XLII UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU
Tenacitat, història i poesia
del 16 al 24 d’agost del 2010
Programa de cursos
ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
«Paisatge i biodiversitat als Països Catalans. Coneixement i gestió»
Coordinador: MARTÍ BOADA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona; Grup de Recerca Emergent «Conservació, etnoecologia i canvi global» [2009 SGR 569])
del 17 al 22 d'agost
A partir de l’aprovació de la Carta Europea del Paisatge, s’ha generat un procés generalitzat de posada en valor del paisatge, en el cas de Catalunya concretat amb l’aprovació de la llei de paisatge i la generació dels catàlegs comarcals de paisatge, que haurien de ser un dels elements clau de l’ordenació del territori. Sense deixar de banda aquesta línia, a les Illes, concretament a Menorca, s’ha desplegat una nova modalitat en l’anàlisi i l’avaluació de la dinàmica dels sistemes naturals: l’Observatori de la Sostenibilitat (OBSAM). El curs té com a objectiu mostrar les noves metodologies i els instruments institucionals disponibles.
Altrament i coincidint amb l’Any Internacional de la Biodiversitat i atesa la proximitat substantiva de la biodiversitat amb el paisatge, el curs pararà atenció als coneixements actuals de la biodiversitat al territori català.
L’Observatori del Paisatge de Catalunya. Per una nova cultura del paisatge
per JOAN NOGUÉ (catedràtic de geografia humana a la Universitat de Girona, director de l’Observatori del Paisatge)
dia 17, de 9 a 2/4 d’11
Paisatge i urbanisme al País Valencià
per JOSEP VICENT BOIRA (Universitat de València)
dia 17, de 2/4 d’11 a 12
L’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM)
per DAVID CARRERAS (OBSAM)
dia 18, de 9 a 2/4 d’11
Pagèsiques
per PEREJAUME (artista)
dia 18, de 2/4 d’11 a 12
L’ós al Pirineu català. Programa de recuperació d’un animal pirinenc simbòlic
per JORDI RUIZ-OLMO (cap del Servei de Gestió de la Fauna, GdC)
dia 19, de 9 a 2/4 d’11
Evolució històrica de la biodiversitat segons els textos antics: Plini el Vell, Estrabó o Llull fins a la modernitat de Vayreda
per MARTÍ BOADA (ICTA, UAB)
dia 19, de 2/4 d’11 a 12
Arquitectura, territori i paisatge. Nous principis urbanístics
per ANNA ZAHONERO (Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 20, de 9 a 2/4 d’11
Efectes del canvi climàtic a l’alta muntanya
per ÈRIC JOVER (director de l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra)
dia 20, de 2/4 d’11 a 12
La caracterització de la biodiversitat als Països Catalans
per MARTÍ BOADA (ICTA, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 21, de 9 a 10
Biodiversitat. Ciència i coneixements sobre la diodiversitat
per JOANDOMÈNEC ROS (Universitat de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans)
dia 21, de 10 a 2/4 de 12
Tancament del curs
per JOAN GANYET (director general d’arquitectura i paisatge, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya)
dia 21, de 2/4 de 12 a 12
Biodiversitat i paisatge a Sardenya
per ANTONI TORRE (biòleg ambiental), Joan Oliva (arquitecte) i VITTORIO GAZALE (director del Parc Natural Regional del Port del Comte)
dia 22, de 9 a 12
ÀREA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
«El làser, cinquanta anys»
Coordinadors: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Departament de Física Aplicada, Universitat Politècnica de Catalunya i del grup de recerca consolidat «Caracterització Elèctrica de Materials i Dispositius» [CEMAD] )
Amb el suport de la Societat Catalana de Física, Institut d’Estudis Catalans
del 21 al 24 d'agost
Fa cinquanta anys, el mes de maig del 1960, Theodore Maiman, investigador dels Hughes Research Laboratories encenia el primer làser de la història de la humanitat. El desenvolupament del làser (Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation) fou possible gràcies a la confluència d’una sèrie de fites històriques que es van anar desenvolupant al llarg de la primera meitat del segle XX.
Des d’aquelles dates, no han cessat els avenços en diverses branques de la ciència i de la tècnica gràcies al làser, el qual s’han beneficiat de nous descobriments i aplicacions. La gran diversitat amb què diferents tipus de tecnologies han adoptat la llum làser fa que les seves aplicacions incloguin molts camps, entre els quals podríem citar la medicina (tant en ús quirúrgic com terapèutic), les telecomunicacions, la indústria (en processament de materials, tall i soldadura, o en les etapes d’inspecció i control de producció, visió artificial i robòtica), metrologia i detecció, holografia artística, holografia interferencial, il·luminació i espectacles, anàlisi atmosfèrica i medi ambient, seguretat, instrumentació per a la investigació en diversos camps: espectrometria, microscòpia, fotònica, òptica no lineal.
En el dia a dia també el trobem, especialment com a escriptura i lectura de dades en DVD i CD, en impressores i en lectors de codis de barres.
Al llarg d’aquest curs s’explicaran les bases físiques del funcionament del làser així com els detalls d’una sèrie d’aplicacions fonamentals de gran rellevància en la nostra societat actual.
Cinquanta anys del làser, aplicacions quotidianes i científiques
per RAMON VILASECA (Departament de Física i Energia Nuclear, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 21, de 9 a 12
Computació quàntica
per JORDI MOMPART (Departament de Física, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 22, de 9 a 2/4 d’11
El làser, una eina per a la vida (I)
per DAVID ARTIGAS (ICFO, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 22, de 2/4 d’11 a 12
El làser, una eina per a la vida (II)
per DAVID ARTIGAS (ICFO, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11
El làser: què és?, com es va descobrir?
