ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
«El canvi climàtic: estat de la qüestió després de la COP 21 de París»
Coordinador: Dr. MARTÍ BOADA i JUNCÀ (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

Amb tota probabilitat el denominat canvi climàtic és la crisi ambiental més severa amb què s'enfronta la humanitat. La comprensió del fenomen té complexitat, fins i tot hi ha discrepàncies en la seva interpretació.
El curs té com a objectiu presentar la temàtica des de perspectives científiques i tècniques que permetin acostar-se a la comprensió del procés. El primer pas serà tenir en directe alguns protagonistes que treballen dia a dia en la comprensió i en les propostes de mitigació de la problemàtica.

dia 17
Presentació del curs i recapitulació: «I tu, hi creus, en el canvi climàtic?»
per MARTÍ BOADA (ICTA, Universitat Autònoma de Barcelona)
de les 9 a dos quarts d’11

El paper dels boscos en la mitigació del canvi climàtic
per EDUARD ROJAS (Universitat Politècnica de València, exresponsable de boscos de la FAO)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 18
Ciència del canvi climàtic
per ESTEVE CORBERA (investigador Ramon y Cajal, ICTA, UAB)
de les 9 a dos quarts d’11

Adaptant la Mediterrània al canvi climàtic
per GABRIEL BORRÀS (Oficina del Canvi Climàtic, GdC)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 19
Meteorologia del canvi climàtic
per CARME LLASAT (Departament de Física, Universitat de Barcelona, consellera al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible)
de les 9 a dos quarts d’11

Canvi climàtic versus canvi global. Estudis de seguiment
per JOSEP PUJANTELL (investigador, ICTA, UAB)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 20
Meteorologia i incendis forestals
per MARC CASTELLNOU (bomber i cap dels Grups de Recolzament d’Actuacions Forestals)
de les 9 a dos quarts d’11

Cimera del clima COP21: acords, antecedents i futur
per Josep Garriga (economista i participant a les diferents negociacions)
de dos quarts d’11 a les 12

ÀREA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
«Planeta terra - planeta oceà: interrelacions i canvi climàtic»
Coordinadora: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 21 al 23 d'agost

El canvi climàtic és una qüestió important que preocupa, tant socialment com política. Però, quins fonaments científics té? Disposem de prou informació, ara mateix? És evident que la mar i l’oceà hi tenen un paper.
El Planeta Oceà, així es com s’hauria de dir al món on vivim. La major part de tot allò que permet la vida del nostre planeta—aigua, energia, nutrients, carboni, oxigen—es troba als oceans. I tots els oceans i els processos que hi tenen lloc estan intercomunicats: el clima dels països nòrdics depèn de la cinta transportadora global, i aquesta depèn de la sortida de l’aigua mediterrània per l’estret de Gibraltar, que depèn de les precipitacions a la conca mediterrània, que depenen dels corrents i els vents al Pacífic equatorial, en un seguit interminable… I així també hi ha connexions similars amb la producció primària i els processos biològics, i amb la degradació de la matèria orgànica i els processos biogeoquímics… Tot està connectat, tot es mou i es retroalimenta, de la mateixa manera que física i biogeoquímica es connecten en un ésser viu. Tot forma part d’un tot, un oceà viu que mereix un tractament com a tal: un enfocament holístic, lluny de la fragmentació a què estem acostumats. En aquest curs intentarem fer això, amb l’ajuda d’especialistes en els diversos camps de l’oceanografia. Amb ells obrirem un debat que ens ha de portar des de la perspectiva fragmentada d’un racó del nostre món a la visió holística dels nostres oceans com a l’element essencial d’un planeta viu.

dia 21
«Els oceans i el clima de la Terra»
Un planeta viu gràcies als seus oceans
per JOSEP LLUÍS PELEGRÍ (Departament d'Oceanografia Física i Tecnològica, Institut de Ciències del Mar, CSIC)
de les 9 a les 10

Discutirem per què la Terra veritablement hauria d’esser anomenada el planeta oceà: la capacitat reguladora dels oceans és molt superior a la de l’atmosfera o la biosfera, i es manifesta en la gran quantitat d’aigua, energia, carboni i nutrients que emmagatzema. Veurem la distribució d’aquestes propietats als diferents oceans i veurem també com aquestes distribucions varien al llarg del temps, a escales que van des de mesos fins a desenes de milers d’anys.

