ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
«Medi natural i salut»
Coordinador: Dr. MARTÍ BOADA i JUNCÀ (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

L’objectiu del curs és contribuir al coneixement dels darrers avenços en el camp de la salut i l’estat del medi natural. Al darrer congrés de Parc Nacionals de Sidney 2014, s’assumí la importància de la salut i la funció terapèutica dels espais naturals protegits.
El curs abordarà la perspectiva històrica de la relació entre salut i medi, dels orígens hipocràtics fins al segle XXI. Els continguts del curs estan formulats des de la interdisciplinarietat: «Paisatge i salut», «Filosofia i pensament», «Medicina i terapèutiques naturals», «Ecologia i botànica des de la perspectiva de la salut i la qualitat de vida».

dia 17
Presentació del curs
per MARTÍ BOADA (ICTA, Universitat Autònoma de Barcelona)
de les 9 a dos quarts d’11

Natura i salut: evidències actuals
per TERESA ROMANILLOS (metgessa de l'Hospital de Sant Celoni)
de dos quarts d'11 a 12

Natura i salut al segle XXI. Medicina forestal i banys de bosc. El potencial beneficiós de les fitoncides. Biodiversitat, microbioma i salut. Medi natural i restauració cognitiva. Són més sanes les persones que viuen en contacte amb la natura? Mites i realitats.

dia 18
Boscos sagrats i la seva dimensió espiritual
per ROSER MANEJA (ICTA, UAB)
de 9 a dos quarts d'11

La conservació de la biodiversitat com a eina de prevenció de malalties emergents
per JORDI SERRA-COBO (UB)
de dos quarts d'11 a 12

dia 19
Aerobiologia i salut
per JORDINA BELMONTE (UAB)
de 9 a dos quarts d'11

Química i medi ambient. Química verda, boscos i salut
per JORDI BARTROLÍ (UAB)
de dos quarts d'11 a 12

dia 20
Cerdanya, senderisme de salut: l'entorn com a actiu de salut
per JORDI PAU CABALLERO (especialista en esport de muntanya)
de 9 a dos quarts d'11

Justícia ambiental: ètica, paisatges, parcs naturals i salut
per CARLES MARTÍN CANTARINO (UdA)
de dos quarts d'11 a 12

ÀREA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
«La llum i les tecnologies basades en la llum»
Coordinadora: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 20 al 23 d'agost

L’Assemblea General de les Nacions Unides declarà el 2015 Any Internacional de la Llum i les Tecnologies basades en la Llum. Aquest fet ens dona l’ocasió de parlar dels diferents aspectes relacionats amb la llum. En el curs donarem els coneixements bàsics per a poder respondre algunes preguntes essencials: què és la llum?; per què la llum del sol és blanca?; què passa quan veiem l’Arc de Sant Martí?; caminant pel desert del Sàhara, quan veurem un miratge?; què és un LED?
Però també es tractaran aspectes relacionats amb les aplicacions de la llum: els làsers en medicina, o com a eines de tall. Veurem com podem aprofitar la llum en diferents aplicacions que ens aporten millores socials evidents: energia solar tèrmica o fotovoltaica, potabilització d’aigua, il·luminació a baix cost, aplicacions mèdiques de diagnosi o curatives. Descriurem el diferents camps de recerca relacionats, especialment de la recerca feta en Instituts i Universitats de Catalunya i propers.

dia 20
Àtoms, matèria, fotons
per DAVID ARTIGAS (UPC, ICFO)
de 9 a dos quarts d'11
Les lleis quàntiques del món microscòpic
per ARNAU RIERA (ICFO)
de dos quarts d'11 a 12

dia 21
De la mecànica quàntica a la informació i la computació quàntiques
per ARNAU RIERA (ICFO)
de 9 a dos quarts d'11

La fibra òptica i l'accés d'alta velocitat a Internet (I)
per JAUME COMELLAS (UPC)
de dos quarts d'11 a 12

dia 22
La fibra òptica i l'accés d'alta velocitat a Internet (II)
per JAUME COMELLAS (UPC)
de 9 a dos quarts d'11

Interferència d'ones
per LLUÍS SALAZAR (ICFO)
de dos quarts d'11 a 12

dia 23
Tallers pràctics educatius amb un kit d'òptica
per LLUÍS SALAZAR (ICFO)
de 9 a dos quarts d'11

Òptica adaptativa: com fer de l'ull un sistema òptic perfecte
per DAVID MERINO (ICFO)
de dos quarts d'11 a 12

Tallers científics

Light painting
per DAVID MERINO (ICFO)
dia 22, de 3 a 5 de la tarda

Taller de llum: arpa làser
per JORDI ANDILLA (ICFO)
dia 22, de 3 a 5 de la tarda

ÀREA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
«Aspectes de salut i la política sanitària»
Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

