ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
«Vint anys després de Rio, on som i cap on anem»
Coordinador: MARTÍ BOADA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona; grup de recerca emergent «Conservació, etnoecologia i canvi global» [2009 SGR 569])
del 17 al 20 d'agost

Fa vint anys que es convocà la primera Cimera de la Terra i enguany se celebra també a Rio la Conferència de les Nacions Unides pel desenvolupament sostenible. L'objectiu és assentar les bases per a un món de prosperitat, pau i sostenibilitat; a partir de dos grans eixos: establiment d'una economia ecològica amb vistes a la sostenibilitat i a l'eradicació de la pobresa i a la generació de polítiques institucionals i socials per a un desenvolupament sostenible, socialment solidari i ambientalment segur. El curs farà una revisió de les polítiques socioambientals a escala global i a escala dels Països Catalans.

dia 17
Presentació del curs
per CARLES BARRRIOCANAL (Universitat de Girona)
de 9 a 1/4 de 10

Crisi ecològica i econòmica, Rio+20 i l'economia verda
per ANTONI TORRE (Institut d'Estudis Catalans)
d'1/4 de 10 a 2/4 d'11

El desenvolupament humà al nostre planeta, basat en l'increment continu de consum de recursos naturals, l'ús de combustibles fòssils, la progressiva transformació dels ecosistemes, la creixent producció de residus, el creixement continu de la població s'és manifestat absolutament insostenible. Cal canviar de rumb. Hem d'aprendre a viure dins dels límits d'un planeta i ho hem de fer aviat. L'economia verda entesa com «una economia que produeix una millora del benestar humà i l'equitat social, juntament amb una reducció significativa dels riscs mediambientals i de l'escassetat ecològica» pot ser una resposta a la profunda crisi econòmica i ecològica que ha afectat el nostre planeta i la nostra societat .

De Rio a Rio+20. Més a prop o més lluny de la sostenibilitat? Quin ha estat el paper de les ONG i la societat civil aquests vint anys
per PURI CANALS (presidenta de MedPAN, Xarxa mediterrània d'àrees marines protegides)
de 2/4 d'11 a les 12

En la ponència es farà una revisió del que significà la Cimera de Rio de Janeiro el 1992, amb un èmfasi especial a l'impuls que les ONG i la societat civil hi van aportar per tal que es dugués a terme una reunió d'aquestes característiques. Després es comentarà l'evolució dels acords de Rio des del 1992 fins ara, passant per la Cimera de Johannesburg (Rio+10) i l'evolució de la societat mundial en termes de sostenibilitat. Finalment es revisaran els resultats de la darrera Conferència Rio+20, especialment des de la perspectiva de participació ciutadana i el paper de les ONG i les oportunitats i reptes que ens planteja per al futur.

dia 18
El paper de les universitats en les propostes de superació de la crisi ambiental
per CARLES BARRIOCANAL (Universitat de Girona)
de 9 a 2/4 d'11

La missió de la Universitat gira al voltant de tres eixos: la docència i la recerca, esdevenir un agent de desenvolupament econòmic i treballar per al desenvolupament social. En aquest sentit, les propostes que des de l'acadèmia han de sorgir a l'entorn de la superació de la crisi ambiental passen per la responsabilitat de generar una capacitat científica i tecnològica pròpia que pugui donar respostes als plantejaments del desenvolupament sostenible, amb la perspectiva de l'anàlisi i la proposta de millora de la capacitat de sustentació del nostre planeta, per tal de superar la crisi ambiental que passa per assumir un compromís de les persones en l'actitud personal i en l'aposta pel canvi social. En definitiva, cal transmetre el coneixement dels problemes ambientals en el seu conjunt (medi natural i medi social) i vincular-los a les seves causes.

El territori balear, la dialèctica entre el turisme i l'especulació
per JOAN MAYOL (cap del Servei de Protecció d'Espècies, Govern Balear)
de 2/4 d'11 a les 12

El final del franquisme coincideix a les Balears (com en altres indrets del país) amb una vigorosa eclosió de les reivindicacions conservacionistes dels espais naturals. Els fonaments de la reacció davant els pregons canvis de la fisonomia del territori tenen un component dominant en el món científic, que genera complicitats socials en els sectors progressistes. Posteriorment, l'avantguarda del sector turístic se suma a la percepció del risc de sostenibilitat que generen els projectes més especulatius. Alguns exemples de les Illes resulten especialment paradigmàtics per a copsar els trets generals del procés.

dia 19
De la Cimera d'Estocolm a Rio+20: quaranta anys de polítiques públiques en l'àmbit del desenvolupament sostenible
per ARNAU QUERALT (director del CADS)
de 9 a 2/4 d'11

L'any 1972 Estocolm acollí la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà, on es posaren els fonaments per les polítiques internacionals (i nacionals) sobre aquesta matèria. Vint anys més tard, a la Cimera de Rio de Janeiro, la comunitat internacional arribà a compromisos que havien de ser determinants per a avançar vers un model de desenvolupament sostenible a escala global. La influència dels acords adoptats a Rio ha estat molt destacada a nivell europeu, però també als Països Catalans, on en els darrers vint anys les administracions públiques i una part significativa de la societat civil han impulsat actuacions per tal de garantir nivells més elevats de sostenibilitat. El dia 22 de juny del 2012 es clausurà la Conferència de Rio+20, amb uns resultats que han estat valorats com a molt poc ambiciosos per la majoria d'analistes, representants de la societat civil i alguns líders polítics mundials. Aquesta sessió analitzarà breument els èxits i els fracassos d'aquests darrers quaranta anys i, sobretot, els desafiaments pendents pel que fa a les polítiques públiques en l'àmbit del desenvolupament sostenible.

Polítiques depredadores, complicitat social i mobilitzacions pel territori al País Valencià. Les lliçons locals de Rio+20
per MARIA JOSEP PICÓ (periodista ambiental i científica)
de 2/4 d'11 a les 12

La lluita pel territori ha estat una constant al País Valencià des de les acaballes de la dictadura, quan la mobilització social frenà la urbanització de l'entorn de l'Albufera i la construcció d'una autopista en l'antic llit del riu Túria, avui esdevingut artèria verda de la ciutat. Durant els últims quinze anys, abans de la crisi econòmica actual, les polítiques valencianes s'han caracteritzat per promoure un ús abusiu del territori i els recursos naturals, alhora que un model econòmic insostenible, basat en la construcció i el turisme, sectors amb un baix valor afegit que hi limiten el creixement i la competitivitat. Així, les claus de sostenibilitat tractades a la Cimera de la Terra Rio+20 es mostren imprescindibles per a superar la crisi a l'àmbit local i garantir el respecte pel territori, un component essencial per a alimentar el sentiment de pertinença i l'estima pel país propi.

dia 20
Iniciatives locals per a la gestió del medi natural; des de la visió d'un ajuntament fins a ens supramunicipals com el Consorci Alba-Ter
per PONÇ FELIU (gerent del Consorci Alba-Ter)
de 9 a 2/4 d'11

El paper local dels ajuntaments en relació al medi natural pot ser divers: des d'un mer espectador que espera que els ens competents duguin a terme els seus programes i accions, fins a esdevenir un membre actiu que proposi projectes i iniciatives de conservació, sensibilització i gestió activa del seu medi natural. Això mateix, la figura dels ens supra-municipals, un bon exemple del qual n'és el Consorci Alba-Ter, permet mobilitzar recursos des de diferents àmbits per a la millora del patrimoni natural, sota el paraigües comú d'un ens que agrupa més de seixanta ajuntaments i consells comarcals que treballen amb la ferma voluntat de gestionar activament aquest riu i potenciar-ne el desenvolupament territorial.