Deserts i selves oceàniques vistes amb el satèl·lit (sessió pràctica)
per JOSEP LLUÍS PELEGRÍ (Departament d'Oceanografia Física i Tecnològica, Institut de Ciències del Mar, CSIC)
de les 10 a dos quarts d’11

Aprendrem a utilitzar eines que hi ha a diverses plataformes d’Internet per a veure les distribucions superficials de temperatura i clorofil·la als oceans.

El sistema circulatori de la Terra
per JOSEP LLUÍS PELEGRÍ (Departament d'Oceanografia Física i Tecnològica, Institut de Ciències del Mar, CSIC)
de dos quarts d’11 a dos quarts de 12

Veurem com la distribució de propietats, junt amb els vents superficials, són els causants dels corrents oceànics. Explorarem la variabilitat espacial i temporal d’aquestes corrents, llur paper com a distribuïdor de propietats, com ara l’energia que ens arriba del sol i els nutrients que afavoreixen la producció primària. Finalment discutirem com els dos sistemes principals de circulació, el de la termoclina i el profund, tenen papers similars als sistemes pulmonar i basal en els mamífers.

Inferint els corrents superficials amb dades de satèl·lit (sessió pràctica)
per JOSEP LLUÍS PELEGRÍ (Departament d'Oceanografia Física i Tecnològica, Institut de Ciències del Mar, CSIC)
de dos quarts de 12 a les 12

Farem un petit exemple de com calcular les corrents a l’oceà, i de nou aprendrem a fer servir eines d’Internet per determinar els corrents superficials.

dia 22
«Present i futur dels nostres oceans: el cas de la Mediterrània»
Escenaris climàtics marins globals i regionals
per DAMIÀ GOMIS (Departament de Física, Universitat de les Illes Balears; investigador de l’Institut Mediterrani d'Estudis Avançats IMEDEA, Esporles, Mallorca)
de les 9 a les 10

S’explicaran les bases dels escenaris climàtics, en aquest cas marins: què són (previsions del clima a llarg termini sota diferents hipòtesis d’emissions de gasos d’efecte hivernacle), com s’obtenen (models numèrics) i per a què serveixen (eina de planificació de les mesures de mitigació i d’adaptació).

Models de caixes: una aproximació simple (sessió pràctica)
per DAMIÀ GOMIS (Departament de Física, Universitat de les Illes Balears; investigador de l’Institut Mediterrani d'Estudis Avançats IMEDEA, Esporles, Mallorca)
de les 10 a dos quarts d’11

La sessió pràctica consistirà a mostrar, amb exemples, que sense necessitat de disposar d’un model numèric complex es poden inferir aspectes qualitatius del clima.

Variació del nivell del mar
per DAMIÀ GOMIS (Departament de Física, Universitat de les Illes Balears; investigador de l’Institut Mediterrani d'Estudis Avançats IMEDEA, Esporles, Mallorca)
de dos quarts d’11 a dos quarts de 12

Es parlarà d’un aspecte concret del clima i que pot significar un dels impactes més importants del canvi climàtic: la pujada del nivell del mar. Es posaran les bases teòriques per entendre el fenomen, es mostraran dades actuals i previsions de futur.

Oscil·lacions i tendències del nivell del mar (sessió pràctica)
per DAMIÀ GOMIS (Departament de Física, Universitat de les Illes Balears; investigador de l’Institut Mediterrani d'Estudis Avançats IMEDEA, Esporles, Mallorca)
de dos quarts de 12 a les 12

A la sessió pràctica es mostrarà, de manera molt breu, com quantificar les oscil·lacions del nivell del mar, separant-les de la tendència a llarg termini.

dia 23
«El règim de temperatures i de precipitacions a Europa Occidental. El nostre clima canvia?»
Canvi climàtic i escalfament global
per MARIA DOLORS MARTÍNEZ (professora del Departament de Física, Universitat Politècnica de Catalunya)
de les 9 a dos quarts d’11

Característiques del règim de temperatures i de precipitació i la seva evolució al llarg de les darreres dècades, a Europa
per MARIA DOLORS MARTÍNEZ (professora del Departament de Física, Universitat Politècnica de Catalunya)
de dos quarts d’11 a les 12