Com cada any, es tractaran temàtiques diverses entorn de la salut.

dia 17
«Els hàbits i la salut»
Fins on lluitar aferrissament i limitació terapèutica
per JORDI CRAVEN-BARTLE (professor de l’Institut Borja de Bioètica i director del Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital de Sant Pau)
de 9 a 10

Recerca biomèdica a Catalunya
per GABRIEL CAPELLÀ (director de Recerca i Innovació en Salut del Departament de Salut, GdC)
de 10 a 11

La importància del sector salut i de la recerca biomèdica en el nostre futur Estat
per MANUEL BALCELLS (comissionat de salut del Centre Tecnològic Leitat de Terrassa i membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari, CASOST)
d'11 a 12

dia 18
«Respostes davant nous reptes»
Promoció de la salut i prevenció de la malaltia
per ANTONI MATEU (secretari de Salut Pública, Departament de Salut, GdC)
de 9 a 10

L’Estratègia 2020 de l’OMS proposa enfortir els serveis i les competències en salut pública com un dels pilars per afrontar els nous reptes per a la salut de la població i sobre tot aquests que han empitjorat  amb la crisi econòmica. El nous reptes es relacionen amb l’envelliment de la població, l’augment de les desigualtats; i els efectes de la globalització, la migració, la urbanització, la degradació ambiental i el canvi climàtic. Tots aquests factors influeixen en la salut de la població europea, i generen canvis de l'estil de vida; i l’augment de la prevalença d’alguns tipus de malalties, com les cròniques i les emergents.
Per donar resposta, les actuacions preventives i de promoció de la salut són fonamentals. Entre elles estan les vacunacions, el foment de l’activitat física i l’alimentació saludable, la promoció de la salut materno-infantil i de l’envelliment saludable, la prevenció i control del consum de tabac, alcohol i altres drogues, etc. S’adrecen per un costat a apoderar persones i comunitats, ja que són les protagonistes de la seva pròpia salut. Per altra costat, a impulsar entorns promotors de salut, en què l’opció saludable sigui la més fàcil. En aquest sentit s'estima que més del 80% dels determinants de la salut es troben fora del sistema sanitari, i que és fonamental treballar amb els determinants estructurals i col·lectius de la salut. El Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) coordinat amb el Pla de Salut, és un pla de govern que recull les actuacions des de tots els departaments i la societat amb impacte possible en la salut de la població.

El sistema sanitari i els determinants de la salut a Catalunya
per BOI RUIZ (conseller de salut, GdC)
de 10 a 11

Envelliment actiu
per JAUME PADRÓS (geriatra i president del Coŀlegi Oficial de Metges de Barcelona)
d'11 a 12

dia 19
«L'entorn i la salut»
Formació integral del metge davant els nous reptes
per FRANCESC CARDELLACH (degà de la Facultat de Medicina, UB)
de 9 a 10

La formació d’un metge o metgessa és una tasca que s’inicia en el període de pregrau i que continua un cop acabat aquest al llarg de tota la seva vida professional. La societat exigeix una adequació constant del perfil del professional per tal de donar resposta a les seves necessitats, a vegades d’alta complexitat. L’atenció als problemes més bàsics de salut de la població (que també són els més freqüents) requereix de professionals molt ben preparats des del punt de vista dels coneixements, habilitats i actituds. La formació del futur metge ha de garantir: 1) l’adquisició de les competències bàsiques i imprescindibles per dotar-lo d’una visió integral del pacient en el sentit bio-psico-social, i 2) la impregnació d’un esperit crític i d’interès per la recerca per realitzar, més endavant, una medicina d’alt nivell. Si no és així, el futur professional pot esdevenir un risc per a la salut de les persones i contribuir al desenvolupament d’un sistema sanitari totalment ineficient.

El pla del càncer 2015-2020
per JOSEP M. BORRÀS (director del Pla d'Oncologia, Departament de Salut, GdC)
de 10 a 11

Conseqüències de la crisi econòmica sobre la salut
per JOSEP M. ARGIMON (director de l’Agència de Qualificació i Avaluació Sanitàries de Catalunya, AQUAS)
d'11 a 12