Vint anys de polítiques socioambientals a Catalunya: balanç i perspectives
per MIREIA CAÑELLAS (Direcció General de Polítiques Ambientals, Generalitat de Catalunya)
de 2/4 d'11 a les 12

Els acords adoptats a la Cimera de la Terra celebrada fa vint anys han marcat les línies d'acció en política ambiental a escala internacional i europea. Catalunya, no ha quedat al marge d'aquest procés, tot i que la integració del vector ambiental en el nostre model  socioeconòmic no a estat ni senzilla ni completa. Els acords assolits en la Conferència de Rio+20 celebrada el passat mes de juny no estan a l'alçada dels desafiaments que tenim al davant. Tanmateix, som molts els governs i les institucions que treballem activament perquè el seu desplegament permeti avançar cap a l'eradicació de la pobresa, una societat més inclusiva i vers un món on l'economia verda esdevingui central. Una anàlisi detallada de la Resolució de Rio+20 El futur que volem mostra que se'n poden derivar acords seriosos que puguin contribuir de manera efectiva a sortir de la crisi i avançar cap a un futur més sostenible.

ÀREA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
«Cosmologia: de l'origen al futur de l'univers»
Coordinadors: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Departament de Física Aplicada, Universitat Politècnica de Catalunya i del grup de recerca consolidat «Caracterització Elèctrica de Materials i Dispositius» [CEMAD] ) i EDUARD MASSÓ (professor de física teòrica, Institut de Física d'Altes Energies, Universitat Autònoma de Barcelona) i membre del grup de recerca consolidat «Unitat de Partícules i Astropartícules» 2009 SGR 894)
Amb el suport de la Societat Catalana de Física, Institut d’Estudis Catalans
del 21 al 23 d'agost

La cosmologia ha esdevingut una ciència de precisió en els últims temps, a causa de progressos importants sobretot observacionals, però també de comprensió teòrica. L'objectiu és oferir tant les bases de la cosmologia moderna com mostrar què sabem sobre l'Univers, i també quins reptes tenim plantejats. Els temes seran: l'Univers primordial, la matèria i l'energia fosca, l'acceleració de l'Univers i el seu futur, ones gravitacionals, els acceleradors de partícules elementals i l'Univers.

dia 21
Moments estel·lars de la història de l'univers
per EDUARD MASSÓ (professor de física teòrica, Universitat Autònoma de Barcelona)
de 9 a 2/4 d'11
Les observacions cosmològiques es poden descriure en l'anomenat model de l'univers calent o teoria del Big Bang . En l'evolució, hi destaquen períodes com la nucleosíntesi primordial, el desacoblament de fotons i neutrins, i els períodes d'acceleració actual i la inflació. Es revisarà el que sabem actualment del model cosmològic a través d'aquests moments estel·lars de la història del nostre univers.

La relativitat d'Einstein: paradoxes i èxits
per ALBERT BRAMON i PLANAS (professor de física teòrica, Universitat Autònoma de Barcelona )
de 2/4 d'11 a les 12

La velocitat de la llum i l'espai-temps relativista. Quatre fórmules: les de Lorentz. La paradoxa dels bessons. La paradoxa de sant Jordi i el drac. Al voltant de la famosa E=mc2. Els neutrins. El GPS i altres ginys.

De la relativitat especial al bosó de Higgs
per ALBERT BRAMON i PLANAS (professor de física teòrica, Universitat Autònoma de Barcelona )
de 3 a 2/4 de 5

dia 22
L'univers accelerat
per EDUARD MASSÓ (professor de física teòrica, Universitat Autònoma de Barcelona)
de 9 a 2/4 d'11

Missatgers de la gravitació: les ones gravitacionals
per JOSEP SANJUAN (investigador al Deutsches Zentrum fur Luft-und Raumfahrt, agència espacial alemanya)
de 2/4 d'11 a 12

Les ones gravitatòries són ondulacions de l'espai-temps produïdes per l'oscil·lació d'una massa. Com que aquesta interacció és molt poc intensa les ones gravitatòries són molt difícils de detectar. Actualment hi ha diferents observatoris d'ones gravitatòries: LIGO, TAMA 300, GEO 600, i VIRGO, i projectes com LISA. S'espera en el futur pròxim detectar aquest fenomen. L'interès de la radiació gravitatòria per a l'astronomia i la cosmologia és de gran calat, atès que els senyals que es rebran no han estat mai vistos però contenen, en canvi, una informació sobre les seves fonts que arribarà als nostres detectors amb una gran puresa, fins i tot des de distàncies cosmològiques. Entre les fonts previsibles trobem forats negres en moviment, galàxies que xoquen entre elles, grans cataclismes etc. A més, naturalment, de nombrosos fenòmens imprevistos. Molta gent diu que la detecció d'ones gravitatòries obrirà una finestra nova i fascinant per a l'observació de l'univers.

Energia i matèria fosca
per EDUARD MASSÓ (professor de física teòrica, Universitat Autònoma de Barcelona)
de 3 a 2/4 de 5
Segons les nostres observacions i coneixements actuals, els components majoritaris de l'univers són la matèria fosca i l'energia fosca. S'explicarà com hem arribat a aquesta conclusió i es revisaran els esforços per esbrinar la natura d'aquesta part fosca de l'univers. En particular, es parlarà de l'impacte que poden tenir en aquests temes les investigacions en el col·lisionador de partícules del CERN, a Ginebra.

dia 23
L'espai temps: física i geometria
per Enric Verdaguer (professor de física teòrica a la Universitat de Barcelona)
de 9 a 2/4 d'11

La relativitat general d'Einstein és a la vegada una teoria de la gravitació relativista i una teoria de l'espai-temps. El principi d'equivalència fonamenta aquesta teoria que prediu que la gravitació es manifesta en la geometria de l'espai-temps. Explicarem aquests fonaments i d'algunes de les prediccions més notables, en particular, dels forats negres, què són i com es comporten.

El temps, de la filosofia a la física, anada i tornada
per JOSEP MIQUEL VIDAL (coordinador científic de l'Institut Menorquí d'Estudis)
de 2/4 d'11 a 12
El temps ha estat objecte de l'atenció de la filosofia des dels filòsofs presocràtics fins als actuals. Paral·lelament la ciència, i molt particularment la física, ha anat utilitzant el temps com a magnitud fonamental en les seves teories i, d'aquesta manera, ha anat bastint un concepte de temps més concret que el dels filòsofs però que no respon d'una manera satisfactòria a tots els interrogants que aquests es plantegen. A més, les característiques del temps de la física han anat canviant a mesura que apareixien noves teories per a explicar fets que no tenien cabuda en les antigues. Tot açò ha fet que actualment s'hagi reforçat la interacció entre filòsofs i científics en el tema del temps, gràcies a la qual s'han obert nous camins d'aproximació al problema encara que també se n'ha posat de manifest l'amplitud. En aquesta conferència procurarem exposar les etapes essencials de l'evolució del concepte de temps, tant en la filosofia com en la física, per a finalitzar amb una panoràmica general de la situació actual fent especial èmfasi en l'anomenat temps còsmic.