per SANTI VALLMITJANA (Departament de Física Aplicada i Òptica, Universitat de Barcelona)
dia 23, de 2/4 d’11 a 12
El làser: aplicacions en el nostre dia a dia
per SANTI VALLMITJANA (Departament de Física Aplicada i Òptica, Universitat de Barcelona)
dia 24, de 9 a 2/4 d’11
Criptografia quàntica
per JORDI MOMPART (Departament de Física, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 24, de 2/4 d’11 a 12
ÀREA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
Amb el suport del Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)
del 19 al 22 d'agost
«Sanitat respon» i el sistema d’emergències a Catalunya
Coordinació: Dr. JAUME ESTANY (gerent del Consorci Sanitari de Barcelona i coordinador general de la Corporació Sanitària de Barcelona)
L’evolució del Servei Especial d’Urgències a la xarxa actual lligada a bases hospitalàries. L’ajut de “Sanitat respon”
Gestió, urgències i emergències en clau territorial
per GILBERTO ALONSO (Departament de Salut, GdC)
dia 19, de 9 a 10
El telèfon en salut: el projecte de present i futur de Salut Respon
per ELISABET VIVES (Sistema d’Emergències Mèdiques, Departament de Salut, GdC)
dia 19, de 10 a 11
El món sanitari es troba immers en un procés de canvi constant que afavoreix la cerca de noves fórmules per tal de millorar l’eficiència global del sistema de salut. Les noves tecnologies aplicades a les plataformes de salut són la clau per a poder oferir una atenció més personalitzada, una assistència de més qualitat i una gestió més eficient dels recursos, alhora que augmenten la percepció d’autoeficàcia del pacient davant la seva malaltia, milloren el nivell d’informació sobre la malaltia i el seu maneig diari i disminueixen l’ansietat dels pacients.
Inauguració del curs
per MARINA GELI (consellera de salut, Generalitat de Catalunya)
dia 19, d’11 a 2/4 de 12
L’atenció a les persones amb dependència. Una visió ètica
per JORDI SALES (Universitat de Barcelona)
dia 19, de 2/4 de 12 a 12
«La pandèmia gripal del 2009: ciència, salut pública i comunicació»
Coordinació: Dr. ANTONI PLASÈNCIA (director general de salut pública, GdC)
Els fets fonamentals. La pressió mediàtica. Les dades reals. El que n’hem après.
Els virus gripals: un perill constant
pel Dr. TOMÀS PUMAROLA (cap de la Secció de Virologia, Hospital Clínic de Barcelona, i president del Consell Assessor del Pla de Pandèmia de la Generalitat de Catalunya)
dia 20, de 9 a 10
La pandèmia gripal: context i resposta a Catalunya
pel DR. ANTONI PLASÈNCIA (director general de salut pública, GdC)
dia 20, de 10 a 11
A debat: lliçons i perspectives de futur
amb els doctors Tomàs Pumarola i Antoni Plasència
dia 20, d’11 a 12
Coordinació: Dr. JORDI TUDELA (director del Programa per a l’impuls i l’ordenació de la promoció de l’autonomia personal i l’atenció de les persones amb dependències, PRODEP)
Es tractarà des del concepte de dependència en qualsevol edat fins a la resposta dels departaments de Salut i Acció Social, és a dir, la vessant sanitària i la vessant social.
La dependència a Europa
per EULÀLIA IGLÉSIAS (politòloga i periodista)
dia 21, de 9 a 10
El concepte de dependència i la seva valoració a la Llei 39/2006
per ANTONI SALVÀ
dia 21, de 10 a 11
El Pla Individual d’Atenció a la Dependència
per ELENA PÉREZ (PRODEP)
dia 21, d’11 a 12
Aproximació filosòfica al concepte ‘dependència’
pel Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE (Hospital de Sant Pau, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 22, de 9 a 2/4 de 10
El Pla d’Atenció Integral (salut i serveis socials)
per la Dra. MAITE VENTURA (PRODEP)
dia 22, de 2/4 de 10 a 2/4 d’11
Realitat i perspectives de futur del Sistema Català d’Autonomia i Atenció a la Dependència
pel Dr. JORDI TUDELA (director del PRODEP)
dia 22, de 2/4 d’11 a 2/4 de 12
Cloenda del curs
per CARME CAPDEVILA (consellera d’acció social i ciutadania, Generalitat de Catalunya)
dia 22, de 2/4 de 12 a 12
ÀREA D'ECONOMIA
«El món global després de la crisi»
Coordinador: Dr. ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (Departament de Teoria Econòmica, Universitat de Barcelona i del grup de recerca consolidat «Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials» [CAEPS] 2009 SGR 359)
del 21 al 24 d'agost
Els canvis profunds provocats per la globalització d’una banda i les importants dificultats econòmiques i socials del moment de crisi actual, de l’altra, conformen un escenari ple de desafiaments i interrogants. El desafiament principal és reforçar la sortida de la crisi econòmica i financera que afecta el continent des de fa tres anys i mig, i dissenyar un nou pla que generi creixement i ocupació els pròxims deu anys. La recuperació als Països Catalans va amb retard respecte dels grans països de la zona euro, a causa de l’impacte de la bombolla immobiliària i l’estancament del sector turístic, de manera que castiga els nostres índexs d’atur. Ens esperen uns anys de recuperació feble, amb un dèficit i un deute que es continuaran disparant a causa de la caiguda dels ingressos fiscals, les mesures anticrisi i la despesa per a les prestacions de desocupació.
En aquest context, el debat del curs se centra a respondre: com s’ha arribat a aquesta situació? Quins elements resulten cabdals per a entendre el present i orientar el futur? Quins canvis poden sorgir en els models econòmics, però també socials i polítics, a partir d’aquest nou escenari? Per a les economies tradicionalment avançades, i en especial per als Països Catalans quins reptes i quines opcions planteja aquesta nova realitat?
Aquest curs intentarà donar resposta a aquests i altres interrogants, amb l’objectiu de contribuir a entendre la situació actual i d’aventurar possibles escenaris de futur.