El clima és una descripció estadística en termes dels valors mitjans i la variabilitat de diversos paràmetres rellevants (temperatura, precipitació, vent etc.) durant un període de temps que l’Organització Meteorològica Mundial estableix en un mínim de trenta anys. El canvi climàtic es refereix a variacions en l’estat del clima que poden ser identificades pels canvis en els valors mitjans o la variabilitat de les seves propietats, i que persisteixen per un període prolongat de temps (de dècades o més).
La temperatura mitjana a la superfície de la Terra, tant als continents com als oceans, ha anat augmentant durant els darrers cent anys. A escala global, cadascuna de les darreres tres dècades ha estat successivament més càlida que qualsevol dècada anterior d’ençà del 1850. Com es manifesta a escala regional aquest escalfament global? Hi ha indicis de canvis en el clima de la nostra àrea geogràfica? Per a esbrinar-ho, analitzarem diverses característiques del règim de temperatures i de precipitació i la seva evolució al llarg de les darreres dècades.

ÀREA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
Aspectes de la salut i la política sanitària
Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 18 d'agost

Com cada any, es tractaran temàtiques diverses entorn de la salut. Entre altres qüestions, es tractarà del virus Zika, de la musicoteràpia, de l’estat de la sanitat pública, del càncer de mama, des d’una perspectiva interdisciplinària.

dia 17
Malalties infeccioses emergents. L'exemple del zika
per ANTONI TRILLA (cap de medicina preventiva de l’Hospital Clínic, de Barcelona i professor de salut pública a la Universitat de Barcelona)
de les 9 a les 10

Febres hemorràgiques, virus Zika, Chikungunya, Ebola, Dengue… Ens poden arribar als Països Catalans? Podem viatjar tranquils pels països on incideixen?

Fonaments psicobiològics de la música i la musicoteràpia
per JORDI CRAVEN-BARTLE (director d’oncologia radioteràpica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’Institut Borja de Bioètica)
de les 10 a les 11

Els valors de la pràctica clínica
per JORDI VARELA (consultor i col·laborador docent a ESADE i editor del blog Avenços en Gestió Clínica)
de les 11 a les 12

dia 18
Malalties més freqüents dels animals de companyia
per ALBERT LLORET (professor de la Facultat de Veterinària, Universitat Autònoma de Barcelona)
de les 9 a les 10

Què podem fer i què no quan el nostre animal domèstic està malalt? Aquestes malalties es poden encomanar a les persones?

Darrers avenços en el tractament del càncer de mama
per ALFONS MODOLELL (president d’ONCAMI Oncòlegs Associats Investigadors, membre de Junta de la Societat Espanyola de Senologia i director de l’Institut d’Oncologia Clínica IDOC)
de les 10 a les 11

Fotoprotecció i prevenció del càncer de pell
per MARTA CAPELLA i HEMPEL (dermatòloga, Hospital de Mollet)
de les 11 a les 12

ÀREA D'ECONOMIA
«Grans qüestions i debats de l'economia actual»
Coordinador: Dr. ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

El 2016 ens trobem uns Països Catalans descoŀlocats i asfixiats. Les dificultats econòmiques i socials han de portar canvis profunds tot conformant un escenari ple de reptes i interrogants. En aquest context, el debat del curs se centra a interpretar la realitat econòmica que ens envolta, interpretar els titulars dels diaris d’aquest 2016 amb relació als canvis profunds en l’economia i dins una empresa que ha de competir en un món global. La situació dels diferents sectors productius i les limitacions econòmiques del govern per mantenir el nostre estat del benestar també són elements cabdals per a entendre el present i orientar el futur dels Països Catalans. L’objectiu fonamental del curs és que l’estudiant conegui i apliqui els principis bàsics de l’economia, tant en la vessant microeconòmica com en la macroeconòmica, des d’una perspectiva global. Així ens oferirà les nocions necessàries per a interpretar la dimensió econòmica internacional de la realitat que ens envolta, de manera que puguem analitzar les grans qüestions i debats de l’economia actual.

dia 17
Temes clau per Catalunya: el finançament
per ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (doctor en economia, director del màster en Logística i Comerç Internacional de la Universitat de Barcelona i investigador del CAEPS i de la  Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques, Generalitat de Catalunya)
de les 9 a les 10

Temes clau per Catalunya: el finançament
per DAVID ROS (membre de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, coordinador d’Economistes per la Independència, ANC, i interventor d’administració local)
de les 10 a les 12

dia 18
Temes clau per Catalunya: la promoció
per ALBERT CASTELLANOS (director general de promoció econòmica, Generalitat de Catalunya)
de les 9 a les 12

dia 19
Temes clau per Catalunya: Sectors productius i agroindústria
per MANEL PLANA (professor a la Universitat de Lleida)
de les 9 a les 12

dia 20
Temes clau per Catalunya: el mercat mundial
per JOSEP LLADÓS i MASLLORENS (professor agregat dels estudis d’economia i empresa de la Universitat Oberta de Catalunya)
de les 9 a les 12