ÀREA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
«La salut en temps de crisi»
Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
Amb el suport del Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)
del 17 al 20 d'agost

Enguany el curs de ciències de la salut tractarà aquests temes: 1) Pla de Salut en temps de crisi econòmica: com podem planificar les millores? 2) Medecina i humanitats. La ciència humanitza o deshumanitza? 3) La medicina forense avui: de la novel·la policíaca a la realitat. 4) Les medecines alternatives: mite i realitat.

dia 17
«Pla de salut en temps de crisi econòmica. Com podem planificar les millores?»
La crisi econòmica i l'estat del benestar. Perspectiva des de la bioètica
per JORDI CRAVEN-BARTLE (metge i professor a l'Institut Borja de Bioètica, Universitat Ramon Llull)
de 9 a 10

El context polític
per BOI RUIZ (metge i conseller de salut, Generalitat de Catalunya)
de 10 a 11

El context de la planificació: Nou Pla de Salut
per CARLES CONSTANTE (metge i director general de regulació, planificació i recursos sanitaris, GdC)
d'11 a 12

dia 18
«Medecina i humanitats. La ciència humanitza o deshumanitza?»
La Bíblia i la medicina
per JOSEP MARIA FORCADA (metge i prior de Sant Pau)
de 9 a 10

La medicina en la pintura i l'escultura
per ALEJANDRO ARÍS (metge i exdirector del Servei de Cirurgia Cardíaca)
de 10 a 11

Contribució del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona a la cultura històrica
per MIQUEL BRUGUERA (metge i expresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona)
d'11 a 12

dia 19
«La medecina forense avui: de la novel·la policíaca a la realitat»
La investigació forense de la mort avui. Reflexions entorn de la literatura i les sèries policíaques
per NARCÍS BARDALET i VIÑALS (metge forense , professor de criminologia a la Universitat de Girona i d'odontologia legal i forense a la Universitat Internacional de Catalunya
de 9 a 10

La influència de la televisió a les ciències forenses
per MARIA JOSEP ADSERIAS i GARRIGA (perita judicial i coordinadora del postgrau d'odontologia legal i forense de la Universtiat de Barcelona)
de 10 a 11

La identificació de cadàvers en grans catàstrofes
per ANNA HOSPITAL i RIBAS (metgessa forense i professora d'odontologia forense a la Universitat Internacional de Catalunya)
d'11 a 12

dia 20
«Les medecines alternatives: mite i realitat»
Estat actual de les medecines alternatives al nostre entorn. Conceptes fonamentals
per MONTSE GAYÀ (metgessa)
de 9 a 10

Desmuntant els mites
per GONZALO FERNÁNDEZ i QUIROGA (metge i màster d'homeopatia d'IL3)
de 10 a 11

Medicina científica i medecines alternatives: ignorància, enfrontament o integració?
per MONTSE GAYÀ (metgessa) i GONZALO FERNÁNDEZ i QUIROGA (metge)
d'11 a 12

ÀREA D'ECONOMIA
«El futur econòmic dels Països Catalans i la viabilitat econòmica de la independència»
Coordinador: Dr. ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (Departament de Teoria Econòmica, Universitat de Barcelona i del grup de recerca consolidat «Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials» [CAEPS] 2009 SGR 359)
del 17 al 20 d'agost

Els Països Catalans han estat durant molts segles una gran potència comercial i una gran economia d'Europa, amb un dret comercial respectat i seguit a tota la Mediterrània. Molts anys d'autarquia, de dependència del mercat i política espanyola i d'espoliació fiscal han asfixiat aquesta dinàmica. En aquest escenari el futur de la nostra economia està lligat als canvis associats a una reconfiguració de les regles del joc amb l'Estat espanyol aprofitant les «xarxes globals de producció».

dia 17
Conjuntura econòmica i mercat de treball
per ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (professor de teoria econòmica a la Universitat de Barcelona, investigador del CAEPS i de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques, Generalitat de Catalunya, i coordinador d'economistes per la Independència, ANC)
de 9 a 10
per MONTSE CRESPÍ (professora de recursos humans a la Universitat de Barcelona)
de 10 a 12

Primera sessió dedicada a entendre l'argot econòmic especialitzat del món de la macroeconomia i del funcionament del mercat de treball a mode d'introducció amb l'objectiu genèric de donar a l'estudiant coneixements generals sobre activitat econòmica  i  recursos humans des d'una perspectiva global, així com les nocions necessàries per a interpretar la dimensió econòmica de la realitat que ens envolta: dèficit fiscal, dèficit públic, PNB, PIB, atur, prima de risc, BCE, política monetària i fiscal, índex de Gini, Estat de benestar, lideratge, resiliència,  coaching etc.

dia 18
Balanç econòmic de la independència
per ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (professor de teoria econòmica a la Universitat de Barcelona, investigador del CAEPS i de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques, Generalitat de Catalunya, i coordinador d'economistes per la Independència, ANC)
de 9 a 11
per MODEST GUINJOAN (professor d'economia a la Universitat Pompeu Fabra i autor del llibre Sense Espanya)
d'11 a 12

La qüestió de la independència de Catalunya és a primera línia del debat polític popular. La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut aprovat en referèndum s'ha interpretat de manera gairebé unànime com el tancament d'una època. Per primer cop es planteja seriosament la decisió de separar-se d'Espanya, un projecte de dimensions colossals que obre molts interrogants. D'una banda, s'aconseguiria l'eliminació del dèficit fiscal, però de l'altra, la possibilitat d'un boicot comercial espanyol sobre les empreses catalanes genera inquietud entre els empresaris i treballadors catalans.

dia 19
Internacionalització i viabilitat econòmica de la independència
per MANEL PLANA (senador per Lleida, membre de la mesa del Senat espanyol i professor d'empresa a la Universitat de Lleida)
de 9 a 12

Els canvis a la distribució de les exportacions a escala mundial reflecteixen modificacions en el posicionament competitiu de Catalunya. La capacitat exportadora catalana és un indicador de potencial econòmic i de presència internacional. Aquesta té una primera dimensió de «competitivitat via preus»  i una altra més  àmplia o ‘estructural' de competitivitat polièdrica resultat de moltes dimensions del funcionament econòmic català —amb dimensions institucionals, sociopolítiques, culturals etc. que atorguen al producte català un tret distintiu.
El sectors econòmics catalans són representatius d'una paradoxa singular de la nostra realitat empresarial que caldrà anar corregint: la nostra incapacitat secular de saber crear i articular grans empreses que situïn Catalunya en el mapa empresarial mundial.
Certament disposar d'un Estat propi en l'actual crisi ajudaria, però mentre no el tinguem caldrà  continuar potenciant  la internacionalització de la nostra PIME amb totes les eines possibles focalitzant-nos primer en els llocs  geogràficament més propers: la xarxa euromediterrània de producció. L'empresa catalana ha de donar el salt a l'exterior i no perdre el tren, per això cal  aprofitar el mercat mundial i aprofitar la crisi per a propiciar un nou entorn que incentivi les empreses a invertir, propiciar treballadors formats amb domini d'idiomes —factor molt important perquè la tecnologia i el capital humà tendeixen cada cop més a ser complementaris— i el més important l'empresarialitat com a element aglutinador.

dia 20
Les potencialitats econòmiques de Catalunya
per MARC ARZA (consultor d'empreses i regidor d'innovació i empresa a l'Ajuntament de Reus)
de 9 a 12

