ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
«La situació del boscos als Països Catalans»

Coordinador: Dr. MARTÍ BOADA i JUNCÀ (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)
del 18 al 20 d’agost

L’objectiu del curs és presentar l’estat dels boscos actuals—on som i cap on anem—, des d’una perspectiva àmplia i essencialment social.
Els boscos estan en expansió arreu dels Països Catalans. Tot i que hi pot haver opinions, però no dades, que van en direcció contrària.
Hi ha una fracció molt notòria del seu funcionament que els humans no controlem. La seva dinàmica productiva i metabòlica produeix un creixement vertical (fusta dreta) i horitzontal (dinàmica successional) generats per forces inductores biofísiques, que els humans hem de mirar de governar amb modernitat a partir de models avançats de gestió sostenible.
El curs abordarà la temàtica des de la interdisciplinarietat i la multifuncionalitat, des de l’expertesa dels especialistes en l’anàlisi i el coneixement dels boscos, amb un enfocament de diversitat: ecologia dels boscos, gestió i ciència forestal, química verda, ciència del foc, serveis ambientals, energia i boscos, planejament territorial, cosmovisions del bosc.

dia 18

Presentació curs
per MARTÍ BOADA (consultor de la Unesco)
Dendrocultura
per MARTÍ BOADA (consultor de la Unesco) i ROSER MANEJA (Universitat Autònoma de Barcelona)
de les 9 a dos quarts d’11

Boscos i salut humana
per ALBERT BACH (ambientòleg, ICTA, UAB)
de dos quarts d’11 a les 12

Les aromes del bosc
per SALVADOR RIERA (químic aromista)
de les 3 a les 4

Serveis ambientals del bosc
per CARLES BARRIOCANAL (geògraf, Universitat de Barcelona)
de les 4 a les 5

dia 19

Boscos valencians
per JOSEP M. BATISTE (enginyer forestal, Universitat Politècnica de València)
de les 9 a dos quarts d’11

El suro un exemple d’aprofitament forestal sostenible altament competitiu
per JOSEP ESPADALÉ (director Museu del Suro, Palafrugell)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 20

Història dels boscos i boscos històrics
per ENRIC PUIG (Departament d’Humanitats, Universitat Ramon Llull)
de les 9 a dos quarts d’11

Boscos a les Illes. Estat de la qüestió
per JOAN MAYOL (biòleg, Servei de Protecció d’Espècies, Govern de les Illes Balears)
de dos quarts d’11 a les 12

ÀREA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
«Futur, present i passat de la Taula Periòdica dels elements»

Coordinadora: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 21 al 24 d’agost

Fa 150 anys que el químic Dmitrij Mendelejev ideà ordenar els elements coneguts aleshores construint el que coneixem com la Taula Periòdica. Uns anys després, amb el naixement de la física quàntica i, com a conseqüència la teoria atòmica, ara entenem per què els elements ordenats en una columna tenen propietats semblants. En el curs descriurem aquestes característiques dels elements i veurem com la física quàntica ens en dóna l’explicació. Com també, com podem treure’n informació de les propietats químiques i físiques dels elements i materials: per què els imants més comuns són d’òxids de ferro? Amb quins elements podríem construir memòries dures? O Q-bits? Què podem preveure de la Taula Periòdica del futur?

dia 21

La taula periòdica tal com la veu i la utilitza un químic
per PILAR GONZÁLEZ DUARTE (membre de l’IEC i catedràtica jubilada del Departament de Química de la Universitat Autònoma Barcelona)
de 9 a dos quarts d’11

Al llarg de la conferència es mostrarà la genialitat de la taula periòdica proposada per Mendelejev l’any 1869 per tal d’ordenar i sistematitzar el comportament dels elements químics. Es comentarà la seva evolució al llarg de 150 anys i la seva vigència com a eix vertebrador de la química. Es farà especial referència a la seva utilització pels professionals de la química. Finalment, es considerarà la dificultat del seu allargament més enllà dels 118 elements avui coneguts.

