21, de 9 a 10 del matí

El sistema sanitari català i l’organització dels serveis. Cap on anem?
a càrrec de M. LLUÏSA DE LA PUENTE (directora general de planificació i avaluació, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya)
dia 21, de 10 a 11 del matí

Epidemiologia dels trastorns mentals. Cap o anem?
a càrrec de JOSEP M. HARO (director de recerca, Serveis de Salut Mental, Hospital de Sant Joan de Déu)
dia 21, d’11 a 12 del migdia

Canvis socials, salut i estils de vida
La invisibilitat de la malaltia mental
a càrrec d’ANTONI BULBENA (metge i director de l’Institut d’Atenció Psiquiàtrica, Salut Mental i Toxicomanies, Institut Municipal d’Assistència Primària)
dia 22, de 9 a 10 del matí

Malalts de salut: la medicalització de la vida quotidiana
a càrrec de MIQUEL REGUANT (metge de família, Institut Català de la Salut )
dia 22, de 10 a 11 del matí

Mites i tabús: en podem parlar?
a càrrec de CARME TEJEDOR (metgessa psiquiatra del Servei de Salut Mental de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
dia 22, d’11 a 12 del migdia

La visibilitat social de la malaltia mental
Del cervell a la societat
a càrrec d’ÒSCAR VILARROYA (Càtedra del Cervell Social, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 23, de 9 a 10 del matí

Patologia social i exclusió social
a càrrec de JOSEP FARRÉS i QUESADA (gerent del Consorci de Serveis Socials de Barcelona)
dia 23, de 10 a 11 del matí

Vulnerabilitat i societat... fins on podem arribar?
a càrrec de FRANCESC VILURBINA (director mèdic dels Serveis de Salut Mental de l’Hospital de Sant Joan de Déu)
dia 23, d’11 a 12 del migdia

Psiquiatria i drets humans. La participació dels afectats
Psiquiatria i drets humans. Legislació i ètica de les mesures coercitives en psiquiatria
a càrrec de JOSEP RAMOS (director assistencial dels Serveis de Salut Mental, Hospital de Sant Joan de Déu, Barcelona)
dia 24, de 9 a 10 del matí

Participació i afectats. Anem cap a l’empowerment?
a càrrec de TERESA MARFULL (gerent de la Federació d’Associacions de Malalts Mentals de Catalunya), ALBERT FERRER (president de l’Associació d’Usuaris de Salut Mental) i PAZ FLORES (psiquiatra, Centre Fòrum de l’Hospital del Mar, Institut d’Atenció Psiquiàtrica de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària, Ajuntament de Barcelona)
dia 24, de 10 a 11 del matí

És possible una democràcia participativa en la psiquiatria?
a càrrec de BEGOÑA ROMAN (directora de la Càtedra d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull)
dia 24, d’11 a 12 del migdia

Els infants i adolescents d’ara, els adults de demà. Claus per a una bona salut mental
a càrrec de JAUME FUNES (psicòleg especialitzat en adolescència i professor de la Universitat Ramon Llull) i Roser Pérez i Simó (cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu, Barcelona)
dia 25, de 9 a 11 del matí

a càrrec de SEBASTIÀ MANRESA (especialista en traumatologia i cirurgia ortopèdica, UIB)
del 22 al 25 d’agost, de 9 a 10 del matí

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — ECONOMIA
«Articulació econòmica dels Països Catalans»
Coordinadora: ELISENDA PALUZIE (Universitat de Barcelona)
amb el suport del CIDEM (Generalitat de Catalunya)
del 17 al 20 d'agost

En aquest curs s’analitzarà l’articulació econòmica dels Països Catalans. Com a punt de partida es definiran els trets bàsics de l’economia dels Països Catalans. S’estudiarà la problemàtica del dèficit en inversions públiques en infraestructures que afronten els territoris que conformen la regió econòmica de l’EURAM. S’analitzaran l’estructura industrial, el patró de comerç exterior i les perspectives de creixement dels Països Catalans. També s’abordarà la perspectiva històrica i s’homenatjarà els economistes precursors de la necessitat d’articulació econòmica dels Països Catalans com Jaume Miravitlles, Romà Perpinyà i Joan Crexells.