El gran actiu de futur de l'economia catalana són les pimes, moltes de les quals han demostrat la seva gran capacitat de competir internacionalment en uns mercats no intervinguts ni regulats pel sector públic. Sense resoldre aquests aspectes tot just ara esmentats, però, en els propers anys a Catalunya no funcionaran els mecanismes naturals de selecció empresarial, pels quals algunes d'aquestes empreses augmentin la seva dimensió de manera notable, fins al punt de poder situar així Catalunya en el mapa empresarial mundial.
De totes les activitats econòmiques on tenim avantatge comparatiu en destaca l'agroindústria a les comarques de l'interior per a convertir-nos en el gran clúster agroalimentari europeu,  l'horta d'Europa orientada cap a l'exportació: fruita dolça, vi i cava, derivats del porc etc. Apostar per ser potència turística de qualitat. Catalunya ja ocupa el lloc número vuitè  per nombre de turistes i un lloc semblant per entrades de divises. La capacitat d'allotjament i la diversificació és gran (ja sigui en turisme cultural, que genera un elevat valor afegit i que és el que més caldria potenciar, com en turisme rural, d'aventura  o en turisme de sol i platja). Cal aprofitar els punts que tenim a favor per a ser un pol d'atracció del talent mundial i niu de start-ups tecnològiques innovadores en alguns sectors tecnològics (biomedicina); aprofitant el bon nivell universitari en carreres tècniques; bon nivell de vida; existència de nombrosos centres tecnològics; base industrial altament diversificada. Encara que Barcelona està per sota de ciutats-regió de primer nivell jeràrquic com Londres, París, Munic, Stuttgart, Estocolm o Hèlsinki amb districtes tecnològics especialitzats, podem escalar posicions en dos papers fonamentals: centres de gestió i serveis a les empreses i de maduració de noves idees i possibilitats, on ja hi ha prou massa crítica tot i que necessiten anar acompanyades de la mà del sector públic.

ÀREA DE DRET
«El dret català de successions al segle XXI»
Coordinador: JAUME TARABAL i BOSCH (Departament de Dret Civil, Universitat de Barcelona i dels grups d’investigació «Grup de Dret Civil Català» [2009 SGR 221 ] i «Retos y Tendencias del Derecho Patrimonial. Atribución y Disposición de Bienes en el Siglo XXI» [DER2011-26892])
del 21 al 23 d'agost

El curs tractarà els següents temes: el nou dret català de successions; el dret català de successions des de la perspectiva notarial; els negocis jurídics testamentaris al Llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions; la successió contractual: l'esforç modernitzador del legislador català; la successió intestada, entre tradició i modernitat; la successió mortis causa a les Illes Balears; llibertat de testar i llegítima i el testament andorrà.

dia 21
Lliçó inaugural: El nou dret català de successions
per FERRAN BADOSA i COLL (professor de dret civil a la Universitat de Barcelona)
de 9 a 2/4 d'11

Successió mortis causa a les Illes Balears
per JOSEP A. CARBONELL i CRESPÍ (notari de Palma)
de 2/4 d'11 a 12

La Llei 5/1961, del 19 d 'abril, que aprovà la Compilació del Dret civil especial de les Illes Balears, fou modificada per la Llei 8/1990, del 28 de juny, de Compilació de Dret civil de Balears—amb la desaparició de la referència a ‘especial '—, i donà lloc al Decret Legislatiu 79/1990, del 6 de setembre, pel qual s'aprova el text refós de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears, estructurat en un Títol Preliminar; un Llibre Primer que conté les disposicions aplicables a l'illa de Mallorca, en el Títol II del qual (articles 6-53) tracta de la matèria succesòria; un Llibre Segon, que conté les disposicions aplicables a l'illa de Menorca, que, per la remissió que fa a l'article 65, són les mateixes que les de l'illa de Mallorca, amb l'excepció, en allò que aquí ens toca tractar, dels pactes successoris que no són admesos; i un Llibre Tercer, relatiu a les disposicions aplicables a les illes d 'Eivissa i Formentera, en el Títol II del qual (articles 69 -84) també tracta de les successions. Finalment, cal assenyalar que per la Llei 3/2009 del 27 d'abril, sobre causes d'indignitat successòria i desheretament, es modificaren determinats articles i se n'afegiren uns altres a la Compilació.

Llibertat de testar i llegítima
per LÍDIA ARNAU i RAVENTÓS (professora de dret civil a la Universitat de Barcelona)
de 3 a 2/4 de 5

La llegítima constitueix un límit a la lliure disposició de béns per títol successori. Més enllà de la qüestió relativa a la conveniència de conservar tal institució i de fer-ho en els termes que recull el Codi Civil de Catalunya (on aquest dret continua arribant a la quarta part de relictum + donatum), mereix una atenció especial la configuració de la llegítima com a dret d'obtenir un valor patrimonial, els seus mecanismes d'atribució, l'anomenada inoficiositat legitimària, el desheretament i la preterició.

dia 22
Els negocis jurídics testamentaris al Llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions
per SANDRA CAMACHO i CLAVIJO (professora de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona)
de 9 a 2/4 d'11

L'objectiu d'aquesta ponència és que els assistents es familiaritzin amb les diferents modalitats de negocis jurídics testamentaris que el nostre ordenament jurídic ofereix al testador per a ordenar la destinació pròpia de l'herència.
El CCC dedica a la successió testada el Títol II del Llibre IV, i el seu Capítol I, sota la rúbrica general de «Testaments, Codicils i Memòries Testamentàries», conté en la secció primera «disposicions generals», segona «testaments notarials» i tercera «testament hològraf», la regulació sobre el testament i les seves modalitats que analitzarem. Ens proposem examinar el concepte de testament i les seves característiques seguint la pròpia sistemàtica que ens serveix la llei.
Destaquem especialment l'anàlisi de la capacitat per a testar i les normes específiques per a cada tipus de testament, que matisen el requisit d'edat; amb una referència especial als testaments notarials i a la identificació i judici de capacitat pel notari, amb la possible intervenció de facultatius. Realitzarem una anàlisi pràctica de les modalitats testamentàries regulades al CCC, i les seves principals diferències. Finalment, mereix una atenció especial l'anàlisi de la revocabilitat del testament que resulta de la seva condició de negoci d'última voluntat, destacarem els diversos supòsits de fet que en provoquen la revocació.

La successió contractual: l'esforç modernitzador del legislador català
per ALEXANDRA DE LAMA i AYMÀ (professora de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona)
de 2/4 d'11 a 12

Successions i dret interregional: el dret català en el context plurilegislatiu de l'estat espanyol
per ESPERANÇA GINEBRA i MOLINS (professora de dret civil a la Universitat de Barcelona)
de 3 a 2/4 de 5

El Dret successori català coexisteix a l' e stat espanyol amb altres Drets territorials. De fet, un dels àmbits en els quals es posa de manifest de manera més acusada la plurilegislació, a nivell estatal, és el successori. Les diferències són importants, per exemple, en qüestions com l'ordre en la successió intestada, els drets del cònjuge sobrevivent, la compatibilitat o incompatibilitat entre la successió testada i la intestada, l'abast i la quantia de la llegítima, l'admissió o no del testament mancomunat … Això fa que determinar quin Dret s'aplica en les situacions vinculades amb diversos Drets espanyols (els anomenats ‘conflictes interregionals') tingui conseqüències pràctiques importants. I, si bé aquesta és una qüestió en la qu al té molt a dir el Dret estatal, el cert és que hi podria acabar tenint certa incidència, indirecta, la regulació comunitària (bàsicament a través del projectat Reglament europeu sobre competència, llei aplicable, reconeixement i execució de resolucions en matèria de successió mortis causa).

dia 23
La successió intestada. Entre tradició i modernitat
per JAUME TARABAL i BOSCH (professor de dret civil a la Universitat de Barcelona)
de 9 a 2/4 d'11

Històricament, l'adscripció de la successió intestada al dret català ha estat una de les matèries que més conflictivitat ha generat entre l'Estat i Catalunya. No en va el Parlament català ha aprofitat l'oportunitat d'abordar-ne la regulació cada vegada que ha gaudit de competència legislativa. Avui, el dret català de la successió intestada constitueix una regulació moderna i innovadora que adopta criteris de política jurídica en sintonia amb les formes de vida del segle XXI.