ÀREA DE DRET
«Transicions nacionals i processos constituents»
Coordinadora: Dra. EVA PONS i PARERA (Universitat de Barcelona)
del 20 al 23 d'agost

El procés de transició nacional que arrenca a Catalunya després de la sentència de l’Estatut d’autonomia del 2006 continua avançant en diferents etapes i dimensions. Parant atenció als debats actuals, des del rigor de la perspectiva acadèmica, el curs pretén analitzar els fonaments de dret internacional i dret comparat del procés de transició nacional, els conceptes jurídics nous que el procés introdueix en el nostre context i els reptes a què ha de fer front. Especialistes en dret constitucional, dret internacional i ciència política desgranen les claus juridicopolítiques de la transició nacional i reflexionen sobre les característiques i les perspectives dels diversos processos en marxa als Països Catalans i altres països de la Mediterrània.

dia 20
El dret a decidir i les sortides de l’atzucac
per JOSEP VILAJOSANA (degà de la Facultat de Dret, catedràtic de filosofia del dret, Universitat Pompeu Fabra)
de les 9 a dos quarts d’11

El procés català en el context del dret internacional i europeu
per ALFONSO GONZÁLEZ i BONDIA (Departament de Dret Internacional i Europeu, Universitat Rovira i Virgili)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 21
El desenvolupament del procés de transició nacional en clau interna
per MERCÈ CORRETJA (Generalitat de Catalunya; Departament de Dret Administratiu, Universitat Pompeu Fabra)
de les 9 a dos quarts d’11

Marcs constitucionals contraposats: reforma o ruptura?
per JORDI JARIA (Departament de Dret Constitucional, Universitat Rovira i Virgili)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 22
Participació ciutadana i processos constituents
per JAUME LÓPEZ (Departament de Ciència Política, Universitat Pompeu Fabra)
de les 9 a dos quarts d’11

Processos constituents a l’altra banda de la Mediterrània
per JOAN VINTRÓ (Departament de Dret Constitucional, Universitat de Barcelona)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 23
Processos constituents i Països Catalans
Taula rodona amb Joan Becat (Institut d’Estudis Catalans - Universitat de Perpinyà Via Domícia), Eva Pons (Universitat de Barcelona), Andrés Boix Palop (Universitat de València), Agustí Carles (grup Constituïm) i Josep Puig (grup Constituïm)
de les 9 a les 12

ÀREA DE PENSAMENT
Coordinadors: Dr. JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Universitat de Barcelona) i Dr. XAVIER SERRA i LABRADO (Universitat de València)

1) «És que hi ha un punt fix des d'on aixecar-se? Sobre la fonamentació de l'acció política»
dies 17 ,18 i 19, de les 9 a les 12, i dia 20, de les 9 a dos quarts d’11

Encara que sembli paradoxal, la vida humana en societat cerca en la política un element on la tensió dels conflictes pugui ser gestionada amb alguna racionalitat i en benefici del conjunt. Entesa d’aquesta manera, la política necessita unes conviccions on descansar si no vol ser simple iŀlusió per als benintencionats i una eina d’engany en mans dels poderosos. El ‘punt fix’ des del qual aixecar-se seria aquell que ens permetria trobar el sentit de renovar altra vegada la vida política de la comunitat.

Professors: JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Universitat de Barcelona) i JOAN GONZÀLEZ i GUARDIOLA (Universitat de les Illes Balears)

2) «Què passa, en realitat? Filosofia i periodisme a Catalunya (1900-1936)»
dia 20, de dos quarts d'11 a les 12, i dies 21, 22 i 23, de les 9 a les 12

El periodisme en el primer terç del segle passat va ser a Catalunya refugi per a inteŀlectuals. Alguns dels noms més exceŀlents d’una de les etapes més brillants de la prosa periodística catalana hi van arribar després d’haver provat el camí dels estudis filosòfics. Al voltant de les seves peripècies vitals encetarem una reflexió sobre el sentit mateix i la funció del periodisme en la creació de l’opinió pública i la seva manipulació.