Des de l’any 2008, Catalunya, igual que la resta de l’Estat espanyol i que la major part d’Europa, està immersa en una greu crisi econòmica. En aquest context de situació mantinguda de crisi i de polítiques d’austeritat, es fa necessari monitorar l’evolució dels principals indicadors socioeconòmics, de la utilització de serveis sanitaris i de salut de la població de Catalunya i, específicament, l’evolució de les desigualtats associades a la crisi i els seus efectes en la població més vulnerable. Seguint el marc conceptual de la Comissió sobre Determinants Socials de la Salut de l’Organització Mundial de la Salut, que estableix tres grans grups de determinants de la salut (els socioeconòmics i polítics, els factors intermedis i el sistema sanitari), s’han analitzat indicadors sobre aquests determinants en l’informe “Determinants socials i econòmics de la salut. Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya”.
L’objectiu de l’informe és fer un seguiment estret dels principals indicadors de salut i analitzar-ne la seva evolució, considerant també els indicadors relacionats amb els determinants socials de la salut. La informació generada per aquest treball pot ser rellevant per orientar les respostes polítiques a les crisis. En aquest sentit, els resultats d’aquest informe mostren la importància de desenvolupar estratègies interdepartamentals i intersectorials de promoció i protecció de la salut a través del Pla interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) que impulsa el Govern de la Generalitat de Catalunya.
Vegeu: http://observatorisalut.gencat.cat/ca/observatori-sobre-els-efectes-de-crisi-en-salut/detall/informe/inici/

dia 20
«L'atenció i el sistema sanitari»
Neurocirurgia funcional en l'esquizofrènia i altres malalties
per JOAN MOLET (director del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital de Sant Pau)
de 9 a 10

L'atenció integral a la cronicitat i el malalt expert
per CARLES BLAY (responsable operatiu del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat, Departament de Salut, GdC, i professor a la Càtedra de Cures Paŀliatives, Universitat de Vic) i
de 10 a 11
Catalunya està sotmesa a quàdruple repte: una demografia que, inevitablement, fa del nostre país un dels més envellits del planeta, un increment de la morbiditat en salut que potencia la cronicitat complexa, una composició i uns valors socials nous, i una previsió econòmica per a les properes dècades on, en el millor dels casos, es disposarà només d’una mica més de recursos per atendre moltes més necessitats. Tant sanitàries com socials. En aquest context, s’ensorren els antics paradigmes assistencials, basats en l’expectativa de curar-ho tot des d’un enfocament d’atenció paternalista i pràctica individual.
L’atenció centrada en la persona des d’una mirada integral, una resposta integrada basada en pràctiques col·laboratives i un canvi substancials del marc de l’ètic, el professionalisme i el compromís ciutadà són els elements clau per fer possible l’atenció de les necessitats socials i de salut dels ciutadans.

El malalt expert
per ASSUMPCIÓ GONZÀLEZ i MESTRE (cap del Programa Pacient Expert Catalunya, Departament de Salut, GdC)
d'11 a 12

ÀREA D'ECONOMIA
«Estructura econòmica i oportunitats econòmiques del nou Estat Català»
Coordinador: Dr. ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

Els catalans hem estat durant molts segles una gran potència comercial i una gran economia d’Europa, amb cònsols pel món i un dret comercial respectat i seguit a tota la Mediterrània. Comptat i debatut, fets els pros i els contres, el curs analitzarà diferents escenaris futurs de l’economia del nou estat català partint de les potencialitats dels nostres distints sectors econòmics. Així a mode d’anàlisi DAFO, debatrem de possibles debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de la nostra economia. En aquests sentit, dins el curs parlarem del gran avantatge de localització donada la nostra situació geogràfica i de sortida al mar, amb una capacitat exportadora, un sector turístic i agroalimentari envejable i una competitivitat polièdrica del nostre producte, ja sigui mercaderia o servei, que ve de la mà de la diferenciació, del prestigi de la nostra marca Barcelona. Debatrem com aprofitar la bona inserció que tenim a les ’xarxes globals de producció’ millorant la nostra productivitat i esforç, i si això ens permetria situar-nos, de nou, en pocs anys al nivell dels països més rics del món.

dia 17
Catalunya: dins o fora de la UE? Com repartir els actius i passius en el nou Estat? Possibles escenaris de negociació
per ÒSCAR MASCARILLA (doctor en Economia, director del màster en Logística i Comerç Internacional de la UB i investigador del CAEPS i de la  Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques - Generalitat de Catalunya)
de 9 a 10

Catalunya: dins o fora de la UE? Com repartir els actius i passius en el nou Estat? Possibles escenaris de negociació
per DAVID ROS (membre de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, coordinador d’Economistes per la Independència – ANC i interventor d’administració local)
de 10 a 12

dia 18
Beneficis de la independència. Serà Catalunya un país millor?
per DAVID ROS (membre de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, coordinador d’Economistes per la Independència – ANC i interventor d’administració local)
de 9 a dos quarts d'11

Per primer cop es planteja seriosament la decisió de separar-se d’Espanya, un projecte que pot afavorir molt les empreses catalanes, tot i que a priori pot generar inquietud. Analitzarem el model econòmic català i el paper de l’empresari. Preocupacions i necessitats actuals de l’empresa catalana. Oportunitats per a l’empresa en el marc del nou Estat. Com afrontar la competència global, la internacionalització, la fiscalitat, els serveis de duanes, la formació, la recerca, la innovació, la transferència dels coneixements al món productiu, el finançament i els costos de l’empresa. Els dubtes sobre el futur, la seguretat jurídica i el boicot als productes catalans.