L’estructuració econòmica dels Països Catalans: de Romà Perpinyà i Grau a les multinacionals de butxaca
a càrrec d’ALFONS ALMENDROS
dia 17, de 10 a 12 del migdia i dies 18 i 19, de 10 a 11 del matí

1. Els ports de València i Barcelona als anys trenta com a símptoma de vinculació econòmica. El sistema aeroportuari actual, mancances i possibilitats. L’articulació del tràfic de transport terrestre.
2. Les noves empreses internacionalitzades catalanes, valencianes i mallorquines. Les variables estratègiques. La visió organitzacional.
3. Regularitats empíriques de la nova geografia econòmica dels Països Catalans. Aparició de clusters basats en el coneixement.
4. Els spillovers del coneixement. La geografia dels Països Catalans com a proveïdora d’una plataforma adicional per al coneixement. Exemples.
5. L’emergència de les PIMES internacionalitzades o ‘multinacionals de butxaca’. Només deslocalització o un nou tipus d’empresa?
6. Comparació dels Països Catalans amb Itàlia, Israel i els Estats Units. Les vies de finançament.
Conclusions: La ‘visió’ de Romà Perpinyà i Grau, la ‘visió’ ARPA dels Estats Units, la visió del high tech israelià. Els territoris n’aprenen?

L’enlairament de les empreses d’alta tecnologia israelianes a la dècada dels noranta
a càrrec d’AVI FIEGENBAUM (Technion Institute de Haifa i Universitat d’Indiana)
dies 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

1. En menys de deu anys, durant els noranta, Israel establí el seu sector global d’alta tecnologia.
2. Les gairebé tres mil empreses que hi ha representen un valor agregat de mercat de 120.000 milions de dòlars, dues vegades el PIB israelià.
3. El professor Fiegenbaum ha participat en aquest enlairament i presenta un paradigma que n’accentua la natura multinivell des d’una perspectiva de management estratègic.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — GEOGRAFIA
«Aproximació a la normativa territorial de les Illes Balears»
a càrrec de JOSEP MELIÀ i QUES (professor de dret urbanístic, UIB)
dies 20, 21 i 22, de 10 a 11

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — FILOSOFIA
«Jocs d'identitat a l'actual vida europea »
a càrrec de JORDI SALES i CODERCH (UB) i JOSEP MONTSERRAT i MOLAS (UB)
del 17 al 21 d’agost, de 9 a 12 del migdia

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — ANTROPOLOGIA
«La força de la identitat. Ensenyaments africans sobre el valor quotidià de la tradició»
Coordinador. FERRAN INIESTA (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

El curs explora els usos quotidians de les identitats col·lectives i desmenteix la visió dominant que les considera com a elements purament ideològics, secundaris en la construcció social, quan no pertorbadors o fins i tot mistificadors. En concret, a partir d’experiències africanes, el curs plantejarà que la durabilitat de les esmentades identitats col·lectives s’arrela en la seva capacitat per activar solucions als reptes del dia a dia, per a persones concretes. En altres paraules, aquestes identitats no són mers discursos, sinó entramats de persones teixits tant per les interaccions personals, com per les memòries i els projectes compartits, expressades les unes i els altres en codis simbòlics comuns (en el sentit de comunió més que en el de mer coneixement generalitzat). A l’Àfrica, el concepte ‘tradició’, tan sovint malentès, és el que millor pot donar compte de les forces que fan i desfan aquestes xarxes que conformen la societat.

El misteri del poder responsable. Autoritat i legitimitat en les comunitats africanes
a càrrec de FERRAN INIESTA (UB)
del 17 al 20, de 9 a 10 del matí

Sobre l’esperit del capitalisme al sud del Sàhara. Religiositat i subsistència
a càrrec d’ALBERT ROCA (Universitat de Lleida)
del 17 al 20, de 10 a 11 del matí

La música tradicional del Matarranya
a càrrec de MARGARIDA CELMA (directora dels Cors de Beseit)
dia 21, de 9 a 11 del migdia

Es parlarà del Matarranya, dels pobles i la llengua catalana, de la història de la música folklòrica en llengua catalana pròpia de la zona, del treball d’investigació i recuperació actual de la música folklòrica del Matarranya, del moviment coral Corals del Matarranya i la Trobada Coral amb la seva línia de recuperació del folklore en llengua catalana, hi haurà audicions de cançons enregistrades al Matarranya i exemples de transcripcions musicals. També es parlarà d’alguns projectes d’innovació i investigació educativa desenvolupats a l’escola:  Cantem junts, al col·legi públic de Vall-de-roures (treball de camp fet per l’alumnat, transcripcions de M. Celma i aprenentatge de les cançons per part de tots els xiquets de l’escola amb l’enregistrament d’un CD).