La futura taula periòdica. Trobarem nuclis artificials amb Z gran, estables?
per JOAN PARELLADA (professor de la Facultat de Física, Universitat de Barcelona)
de dos quarts d’11 a les 12

Àtoms: el model de capes atòmic, que permet explicar l’estructura de la taula periòdica. Harmònics esfèric i principi d’exclusió. Perquè els elements són els que són i no n’hi ha més.
Nuclis atòmics: el model de forces nuclears que també té simetria esfèrica, per tant els nucleons també tenen estructura de capes. Tabla d’isòtops, elements radioactius. Què son les reaccions nuclears i com serien els nuclis amb Z molt grans. Podrem trobar nous elements per afegir a la Taula Periòdica, estables, amb Z més grans de 120.

dia 22

Introducció de la taula periòdica a Catalunya
per CLAUDI MANS i TEIXIDÓ (catedràtic emèrit jubilat d’enginyeria química de la Universitat de Barcelona, director científic del CED)
de 9 a dos quarts d’11

Es presenten els primers documents disponibles sobre la introducció de la taula periòdica per part del professor Mascareñas, de la Universitat de Barcelona, en el seu llibre de text de 1884. La taula periòdica mural d’Antropoff, promoguda pel professor Antonio García Banús el 1934, i encara avui visitable, va ser una fita destacable. També hi ha alguna evidència de l’ús de la taula periòdica a l’ensenyament secundari. Es detalla especialment la figura de Josep Estalella, director de l’Institut Escola, que en els seus llibres i altre material difon la taula periòdica entre els alumnes.

La posició dels àtoms en la física moderna
per ENRIC PÉREZ i CANALS (Facultat de Física, UB)
de dos quarts d’11 a les 12

Exposaré quin és l’estatus de l’atomisme en la física moderna, especialment en la teoria quàntica, tot i repassant les vicissituds històriques de les teories atòmiques i l’explicació física de la taula periòdica dels elements, tal com van evolucionar al llarg del primer quart del segle passat.

dia 23

L’abecedari de la taula periòdica: jocs lingüístics amb els elements. Taules periòdiques insòlites
per CLAUDI MANS i TEIXIDÓ (catedràtic emèrit jubilat d’enginyeria química de la Universitat de Barcelona, director científic del CED)
de 9 a dos quarts d’11

La primera part de la intervenció presenta alguns jocs elementals que tenen com a base els símbols dels elements ordenats en la taula periòdica habitual: formarem paraules amb els noms dels elements—sopes de símbols—o cercarem paraules formades només amb símbols elementals. A la segona part, presentarem diverses taules periòdiques diferents de la convencional, tant taules químiques com altres taules no químiques, que aprofiten la força visual de la infografia per aplegar-hi altres conceptes, com la coneguda taula periòdica de les confitures, o la menys coneguda taula periòdica dels futbolistes.

Impacte científic i social
Taula rodona i discussió, amb la participació dels ponents del curs.
de dos quarts d’11 a les 12

dia 24

El magnetisme dels elements: àtoms multielectrònics
per FERRAN MACIÀ (ICMAB i UB)
de 9 a dos quarts d’11

En un àtom aïllat, el moviment dels electrons al voltant del nucli—el moment angular—s’acobla amb la rotació que aquests tenen sobre ells mateixos—l’espí. Com a resultat les energies dels possibles estats es separen i donen lloc al magnetisme dels àtoms. Així, només mirant la taula periòdica podem saber quines són les propietats magnètiques d’un element. Quan els àtoms els ajuntem o els posem en un cristall, apareixen noves interaccions que donen lloc a l’ordenament magnètic que coneixem i que explica l’existència dels imants permanents.

Ones de spin i com superar la barrera del món digital
per FERRAN MACIÀ (ICMAB i UB)
de dos quarts d’11 a les 12

Els ordinadors moderns s'han construït amb l’objectiu d’obtenir grans velocitats de computació i enormes capacitats d’emmagatzematge (memòries). El desenvolupament de nous materials i la miniaturització de dispositius han permès un creixement exponencial d’aquestes dues quantitats. Les ones de spin són pertorbacions de l’ordre magnètic d’un material—semblant a les ones de so—i es poden integrar en dispositius nanomètrics, ja que la seva longitud d’ona és molt inferior a la d’una ona electromagnètica com pot ser una senyal wifi. Repassarem en aquesta xerrada quines són les noves funcionalitats i nous materials que s’estan desenvolupant amb ones de spin amb inspiració en el cervell humà.

ÀREA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
«El perill de les pandèmies»

Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
del 18 al 20 d’agost

Amb motiu del centenari de la grip espanyola i el cinquè aniversari de l’ebola, tractarem del perill de les pandèmies al segle XXI. Com a societat hem d’estar mentalitzats de què suposa aquest perill, en un moment de gran mobilitat demogràfica entre continents i podem parlar de malalties infeccioses emergents com ara les febres hemorràgiques, els virus zika, chikungunya, ebola o dengue. Quines precaucions cal que prenguem? Quins protocols sanitaris hi ha previstos davant de la declaració d’una pandèmia? Estem preparats per a detectar-ne la manifestació?

dia 18

Cent anys de la «grip espanyola» i cinc anys de l’ebola
pel Dr. RICARD GUERRERO (president de la Fundació Alsina i Bofill i director acadèmic del Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea)
de les 9 a les 10