Serà Catalunya un país millor?
per ELISENDA PALUZIE (degana de la Facultat d’Economia i Empresa, UB i autora del llibre Podem! les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent)
de dos quarts d'11 a 12
És veritat que la independència no té sentit en un context d'economia globalitzada? Què passarà amb la Unió Europea i l'euro si Catalunya s'independitza? Quins costos té la independència? I formar part d'Espanya, continuar com ara, en té? I quins serien els guanys de la independència? Què passarà amb les pensions?  Quedarà Catalunya molt endeutada si s'independtitza?

dia 19
El futur de l'agricultura catalana
per ANDREU FERRER (Unió de Pagesos)
de 9 a 12

dia 20
Estem sortint de la crisi? I ara què?
per AGUSTÍ COLOM (professor de teoria econòmica, UB)
de 9 a 12

ÀREA DE DRET
«Una Constitució per a Catalunya: propostes a debat»
Coordinadora: Dra. EVA PONS i PARERA (Universitat de Barcelona)
del 20 al 23 d'agost
Amb el suport del Departament de Justícia (Generalitat de Catalunya)

El procés polític de Catalunya per exercir el dret a decidir avança en diferents etapes i dimensions. Davant del caràcter plebiscitari amb què han estat convocades les eleccions del proper 27 de setembre, l'escenari de futur ha d'incloure el debat sobre l'elaboració i les característiques de la Constitució d'una Catalunya sobirana i que podrien ser aplicables a d'altres territoris dels Països Catalans en cas que s'hi donessin processos semblants als actualment en curs al Principat. El curs pretén reflexionar des del dret, la ciència política i la filosofia política sobre les qüestions rellevants que planteja la proposta d'una nova Constitució per a Catalunya, i aplegar les opinions de representants de la societat civil i els partits polítics en aquest debat.

dia 20
El procés constituent és legítim?
per JOSEP MARIA VILAJOSANA (UPF)
de 9 a dos quarts d'11

Elements d'un procés constituent: reflexions des de la ciència política
per JAUME LÓPEZ
de dos quarts d'11 a 12

dia 21
La transició constitucional
per JORDI JARIA (URV)
de 9 a dos quarts d'11

Una Constitució dins d'Europa
per ALBERT ROYO (Diplocat)
de dos quarts d'11 a 12

dia 22
Constitució i llengua
per EVA PONS (UB)
de 9 a dos quarts d'11

La constitució provisional
per JOAN VINTRÓ (catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Barcelona)
de dos quarts d'11 a 12

dia 23
Taula rodona: Les visions dels activistes de la societat civil
amb MARIA ANTÒNIA FONT (STEI), SEBASTIÀ SARDINÉ (Juristes per la Independència), JOAN COSCUBIELA (portaveu d'ICV al Congrés), JOAN BECAT (IEC) i, com a moderadora, EVA PONS (UB)
de 9 a dos quarts d'11

Taula rodona: Les visions dels partits polítics i les organitzacions socials
amb MARC BERTOMEU (Podem-Catalunya sí que es pot), MARTA PASCAL (CDC), EULÀLIA REGUANT (CUP), MIREIA MATA (ERC) i, com a moderadora, EVA PONS (UB)
de dos quarts d'11 a 12

ÀREA DE PENSAMENT
Coordinador: Dr. JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Universitat de Barcelona)

1) «Miralls i desdoblaments. Dandy i Narcís com a dues figures de la vida contemporània»
del 17 al 19, de les 9 a les 12, i dia 20, de les 9 a dos quarts d’11