Professors: POMPEU CASANOVAS (IDT/UAB, Melbourne University), JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Universitat de Barcelona) i XAVIER SERRA i LABRADO (Societat de Filosofia del País Valencià)

ÀREA D'HISTÒRIA
«El factor humà: demografia i moviments de població a la història dels Països Catalans»
Coordinador: Dr. ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona)
del 17 al 23 d'agost

Sens dubte, la història de la població marca la història d’un territori. Des del simple estudi quantitatiu de la població fins a l’estudi de les estructures i comportaments familiars. Aquest curs vol ser més ambiciós i tractar les diverses dimensions que el fet demogràfic té en la història dels Països Catalans, plantejant una perspectiva d’anàlisi de llarga durada i superant l’estudi regional de casos, sempre que sigui possible i útil.
Per això, pretenem parlar de l’expansió de població que es va fer des dels comtats de la Catalunya Vella cap a la Catalunya Nova, Mallorca i les Illes i el País Valencià, de les causes, del model de repoblament i de les conseqüències de tot ordre que va tenir als territoris poblats, també per a la població que hi era establerta prèviament. En l’època moderna parlarem dels creixements vegetatius, però també de la immigració tan important que, provinent d’Occitània, va canviar la fesomia dels habitants del Principat. Com també va canviar la fesomia del País Valencià l’expulsió dels moriscos el 1609. Uns canvis que consolidaran un model de població que es mantindrà força estable, tot i els moviments interns de població dels segles XVIII i XIX, fins a les grans onades migratòries dels segles XX i XXI, que s’estudiaran també en la vessant social, política i cultural. Arribarem fins al dia d’avui i les grans qüestions sobre l’encaix dels nouvinguts a la nostra societat.

dia 17
En els orígens: pobladors de la Catalunya Vella
per TERESA VINYOLES (Universitat de Barcelona)
de les 9 a les 10

El poblament de Mallorca
per ANTONI RIERA (Universitat de Barcelona)
de les 10 a les 11

Moviments de població de curt i llarg abast. El cas valencià
per FERRAN GARCIA-OLIVER (Universitat de València)
de les 11 a les 12

dia 18
L’ocupació de la Catalunya Nova
per ANTONI VIRGILI (Universitat Autònoma de Barcelona)
de les 9 a les 10

La immigració occitana a Catalunya
per VALENTÍ GUAL (Universitat de Barcelona)
de les 10 a les 11

La pesta de 1348 i les seves conseqüències
per ANTONI VIRGILI (Universitat Autònoma de Barcelona)
de les 11 a les 12

dia 19
La presència catalana a Itàlia
per ANTONI RIERA (Universitat de Barcelona)
de les 9 a les 10

L’expulsió dels jueus el 1492
per ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona)
de les 10 a les 11

L’expulsió dels moriscos dels Països Catalans
per VALENTÍ GUAL (Universitat de Barcelona)
de les 11 a les 12

dia 20
Minories ètniques i desplaçaments humans
per FERRAN GARCIA-OLIVER (Universitat de València)
de les 9 a les 10

Les claus del creixement demogràfic del segles XVIII-XIX
per ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona)
de les 10 a les 11

Immigració interior: El cas de la Franja
per JOAQUIM MONTCLÚS
de les 11 a les 12

dia 21
Immigració i moviment obrer fins a la Guerra Civil
per TERESA ABELLÓ (Universitat de Barcelona)
de les 9 a les 10

La immigració durant el franquisme
per CARLES SANTACANA (Universitat de Barcelona)
de les 10 a les 11

Duals o immigrants. L’element castellà en la narrativa del valencianisme polític (1962-1992)
per TONI RICO (Universitat de Girona)
de les 11 a les 12

dia 22
La immigració llatinoamericana
per ANDREU DOMINGO (Centre d'Estudis Demogràfics)
de les 9 a les 10

Senegalesos a Catalunya (1985-2016): la immigració més precària
per PAU BAIZÁN (Universitat Pompeu Fabra)
de les 10 a les 11

Demografia i identitat catalana
per ANDREU DOMINGO (Centre d'Estudis Demogràfics)
de les 11 a les 12

dia 23
Les migracions i el seu impacte a la població de les Illes Balears entre el segle XX i el segle XXI
per SEBASTIÀ SERRA (Universitat de les Illes Balears)
de les 9 a les 10