Més de cent anys de congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. Una lluita continuada contra el desinterès i la comoditat
pel Dr. Ricard GUERRERO (president de la Fundació Alsina i Bofill i director acadèmic del Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea)
de les 10 a les 11

Un sistema de salut proper, just i per a tothom
per ALBA VERGÉS (consellera de salut, Generalitat de Catalunya)
de les 11 a les 12

dia 19

El primer Congrés de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia el 9 de juny de 2019
per la Dra. MERITXELL ARENAS (directora d’oncologia radioteràpica de l’Hospital de Reus i presidenta de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia)
de les 9 a les 10

Estat actual de la lluita contra el càncer
per la Dra. MERITXELL ARENAS (directora d’oncologia radioteràpica de l’Hospital de Reus i presidenta de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia)
de les 10 a les 11

La seguretat del pacient i l’error mèdic
pel Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE (director del Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona)
de les 11 a les 12

dia 20

Recerca clínica de qualitat per a informar de les decisions terapèutiques en salut: reptes i perspectives
pel Dr. XAVIER BONFILL (director del Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona, i del Centre Cochrane Iberoamericà, UAB)
de les 9 a les 10

Gent gran jove: un nou repte en salut
per la Dra. ROSA M. SOLÀ i ALBERICH (directora del Servei de Medicina Interna, Universitat Rovira i Virgili)
de les 10 a les 11

El mal d’esquena és un pas obligat de la vellesa?
per la Dra. NÚRIA SELGA i JORBA (metgessa, cap clínica de la unitat de raquis de l’Hospital Althaia, Manresa)
de les 11 a les 12

ÀREA D'ECONOMIA
«Cap on va l'economia?»

Coordinador: Dr. ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (Universitat de Barcelona)
del 21 al 24 d’agost

Fa vint anys de l'euro i trenta de la caiguda del mur de Berlín amb l’economia de mercat i Occident guanyant la lluita econòmica. Amb el creixement dels països emergents des del 2000 fins al 2019, els blocs occidentals perden protagonisme i el món anglosaxó es tanca. Vivim en un món VICA (volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat) on la nova revolució industrial ja altera les coordenades mentals i laborals. El curs cerca reflexionar sobre el món que ens arriba, quin paper hi tenen els Països Catalans, la UE i Occident i aprendre com funciona l’economia avui, des d’una vessant macro, micro i internacional.

dia 21

Cap on va l’economia?
per MONTSE CRESPÍ i VALLBONA (Universitat de Barcelona)
de 9 a dos quarts d'11 del matí
per JORDI FRANCH i PARELLA (UManresa - Universitat de Vic - UCC)
de dos quarts d'11 a 12 del migdia

dia 22

Economia crític a i globalització
per JORDI BUSQUET i DURAN (Universitat Ramon Llull)
de 9 a 12 del migdia

dia 23

Com funciona l’economia avui?
per JOSEP AINAUD i ESCUDERO (Universitat de Barcelona)
de 9 a 12 del migdia

dia 24

Sense projecte econòmic no hi ha projecte social. Anàlisi de cas
per MANEL PLANA i FERRAN (Universitat de Lleida)
de 9 a 12 del migdia

ÀREA DE DRET
«Els drets fonamentals: conceptualització jurídica i implicacions actuals»

Coordinadora: Dra. EVA PONS i PARERA (Universitat de Barcelona)
del 21 al 24 d’agost

El reconeixement i la garantia dels drets fonamentals és el resultat de lluites històriques de signe emancipador. Malgrat els avenços en el reconeixement jurídic formal dels drets, els processos polítics recents—tant a Catalunya com en l’àmbit europeu i estatal—han tornat a posar en primer pla la qüestió de la defensa dels drets fonamentals, entesos alhora com a projecció de la dignitat humana i com a condició per a l’expressió col·lectiva d’una ciutadania democràtica. El curs de dret proposa, a mode de brúixola per a orientar-se entre les narratives en conflicte, retornar als conceptes bàsics dels drets fonamentals i comprendre’n les implicacions actuals i futures.

dia 21

Democràcia i drets fonamentals
per JOSEP M. VILAJOSANA (catedràtic de filosofia del dret a la Universitat Pompeu Fabra)
de les 9 a dos quarts d’11

Dret de reunió i manifestació
per JOSEP PAGÈS (professor de dret constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 22

La llibertat d’expressió
per JOSEP CRUANYES (advocat)
de les 9 a dos quarts d’11

Els drets de participació política
per EVA PONS (Universitat de Barcelona)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 23

El dret a la tutela judicial efectiva, en la perspectiva europea
per GONZALO BOYE (advocat)
de les 9 a dos quarts d’11