El dret català de successions des de la perspectiva notarial
per JOSÉ ALBERTO MARÍN SÁNCHEZ (notari de Barcelona)
de 2/4 d'11 a 12

El Codi Civil de Catalunya suposa per al dret de successions català un hàbil encaix entre la tradició jurídica del nostre país i la modernitat. Basant-se en les arrels del nostre dret s'incorporen novetats que permetran resoldre les necessitats dels ciutadans amb tècniques jurídiques avançadíssimes. En la nostra exposició abordarem les principals novetats introduïdes per aquella norma i, sobretot, els efectes pràctics que poden tenir en l'ordenació de la successió dels ciutadans de Catalunya, tot això des de la perspectiva notarial.

ÀREA DE PENSAMENT
Coordinador: Dr. JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Departament de Filosofia Teorètica, Universitat de Barcelona i del grup de recerca «EIDOS, Hermenèutica, Platonisme i Modernitat» [2009SGR447])

1) «Temps i calendaris»
del 17 al 20 d'agost

El curs tractarà de les relacions entre les diferents concepcions de 'temps moderns' (configuracions de modernitat) des de perspectives filosòfiques i polítiques, així com també de l'aventura de la nostra fixació del temps en anys i en hores exactes. Identitats i civilitzacions. Alliberaments i profits. Qui guia a qui i què es cancel·la en una modernització?

dia 17
Elements de civilització
de 9 a 12

dia 18
La mesura del temps i els calendaris
de 9 a 12

dia 19
Temps moderns
de 9 a 12

dia 20
La fi dels temps o la fi dels calendaris
de 9 a 12

Professors ponents: JOAN GONZÁLEZ i GUARDIOLA (Societat Catalana de Filosofia) i XAVIER IBÁÑEZ i PUIG (Universitat de Barcelona, Escola Sant Gregori)
Ponent convidat: JORDI SALES ( president de la Universitat Catalana d'Estiu)

2) «Els filòsofs catalans durant les primeres dècades del franquisme (exiliats, col•laboracionistes i amargats)»
del 21 al 23 d'agost

Al final de la Guerra Civil, una part dels filòsofs catalans emprengueren la via de l'exili. Generalment, aquests exiliats es van poder incrustar amb una relativa facilitat en el món acadèmic de les repúbliques sud-americanes. D'altres, però, restaren al país, amb posicionaments polítics diversos, que anaren des del col·laboracionisme explícit de Tomàs Carreras, Joan Tusquets i Pere Font i Puig fins a la reserva de Joaquim Carreras i Francesc Mirabent. La situació fou aprofitada pels sectors integristes per a promoure el retorn a l'escolàstica. Amb tot, el filòsof que indubtablement aconseguí més renom fou l'exiliat Josep Ferrater Móra.

dia 21
L'exili dels filòsofs
de 9 a 12 i de 3 a 2/4 de 5

La relativa efervescència acadèmica en què havia entrat la filosofia catalana a partir de l'inici de la Segona República es va veure col·lapsada per l'esclat de la guerra civil. Alguns dels filòsofs més eminents vinculats a la Universitat de Barcelona —com ara Jaume Serra Hunter, David Garcia Baca o Joaquim Xirau— s'hagueren d'exiliar, un cop acabada la guerra, a Mèxic o a d'altres repúbliques americanes, on en alguns casos pogueren continuar professant i escrivint.

dia 22
La situació de la filosofia en la universitat franquista
de 9 a 12 i de 3 a 2/4 de 5

Entre els filòsofs que restaren al país després de la guerra civil hi hagué alguns que s'adheriren fervorosament al règim dictatorial (com fou el cas dels valencians Francesc Alcayde Vilar o Josep Corts Grau). D'altres, en canvi, sentint-se més aviat incòmodes, tendiren a la discreció. Però el que predominà en les dues primeres dècades del franquisme, potser, foren les maniobres acadèmiques amb què tant els falangistes com els membres d'algun grupuscle catòlic fanatitzat miraren de fer-se amb el control de les càtedres universitàries.

dia 23
El periple peculiar de Josep Ferrater Móra
de 9 a 12

Josep Ferrater Móra s'exilià a Cuba el 1939. En aquell país, tot i que no trobà unes condicions favorables, elaborà la primera edició del seu famós diccionari de filosofia. Després passà a Xile, on establí un fèrtil contacte amb Joan Oliver i d'altres exiliats catalans, que el protegiren i li donaren l'oportunitat perquè redactés Les formes de la vida catalana . Finalment, el novembre del 1948, emprengué el viatge cap als Estats Units, on definitivament s'instal·là. Des del seu recer al Bryn Mawr College, Ferrater esdevingué el filòsof català més influent de la segona meitat del segle XX.

Professors ponents: JOSEP MONSERRAT (Universitat de Barcelona) i XAVIER SERRA (Societat de Filosofia del País Valencià)
Ponents convidats: JORDI SALES ( president de la Universitat Catalana d'Estiu) i POMPEU CASANOVAS (Universitat Autònoma de Barcelona)

ÀREA D'HISTÒRIA

Coordinador: JORDI CASASSAS i YMBERT (Departament d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona, del grup de recerca consolidat «Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals» [GEHCI, 2009 SGR 1130] i de l'Institut d'Estudis Catalans)

«Sis-cents anys del Compromís de Casp. Monarquies i dinasties a la història catalana»
Coordinador: ÀNGEL CASALS (Departament d'Història Moderna, Universitat de Barcelona i del projecte de recerca «Institucions i violència en les societats de la Corona d’Aragó» [HAR2010-21675])

del 17 al 20 d'agost

Aquest any s'esdevenen els 600 anys de l'entronització de la dinastia dels Trastàmara després d'un procés que va ser llarg i tortuós i que va acabar amb l'elecció d'un nou rei. Aquest curs pretén estudiar el procés del Compromís de Casp per a explicar per què va ser un rei castellà l'escollit. I des d'aquesta base estudiarem la idea de monarquia que es tenia als Països Catalans a partir de l'anàlisi de diversos moments de la història medieval i moderna.

dia 17
El regnat de Martí I i la fi del Casal de Barcelona
per DAVID GARRIDO
de 9 a 10

Al rei Martí I (1396-1410), la historiografia l'ha ornat amb el sobrenom de ‘l'Humà', tot i que a la seva època rebé l'epítet més escaient de ‘l'Eclesiàstic'. De tarannà exacerbadament religiós, Martí representa la contraposició als valors culturals prehumanistes del seu germà, el rei Joan I. Nascut per a no regnar, finalment regnà i s'hi posà de valent. Restaurà el domini català de Sicília i esclafà la revolta sarda. La mort, el 31 de maig del 1410, sense hereus, obrí el pas a l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara als Països Catalans.

La situació interna dels regnes de la Corona d'Aragó
per ANTONI RIERA i MELIS (professor d'història medieval a la Universitat de Barcelona i membre de l'IEC)
de 10 a 11

La situació religiosa a Occident: el Cisma
per JAUME DE PUIG (membre de l'IEC)
d'11 a 12

dia 18
El papa Benet XIII i la situació de l'església de la Corona d'Aragó
per JAUME DE PUIG (membre de l'IEC)
de 9 a 10

El Compromís de Casp
per DAVID GARRIDO
de 10 a 11

La mort de Martí I, sense hereus, obrí pas a un interregne (1410-1412) i a l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara als Països Catalans i a l'Aragó. Primer pas a la unitat d'Espanya? Ferran, de debò, això de la ‘unitat d'Espanya' mai no s'ho cregué. I, és més, Ferran regnà gràcies—ai las!—als catalans del Principat, els mateixos que permeteren que fóra elegit rei i que poc després el blasmaren. Analitzem-ho, doncs, i coneguem què passà a Casp ara fa sis-cents anys, un fet transcendental en la història dels Països Catalans.