Globalització i crisi: la visió acadèmica
per ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (doctor en economia, professor de la UB i investigador del CAEPS i de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques, Generalitat de Catalunya)
dia 21, de 9 a 2/4 d’11
Crisis ninja: la visió de la banca
per CARLOS LOBON I GARCIA (directiu de banca, advocat i professor del Centre d’Estudis Internacionals)
dia 21, de 2/4 d’11 a 12
Globalització, crisi i sector turístic
per MONTSE CRESPÍ i VALLBONA (doctora per la UB, consultora de turisme de la Universitat Oberta de Catalunya i avaluadora de l’AGAUR)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11
Què ha passat i què pot passar en el sector financer i immobiliari? Condicions de finançament, situació del mercat hipotecari i de crèdit
per CARLOS LOBON I GARCIA (directiu de banca, advocat i professor del Centre d’Estudis Internacionals)
dia 23, de 2/4 d’11 a 12
Taula rodona: «El món global després de la crisi»
Tendències de futur: anàlisi i prospectiva del cicle econòmic
per JOAN HORTALÀ i ARAU (president de la Borsa de Barcelona, conseller de BME i vicepresident de la Federación Iberoamericana de Bolsas, FIAB)
El sector financer català després de la crisi
per ANTONI MILLET i ABBAD (Federació Catalana de Caixes d’Estalvis, advocat i director del CEI i de la Fundació Pere Tarrés)
El món global després de la crisi: canvis en el sistema financer mundial?
per EDUARD BERENGUER (catedràtic de teoria econòmica de la UB i col·laborador habitual del diari La Vanguardia)
dia 24, de 9 a 12
ÀREA DE DRET
«El dret civil català cinquanta anys després de la Compilacion del derecho civil especial de Cataluña»
Coordinació: M. ESPERANÇA GINEBRA I MOLINS (professora de dret civil a la Universitat de Barcelona; Grup d’Investigació “Grup de Dret Civil Català” 2009 SGR 221)
Amb el suport del Departament de Justícia (GdC)
del 21 al 24 d'agost
Malgrat l’agitada història del Dret civil català — entès com a Dret exclusivament vigent a Catalunya — en els darrers 300 anys, continua essent avui un dels signes vius d’identitat d’un poble. Enguany es commemoren precisament els cinquanta anys de la Compilació del Dret Civil Especial de Catalunya del 1960. Es tractava d’una llei estatal amb vigència territorial limitada al territori català, que constituí una primera fita vers el dret civil català que tenim avui; i això malgrat haver estat aprovada sota les directrius de política legislativa definides pel Decret de 23 de maig del 1947. Fruit de les conclusions del Congreso Nacional de Derecho Civil celebrat a Saragossa l’any anterior, aquest decret, tot i superar el sistema d’apèndixs dissenyat per l’art. 5 de la Llei de Bases d’11 de maig del 1888, tenia encara com a objectiu final acabar aconseguint un únic “Código civil general para España”. Certament, en el sistema de compilacions, els drets anomenats ‘forals’ ja no eren contemplats com a conjunts d’institucions aïllades, que s’havien de recollir en apèndixs, accessoris al Codi civil espanyol, sinó com a veritables ‘ordenaments civils’, que coexistien a Espanya amb el Codi civil espanyol; ara bé, les compilacions eren concebudes encara com un pas intermedi vers l’objectiu final d’unificació.
Després de la Constitució espanyola del 1978 i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, una vegada desterrada la idea d’unificació en l’àmbit civil i recuperada la capacitat de producció normativa per la Generalitat, el dret civil català ha passat per diverses fases, que han culminat en l’actual. Avui ens trobem immersos en el procés codificador que endegà la Primera Llei del Codi civil de Catalunya, de l’any 2002. Aquesta llei ha establert l’estructura i la sistemàtica del Codi i n’ha aprovat el llibre 1r . Amb posterioritat, i d’acord amb la idea d’elaborar el Codi civil de Catalunya en forma de Codi obert, mitjançant l’aprovació de diferents lleis, s’han aprovat els llibres 5è, relatiu als drets reals (2006), el 3r, relatiu a la persona jurídica (2008), i el 4t, relatiu a les successions (2008). Tots ells estan actualment en vigor.
No s’han aprovat encara els llibres 2n (relatiu a la persona i la família) i 6è (relatiu a les obligacions i els contractes). La situació de l’un i de l’altre és, però, diferent. Pel que fa al llibre 2n, actualment hi ha un projecte de llei que es tramita al Parlament i és possible que s’aprovi abans que fineixi l’actual legislatura. Quant al llibre 6è, en canvi, malgrat que hi ha treballs preparatoris, la situació és molt més embrionària, en part a causa de la indeterminació sobre què cal entendre per “bases de les obligacions contractuals” — matèria que la Constitució espanyola reserva a la competència exclusiva de l’Estat (art. 149.1.8a CE) —.
Val a dir que en el seu camí el Dret català no ha anat pas sol, sinó que ha compartit via amb els drets històrics d’altres territoris espanyols, respecte dels quals sovint ha assumit un paper pioner i ha esdevingut un model.
Avui tenim obert encara un nou front que, tot i tenir un abast més general, també afecta directament el dret civil català. Es tracta del recurs d’inconstitucionalitat promogut per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Popular del Congreso de los Diputados contra determinats articles i disposicions de la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. D’entre el conjunt de preceptes impugnats, en destaca especialment, quant al dret civil, l’art. 129 del nou Estatut, que es refereix precisament a la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de dret civil — exceptuant-ne únicament les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat — .
Inauguració
per MONTSERRAT TURA i CAMAFREITA (consellera de justícia, Generalitat de Catalunya)
dia 21, de 9 a 2/4 de 10
De la “Compilación de derecho civil especial de Cataluña” (1960) al Codi civil de Catalunya
per FERRAN BADOSA i COLL (catedràtic de dret civil, Universitat de Barcelona)
dia 21, de 2/4 de 10 a 1/4 d’11
Taula rodona: Drets civils i Estat
Modera: M. ESPERANÇA GINEBRA (professora de dret civil, Universitat de Barcelona)
El Dret civil valencià: situació actual i perspectives de futur
per JAUME FERRÀ i PELLICER (advocat)
El Dret civil balear: situació actual i perspectives de futur
per FRANCESCA LLODRÀ i GRIMALT (professora de dret civil, Universitat de les Illes Balears)
L’aplicació del Dret civil català a Andorra
per MIQUEL ÀNGEL CANTURRI (advocat)
dia 21, d’1/4 d’11 a 12
Les obligacions i els contractes: competència legislativa i codificació catalana
per LÍDIA ARNAU i RAVENTÓS (professora de dret civil, Universitat de Barcelona)
dia 22, de 9 a 2/4 d’11
Persones i famílies en el Codi civil de Catalunya
per M. ELENA LAUROBA i LACASA (directora general de Dret i Entitats Jurídiques i professora a la Universitat de Barcelona)
dia 22, de 2/4 d’11 a les 12
L’aplicació del Dret català a la Catalunya Nord
per JOAN BECAT (Universitat de Perpinyà)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11
Els drets reals en el Codi civil de Catalunya
per JAUME TARABAL i BOSCH (professor de dret civil, Universitat de Barcelona)
dia 23, de 2/4 d’11 a les 12
L’hereu com a mecanisme de conservació del patrimoni familiar
per JOAN MARSAL i GUILLAMET (professor de dret civil, Universitat de Barcelona)
dia 24, de 9 a 2/4 d’11
L’aplicació del Dret civil català en el marc plurilegislatiu espanyol i europeu
per ALBERT FONT i SEGURA (professor de dret internacional privat, Universitat Pompeu Fabra)
dia 24, de 2/4 d’11 a les 12
Es reconeixerà un crèdit de lliure elecció als estudiants de la Llicenciatura de Dret (UB) i 15 hores de docència als estudiants del Grau en Dret (UB). Cal que els que estiguin interessats en aquest reconeixement ho indiquin expressament quan es matriculin.
ÀREA DE PENSAMENT
Coordinador: Dr. JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Departament de Filosofia Teorètica, Universitat de Barcelona i del grup de recerca «EIDOS, Hermenèutica, Platonisme i Modernitat» [2009SGR447]) i XAVIER SERRA (Universitat de València)
«La problemàtica identitat europea»
per XAVIER IBÁÑEZ (Universitat de Barcelona i Escola Sant Gregori), JOSEP MONSERRAT (Universitat de Barcelona) i JORDI SALES (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost, de 9 a 12
Sigui que Europa hagi arribat a la seva fi com a cultura, civilització, esperit o potència, sigui que desperta a noves possibilitats d’ordenació política i econòmica, o cap de totes dues coses, el qüestionament de la seva identitat és una implacable necessitat si és que ha de ser alguna cosa en la vida de les persones que hi viuen. Qüestionar-se la identitat europea és una constant perquè Europa resultar una tensió constant, una discussió entre molts elements que pugnen per al seu domini. En aquest curs tractarem de la consideració que n’han fet de la identitat europea autors com E. Husserl, J. Patocka, A. Kojève o R. Brague, entre d’altres. És des d’aquesta consideració que veurem què podem aportar des de la nostra singularitat catalana a la identitat europea.
«L'assaig d'idees en la literatura catalana contemporània»
per POMPEU CASANOVAS (Universitat Autònoma de Barcelona), XAVIER SERRA (Universitat de València) i JORDI SALES (Universitat de Barcelona)
del 21 al 24 d'agost, de 9 a 12
1. L’ensenyament de la filosofia a les universitats de Barcelona i València en la primera meitat del segle XX. 2. Dues posicions antitètiques de la filosofia catalana del primer terç del segle XX: Jaume Serra Hunter-Cristòfor de Domènech. 3. Cercant el camí de l’assaig. Dos exemples: Conceptes i dites de Martí de Rialp, de Miquel Carreras i Costajussà, i Primers assaigs, de Joan Crexells. 4. L’assaig d’idees en la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Els seus màxims representants: Josep Ferrater Móra i Joan Fuster.
ÀREA D'HISTÒRIA
Coordinador: JORDI CASASSAS i YMBERT (Departament d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona, del grup de recerca consolidat «Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals» [GEHCI, 2009 SGR 1130])
«La història medieval i moderna: de Vicens i Vives al segle XXI»
Coordinador: ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona)
del 17 al 21 d'agost
L’historiador Jaume Vicens i Vives (1910-1960) representa en la historiografia catalana, alhora que un cert lligam entre l’abans i el després de la Guerra Civil, el conducte pel qual es modernitzà el món historiogràfic acadèmic i, molt especialment, pel qual va entrar en contacte amb l’escola francesa dels Annales. Aquesta influència, immediatament anterior a l’hegemonia del materialisme històric a Catalunya, representa una de les aportacions capitals que expliquen la gran florida de la historiografia catalana de la postguerra. Per una altra banda, Vicens i Vives va voler impulsar una mobilització cultural, i en el fons política, que pretenia omplir el gran buit que separava els sectors oficials i econòmics de la lluita d’oposició al règim franquista.
En aquest sentit, l’empenta donada al clandestí Cercle d’Economia i els contactes amb el president Josep Tarradellas a l’exili feien preveure un salt del món acadèmic al cultural i polític que només es pogué frustrar amb la seva mort prematura. Les seves obres Notícia de Catalunya (1954) i Industrials i polítics al segle XIX (1958) constitueixen fites de la nostra cultura política general que superen de molt l’estricta aportació historiogràfica.
En la commemoració dels cinquanta anys de la mort de Jaume Vicens i Vives, el curs es proposa no tant fixar-se en la figura, sinó en el contingut de la seva obra que ha marcat com cap altra la interpretació de la història de Catalunya. Cap a la fi de la primera dècada del segle XXI, és un bon moment per a plantejar-nos com ha evolucionat des del 1960 el coneixement dels temes en què ell va fixar l’atenció i apuntar quins són els camins de futur de la recerca medieval i moderna.