Les Nacions Unides i els processos d'autodeterminació democràtics
per NEUS TORBISCO-CASALS (professora de filosofia del dret a la UPF)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 24

Debat sobre l’estat actual dels drets civils, polítics i socials
per NÚRIA GARRIDO (advocada, presidenta de l’Associació Justícia i Democràcia), JORDI DOMINGO (advocat) i RAMON SETÓ (advocat, membre de DRETS)
de les 9 a les 12

ÀREA DE PENSAMENT
«Nació i Estat»

Coordinadors: Dr. JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Universitat de Barcelona) i Dr. XAVIER SERRA i LABRADO (Societat de Filosofia del País Valencià)
del 21 al 24 d’agost, de les 9 a les 12

La discussió sobre la naturalesa de la nació i de l’Estat i les seves relacions entretingué prou els pensadors catalans del segle passat. A part de les postures polítiques, més «de dretes» o «d’esquerres», anaren guanyant pes sobretot les posicions que feien de Catalunya una «singularitat», un «exemple», un «model» o un «laboratori» que resoldria definitivament un «problema polític», problema que no era pas el de la sobirania i la llibertat pròpies, sinó el «problema hispànic», el «problema polític modern», «l’Europa dels pobles», «la relació del catolicisme amb el poder», «l’emancipació colonial», «l’autodeterminació de les nacions en el marc de la Internacional obrera» o «la crisi de la Unió Europea»… Ras i curt: més fugir d’estudi i donar lliçons a Espanya i al món sencer que no pas encarar-se amb el fet i les raons de la pròpia manca de llibertat i de sobirania. Des d’avui estant, no és sobrera una mirada a algunes interessants o interessades aportacions que encara s’aprofiten per a justificar tant renúncies com aspiracions.

ÀREA D'HISTÒRIA

Coordinador: Dr. ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona)

«Del Sometent als Mossos d'Esquadra: policia i ordre públic a la història de Catalunya»
del 18 al 21 d'agost

Com s’ha organitzat la defensa d’allò que avui en diem ordre públic a Catalunya? L’estudi de les diverses formes de control de la societat i de les formes de delinqüència i dissidència social diuen molt sobre l’organització d’una societat, el seu sistema legal i també ideològic. Per això, farem una repassada a la seva evolució des de l’edat mitjana fins al dia d’avui, quan la policia és discutida i qüestionada.

dia 18

De la Pau i Treva al sometent medieval
per MARIA SOLER (UB)
de les 9 a les 10

El control de l’ordre públic a la Catalunya dels Àustria: pluralitat i ineficiència?
per ÀNGEL CASALS (UB)
de les 10 a les 11

Debat
Moderat per AGUSTÍ ALCOBERRO (UB)
de les 11 a les 12

La Guerra de la Quàdruple Aliança i la fundació dels Mossos d’Esquadra
per DAVID HIDALGO (Grup del Servei Històric del Cos de Mossos d'Esquadra)
de les 3 a les 4

Els Mossos d’Esquadra i l’absolutisme borbònic
per AGUSTÍ ALCOBERRO (UB)
de les 5 a les 6

Debat
Moderat per ÀNGEL CASALS (UB)

dia 19

Els Mossos d’Esquadra al segle XIX fins la seva dissolució
per FÈLIX GONZÀLEZ i FRAILE (Grup del Servei Històric del Cos de Mossos d’Esquadra)
de les 9 a les 10

Forces estatals de l’ordre públic al segle XIX
per JORDI FIGUEROLA (Universitat Autònoma de Barcelona)
de les 10 a les 11

Debat
Moderat per JAUME BOSCH
de les 11 a les 12

dia 20

Manuel Brabo Portillo: els inicis de la policia i un comissari singular
per JOSEP PICH (Universitat Pompeu Fabra)
de les 9 a les 10

L’ordre públic durant la II República
per GIOVANNI C. CATTINI (UB)
de les 10 a les 11

Debat
Moderat per JORDI FIGUEROLA (UAB)
de les 11 a les 12

dia 21

Policia i repressió franquista
per MANUEL RISQUES (UB)
de les 9 a les 10

De la recuperació dels Mossos d’Esquadra com a policia autonòmica al nomenament del major Josep Lluís Trapero
per JAUME BOSCH (autor de La nostra policia, 2018)
de les 10 a les 11

Els atemptats del 17 d’agost i el 1r d’octubre del 2017: dues visions confrontades de la seguretat
per JAUME BOSCH
de les 11 a les 12

Un model policial per a Catalunya
amb JAUME BOSCH i QUICO SALLÉS (El Món)
de les 3 a les 5