El cançoner del Ripollès
a càrrec de JORDI MASCARELLA (Universitat de Girona)
amb el suport de l’Ajuntament de Ripoll
dia 22, d’11 a 12 del migdia

L’actuació del grup musical Els Randellaires a la Universitat Catalana d’Estiu ajuda a posar de manifest el gran interès d’El cançoner del Ripollès, aplegat per membres del Grup de Folkloristes de Ripoll entre els anys 1903 i 1922. Exposició de l’edició del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, a càrrec de Maria Antònia Nebot i Jordi Mascarella.

La música catalana en l’època de la modernitat. Del modernisme a les avantguardes
a càrrec de JAUME CARBONELL i GUBERNA (UB)
del 21 al 25, d’11 a 12 del matí

El patrimoni musical de les Illes Balears: la música culta i els materials de consulta i aprenentatge
a càrrec de JOAN MOLL (pianista)
dies 22 i 23, de 9 a 11 del migdia

La música culta balear ha restat molt de temps oblidada. Fa trenta anys el conferenciant començà a redescobrir la música pianística de Miquel Capllonch, Antoni Torrandell, Joan Maria Thomàs, Jaume Mas i Porcel, Baltasar Samper, Llorenç Galmés i Fermí Marí. La difongué amb cinc discos, enregistraments de ràdio, actuacions a TVE i a la televisió alemanya i en concerts per Europa i Amèrica. Feliçment altres pianistes n’han seguit l’exemple els últims anys. Però també ha renascut la música orquestral, coral, organística, clavecinística i de cambra. Aquest curs pretén fer un tast de la bella i plural música balear.

El naixement de l’òpera (amb motiu del 400 aniversari de l’estrena de L’Orfeo de Claudio Monteverdi)
a càrrec de JOAN VIVES (Catalunya Música)
dies 24 i 25, de 9 a 11 del migdia

L’estrena de l’òpera L’Orfeo de Claudio Monteverdi el dia 24 de febrer del 1607 al palau ducal de Màntua marca una fita en la història de la música. A part de sentenciar per a la posteritat l’òpera com a espectacle total, esdevé també la consolidació pràctica d’una llarga reflexió sobre els plantejaments interpretatius i expressius que havien de capgirar plenament la música. Entendre aquella aportació representa comprendre molts aspectes de l’evolució musical fins als nostres dies.

ÀREA D'HUMANITATS — ART
«Revisions d'actualitat. Teoria i pràctica artística a Catalunya»
Coordinadora: TÀNIA COSTA (UAB)
del 17 al 21 d'agost

Els cursos d’art d’enguany tracten de recuperar i crear discursos sobre l’art a Catalunya per tal de donar-nos la possibilitat—a teòrics, espectadors o artistes—d’emprar-los com a referents actuals. Amb la intenció de potenciar la presència catalana dins el discurs de l’art contemporani, us proposem la revisió d’alguns antecedents immediats que influencien el pensament estètic actual. Cada una de les intervencions ens presenta una tesi d’autor que vincula el fet diferencial català amb un referent immediat i una aplicació actual. Per exemple, les fotografies paisatgístiques del territori català realitzades els anys seixanta són vinculables a les pràctiques artístiques més contemporànies. També la recuperació del llegat de Joan Ponç suposa la reparació d’un oblit injustificat i l’oportunitat d’engegar un projecte d’investigació dins l’àmbit nacional. Per una altra banda, es planteja la possibilitat d’una especificitat catalana (o d’altres nacionalitats) en la disciplina del disseny i, més concretament, en el disseny tipogràfic. Obres d’art contemporànies realitzades a Catalunya com a expressió d’una mirada crítica enfront els poders dominants de la nostra època. Amb motiu de l’any Rossinyol s’exposarà una particular visió de l’artista i del seu entorn personal i artístic.

A l’entorn de Rossinyol: Rossinyol, Cases, Mir i Nonell
a càrrec de TERESA CAMPS (professora d’historia de l’art, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 17, de 9 a 12 del migdia

Les relacions entre art i poder descrites per l’art contemporani a Catalunya
a càrrec de TÀNIA COSTA (doctora en belles arts i professora de teoria de l’art a Eina i Esdi, UAB)
dia 18, de 9 a 12 del migdia

Joan Ponç, la reivindicació d’un pintor clau
a càrrec de SOL ENJUANES (historiadora de l’art)
dia 19, de 9 a 12 del migdia

Disseny i identitat nacional a Catalunya
dia 20, de 9 a 12 del migdia

El reconeixement del pes del disseny en la cultura pública a Catalunya sovint ha omès la seva articulació amb el conjunt de trets que configuren la identitat nacional. El disseny és vist com un factor de modernització i d’internacionalització associat a la ruptura amb la tradició i les especificitats locals de la mateixa manera que suposa una ruptura amb les artesanies preindustrials. Aquesta analogia, sobre què descansa bona part de l’imaginari del disseny català, dificulta l’anàlisi de la pròpia història i actua com a prejudici en l’avaluació crítica de la incidència del disseny en el seu entorn immediat.