Les dones que van perdre a Casp
per TERESA VINYOLES (professora d'història medieval a la Universitat de Barcelona)
d'11 a 12

Els protagonistes del Compromís de Casp foren homes, ho eren els pretendents, els compromissaris i el qui bellugava amb eficàcia els fils del poder. De tota manera, per tal de fer una anàlisi de l'interregne i dels resultats del Compromís, cal estudiar quin fou el paper que hi tingueren les dones que hi intervingueren per a defensar els interessos dels homes de la seva família. D'entrada veiem que només els diners de la rica hembra , tia i esposa de Ferran d'Antequera donaren uns fruits positius. Les altres o bé restaren en silenci, com Margarida de Prades, la jove vídua del rei Martí; o bé bellugaren les seves influències i perderen com la reina vídua de Joan I, l'àvia Violant de Bar; o bé foren víctimes dels fets que seguiren al resultat del Compromís. Ens referim al grup de dones de la casa d'Urgell: la mare, Margarida de Montferrat, la dona, Isabel d'Aragó i les seves filles, les germanes, Elionor i Cecília d'Urgell. Farem un repàs de la seva actuació i de les seves vides.

dia 19
Els Trastàmara: una dinastia ‘espanyola'?
per ÀNGEL CASALS (professor d'història moderna a la Universitat de Barcelona)
de 9 a 10

L'entronització de Ferran I a la Corona d'Aragó va fer que una mateixa família—els Trastàmara—governessin els dos principals estats de la península Ibèrica i n'acabessin per posseir tot el conjunt peninsular tret de Portugal després de la unitat dinàstica del matrimoni entre Ferran i Isabel. La historiografia castellana ha anat estenent la seva reivindicació dels Reis Catòlics al conjunt de la trajectòria de la dinastia, fins a convertir-la en la dinastia espanyola per definició. Discutim-ho?

Pactisme i monarquia al segle XV: política, dret i institucions
per ALBERT ESTRADA (professor d'història del dret a la Universitat Pompeu Fabra)
de 10 a 11

Entre el Compromís de Casp, la Guerra Civil contra Joan II i les reformes de Ferran II, la Diputació del General de Catalunya es desenvolupà i es consolidà com a institució clau de volta del sistema polític català, en la qual ens centrarem en l'exposició com a mirall dels anhels, els assoliments i els límits de l'experiència ‘pactista' viscuda al Principat. Tot plegat, en un context en el qual s'enfrontaren amb força dues concepcions d'exercici del poder polític antagòniques, les quals s'ha convingut a anomenar amb els termes de ‘pactisme' i ‘decisionisme'.

Relacions Monarquia-Catalunya als segles moderns: un conflicte també d'identitats?
per MANEL GÜELL i ÀNGEL CASALS (professor d'història moderna a la Universitat de Barcelona)
d'11 a 12

Es tracta de comentar els afers que, dins de l'evolució de les relacions amb la monarquia hispànica, marcaren un punt àlgid de tensió amb les autoritats catalanes. Aquesta evolució s'incardina dins dels primers segles de l'edat moderna. Estudiarem les estructures bàsiques de la relació Catalunya - Monarquia Hispànica, els motius de divergència o d'acostament i els factors de tot ordre polític i social que influeixen en la relació.

dia 20
Una revisió de la política familiar i successòria de Ferran II
per ÀNGEL CASALS (professor d'història moderna a la Universitat de Barcelona)
de 9 a 10

Sobre la figura de Ferran II, hi pesen molts prejudicis des de banda i banda. Pensava en la unitat espanyola? Quina concepció tenia dels seus regnes? Més enllà de l'anàlisi de la seva acció política, hi ha un camp on ens apareix una visió diferent del Rei Catòlic: en la gestió de la seva família. De l'‘oficial' amb Isabel de Castella i de la ‘no oficial', que aplegava als parents de la seva mare, branques secundàries dels Trastàmara aragonesos i un nombre de fills i filles il·legítims que féu servir per als seus interessos.

1640 i Lluís I de Catalunya: els arguments per la legitimitat d'un rei francès
per MANEL GÜELL
de 10 a 11

Com tota reacció antisistema, la Revolució del 1640 s'hagué de bastir amb uns postulats ideològics que justifiquessin el divorci amb la monarquia hispànica i la legitimitat de la monarquia francesa a ensenyorir Catalunya. En torn d'una cronologia molt evident, es publicaren llibres i pamflets que advocaven per la sobirania del rei francès. Per a crear els nexes sobiranistes necessaris, hom cercà antecedents que es remuntaven als antics regnes francs, hereus de Carlemany, el pare d'Europa. Els catalans havien estat vassalls dels reis francs, fins que se'n desvincularen formalment, i aquests lligams serviren de base per a justificar una vinculació de domini que, atesos els antecedents, havia de ser més forta envers el nord que envers l'oest. Entre totes les obres que es publicaren, destaca la Marca hispanica sive limes hispanicus , de Pèire de Marca, visitador general del Principat, més tard virrei de Catalunya i gran amic de Josep de Margarit, un dels líders destacats d'aquella revolució.

Casp: un debat encara obert?
amb DAVID GARRIDO, ÀNGEL CASALS (UB) i ANTONI RIERA i MELIS (UB)
d'11 a 12

Proposem una taula rodona on tres historiadors d'àmbits diferents posaran en comú les seves reflexions sobre què ha significat el Compromís de Casp—i significa encara—en la historiografia nacional i també en l'espanyola, en un període en què són abundoses les commemoracions històriques.

«La història nacional de les nacions sense Estat: el cas de Catalunya. Curs en homenatge a Josep Termes i Ardèvol»
Coordinador: JORDI CASASSAS i YMBERT (Departament d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona, del grup de recerca consolidat «Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals» [GEHCI, 2009 SGR 1130] i de l'Institut d'Estudis Catalans)
del 21 al 23 d'agost

Cal repensar la història nacional, especialment la de les que Termes en alguna ocasió denominà ‘nacions minoritzades', i adaptar aquestes revisions a les exigències polítiques canviants i als requisits que va posant l'avenç teòric i metodològic de les ciències socials. Aquesta exigència múltiple va ser un dels nords que fixaren la trajectòria de Josep Termes, mort fa poc, a qui va dedicat aquest curs.

dia 21
Historiar els moviments nacionals: el marc general
per JORDI CASASSAS (catedràtic d'història contemporània a la Universitat de Barcelona)
de 9 a 2/4 d'11

El llegat del republicanisme en la historiografia catalana
per GIOVANNI CATTINI (professor d'història contemporània a la Universitat de Barcelona)
de 2/4 d'11 a les 12

Josep Termes i els plantejaments sobre l'origen del catalanisme
per ENRIC PUJOL (professor d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona)
de 3 a 2/4 de 5

Termes assenyalà que el catalanisme polític té uns orígens populars. Així, desmentí els que identificaven catalanisme i burgesia en un intent de desautoritzar aquest moviment polític i de reduir-lo als interessos d'una sola classe social. La seva tesi suposà un profund replantejament historiogràfic i el convertí en un referent bàsic de la historiografia del darrer terç del segle XX i de principis de l'actual.

dia 22
Classes populars i obrerisme en la historiografia catalana
per GIOVANNI CATTINI (professor d'història contemporània a la Universitat de Barcelona)
de 9 a 2/4 d'11

Josep Termes i el seu plantejament de la Guerra Civil
per CARLES SANTACANA (professor d'història contemporània a la Universitat de Barcelona)
de 2/4 d'11 a les 12

En aquesta sessió ens aproximarem a la interpretació de la Guerra Civil elaborada per Josep Termes, en especial a partir de la conferència que va fer en el cinquantenari (1986), on apostava per una història rigorosa que no deixés de banda cap aspecte, per incòmode que fos. També analitzarem el problema de la violència, que tractà a Misèria contra pobresa (2005), i el seu darrer llibre sobre aquesta temàtica: La Guerra Civil a Catalunya (2008).