«Postguerres (1652-1939)»

Coordinador: Dr. ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona)
del 22 al 24 d'agost

Dins dels Països Catalans—i podríem dir Europa—, el Principat ha estat el territori que més conflictes bèl·lics ha viscut al llarg de la seva història: guerres civils, d’ocupació, de separació… Tenim estudis sobre totes elles, però no sobre les seves conseqüències. La postguerra del 1939 disposa de més informació que les altres, però la seva comparació i comprensió poden donar-nos claus explicatives noves sobre l’evolució històrica del país.

dia 22

La postguerra que era la guerra: després de la Guerra dels Segadors (1652-1665)
per ÀNGEL CASALS (UB)
de les 9 a les 10

Les conseqüències de la Guerra de Successió
per AGUSTÍ ALCOBERRO (UB)
de les 10 a les 11

Debat
Moderat per JOSEP PICH (Universitat Pompeu Fabra)
de les 11 a les 12

dia 23

La dura postguerra del Francès i l'agonia de l'Antic Règim (1814-1833)
per ÀNGEL CASALS (UB)
de les 9 a les 10

L’impacte de la Guerra de Cuba a la Catalunya política
per JOSEP PICH (UPF)
de les 10 a les 11

Debat
Moderat per ÀNGEL CASALS (UB)
de les 11 a les 12

dia 24

Una frontera impenetrable? La fortificació de la zona fronterera durant el primer franquisme
per ENRIC PUJOL (Universitat Autònoma de Barcelona)
de les 9 a les 10

Una panoràmica de la Catalunya de la fi de la Guerra Civil
per CARLES SANTACANA (UB)
de les 10 a les 11

Debat
Moderat per ÀNGEL CASALS (UB)
de les 11 a les 12

ÀREA DE LLENGUA
«L'evolució de les normes i les actituds lingüístiques»

Coordinador: Dr. GABRIEL BIBILONI i CANYELLES (Universitat de les Illes Balears)
del 21 al 24 d’agost

Enguany l’àrea de Llengua de la Universitat Catalana d’Estiu estarà dedicada a l’evolució de la llengua catalana en temps recents. D’una banda analitzarem l’evolució de les normes lingüístiques (gramàtica, lèxic, models de llengua) i d’altra banda l’evolució de les actituds lingüístiques dels parlants, posant una atenció especial en la relació entre la realitat sociolingüística i les actituds lingüístiques.

Tecnologies per a l’estudi de l’evolució de les normes i les actituds lingüístiques
per LLUÍS DE YZAGUIRRE (Universitat Pompeu Fabra)
del 21 al 24, de les 9 a les 10

1. Presentació del motor de cerca de les Obres Completes de Pompeu Fabra amb especial atenció a la variabilitat gràfica derivada de les diferents etapes del model fabrià.
2. Presentació d’altres recursos de l’IEC (corpus textual, embrió de corpus oral, diccionaris diversos…).
3. Eines personals per a l’estudi de l’oral (Audacity, Praat i ELAN).
4. Tècniques d’interrogació de corpus basades en expressions regulars (REGEX).

L’evolució de les normes lingüístiques en temps recents
per GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
del 22 al 24, de les 10 a les 11

1. Ortografia: els canvis ortogràfics establits a partir del 1995.
2. Gramàtica: evolució de la normativa gramatical segons les gramàtiques de l’IEC.
3. Lèxic: els nous mots incorporats al diccionari de l’Institut.

Evolució de les actituds lingüístiques als Països Catalans
per BERNAT JOAN (Universitat de les Illes Balears)
del 22 al 24, de les 11 a les 12

1. Concepte d’actitud. Què entenem per actituds lingüístiques.
2. Eines per a mesurar les actituds lingüístiques: enquestes, escales numèriques, escales de Thurstone…
3. Relació entre situació sociolingüística i actituds lingüístiques. L’evolució de la dinàmica sociolingüística en relació amb les actituds.
4. Previsible evolució de les actituds lingüístiques al domini lingüístic català.

Un marc per a l’ensenyament de les llengües vives
(el projecte plurilingüe de l’Escola Catalana)
per CARME RIDER (Societat Catalana de Pedagogia, IEC) i MARTÍ TEIXIDÓ (Societat Catalana de Pedagogia, IEC)
dia 21, de les 10 a les 12

Les noves realitats sociolingüístiques requereixen plantejaments actualitzats i un model d’ensenyament que afavoreixi les actituds i les competències que cal desenvolupar en infants i adolescents. D’altra banda, cal despolititzar el debat sobre la llengua i situar-lo en el terreny científic.
La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, desenvolupa una recerca que té per finalitat capacitar els equips docents per a la construcció d’un projecte plurilingüe que parteixi de la llengua del territori com a llengua comuna, tingui en consideració les llengües dels alumnes i projecti l’aprenentatge de les llengües transnacionals. S’adopta la intercomprensió com a mètode, aprenent les llengües de manera interrelacionada i superant la confrontació horària entre elles. En la intervenció es presentaran les finalitats de la recerca, els instruments pedagògics i materials de referència aportats, l’abast de la implementació i les evidències científiques recollides.