De la ‘llar humil’ als adossats d’Ikea. Disseny i nacionalisme banal a la casa catalana
a càrrec d’OCTAVI ROFES (antropòleg i professor de l’Escola Eina de Barcelona)

Des de que Michel Billig subratllà l’eficàcia del conjunt de símbols discrets que actuen com a recordatoris silenciosos incorporats en paisatge quotidià a l’hora de construir i garantir la pervivència de les identitats nacionals, nombrosos estudis han tractat del protagonisme del disseny en la configuració d’entorns amb connotacions nacionals. En el cas català, el pairalisme ideològic ha generat un potent joc de metàfores on la nació, la família i les institucions es condensen en la casa com a símbol aglutinador, cosa que ha quedat reflectida en la decoració, l’arquitectura i l’interiorisme quan han introduït en el seu programa la reflexió sobre l’escenari per a un estil de vida singularitzat.

Entre l’hiperdiccionari i la màquina universal. Santiago Pey (1917 - 2001), lexicògraf i dissenyador industrial
a càrrec d’ORIOL PIBERNAT (director i professor de teoria i història del disseny a Eina, Escola de Dissseny i Art, UAB)

El norantè aniversari del naixement de Santiago Pey dóna peu a destacar-ne la rellevància com a pioner en la pràctica, la teoria i la pedagogia del disseny industrial a Catalunya i posar en relació activitats que fins ara han estat considerades com a compartiments estancs dins la seva biografia: el disseny, la lexicografia i les iniciatives republicanes i de resistència antifranquista en què estigué activament implicat, com ara el Bloc d’Estudiants Nacionalistes i el projecte dels Estudis Universitaris Catalans.

ÀREA D'HUMANITATS — CINEMA I AUDIOVISUALS
Coordinadora: ENCARNACIÓ SOLER i ALOMÀ (doctora en història del cinema)
del 21 al 25 d’agost

En plena efervescència per la recent inaugurada Segona República espanyola, el 22 d’abril del 1932, al Centre Excursionista de Catalunya de Barcelona es crea la Secció de Cinema que hauria de portar el nom de Catalunya i de molts cineastes catalans arreu del món. Molts d’ells havien tot just estrenat la càmera filmant la proclamació de la República i esdevingueren no tan sols cronistes independents de l’època, sinó també creadors d’un llenguatge nou i innovador a través d’un cinema molt diferent al comercial. Llur compromís cultural i català es féu palès quan el 1933, tot just creat el Comitè del Cinema de la Generalitat pel conseller Ventura Gassol, el cinema amateur del cec s’hi vinculà immediatament. Estroncada la seva prometedora arrencada el 1936 a causa de la insurrecció militar, el cinema amateur català ha passat per diverses etapes al llarg dels seus setanta-cinc anys: ha estat en moltes i llargues èpoques l’únic mitjà d’expressar amb imatges allò que calia callar, en filmar escenes compromeses que la realitat oficial ocultava.

L’hinduisme a través de la mirada de Bollywood
a càrrec de MERITXELL MARTÍN I PARDO (Sewanee, The University of the South, EUA)
del 21 al 25, de 9 a 10 del matí

El curs anirà dedicat a conèixer un cinema que està en plena fase d’expansió: el cinema hindú, més conegut per Bollywood. Per una banda, el curs repassarà les formes mitjançant aquest gènere que respon a l’hinduisme i, per l’altra, analitzarà el context hindú en el món modern a través del cinema.

Recuperació històrica de la figura de sis músics catalans emblemàtics en el cinema dels anys quaranta i cinquanta
a càrrec de JOAN PADROL i ESCOLIES (especialista en música de cinema)
del 21 al 23, de 10 a 12 del migdia

El curs té per objectiu donar a conèixer les obres més representatives a través dels títols més importants de la seva filmografia: Xavier Montsalvatge, Duran Alemany, Ramon Ferrés, Martínez Tudó...

75 anys de cinema amateur a Catalunya
a càrrec de RAMON FONT (Max Produccions) i ENCARNACIÓ SOLER
dies 24 i 25, de 10 a 12 del migdia