Quan l’horitzó de tota elevació de l’esperit ja només són els núvols que sobrevolen les nostres testes, el desig d’una vida plena només pot buscar el seu acompliment en l’espai estret en què té lloc la vida humana. D’una manera ben paradoxal, l’ésser humà es mira aleshores ell mateix a la recerca d’un ideal d’humanitat; i, a falta d’un amant més dotat, prova així d’enamorar-se de si mateix a base d’abillar-se amb artifici cosmètic i estil. Tal és el ressort primer de dues figures que expressen simbòlicament la resolució de l’home contemporani: el Dandy i Narcís.
En aquest curs provarem d’explicar el que acabem de dir de la mà dels textos més reflexius de Charles Baudelaire. Com a complement d’aquesta temàtica major — la de l’home desdoblat i, per això mateix, escindit — estudiarem també el fenomen del desdoblament de la imatge en una fenomenologia de la llum reflectida en el mirall. Aquesta part del curs ens ha de proporcionar un guany doble: de primer, l’anàlisi fenomenològica del ‘fenomen mirall’; i segon, alguna cosa així com una metàfora expressiva de la tensió entre la identitat i la diferència que pateix en la seva condició l’home que, una mica com tots nosaltres, viu ja sempre davant del mirall.
Professors: JOAN GONZÁLEZ GUARDIOLA, XAVIER IBÁÑEZ PUIG i JOSEP MONSERRAT MOLAS (Grup de Recerca EIDOS. Universitat de Barcelona i Societat Catalana de Filosofia, IEC)

2) «Filòsofs viatgers a Catalunya»
dia 20, de dos quarts d'11 a les 12, i dies 21, 22 i 23, de les 9 a les 12

En el període d’entreguerres es despertà a Catalunya una mena d’afany per conèixer de primera mà les idees filosòfiques que circulaven a l’estranger. Les oportunitats econòmiques suscitades per la Primera Guerra Mundial i un cert revifament acadèmic possibilitaren l’organització d’alguna visita memorable, com ara la que féu Bertrand Russell a Barcelona, l’any 1920, convidat per l’Institut d’Estudis Catalans a fer un cicle de conferències sobre la filosofia de l’atomisme lògic, o les estades que hi féu l’exiliat alemany Paul Ludwig Landsberg, acollit per la Universitat de Barcelona quan Hitler ja havia pujat al poder. Els cicerones d’algunes d’aquestes visites aconseguiren envoltar-les des de l’inici d’un aire transcendental. Originaren així la curiositat dels periodistes de l’època i, en algun cas, donaren lloc a escrits literaris excel·lents. Josep Pla, per exemple, deixà un ameníssim ‘retrat’ de l’efecte que produïa Chesterton al passeig de mar de Vilanova i la Geltrú. O Josep Maria de Sagarra compongué un parell de columnes del seu Aperitiu recordant la fastuosa presència del comte Keyserling en el Conferentia Club de Barcelona, abans de viatjar a Mallorca per participar en aquella operació turisticocultural que organitzaren Cambó i Estelrich i que s’anomenà la Setmana de la Saviesa de Formentor. En certa manera, aquestes visites, malgrat que poguessin resultar irrisòriament frívoles en algunes ocasions, foren el complement de l’esforç editorial que llavors s’iniciava: un esforç adreçat a normalitzar el mercat del llibre i de les revistes en català mitjançant les traduccions d’obres d’intel·lectuals coetanis.

Professors: POMPEU CASANOVAS (IDT/UAB, Melbourne University), JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Universitat de Barcelona) i XAVIER SERRA i LABRADO (Societat de Filosofia del País Valencià)

ÀREA D'HISTÒRIA
«Les relacions dels territoris dels Països Catalans al llarg de la història»
Coordinador: Dr. ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona)
del 17 al 23 d'agost

Amb el suport del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya
Ho organitza: Grup d’Estudis d’Història del Mediterrani Occidental. Societat, poder i cultura a l’època moderna (GEHMO) Grup de Recerca Consolidat. Generalitat de Catalunya Ref. 2014SGR173

El propòsit del curs és analitzar l’evolució de la formació de la identitat en els diversos territoris dels Països Catalans: tant en allò que ha tingut de confrontació com de construcció comuna. Per a tal fi se’n segueix l’evolució intel·lectual i la relació que s’ha establert en diversos moments de la confrontació amb el poder de la Monarquia en l’edat mitjana i moderna.

dia 17
Els comtats catalans: els vincles amb l’imperi franc i el seu progressiu allunyament
per MARTA SANCHO (UB)
de 9 a 10

La conquesta de Mallorca
per ANTONI MAS i FORNERS (UIB)
de 10 a 11

La conquesta de València
per FERRAN GARCIA-OLIVER (UV)
d’11 a 12

dia 18
La formació identitària del País Valencià a l’edat mitjana
per FERRAN GARCIA-OLIVER (UV)
de 9 a 10

La formació identitària del Mallorca a l’edat mitjana
per ANTONI MAS i FORNERS (UIB)
de 10 a 11