ÀREA DE LITERATURA

Coordinador: Dr. JOAN SANTANACH i SUÑOL (Universitat de Barcelona)

«Lectures i interpretacions dels clàssics medievals, II»
del 18 al 20 d'agost

Des que, a mitjan segle xix, es va iniciar un programa de recuperació d’autors i obres catalanes medievals, la visió que se n’ha ofert ha evolucionat substancialment, gràcies a nous coneixements i canvis en les interpretacions. El curs proposa constatar aquesta evolució, alhora que es farà èmfasi en les interpretacions més actuals, d’acord amb la nova i recent Història de la literatura catalana. Després d’una primera edició dedicada a autors com Jaume I, Bernat Desclot, Bernat Metge, Ausiàs March, Joan Roís de Corella o Joanot Martorell, enguany hi parlarem de Cerverí de Girona, Ramon Muntaner, Pere ‘el Cerimoniós’, Jordi de Sant Jordi i el Curial e Güelfa.

dia 18

La tradició trobadoresca a la Corona d’Aragó
per JOAN SANTANACH i SUÑOL (Universitat de Barcelona)
de 9 a dos quarts d'11

Cerverí de Girona, al servei de la Corona
per JOAN SANTANACH i SUÑOL (Universitat de Barcelona)
de dos quarts d'11 a les 12

dia 19

La Crònica de Ramon Muntaner
per JOAN SANTANACH i SUÑOL (Universitat de Barcelona)
de 9 a dos quarts d'11

Pere III 'el Cerimoniós' i la seva Crònica
per JOAN SANTANACH i SUÑOL (Universitat de Barcelona)
de dos quarts d'11 a les 12

dia 20

El revival trobadoresc de Jordi de Sant Jordi
per JOAN SANTANACH i SUÑOL (Universitat de Barcelona)
de 9 a dos quarts d'11

Els enigmes del Curial e Güelfa
per JOAN SANTANACH i SUÑOL (Universitat de Barcelona)
de dos quarts d'11 a les 12

«Transmedialitat. De l'edat mitjana al segle XXI: la transmissió i interpretació de la lírica medieval (text i música)»
del 21 al 24 d'agost

Aquest curs proposa una reflexió sobre la transmissió i la recepció de la literatura i música medieval a la societat contemporània. Al llarg de les sessions s’abordarà des de diferents perspectives quin és l’impacte de la literatura medieval de tradició oral (amb música) en els sistemes actuals de transmissió de la informació inscrits en el món digital 2.0 i la seva recepció.

Transmissió i apropiació de la literatura oral medieval avui en dia
per ANTONI ROSSELL (coordinador de l’Arxiu Occità, Institut d’Estudis Medievals, Universitat Autònoma de Barcelona) i ADRIANA CAMPRUBÍ (Arxiu Occità, Institut d’Estudis Medievals, UAB)
dia 21, de dos quarts d’11 a les 12

Seguint el concepte d’«estratègia transmediàtica», segons el qual la literatura medieval només pot ser entesa pel públic actual si s’utilitzen les eines i els formats de transmissió adequats per a la nostra societat, reflexionarem sobre quin paper té el públic a l’hora d’apropiar-se i transmetre els diferents materials medievals.

Interpretació de la música medieval. Punts de vista i metodologia
per ANTONI ROSSELL (UAB) i ADRIANA CAMPRUBÍ (UAB)
dia 22, de dos quarts d’11 a les 12

Existeix una única manera correcta d’interpretar la música medieval? Aquesta sessió estarà dedicada a veure quins són els sistemes performatius contemporanis que permeten aproximar-nos i entendre l’obra medieval.

La contemporaneïtat de la música medieval
per ANTONI ROSSELL (UAB) i ADRIANA CAMPRUBÍ (UAB)
dia 23, de dos quarts d’11 a les 12

El concepte ‘contemporaneïtat’ en la interpretació i l’assimilació de la música medieval està vinculat a la capacitat de transmetre i desxifrar els codis del món medieval. Quines estratègies mediàtiques s’han de seguir per a aconseguir aquest objectiu?