Taula rodona: L’obra de Vicens en el medievalisme i el modernisme català
amb ÀNGEL CASALS (UB) i GASPAR FELIU (UB)
dia 17, de 9 a 10
L’expansió medieval catalana
per GASPAR FELIU (UB)
dia 17, de 10 a 11
El Compromís de Casp. Interpretacions
per ÀNGEL CASALS (UB)
dia 17, d’11 a 12
La crisi de la baixa edat mitjana
per GASPAR FELIU (UB)
dia 18, de 9 a 10
El conflicte remença fins l’any 1486
per ROSA LLUCH (UB)
dia 18, de 10 a 11
La Guerra Civil Catalana i Joan II
per IMMA MUXELLA (Universitat Pompeu Fabra)
dia 18, d’11 a 12
Les conseqüències de la Sentència Arbitral de Guadalupe
per VALENTÍ GUAL (UB)
dia 19, de 9 a 10
Ferran II i les polítiques del redreç
per ÀNGEL CASALS (UB)
dia 19, de 10 a 11
El pactisme en el pensament i la política catalanes de l’edat moderna
per EVA SERRA (UB)
dia 19, d’11 a 12
La formació de l’Estat modern
per FRIEDERICH EDELMAYER (Universitat de Viena)
dia 20, de 9 a 10
Vicens, Reglà i la Catalunya dels Àustria
per JORDI BUYREU (UB)
dia 20, de 10 a 11
La Guerra de Successió: de Vicens i Vives a l’austriacisme
per ÀNGEL CASALS (UB)
dia 20, d’11 a 12
L’obra medieval i moderna de Jaume Vicens i Vives al cap de cinquanta anys
amb ÀNGEL CASALS (UB)
dia 21, de 9 a 10
«Democràcia i autodeterminació a l'Europa actual»
Coordinador: JORDI CASASSAS i YMBERT (Universitat de Barcelona)
del 21 al 24 d'agost
A l’Europa occidental, com a mínim des de la Pau de Westfàlia (1648) es va anar consolidant la idea que l’equilibri territorial era una de les precondicions del progrés continental i de la seva capacitat d’hegemonia mundial. Al segle XX, la Guerra Freda ‘congelà’ el mapa global i, com a mínim externament, criminalitzà el nacionalisme i frustrà qualsevol intent de reivindicació territorial, que considerà una manifestació de fanatisme i una irresponsabilitat desestabilitzadora i que només feia que debilitar el bloc propi enfront del bloc ‘enemic’.
Aquest panorama semblà canviar a partir de 1989-91, i Europa contemplà amb sorpresa el renaixement de la ‘qüestió nacional’ al territori de l’antiga URSS i la seva àrea d’influència; al mateix temps, els efectes encadenats de les grans crisis econòmiques del 1973 i del 1993 i els seus corresponents processos de superació, amb notables desigualtats entre països, ajudaren a fer aflorar problemes nacionals i territorials en un món occidental on el tema semblava històricament superat.
En l’actualitat, els problemes de la globalització, de la dita desafecció democràtica i les dificultats per a mantenir inalterable la societat del benestar, han esdevingut les coordenades de revitalització de qüestions nacionals reivindicatives i de retornar aquests ‘problemes’ a un primer pla de les agendes polítiques tant comunitàries com dels diferents estats.
Aquest curs mira de plantejar aquestes qüestions des de la perspectiva històrica, però també des de la politòloga que s’ha d’enfrontar amb les solucions concretes.
per JORDI CASASSAS (UB)
dia 21, de 9 a 10
Nacionalisme gallec: de la repressió franquista a la reorganització clandestina (1936-1975)
per UXÍO-BREOGÁN DIÉGUEZ (Universitat de Vigo)
dia 21, de 10 a 11
El món anglosaxó
per MARC GAFAROT
dia 21, d’11 a 12
El nacionalisme gallec després de Franco: entre la ruptura amb el galeguismo històric i la continuïtat (1975-2005)
per UXÍO-BREOGÁN DIÉGUEZ (Universitat de Vigo)
dia 22, de 9 a 2/4 d’11
Bèlgica i la Unió Europea
per MARC GAFAROT
dia 22, de 2/4 d’11 a 12
El món balcànic
per GIOVANNI CATTINI (UB)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11
El món italià i la Lega Nord
per GIOVANNI CATTINI (UB)
dia 23, de 2/4 d’11 a 12
L’Espanya de les autonomies i els seus límits
per JORDI CASASSAS (UB)
dia 24, de 9 a 2/4 d’11
El cas català
per ENRIC PUJOL (UAB)
dia 24, de 2/4 d’11 a 12
«Pirates catalans»
per GONÇAL LÓPEZ i NADAL (Universitat de les Illes Balears)
dies 17, 18 i 19 d’agost, de 9 a 10
Durant molt de temps totes les societats costaneres han conegut els efectes de les depredacions dels pirates, bé com a lloc que les generaven, bé com a indrets que les patien. Els Països Catalans, naturalment, no n’han estat cap excepció. Generalment, la historiografia s’ha entretingut més a comptar els atacs patits (especialment pels barbarescs). Tot i així, homes procedents dels nostres ports també es dedicaren de ple a practicar els robatoris per mar. L’estudi d’aquestes accions, preferentment emparades a les lleis, constituiran l’objecte principal del curs.
ÀREA D'HISTÒRIA DE L'ART
Coordinador: JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona; Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis, GRACMON, HAR2008-4327/ARTE)
«Art i devoció als Països Catalans. Relíquies peregrinatges i llegendes de la verge i els sants»
per MONTSE BARNIOL (Universitat Autònoma de Barcelona), MARTA BERTRAN (Universitat Autònoma de Barcelona) i KETA CAPDEVILA (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 18 d'agost
Art i devoció: relíquies i pelegrinatges
dia 17, de 9 a 12
Introducció: conceptes generals i context històric i geogràfic. Relíquies i reliquiaris (evolució històrica i tipologies). Pelegrinatges: els principals santuaris, arquitectura, l’art del camí. Pelegrinatges: la iconografia del pelegrí. El llegendari relacionat amb el pelegrinatge i la seva traducció plàstica.
Art i devoció: llegendes de la verge i dels sants
dia 18, de 9 a 12
Introducció: conceptes generals, context, el poder de la imatge. La devoció de la verge i la seva traducció plàstica (llegendes marianes, santuaris). La devoció dels sants i el seu ressò en l’art.