La construcció de la identitat catalana: herències i influències de la cultura medieval
per MARTA SANCHO (UB)
d’11 a 12

dia 19
Les relacions de Catalunya amb els PPCC entre la Guerra Civil i les Germanies (1462-1523)
per ÀNGEL CASALS (UB)
de 9 a 10

Les Germanies valencianes
per DAVID GARRIDO
de 10 a 11

Les Germanies mallorquines
per MIQUEL ÀNGEL CASASNOVAS (UIB)
d’11 a 12

Taula rodona: Identitat comuna? Del segle XIII a la Guerra dels Segadors
amb FERRAN GARCIA-OLIVER (UV), ANTONI MAS (UIB), JOAQUIM MONTCLÚS i ÀNGEL CASALS (UB)
de 5 a dos quarts de 7

dia 20
El País Valencià, la Corona d’Aragó i la Monarquia Hispànica
per DAVID GARRIDO
de 9 a 10

La identitat illenca de les Germanies a la Guerra de Successió
per MIQUEL ÀNGEL CASASNOVAS (UIB)
de 10 a 11

La Guerra dels Segadors i els Països Catalans
per ÀNGEL CASALS (UB)
d’11 a 12

dia 21
La Renaixença valenciana
per RAFAEL ROCA (UV)
de 9 a 10

La Renaixença a Mallorca
per ANTONI MARIMON (UIB)
de 10 a 11

La Renaixença a Catalunya
per GIOVANNI CATTINI (UB)
d’11 a 12

dia 22
El renaixement de les consciències a la Franja (s. XIX-XX)
per JOAQUIM MONTCLÚS
de 9 a 10

El Tractat dels Pirineus i les seves conseqüències
per ÀNGEL CASALS (UB)
de 10 a 11

Mallorquinisme i republicanisme fins a la Guerra Civil
per ANTONI MARIMON (UIB)
d’11 a 12

dia 23
El concepte de Països Catalans i Joan Fuster
per ANTONI RICO (UdG)
de 9 a 10

Els intel·lectuals catalans i els Països Catalans sota el franquisme
per CARLES SANTACANA (UB)
de 10 a 11

Les Illes sota el franquisme
per SEBASTIÀ SERRA (UIB)
d’11 a 12

ÀREA DE LITERATURA
«Grans obres de la literatura catalana i llur difusió a través de les traduccions»
Coordinadora: MIQUELA VALLS (Universitat de Perpinyà Via Domícia i Institut d'Estudis Catalans)
del 17 al 19 d'agost

La traducció a altres llengües ha estat el vehicle imprescindible per a la valoració d’una literatura més enllà de les seves fronteres. En aquest curs s’analitzaran algunes grans obres de la literatura catalana que, a través de les traduccions, han arribat a tenir un ressò internacional. Les obres triades són: Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, Canigó de Jacint Verdaguer, La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, Les veus del Pamano de Jaume Cabré i La pell freda d’Albert Sánchez Piñol. Es farà una aproximació a cada obra, el context en què sorgí i què en propicià la difusió.

dia 17
Les veus del Pamano de Jaume Cabré
per MONTSERRAT FRANQUESA (UAB)
de 9 a dos quarts d'11

Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
per JOAN IGNASI SORIANO i ASENSIO (UdA)
de dos quarts d'11 a 12

dia 18
Canigó de Jacint Verdaguer
per MIQUELA VALLS (UPVD i IEC)
de 9 a dos quarts d'11

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda
per CARLES CABRERA
de dos quarts d'11 a 12

dia 19
La pell freda d'Albert Sánchez Piñol
per ANTONI MAESTRE i BROTONS (UdA)
de 9 a dos quarts d'11

La importància de la traducció en la difusió de la literatura catalana
Taula rodona amb ANTONI MAESTRE (UdA), CARLES CABRERA i JOAN IGNASI SORIANO (UdA)
de dos quarts d'11 a 12

ÀREA DE LLENGUA
«La repressió lingüística borbònica, els projectes lexicogràfics de Labèrnia i Fabra i el cabal lingüístic d'Europa: del segle XVIII al XXI»
Coordinador: Dr. GABRIEL BIBILONI i CANYELLES (Universitat de les Illes Balears, Institut d'Estudis Catalans)
del 20 al 23 d'agost

Aquesta àrea enguany tracta de tres temàtiques aparentment allunyades però que conformen un tot coherent: «En el tricentenari de l’ocupació de Mallorca i Eivissa, la política lingüística dels Borbó», per Rosa Calafat, «Pere Labèrnia i Pompeu Fabra: dues èpoques, dos projectes», per Gabriel Bibiloni, i «El cabal lingüístic d’Europa: present i futur», per Bernat Joan. En primer lloc, es tractarà la repressió lingüística dels Borbó durant el segle XVIII; en segon lloc, es compararan els projectes lexicogràfics de Pere Labèrnia al segle XIX i de Pompeu Fabra al segle XX; i en tercer lloc, la política lingüística en el marc de la Unió Europea per a aquest segle XXI.