Present i futur del fet immigratori i la societat catalana
Taula rodona amb ORIOL AMORÓS (secretari d'igualtat, migracions i ciutadania, Generalitat de Catalunya), LAIA DE BALANZÓ (Ajuntament de Mataró) i ANDREU DOMINGO (Centre d'Estudis Demogràfics)
de les 10 a les 12

ÀREA DE LITERATURA
«Vida i obres de Ramon Llull»
Coordinador: Dr. JOAN SANTANACH i SUÑOL (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

El curs proposa un ampli recorregut per la vida, les obres literàries més significatives i la posteritat de Ramon Llull. Es destacarà l’aportació singular del personatge i seu el pes històric, que el va convertir en un autor àmpliament llegit pels pensadors més destacats de l’Europa dels segles XIV a XVII, i encara ben present al XVIII. Igualment, el curs permetrà valorar la significació de l’expressió literària en el conjunt de la producció de Llull i de quina manera els seus llibres s’insereixen en la tradició literària catalana, i romànica en general.

dia 17
Vida de Ramon Llull
per JOAN SANTANACH (Universitat de Barcelona)
de les 9 a dos quarts d’11

El «Llibre de contemplació» i l’«Art»
per JOAN SANTANACH (Universitat de Barcelona)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 18
La «Doctrina pueril»
per JOAN SANTANACH (Universitat de Barcelona)
de les 9 a dos quarts d’11

El «Blaquerna»
per ALBERT SOLER (Universitat de Barcelona)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 19
El «Llibre de meravelles»
per LOLA BADIA (Universitat de Barcelona)
de les 9 a dos quarts d’11

Els proverbis
per FRANCESC TOUS (Universitat de Barcelona)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 20
La poesia
per ANNA FERNÀNDEZ i CLOT (Universitat de Barcelona)
de les 9 a dos quarts d’11

La posteritat
per JOAN SANTANACH (Universitat de Barcelona)
de dos quarts d’11 a les 12

ÀREA DE LLENGUA
«Intercanvis lingüístics i processos sociolingüístics a l'àrea mediterrània»
Coordinador: Dr. GABRIEL BIBILONI i CANYELLES (Universitat de les Illes Balears)
del 20 al 23 d'agost

Les llengües romàniques, un món de paraules en moviment
per GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
dies 20, 21, 22 i 23, de les 9 a les 10
El lèxic d’un pagès o d’un menestral del segle XV era format per un nombre de paraules considerablement exigu en comparació amb el vocabulari que maneja una persona de cultura mitjana del segle XXI. La incorporació de paraules a les llengües modernes en els darrers segles és un veritable torrent que ha engrandit enormement el lèxic d’aquestes llengües. En aquest curs estudiarem com s’ha fet aquest procés en el català i les altres llengües romàniques, observant el mecanisme de difusió dels mots a partir de creacions d’una llengua particular, les fonts d’on surten els recursos per a les noves paraules i les anomalies de què són víctimes les llengües (com el català o l’occità) subordinades a unes altres llengües per motius polítics.

Processos de normalització lingüística a la Mediterrània
per BERNAT JOAN
dies 20, 21, 22 i 23, de les 10 a les 11
S’hi analitzaran processos de normalització lingüística a l’àrea mediterrània, tenint en compte els canvis sociolingüístics i polítics que han afectat la planificació lingüística a la nostra part del món. Hi analitzarem casos com el maltès, l’eslovè o el grec modern, així com processos incipients com el que ara mateix es produeix en relació amb l’amazic, amb alguns avanços remarcables a Algèria. Hom tindrà en compte el context geopolític en què es produeix cadascun dels processos que analitzarem.

La llengua i la cultura, són indestriables?
per M. CARME JUNYENT (Universitat de Barcelona)
dies 20, 21, 22 i 23, de les 11 a les 12
Sovint sentim dir que la llengua és una representació de la realitat, o que la llengua condiciona la nostra visió del món, o altres idees similars. Més enllà de si aquest vincle existeix o no, el fet és que hi ha determinades característiques en les llengües que estan subjectes a lleis universals i que, per tant, no són correlacionables amb la cultura. En aquest curs parlarem de camps tan diversos com els colors, els sistemes numerals, la categorització del temps i l’espai i la categorització de les persones, i en cadascun intentarem esbrinar quins aspectes estan subjectes a lleis universals i quins es poden relacionar amb la cultura dels parlants. Al mateix temps, comprovarem com la versatilitat del codi lingüístic permet generar una gran diversitat a partir de molt pocs elements comuns. Finalment, analitzarem els aspectes que permeten concloure que el fonament de la igualtat de les llengües és justament la capacitat d’adaptació a l’entorn i de canvi al marge de la voluntat dels parlants.