«Escultura i modernitat. El noucentisme català»
del 23 al 24 d'agost
L’escultura noucentista, el model i la seva transgressió
per CRISTINA RODRÍGUEZ i SAMANIEGO (UB)
dia 23, de 10 a 11
Context històric, social i ideològic del noucentisme català, característiques de l’escultura noucentista, escultors destacats. Anys 1920: noucentisme i avantguarda. Segona generació noucentista, noucentisme de postguerra.
La ben plantada, dona i identitat en l’escultura catalana de la primera meitat del segle XX
per LLUM TORRENTS (directora del Museu Monjo, Vilassar de Mar)
dia 23, d’11 a 12
El noucentisme en el context internacional
per CRISTINA RODRÍGUEZ i SAMANIEGO (UB)
dia 24, de 10 a 11
Classicismes mediterranis a Catalunya i França, pintura i escultura. Artífexs en escultura. Contactes i divergències. Difusions de patrons, contactes. El cas d’Itàlia.
Museus i col·leccions d’escultura als Països Catalans. Estat de la qüestió
per LLUM TORRENTS (directora del Museu Monjo, Vilassar de Mar)
dia 24, d’11 a 12
ÀREA DE LITERATURA
Coordinació: JOAN ALEGRET (Universitat de les Illes Balears) i VICENT BROTONS (Universitat d'Alacant)
del 17 al 24 d'agost
«Els secrets de la declamació poètica d’un rapsode»
per LLUÍS ALPERA (Universitat d’Alacant)
dies 17, 18 i 20 d'agost, de 9 a 10
A) Part teòrica: 1. Reflexions generals. 2. Les claus declamatòries: l’entonació i les diverses inflexions de la veu. 3. L’accionat convenient. 4. L’estratègia gestual 5. L’èmfasi i la dosificació en els moments dramàtics. 6. Crescendos i silencis en la declamació.
B) Part aplicada: Declamació en viu de textos poètics de Joan Salvat Papasseit, Salvador Espriu, Maria Beneyto, Vicent Andrés Estellés i Lluís Alpera.
«Les rondalles dels Països Catalans»
del 17 al 20 d'agost, de 10 a 12
Tresors encantats en la literatura escrita: de Joanot Martorell a Enric Valor
per VÍCTOR G. LABRADO (Casa-Museu Joan Fuster, Sueca)
dia 17, de 10 a 12
País, paisatge i paisanatge: la nacionalització de les «Rondalles valencianes», d’Enric Valor
per VICENT BROTONS (Universitat d’Alacant)
dia 18, de 10 a 12
Rondalles medievals, llegendes fundacionals. Mitologia i imaginació a l’edat mitjana
per JOAN IBORRA
dia 19, de 10 a 12
per VICENT BROTONS (UA) i VÍCTOR G. LABRADO
dia 20, de 10 a 12
«Pessoa»
per PERFECTO CUADRADO (Universitat de les Illes Balears), JOAN ALEGRET (UIB) i NICOLAU DOLS (UIB)
dies 17, 18, 19 i 20, d’11 a 12
El curs té com a objectius: valorar la figura i l’obra de Fernando Pessoa; mostrar-ne alguns dels seus texts més representatius; i situar-ne l’obra en la tradició literària portuguesa. Els continguts seran: al voltant de Pessoa, homenatge a Ricardo Reis i els seus avantpassats (lectures de poesia portuguesa) i fragments del Llibre del desassossec.
«Poesia. El centenari del naixement de Màrius Torres»
per JOAN ALEGRET (UIB), amb els poetes CARLES MIRALLES, MARTA PESSARRODONA, JAUME POMAR, CARLES DEMARTIS i LLUÍS ALPERA
dia 19 d’agost, de 9 a 12
I, també paradoxalment, ell que era un poeta fonamentalment líric –és a dir subjectiu– cantor de l’amor, del paisatge, de la música i del pas de les estacions, ens ha deixat uns quants poemes memorables sobre l’infortuni col·lectiu de la nació catalana entre 1936 i 1942.
En commemoració del centenari del seu naixement, la seva obra serà objecte d’estudi i comentari a l’UCE del 2010. I per a corroborar que, com profetitzava Màrius Torres en un sonet del 1938, la flor de l’esperança va florir entre les ruïnes i va treure “forment del jull i la cugula”, ho complementarem amb la presència a Prada d’uns grans poetes de la generació nascuda entre 1934 i 1949. Poetes que, malgrat haver rebut a la postguerra un ensenyament que bandejava el català, optaren –contra les previsions del règim franquista– per escriure en la llengua pròpia. Una generació que començà a publicar fa devers quaranta anys, a la dècada dels seixanta del segle passat, i que a hores d’ara pot presentar una obra molt considerable.
«Anàlisi de l'estat de la crítica literària en català»
per CARLES CABRERA (delegat de literatura del Govern de les Illes Balears)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 9 a 10
Introducció històrica: segle XIX (Josep Yxart, Joan Sardà) i primera meitat del segle XX. De la segona meitat del XX (Joan Fuster, Carles Riba) a l’estat actual. La crítica literària actual. Pràctica amb fotocòpies.
«La traducció de poesia»
per NICOLAU DOLS i SALAS (Universitat de les Illes Balears) i RICHARD M. MANSELL (Universitat d’Exeter, Regne Unit)
dies 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11
El curs té com a objectius: plantejar la traducció de poesia com a procés, investigar els diversos factors que intervenen en la traducció, poder fixar l’estil del traductor i descobrir les eines bàsiques per a l’anàlisi de traduccions.
Es tractarà del concepte de traducció (traducció com a negociació), la fidelitat (una noció discutible), la traducció com a text (el marcatge), la fixació de l’estil dels traductors (els paràmetres i els principis), els principis lligats a l’original, els principis lligats al text d’arribada i la traducció mediatitzada.
«Els millors poemes de Màrius Torres»
per JOAN ALEGRET (Universitat de les Illes Balears)
dies 21, 22, 23 i 24, d'11 a 12
«Poesia oral improvisada. Gloses i glosadors de les Illes Balears»
per MIQUEL SBERT I GARAU
dies 21 i 22, d’11 a 12
ÀREA DE LLENGUA
del 17 al 24 d'agost
«La interrelació dels usos lingüístics amb els diferents grups lingüístics presents a Andorra»
per ALEXANDRA MONNÉ I BELLMUNT (Universitat d’Andorra)
dies 17, 18, 19, 20 i 21, de 9 a 10
1. Els principals grups lingüístics i culturals d’Andorra. Definició i caracterització.
2. Representacions socials i grups lingüístics a Andorra. La interrelació i la intrarelació de les percepcions i les representacions socials dels diferents grups lingüístics presents a Andorra.