El cabal lingüístic d’Europa: present i futur
per BERNAT JOAN
del 20 al 23, de 9 a 10

El marc dins el qual es desenvolupa la política lingüística s’ha diversificat notablement durant les darreres dècades. Hem passat d’una situació en què el marc pràcticament únic de la política lingüística eren els estats a un nou paradigma en què els estats han hagut de cedir competència als organismes subestatals (estats federats, comunitats autònomes, regions autònomes…), per una banda, i als òrgans de govern de la Unió Europea, per una altra. Malgrat les inconsistències, el marc legal genera, de mica en mica, un marc referencial diferent a l’hora de tractar la política lingüística.
En aquestes quatre sessions, pretenem fer una aproximació al plantejament dels principals temes relacionats amb la política lingüística en el marc de la Unió Europea i a la discussió sobre possibles solucions a les qüestions més problemàtiques. Intentarem combinar el rigor acadèmic amb l’intent d’aplicació del pensament lateral necessari per discutir possibles solucions als atzucacs en què sovint es troba la política lingüística, a nivells diferents, tant als Països Catalans com arreu d’Europa.
1. Interllengua, llengües de treball, llengües oficials, llengües minoritzades i llengües minoritàries en el si de la Unió Europea.
2. Aspectes legals del cabal lingüístic comunitari: oficialitat lingüística, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM), reports sobre política lingüística a l’UE.
3. El paper de la política lingüística en l’accés a la condició d’estat membre de la Unió Europea.
4. Impacte del cabal comunitari en les polítiques lingüístiques de la resta d’Europa. Cap a una política lingüística europea?

Pere Labèrnia i Pompeu Fabra: dues èpoques, dos projectes
per GABRIEL BIBILONI (UIB i IEC)
del 20 al 23, de 10 a 11

Pere Labèrnia és autor del principal diccionari de la llengua catalana del segle XIX. Aquesta obra recull el lèxic català segons el model del que s’ha anomenat llengua acadèmica o culta pre-fabriana. Analitzar aquesta obra, especialment el cabal d’hispanismes que conté, i contrastar-la amb la de Pompeu Fabra servirà per a copsar la immensitat de la segona, l’ambició del projecte fabrià i el rigor amb què va ser portat a terme.

En el tricentenari de l’ocupació de Mallorca i Eivissa, la política lingüística dels Borbó
per ROSA CALAFAT (UIB)
del 20 al 23, d'11 a 12

Enguany se commemora el tricentenari de l’ocupació de Mallorca i Eivissa per les forces borbòniques, amb la qual acaba la Guerra de Successió i es completa l’ocupació de la major part del país. En aquest curs analitzarem la política lingüística (és a dir, la repressió del català) que dugueren a terme les noves autoritats després dels decrets de Nova Planta i durant el segle XVIII.

ÀREA DE COMUNICACIÓ
«La nova comunicació corporativa a la xarxa per a institucions, entitats, empreses i partits polítics»
Coordinadora: Dra. M. JESÚS FERRÉS i FLUVIÀ (Universitat de Girona)
del 21 al 23 d'agost, de 9 a 12

La comunicació digital corporativa a la xarxa contribueix a millorar la difusió i la visibilitat de la nostra marca, n’incrementa la reputació digital, crea comunitat, permet actuar amb més transparència i ajuda a monitoritzar la conversa generada a l’entorn de la institució. Hem de ser a les xarxes on és el nostre públic, crear-hi un vincle,compartir-hi canals d’informació i comunicació, conèixer-ne els interessos i les inquietuds, ajudar-lo a adquirir empoderament a la xarxa i tenir-lo permanentment informat.
Per a aconseguir-ho ens caldrà conèixer i utilitzar els recursos que tenim a l’abast per a treballar col·laborativament, fer permanentment escolta activa, aplicar tècniques de màrqueting digital per a aconseguir arribar al públic potencial, fomentar la conversa a la xarxa, millorar la visualització de dades i adaptar els continguts als nous llenguatges i canals emergents.