L'eclosió de la nova historiografia catalana en els anys seixanta
per CARLES SANTACANA (professor d'història contemporània a la Universitat de Barcelona)
de 3 a 2/4 de 5

La sessió vol posar en evidència el marc historiogràfic en què vivia la universitat catalana dels anys seixanta, i les iniciatives alternatives que provaven de connectar amb la tradició del país i les noves línies de treball europeu. En aquest context un nucli de joves historiadors, entre els quals Josep Termes, començ à a apostar per nous temes, com els moviments socials, per aprofundir en la història contemporània de Catalunya. Unes recerques historiogràfiques que s'entenien com a absolutament vinculades al moviment cultural i polític que volia acabar amb la dictadura.

dia 23
Història nacional i política catalana avui
per ENRIC PUJOL (professor d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona)
de 9 a 2/4 d'11

Quin és el coneixement que la societat catalana té avui de la seva història? Quin paper haurien de tenir les institucions públiques per a estimular la divulgació històrica i per a impulsar-ne la recerca? És possible donar ara i ací una visió desacomplexada i desprovincianitzada de la nostra història que comprengui la totalitat del nostre àmbit nacional, els Països Catalans?

La història nacional: cultura i política
Taula rodona amb GIOVANNI CATTINI, ENRIC PUJOL, CARLES SANTACANA i JORDI CASASSAS (moderador)
de 2/4 d'11 a les 12

ÀREA DE LITERATURA
«Cinc commemoracions literàries: entre l'assaig i la novel•la»
Coordinador JOAN ALEGRET (Departament de Filologia Catalana, Universitat de les Illes Balears)
del 21 al 23 d'agost

Tractarem del cinquantenari de la mort del gran escriptor rossellonès Josep-Sebastià Pons, autor sobretot d'una important obra poètica. També tractarem el centenari de la naixença del filòsof, assagista, narrador i cineasta amateur Josep Ferrater Móra, el cinquantenari de l'aparició de Nosaltres els valencians de Joan Fuster, el centenari també del naixement del novel·lista i editor Joan Sales, autor de la novel·la Incerta glòria i el cinquantenari de l'aparició de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.

dia 21
La relació de Josep Sebastià Pons amb la literatura occitana
per JAUME FIGUERAS i TRULL
de 2/4 d'11 a les 12

L'assaig I: «Notícia de Catalunya» de Jaume Vicens i Vives
per CARLES CABRERA
de 3 a 2/4 de 5

Després de la Guerra, l'assaig com a gènere literari (el pensament) va ser el gènere més dificultós de recuperar en el context del franquisme. Nosaltres, els valencians de Joan Fuster adoptava el títol que no es permeté que dugués Nosaltres, els catalans de Jaume Vicens i Vives (conegut com a Notícia de Catalunya ). Aquests dos textos programàtics de Vicens i Fuster, que s'analitzaran durant el curs, es completen amb un tercer, Les formes de la vida catalana, de Josep Ferrater Móra que analitza des de la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia la nostra personalitat col·lectiva com a catalans.

dia 22
L'obra poètica de Josep Sebastià Pons
per MIQUELA VALLS (Institut d'Estudis Catalans)
de 9 a 10

L'assaig II: «Les formes de vida catalana» de Josep Ferrater Móra
per CARLES CABRERA
de 10 a 2/4 d'11

La novel·la I: «La plaça del Diamant» de Mercè Rodoreda
per JOAN ALEGRET (Universitat de les Illes Balears)
de 2/4 d'11 a les 12

La novel·la II: «Incerta glòria» de Joan Sales
per JOAN ALEGRET (Universitat de les Illes Balears)
de 3 a 2/4 de 5

dia 23
L'assaig III: «Nosaltres els valencians» de Joan Fuster
per CARLES CABRERA
de 9 a 2/4 d'11

L'epistolari Joan Sales - Mercè Rodoreda
per JOAN ALEGRET (Universitat de les Illes Balears)
de 2/4 d'11 a les 12

ÀREA DE LLENGUA
«Els nous llenguatges»
Coordinadora: M. JESÚS FERRÉS (Programa UdG 2.0, Universitat de Girona)
del 21 al 23 d'agost

Amb la irrupció de les tecnologies de la informació i comunicació, ha aparegut l'escletxa digital. Hi ha un greuge comparatiu entre les persones que tenen els coneixements i els recursos per a poder accedir a les fonts d'informació i gestionar-les adequadament, i les que n'estan excloses o que els costa d'arribar-hi. S'imposa la necessitat d'ensenyar de nou a llegir i a escriure — en definitiva, a comunicar-se — en el nou format digital.

dia 21
Aprendre a gestionar la informació amb els nous recursos a la xarxa
per MEIUS FERRÉS i TON FERRET
de 9 a 2/4 d'11

La Bona pronunciació
per GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
de 2/4 d'11 a 12

La codificació de la llengua catalana es va centrar inicialment en la llengua escrita, que era la llengua pública durant la primera part del segle XX. La importància del món audiovisual en els temps en què vivim reclama la fixació de models de llengua oral i, concretament, de models referencials de pronunciació. En aquest curs parlarem de:
•  Criteris i problemes per a establir normes de pronunciació estàndard per als registres formals. Especialment les qüestions relacionades amb els dialectes geogràfics i amb la interferència de l'espanyol.
•  Com tracten aquests problemes els diferents materials que s'han produït, com els llibres d'estil per als mitjans audiovisuals. També presentarem els darrers materials en línia, com Els sons del català i el Diccionari de dubtes del català oral.

Introducció a la realitat sociolingüística del País Valencià. Passat, present i futur
per ADRIÀ MARTÍ i BADIA (president de Reviscola, els joves d'Escola Valenciana, i membre de la Junta Directiva d'Escola Valenciana)
de 3 a 2/4 de 5

Quan i com es formà la dualitat lingüística del País Valencià? Quins efectes ha tingut aquesta dualitat en el procés de normalització del català? Llengua minoritària o llengua minoritzada? El paper dels mitjans de comunicació en la normalització del català. Les dificultats de la cohesió lingüística: la immigració i l'ensenyament. Els problemes de la identitat lingüística en la Transició política. El paper de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Expectatives de futur.

dia 22
Els nous llenguatges: com llegim i com escrivim a la xarxa
per MEIUS FERRÉS i TON FERRET
de 9 a 2/4 d'11

La Bona pronunciació
per GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
de 2/4 d'11 a 12

El català a l'ensenyament públic del País Valencià. Estat de la qüestió
per ADRIÀ MARTÍ i BADIA (president de Reviscola, els joves d'Escola Valenciana, i membre de la Junta Directiva d'Escola Valenciana)
de 3 a 2/4 de 5