3. Joves, llengües i sistemes educatius d’Andorra. El discurs dels joves respecte a la construcció de la identitat social, personal, cultural entorn a l’experiència educativa.
4. La construcció de la identitat en els joves d’Andorra. Elements principals articuladors del discurs identitari en la població juvenil del context andorrà.
5. Principals prejudicis i estereotips dels diferents grups lingüístics presents a Andorra. Prejudicis i estereotips dels diferents grups respecte als altres.
«Un projecte lingüístic per a Europa»
per BERNAT JOAN (secretari de política lingüística, GdC)
dies 17, 18 i 19, de 10 a 11
1. Situació de la planificació lingüística a la Unió Europea : l’Estratègia de Lisboa. Estructura politicolingüística de la Unió Europea : llengües de treball, llengües oficials, llengües regionals o minoritàries. Prerrogatives de cada grup. Les ‘noves llengües’ d’Europa. Situació politicolingüística als nous estats membres. Diferències entre l’Europa de l’Est i l’Europa occidental.
2. Com aprofitar l’Estratègia de Lisboa a favor de la llengua catalana (en el context Llengua pròpia + 2). Canviar la política lingüística de la UE sense canviar-ne l’estructura: la teoria de l’ampliació interior (de Neil McCormick). Interacció entre les ampliacions exteriors i una hipotètica ampliació interior de la UE.
3. Els lobbies de pressió a favor del plurilingüisme: la Xarxa per Promoure la Diversitat Lingüística. Integrants , estructura i funcions. El protocol per la pluralitat lingüística a l’estat espanyol: Galícia-Euskadi-Balears-Catalunya. Coordinació en qüestions de llengua i immigració: Catalunya-Flandes-Escòcia-Quebec. El paper del Grup d’Edimburg (ALE): Escòcia-Catalunya-Euskadi-Flandes. Protocols bilaterals en política lingüística: Catalunya-Flandes, Catalunya-Quebec.
4. La diversitat més fràgil: minories lingüístiques a Europa: una perspectiva ecolingüística. El cas de l’occità: a) oficialitat de la llengua a tot Catalunya; b) bilateralitat amb el Trentino i amb la Pomerània; c) Interès com a exemple de bones pràctiques governamentals envers la nostra minoria lingüística històrica. Conclusions: un pla B lingüístic per a Europa.
«La història sociolingüística d'Europa explicada amb mapes»
per GABRIEL BIBILONI (professor de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears)
del 21 al 24 d’agost, d'11 a 12
L’objectiu d’aquest curs és explicar les bases de la història sociolingüística d’Europa amb l’ajuda de la cartografia. La geografia lingüística, sorgida al final del segle XIX, va aportar a la descripció de les llengües la representació dels fets lingüístics damunt els mapes. També s’hi poden representar els fets sociolingüístics, com l’expansió o contracció geogràfica de les llengües, les situacions de bilingüisme o conflicte lingüístic, les polítiques lingüístiques, etc. En aquest curs veurem representats sobre mapes els grans fets que han jalonat la història sociolingüística del nostre continent, des de l’expansió dels pobles indoeuropeus, la romanització o la gran expansió de les llengües eslaves, fins als processos de normalització lingüística de noves nacions independents en els segles XIX i XX.
«Jerarquies contra la igualtat. Combatre la subordinació lingüística»
per ROSA CALAFAT (Universitat de les Illes Balears), CARLES CASTELLANOS (Universitat Autònoma de Barcelona) i LLUÍS MARQUET
dies 22, 23 i 24, de 9 a 11
Aquest seminari, en la línia de les consideracions del Moviment de Renovació Lingüística de l’edició passada en aquesta universitat, es proposa d’estudiar, per mitjà d’una anàlisi crítica del discurs, els prejudicis lingüístics que tendeixen a perpetuar situacions de desigualtat i de subordinació que són a la base del menysteniment que una comunitat lingüística pot tenir envers el conreu i l’elaboració de la pròpia llengua. S’exposaran conceptes i criteris i es treballarà en la detecció, anàlisi i argumentació de nombrosos exemples.
La idiomaticitat, una eina útil contra la subordinació
dia 22
Criteris i normes, confessats i inconfessats
dia 23
En català, directament globals
dia 24
ÀREA DE MÚSICA
Coordinador: Dr. JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona; Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis, GRACMON, HAR2008-4327/ARTE)
del 20 al 24 d'agost
La programació dels cursos de música per a l’edició d’enguany de la Universitat Catalana d’Estiu girarà entorn tres grans eixos. Un d’aquest eixos es fixarà en la historiografia musical catalana, seguint la línia d’un dels temes principals de l’UCE d’enguany dedicat a Jaume Vicens Vives i la historiografia catalana. Aquest bloc tractarà l’evolució de la historiografia musical catalana, des de mossèn Higini Anglès o Miquel Querol, els estudis les tendències i les línies de recerca fins als nostres dies.
Un altre dels eixos de l’àrea es fixarà en les commemoracions musicals de l’any i la seva repercussió als Països Catalans. Enguany es commemora el bicentenari del naixement de Chopin, i Schumann, i l’any anterior ho fou el de Mendelssohn, amb la qual cosa es farà un curs dedicat al piano romàntic centrat bàsicament en les figures dels dos primers i amb referències al tercer.
El tercer eix estarà relacionat amb el repertori del concert del Cor Jove dels Països Catalans, que actuarà acompanyat per una petita secció instrumental de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.