ÀREA DE COMUNICACIÓ
«Una nova comunicació per a un nou país: reptes i oportunitats»
Coordinadora: Dra. M. JESÚS FERRÉS i FLUVIÀ (Universitat de Girona)
del 21 al 23 d'agost

Ens trobem immersos en un canvi d’època marcat per la revolució digital, i som en plena construcció d’un nou país. El canvi que ve és profund i posa en qüestió els sistemes, els canals i les estratègies de comunicació que havíem conegut fins ara. La transformació abasta tots els àmbits: l’ensenyament, la política, el periodisme, la cultura, l’empresa, l’Administració… i qui no s’hi adapti no té futur. La irrupció amb força de tecnologies com ara l’Internet de les coses, la realitat virtual, o l’anomenada tecnologia portable, la potencialitat creixent del vídeo o les impressores 3D, i l’obertura massiva de dades contribuiran a l’apoderament dels ciutadans fins a límits insospitats. La prestació de serveis i els hàbits de consum ja evolucionen molt ràpidament segons aquest canvi de paradigma. Aquest nou país el conformarà una societat informada i connectada permanentment, capaç d’organitzar-se per defensar els seus drets i assolir els objectius coŀlectius que es proposi. Per a afrontar aquest futur ens cal repensar sobretot el model educatiu i adaptar tots els sistemes de comunicació a les noves necessitats. Al curs presentarem els recursos que tenim a l’abast per a treballar coŀlaborativament entre persones, empreses i administracions, i reflexionarem en cada àmbit concret per a intentar comprendre i arribar a dominar els codis que regeixen aquesta nova comunicació que prové de la revolució digital.
És imprescindible que avancem plegats en aquesta transformació social, individualment i com a país, per construir una societat més eficient, inclusiva i innovadora.

dia 21
L'impacte de la revolució digital per a la transformació de la societat: nous codis, nous valors, nous canals.
Posicionament de marca: identitat digital i reputació digital
Eines de cerca, directoris i cercadors.
Obtenció d’informació i compartició de resultats a les xarxes.
de les 9 a les 12 del migdia

dia 22
Noves eines i nous canals de comunicació
Impacte de la tecnologia en la comunicació digital.
Conseqüències de la nova comunicació: exemples d’apoderament de la ciutadania.
de les 9 a les 12 del migdia

dia 23
Eines i recursos per al treball col·laboratiu
L’economia col·laborativa i les xarxes.
Exemples de bones i males pràctiques en la comunicació digital.
de les 9 a les 12 del migdia

ÀREA D'HISTÒRIA DE L'ART
«La Mediterrània catalana: l'art»
Coordinador: Dr. FRANCESC FONTBONA i DE VALLESCAR (Institut d'Estudis Catalans)
del 17 al 20 d'agost

Es farà una aproximació a la història de l’art català focalitzant-ne l’interès en unes obres concretes que ens permetin de copsar els elements propis i característics de cada període. Així, doncs, es passarà cronològicament per l’art romànic, el gòtic, el del renaixement, el barroc, el neoclassicisme, el del segle XIX, el modernisme, el noucentisme i l’art contemporani.

dia 17
El mestre de Cabestany (segle XII)
per LAURA BARTOLOMÉ i ROVIRAS
de les 9 a dos quarts d’11

L’elogi de l’Acròpolis de Pere ‘el Cerimoniós’ (segle XIV)
per FRANCESC MORFULLEDA (IES Vescomtat de Cabrera, Hostalric)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 18
Guillem Sagrera, de Mallorca a Nàpols, passant per Perpinyà (segles XIV-XV)
per TOMÀS VIBOT (Grup de Recerca Etnopoètica de les Illes Balears, UIB)
de les 9 a dos quarts d’11

Les llotges gòtiques: Barcelona, Perpinyà, Mallorca, València (segles IX-XV)
per MAGDA BERNADAS (CIEE)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 19
Damià Forment, de València a Poblet passant per Aragó (segles XV-XVI)
per JOAN YEGUAS (Museu Nacional d’Art de Catalunya)
de les 9 a dos quarts d’11