Dels reconeixements a l'oblit institucional del català. L'impuls de la mobilització: les trobades d'escoles en valencià. Sabies que al País Valencià milers d'estudiants es queden sense poder-se matricular en català? La nostra proposta: un model d'educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià. Actuació i mesures de la Conselleria d'Educació actual.

dia 23
El català a l'ensenyament públic del País Valencià. Estat de la qüestió
per ADRIÀ MARTÍ i BADIA (president de Reviscola, els joves d'Escola Valenciana, i membre de la Junta Directiva d'Escola Valenciana)
de 9 a 2/4 d'11

La Bona pronunciació
per GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
de 2/4 d'11 a 12

«La llengua catalana a la casa global del multilingüisme»
per BERNAT JOAN
del 17 al 19 d’agost, de 10 a 11 del matí

Sociolingüística i política lingüística, en ple canvi de paradigma. Fer una llengua és fer una nació. Facilitats i dificultats de fer la nació. La nació dels eivissencs/mallorquins/catalans/europeus. La globalitat: marc SL, PL, nació. Reptes en política lingüística als Països Catalans. Catalunya Nord: connexió amb el sud, fer by pass a França. Catalunya: mantenir l'estatus lingüístic, ampliar l'estatus polític. País Valencià: canalitzar la xarxa civil per a provocar canvis polítics. Illes Balears: resistir i revertir. L'Alguer, la Franja, el Carxe: apel·lació als drets individuals amb què ha de comptar tota minoria lingüística. Llengua, individu i col·lectivitat. Drets lingüístics individuals i col·lectius. Instruments jurídics per a la llengua catalana.

ÀREA DE MÚSICA
«Música i patrimoni musical als Països Catalans»
Coordinador: Dr. JAUME CARBONELL i GUBERNA (Departament d'Història de l'Art, Universitat de Barcelona i del «Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis» [GRACMON, HAR2008-4327/ARTE])
del 21 al 23 d'agost

Enguany la Universitat Catalana d'Estiu es farà ressò de la commemoració dels aniversaris de compositors tan importants i definitoris per la música catalana com Xavier Montsalvatge, Eduard Toldrà, Ricard Lamote de Grignon, Frederic Mompou i Manuel Blancafort. Es valorarà la trajectòria i l'aportació de cadascun d'ells, així com també es valorarà la significació del moment històric essencial en la música catalana que comprèn des del noucentisme, fins la generació de la Guerra Civil.

dia 21
Eduard Toldrà i Frederic Mompou. Dues vessants del noucentisme musical
per JOAN VIVES (Catalunya Música)
de 9 a 12

El jazz a Catalunya
per JAUME CARBONELL (Universitat de Barcelona)
de 3 a 2/4 de 5

Provinent dels estats del sud dels Estats Units, el jazz s'ha convertit en una música universal. Aquells trets definitoris del gènere han anat evolucionant i variant, han obert diferents tendències i estils, opcions que s'han multiplicat en arrelar en diferents territoris del planeta, on s'han creat escoles i tendències amb característiques pròpies. La Catalunya contemporània, oberta i cosmopolita i atenta a les novetats, no podia restar aliena a l'onada jazzística que corria per Europa durant els primers decennis de segle XX. Al llarg del segle, el jazz ha arrelat pel territori a través de l'entramat associatiu, ha generat molta activitat musical, i ha donat, i dóna noms molt rellevants en el panorama internacional.

dia 22
Xavier Montsalvatge, un testimoni de la música del segle XX
per JOAQUIM RABASEDA (professor de musicologia a l'ESMUC)
de 9 a 12

Format en ple noucentisme, Xavier Montsalvatge conegué de primera mà les institucions musicals de la Barcelona republicana i va ser testimoni dels principals esdeveniments musicals d'aquells anys. Després de la guerra, va ser un dels protagonistes de l'activitat crítica i creativa de la música catalana durant el franquisme. Les seves composicions mostren un autor que sabé enllaçar l'internacionalisme de les avantguardes dels anys trenta amb el casticisme autàrquic de la postguerra. Aquest curs vol mostrar les continuïtats d'un compositor extremadament reflexiu, meticulós i coherent, tant amb la seva personalitat creativa com amb el seu temps i el seu país.

El jazz a Catalunya
per JAUME CARBONELL (Universitat de Barcelona)
de 3 a 2/4 de 5

Provinent dels estats del sud dels Estats Units, el jazz s'ha convertit en una música universal. Aquells trets definitoris del gènere han anat evolucionant i variant, han obert diferents tendències i estils, opcions que s'han multiplicat en arrelar en diferents territoris del planeta, on s'han creat escoles i tendències amb característiques pròpies. La Catalunya contemporània, oberta i cosmopolita i atenta a les novetats, no podia restar aliena a l'onada jazzística que corria per Europa durant els primers decennis de segle XX. Al llarg del segle, el jazz ha arrelat pel territori a través de l'entramat associatiu, ha generat molta activitat musical, i ha donat, i dóna noms molt rellevants en el panorama internacional.

dia 23
Ricard Lamote de Grignon. Música i memòria
per JOAN GAY (ESMUC)
de 9 a 12

Els cinquanta anys de la mort de Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) poden ser una bona ocasió per a recordar aquest músic, a través del seu treball com a director i compositor. Formà part d'una generació dramàticament marcada per la guerra civil espanyola i els primers anys del franquisme, que després ha calgut reivindicar. El curs oferirà una anàlisi del que representà la seva trajectòria en el món musical català de l'època, i un treball d'aproximació a algunes obres significatives.

ÀREA DE CINEMA
«El cinema de Jean Vigo»
Coordinador: JAUME VIDAL (Obra Social de la Caixa Balears «Sa Nostra»)
del 17 al 20 d'agost

Estudiarem el cinema de Jean Vigo i el cinema dels països perifèrics. Es projectaran pel·lícules directament relacionades amb la temàtica dels cursos impartits: À propos de Nice (1929-1930); Taris ou la Nation (1931); Zéro de conduite (1933); L'Atalante (1934) .

dia 17
L'escriptura de llargmetratge de ficció
per FRAN JURADO
de 9 a 12 h

El curs és una iniciació dissenyada per a assolir tres objectius. El primer, ajudar l'alumne a entendre i valorar críticament els conceptes que apareixen als manuals, i que sovint són tractats de manera mecànica i poc operativa. El segon, donar-li hàbits per a fer emergir una escriptura sobre les seves pròpies inquietuds i interessos personals. I tercer, prevenir-lo per superar els inevitables entrebancs que el guió de cinema planteja durant el temps de la seva gestació.

dia 18
L'escriptura de llargmetratge de ficció
per FRAN JURADO
de 9 a 12 h

dia 19
L'escriptura de llargmetratge de ficció
per FRAN JURADO
de 9 a 2/4 d'11

Maurice Jaubert, «L'Atalante» i la música dels films de Jean Vigo
per JOAN PADROL
de 2/4 d'11 a 12 h

Un repàs de la carrera d'aquest gran músic francès del segle passat, desaparegut tristament a la flor de la joventut a les trinxeres de la Segona Guerra Mundial. Record dels seus films amb Marcel Carné, l'homenatge que François Truffaut li va fer i, sobretot, un estudi especial de la banda sonora d'una de les obres cabdals de la història del cinema francès: L'Atalante, atès que la seva música forma part del patrimoni cultural i sentimental de tota una generació d'espectadors francesos. Recordarem també els altres títols de Jean Vigo.

dia 20
El cinema de Jean Vigo
per MARTÍ MARTORELL
de 9 a 12 h