La música també fa el país: reflexions lingüístiques, polítiques i socials
per CARLA GONZÀLEZ i COLLANTES (Universitat Autònoma de Barcelona)
dies 20, 21, 22 i 23, de 9 a 10
Objectius. Conèixer el passat i el present de la música en català i reflexionar sobre el seu futur. Analitzar el paper de la música en el procés de normalització lingüística. Estudiar la música com a material didàctic multidisciplinari. Reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació en la consolidació de la música catalana.
Continguts. La Nova Cançó. L’actual realitat musical catalana (cantants i grups, discogràfiques, festivals, revistes especialitzades, blogs, etc.). La música: eina i símptoma de normalització lingüística. La música com a material didàctic transversal. La rellevància dels mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió, Internet) en la promoció i difusió de la música catalana.
La sardana com a fet històric
per JOSEP JOFRE
dia 20, de 10 a 12, i dies 21 i 22, de 10 a 11
En aquest projecte es pretén mostrar com tenint una visió general de la sardana com a fet històric se’n pot entendre l’evolució a través de la transculturació de la concepció musical dels àmbits cultes i socials a l’àmbit popular de la sardana, entès com una acotació significativa del terme en el sentit d’atribuir el terme ‘popular’ als estatus no intel·lectuals ni cultivats de la societat.
Antecedents: l’origen de la paraula ‘sardana’; el contrapàs; la sardana curta: la cobla; la sardana llarga. Expansió: la sardana com a símbol nacional; la popularització de la sardana (1900-1935). Consolidació: el sardanisme resistent (1940-1975); les cobles juvenils. Conclusions.
Historiografia musical catalana. La recerca musicològica a Catalunya
per JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
dia 21, d’11 a 12
Amb motiu de l’Any Jaume Vicens i Vives, i en reconeixement a la historiografia catalana, l’Àrea de Música vol correspondre a la commemoració amb un repàs al que ha estat la historiografia musical catalana des de les bases de la musicologia moderna durant el segle XIX, fins als instituts de recerca i les seves activitats avui.
Associacionisme i música coral als Països Catalans
per JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
dies 22 i 23, d’11 a 12
Una història dels moviments corals desenvolupats als Països Catalans, els diferents estils i les seves influències internes i en relació a Europa, els seus compositors i les obres més importants. Una trajectòria comparada amb les tradicions musicals i associatives dels territoris veïns, que vol explicar el per què de l’existència d’un Cor Jove dels Països Catalans.
El piano romàntic: Robert Schumann i Fryderyk Chopin
per JOAN VIVES (Catalunya Música)
dia 23, de 10 a 11, i dia 24, de 9 a 12
La tardor de l’any 1838, Fryderyk Chopin i George Sand van arribar a Barcelona per mar des de Portvendres amb la intenció d’anar a Mallorca a la recerca d’un entorn idíl·lic on viure l’amor incipient i on cercar la inspiració artística. Un esdeveniment emmarcat de ple als Països Catalans convertit per la posteritat en un dels epicentres de referència pel que fa a l’ideal de creativitat romàntica, tant a través de la ploma com del gran instrument dels compositors del moment... el piano.
Dos dels grans ambaixadors del piano romàntic celebren enguany el seu bicentenari. Les característiques sonores d’aquell instrument s’ajustaven de ple a les necessitats expressives cada cop més subjectives de les emocions romàntiques. Parlar de la implantació creixent del piano a l’Europa del romanticisme incipient és parlar de la mateixa essència del romanticisme musical i la clau per a entendre tot l’imaginari, els clarobscurs, la felicitat i l’angoixa reflectida en cicles com els Preludis opus 28 que Chopin va escriure entre l’amor i la mort en una vella cel·la del monestir cartoixà de la vila mallorquina de Valldemossa.
ÀREA DE CINEMA
Coordinador: JAUME VIDAL (Obra Social de la Caixa Balears «Sa Nostra»)
del 19 al 24 d'agost
Cinema palestí: identitat, resistència i trauma
per MERITXELL MARTÍN I PARDO
dies 21, 22 i 23, d’11 a 12, i dia 24, de 9 a 11
Tot i que avui ja es reconeix la nacionalitat palestina i, per tant, la seva literatura i cinema, els palestins tendeixen a seguir produint cinema des la perspectiva dels que la història ha oblidat d’esmentar. Aquest curs, doncs, convida l’alumne a reflexionar sobre la veu d’aquest cinema: les històries d’exili i desplaçament, nostàlgia i de desig de retorn a una terra. És a dir, que convida l’alumne a examinar com el cinema palestí confronta el trauma de la seva història.
1. Cinema i batalla: a) 1935-1948; b) 1948-1968; c) Primers films; d) Cinema Revolucionari; e) Ici et Ailleurs (Godard, 1970)
2. Michel Khleifi
3. Rashid Masharawi
4. Ali Nassar
5. Elia Suleiman
L’escola de Barcelona
per JOAN PADROL i MARTÍ MARTORELL
dies 19, 20, 21 i 22, de 9 a 11
S’analitzarà què significà aquest moviment als anys seixanta del segle XX. Es farà un recorregut polític, social i cultural de la Catalunya d’aquesta època, i també una visió personal i fílmica dels principals protagonistes: Pere Portabella, Carlos Duran, Jacint Esteva, Ricard Bofill, Joaquim Jordà, Gonzalo Suárez, Jaume Camino, José María Nunes, Teresa Gimpera, Serena Vergano.
Els audiovisuals: eina per a preservar la veu i la memòria
per MIQUEL PASQUAL
dia 23, de 9 a 11
Anotacions sobre el cinema negre
per JAUME VIDAL
dia 24, d’11 a 12
Estudi del cinema de gàngsters (1927-1932) i el cinema negre (1940-1958), dins el context social i polític dels EUA. Es veurà també el cinema negre i policíac realitzat a Catalunya, amb influències d’aquest moviment nord-americà.
S’estudiaran algunes matèries com ara la novel·la negra, els personatges, l’ètica, l’estètica, el codi Hays (1934), les tipologies de femme fatale o la fotografia, mitjançant seqüències de diferents pel·lícules: Set de mal, Perdició, Retorn al passat, La jungla de l’asfalt, El dimoni de les armes, La dona del quadre, Detour, La dama de Xangai, Els subornats i Laura.