Josep de la Concepció, un arquitecte entre Catalunya i el País Valencià (segle XVII)
per MARIA DEL MAR ROVIRA i MARQUÈS (Universitat de Barcelona)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 20
Els Juncosa, d’Escaladei a Mallorca passant per Roma (segle XVIII)
per FRANCESC MIRALPEIX (Universitat de Girona)
de les 9 a les 10

Marià Fortuny, intèrpret de l’expansió per la Mediterrània (segle XIX)
per FRANCESC FONTBONA (Institut d’Estudis Catalans)
de les 10 a les 11

El Joaquim Mir de Mallorca (segle XX)
per FRANCESC FONTBONA (Institut d’Estudis Catalans)
de les 11 a les 12

ÀREA DE MÚSICA
«La música, drecera cultural. Intercanvis musicals, de Catalunya al món»
Coordinador: Dr. JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 21 al 23 d'agost

Des de temps antics la música ha estat un mitjà de comunicació entre persones i comunitats. Ha estat una forma d’intercanvi i d’agermanament, de continuïtat de tradicions i d’empelts que han generat noves formes i funcions sonores. Els cursos d’enguany versaran sobre aquests conceptes des de l’edat mitjana, fins a la modernitat, passant per la figura d’Enric Granados, en el centenari de la seva mort, com a paradigma d’aquesta fusió cultural des de la tradició vers la modernitat.

dia 21
Les novetats són a l'altra banda del mar: relacions musicals amb la Itàlia del segle XVIII
per JOSEP DOLCET
de les 9 a dos quarts d’11

Emili Pujol i la projecció de la guitarra catalana
per Maria Ribera
de dos quarts d’11 a les 12

dia 22
Eròtica i obscenitat en la lírica trobadoresca
per ADRIANA CAMPRUBÍ
de les 9 a les 12

dia 23
Recepció del jazz a Catalunya i els camins vers un llenguatge propi
per JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
de les 9 a les 12

ÀREA DE CIÈNCIA POLÍTICA
«Conflictes ideològics i ètnics als estats d'Àfrica negra»
Coordinador: Dr. ALBERT ROCA (Universitat de Lleida - Universitat de Barcelona)
del 17 al 19 d'agost

El curs, en nou sessions, reflexiona sobre la complicada relació ètnia - estat modern i dóna una panoràmica de la conflictivitat ètnica a l’Àfrica negra, amb una atenció destacada al fenomen gihadista a països sahelians i a la Banya d’Àfrica. Sovint, el fet ètnic s’articula amb posicions ideològiques de tipus salafista a les regions de presència històrica musulmana.
S’analitzaran estats fallits com Mali, Sudan del Sud o Somàlia, però també d’altres on les estructures estatals funcionen sense trobar resposta a la diversitat ètnica ni a la radicalització política de molts sectors de població, com serien Senegal, Nigèria, Congo, Rwanda, Moçambic o Madagascar. L’estat modern, aquí i arreu del món, sembla poc adaptat a la diversitat.

dia 17
Els estats fallits
«Mali. Tuaregs i gihadistes: AQMI i Estat Islàmic»
per FERRAN INIESTA (Universitat de Barcelona)
de les 9 a les 10

«Somàlia. Els clans i la comunitat internacional»
per Albert Roca (Universitat de Lleida - Universitat de Barcelona)
de les 10 a les 11

«Mali: la saviesa africana. El cas del dogon»
per JACINT CREUS (Universitat de Barcelona)
de les 11 a les 12

dia 18
Els estats de democràcia procedimental
«Senegal. La persistent guerra de Casamance»
per FERRAN INIESTA (Universitat de Barcelona)
de les 9 a les 10

«Madagascar. Parlaments, ètnies i revoltes»
per ALBERT ROCA (Universitat de Lleida - Universitat de Barcelona)
de les 10 a les 11

«Guinea Equatorial: llengua i ensenyament»
per JACINT CREUS (Universitat de Barcelona)
de les 11 a les 12

dia 19
Els estats dictatorials
«Nigèria. L'ascens de Boko Haram - Estat Islàmic»
per FERRAN INIESTA (Universitat de Barcelona)
de les 9 a les 10

«R.D. Congo. Herència colonial i guerres enquistades»
per ALBERT ROCA (Universitat de Lleida - Universitat de Barcelona)
de les 10 a les 11

«Rwanda, el genocidi. Fonaments dels relats històrics»
per JACINT CREUS (Universitat de Barcelona)
de les 11 a les 12