Assimilació dels repertoris medievals: cinema, música i literatura
per ANTONI ROSSELL (UAB) i ADRIANA CAMPRUBÍ (UAB)
dia 24, de dos quarts d’11 a les 12

L’edat mitjana és des de fa anys terreny d’adob per al cinema, la literatura i la música. Aquesta sessió proposa un recorregut per un seguit propostes audiovisuals que han reinterpretat les imatges i els sons de l’edat mitjana. Veurem, també, quins criteris comercials imperen en el mercat audiovisual a l’hora de fer front a la «medievalitat».

ÀREA D'HISTÒRIA DE L'ART
«La tradició classica en les avantguardes dels Països Catalans»

Coordinador: Dr. ÀLEX VILLAR i TORRES (Universitat de València)
del 18 al 20 d’agost

Aquest curs aborda la tensió entre tradició i avantguarda en la configuració dels nous llenguatges de l’art en els Països Catalans, centrant-nos en aquesta ocasió en casos d’estudi al País Valencià. Investigadors i comissaris d’exposicions es donen cita a Prada per a reflexionar sobre el cas d’artistes com Manolo Boix, Rafael Armengol, Antoni Miró i Equip Crònica, referents de l’art contemporani i la identitat pròpia a partir de pop-art. A més, estudiem la perspectiva de gènere en els pensionats de les Beques des del 1880 fins al 1960 i l’arquitectura entre el classicisme i els noves formes als Països Catalans.

dia 18

La recuperació cultural al País Valencià: del pop-art a la descoberta nacional
per VICENT JOSEP ESCARTÍ (catedràtic en filologia catalana a la Universitat de València) i GUILLEM CHISMOL (Universitat de València)
de les 9 a dos quarts d’11

Manolo Boix: art, literatura clàssica catalana i identitat
per VICENT JOSEP ESCARTÍ (catedràtic en filologia catalana a la Universitat de València) i GUILLEM CHISMOL (Universitat de València)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 19

Rafael Armengol: classicisme, avantguarda i color
per ÀLEX VILLAR (Universitat de València)
de les 9 a dos quarts d’11

1929-1986. Influxos de la tradició i el classicisme en l’arquitectura moderna (i postmoderna) al nostre entorn (I)
per SANTIAGO PASTOR i VILA (Universitat Politècnica de València)
de dos quarts d’11 a les 12

Des de la construcció del pavelló alemany dissenyat per Mies van der Rohe per a Barcelona, un any després de la primera visita de Le Corbusier a MAD/BCN, fins al moment de la seua reconstrucció passa més de mig segle. Aquests quasi seixanta anys comprenen l’horror de la guerra civil i la dictadura franquista; però també períodes històrics fonamentals en la modernització cultural del país (la segona república, la transició i les primeres legislatures democràtiques). Al camp de l’arquitectura, deixant al marge el conflicte bèl·lic i la dècada posterior, hi va haver nombroses dinàmiques de caire avantguardista. Tot i això, s'hi pot detectar en moltes d’elles (siguen modernes o postmodernes) el pes de la tradició constructiva pròpia del mediterrani (també va passar molt clarament a Itàlia) i certes connotacions clàssiques. Doncs bé, propose fer un recorregut per cinquanta obres cabdals identificant aquestes dues situacions.

dia 20

Equip Crònica. Reinterpretació pop de la tradició i crònica de la realitat
per ÀLEX VILLAR (Universitat de València)
de les 9 a dos quarts d’11

1929-1986. Influxos de la tradició i el classicisme en l’arquitectura moderna (i postmoderna) al nostre entorn (II)
per SANTIAGO PASTOR i VILA (Universitat Politècnica de València)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 21

La tradició clàssica en l’obra d’Antoni Miró
per ENRIC OLIVARES (Universitat de València)
de les 9 a dos quarts d’11

Tradició i avantguarda: trencant estereotips de gènere en els pensionats de la Diputació de València (1880-1960)
per ESTER ALBA (Universitat de València)
de dos quarts d’11 a les 12

ÀREA DE MÚSICA
«Música i exilis. Pervivència, resistència i identitat en la creació musical»

Coordinador: Dr. JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 21 al 24 d’agost

Els músics de diferents cultures han donat respostes relacionables als conflictes i situacions anàlogues. Els contextos d’opressió, revolta o exili, han generat respostes en les arts que poden tenir uns trets relacionables encara que provinguin de diversos contextos socioculturals: posicionaments explícits amb creacions dirigides a actituds de resposta o exilis interiors com també exteriors. El cas català no n’és pas una excepció.