ÀREA D'HISTÒRIA DE L'ART
«Obres mestres de l'art català»
Coordinador: Dr. FRANCESC FONTBONA i DE VALLESCAR (Institut d'Estudis Catalans)
del 17 al 20 d'agost

Es farà una aproximació a la història de l’art català focalitzant-ne l’interès en una obres concretes que ens permetin de copsar els elements propis i característics de cada període. Així, doncs, es passarà cronològicament per l’art romànic, el gòtic, el del renaixement, el barroc, el neoclassicisme, el del segle XIX, el modernisme, el noucentisme i l’art contemporani.

dia 17
L’absis de Sant Climent de Taüll
per MONTSERRAT PAGÈS i PARETAS (conservadora d’art romànic del MNAC)
de 9 a dos quarts d'11

El «Retaule del Centenar de la Ploma» (ca. 1390-1410), atribuït a Marçal de Sas, Pere Nicolau i Gonçal Peris Sarrià
per RAFAEL CORNUDELLA i CARRÉ (professor d’història de l’art a la Universitat Autònoma de Barcelona)
de dos quarts d'11 a 12

dia 18
El mausoleu de Ramon Folc de Cardona de Bellpuig
per JOAN YEGUAS i GASSÓ (conservador de béns culturals del renaixement i el barroc al MNAC)
de 9 a 10

Els murals pintats del Palau Palmerola de Barcelona
per ROSA M. SUBIRANA i REBULL (professora d’història de l’art a la Universitat de Barcelona)
de 10 a 11

«Lucrècia» de Damià Campeny
per FRANCESC FONTBONA (Institut d'Estudis Catalans)
d’11 a 12

dia 19
«La batalla de Tetuan» de Marià Fortuny
per JORDI À. CARBONELL i PALLARÈS (professor d’història de l’art a la Universitat Rovira i Virgili)
de 9 a dos quarts d'11

«Casino de París» d’Anglada Camarasa
per FRANCESC FONTBONA (Institut d’Estudis Catalans)
de dos quarts d'11 a 12

dia 20
«L’àvia» de Gustau Violet
per RAMON GUAL (director de l’editorial Terra Nostra)
de 9 a dos quarts d'11

«La persistència de la memòria» de Salvador Dalí
per RICARD MAS i PEINADO (historiador de l’art)
de dos quarts d'11 a 12

ÀREA DE MÚSICA
«Música i patrimoni musical als Països Catalans»
Coordinador: Dr. JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 21 al 23 d'agost

El curs de música d'enguany fa una mirada a diversos aspectes de la música catalana, molt especialment d’època contemporània. Hi tenen cabuda aspectes rellevants de la història musical del país que conviden a la reflexió sobre la necessitat de la seva recuperació i difusió. És una mirada retrospectiva moguda per l’actualitat i l’oportunitat d’aquestes obres i esdeveniments.

El Teatre Líric Català, un projecte nacional
per JAUME CARBONELL I GUBERNA (UB)
del 21 al 23, de 9 a 10

Amb les seves arrels en el pensament musical del segle XIX, aquest fou un projecte molt lligat a la construcció d’un discurs musical, literari i teatral pròpiament català, promogut durant els anys del Modernisme per Enric Morera. El curs presentarà els trets més destacables d’aquest moviment, el procés de formació, desenvolupament i declivi, i l’actualitat o oportunitat de la seva redescoberta.

La cara oculta d'Enric Granados, compositor català del Modernisme
per JOSEP DOLCET (musicòleg)
del 21 al 23, de 10 a 11

Per un seguit de raons—entre elles prosaics interessos comercials—només es coneix d’Enric Granados el vessant ‘espanyolista’ de la seva producció, quan el cert és que va ser un compositor implicat a fons en el moviment del Teatre Líric Català que, a la darreria del segle xix, va voler oferir una alternativa autòctona a la moda abassegadora de la sarsuela, del género chico. Cal esperar que el centenari del 2016, que coincideix amb els vuitanta anys de la mort d’Apeŀles Mestres, sigui l’estímul que reivindiqui d’una vegada la producció ‘catalana’ d’un dels nostres compositors més coneguts internacionalment. Aquest curset passarà revista a aquesta producció i com s’integra en les tendències estètiques de la Catalunya fin-de-siècle, fins al punt que podem considerar aquestes obres de Granados l’equivalent musical de la literatura i les arts plàstiques del nostre modernisme.

Salvador Espriu i els compositors catalans
per ALBERT FERRER I FLAMARICH (musicòleg)
del 21 al 23, d'11 a 12

Un doble recorregut a l’entorn de les referències a la música que hi ha en l’obra poètica, narrativa i teatral de l’escriptor i a l’entorn de les composicions que empren els textos d’Espriu. A través de les obres de compositors com Pau Casals, Valls Gorina, Raimon, Mercè Torrents, Joaquim Homs i Xavier Benguerel, s’aborden temes com la dificultat de posar música a la poesia, l’evolució del lied català, o el ressorgiment del rèquiem i la música sacra no litúrgica després de la Segona Guerra Mundial.