dia 21

Les cançons d’ahir: músics i compositors catalans durant la diàspora republicana
per JOAQUIM RABASEDA (Escola Superior de Música de Catalunya)
de les 9 a les 12
Per a la comunitat catalana, l’experiència de l’exili amplià i transformà el significat d’algunes cançons, ja fossin tradicionals o d’autor, com El cant dels ocells o L’emigrant. L’evocació del país deixat a corre-cuita es vinculava amb l’enyorança d’una època viscuda i superada, una etapa biogràfica tancada en el record. L’estudi de les composicions escrites per Pau Casals, Robert Gerhard, Jaume Pahissa i Baltasar Samper durant les dècades de 1940 i 1950 ens permet avaluar l’impacte emocional del desarrelament i de l’oposició política vinculats al seu exili, a partir d’uns episodis concrets ocorreguts a Buenos Aires, Cambridge, Ciutat de Mèxic i Prada (el Conflent).

dia 22

L’exili de Pau Casals a Prada
per RAMON GUAL i CASALS (Terra Nostra)
de les 9 a les 10

Prada, al Conflent, es convertí primer en el refugi, després en un centre de referència per a la catalanitat i la resistència catalanista i antifranquista. En molt bona mesura, el catalitzador d’aquest nucli fou Pau Casals, que, per actitud i accions, esperonà i contribuí a mantenir el testimoni de Catalunya i la llibertat al món.
La sessió girarà entorn de l’estada de Pau Casals a Prada, els contactes amb la vida intel·lectual, política i també quotidiana que la seva figura projectà.

Exili i creació. La protecció de la propietat intel·lectual dels músics, I
per ANTON VERDENY i FORT (Universidad C.J. Cela) i MARIA L. TORRENTS (Universidad C.J. Cela)
de les 10 a les 11

El curs interrelacionarà els drets de compositors o intèrprets sobre la seva obra amb els drets humans i els seus sistemes de protecció; analitzarem el paper dels estats i, així mateix, els marcs europeu i internacional en relació als drets del músics que es veuen abocats a l’exili. Tanmateix, analitzarem tant els instruments de protecció internacional com les organitzacions implicades en la defensa dels drets dels creadors i desenvoluparem una visió sobre la situació actual de violació dels drets fonamentals en relació als músics i professionals afins.
Durant el curs compartirem una visió històrica dels drets morals i patrimonials en relació a la propietat intel·lectual en el món de la música i, així mateix, obrirem el debat sobre la situació actual i les perspectives de futur en relació als drets dels músics i quin paper hi tenen els estats, els organismes internacionals, el sistema de drets humans i les accions de la ciutadania.

Els exiliats del romanticisme, I
per JOSEP DOLCET (musicòleg)
de les 11 a les 12
Els trasbalsos napoleònics i, després, el govern despòtic de Ferran VII, provocaren l’exili de molts artistes i intel·lectuals d’arreu del regne d’Espanya. Entre ells trobem, amb motivacions no sempre coincidents, alguns del músics i compositors més valuosos dels Països Catalans. Tant l’afrancesat Ferran Sor com Ramon Carnicer o el valencià Melcior Gomis, aquests dos compromesos amb les tendències liberals, s’hagueren d’establir a París i a Londres durant més o menys temps. Ben altrament, el mestre de capella Francesc Andreví anà a exercir el càrrec a la catedral de Bordeus, exiliat per les seves conviccions carlistes.

dia 23

Els exilis del jazz. Músics nord-americans a Europa a la recerca dels drets civils, I
per JAUME CARBONELL i GUBERNA (UB)
de les 9 a les 10

Les lleis de segregació i discriminació racial als Estats Units, conegudes com a Lleis Jim Crow, marcaren la societat nord-americana des del darrer terç del segle xix fins ben entrats els anys seixanta del segle xx, després de la promulgació de l’Acta dels Drets Civils el 1964. Durant tot aquest període, hi hagué diversos els músics que optaren per deixar els EUA i treballar a Europa, on es podien sentir més lliures i podien ser socialment reconeguts. El curs pretén fer una mirada vers la trajectòria i la producció de músics com Sidney Bechet, Josephine Baker, Kenny Clarke, Don Byas, Nina Simone, entre altres, que passaren una bona part de la vida en ciutats europees.

Exili i creació. La protecció de la propietat intel·lectual dels músics, II
per ANTON VERDENY i FORT (Universidad C.J. Cela) i MARIA L. TORRENTS (Universidad C.J. Cela)
de les 10 a les 11

Els exiliats del romanticisme, II
per JOSEP DOLCET (musicòleg)
de les 11 a les 12

dia 24

Els exilis del jazz. Músics nord-americans a Europa a la recerca dels drets civils, II
per JAUME CARBONELL i GUBERNA (UB)
de les 9 a les 10

Exili i creació. La protecció de la propietat intel·lectual dels músics, III
per ANTON VERDENY i FORT (Universidad C.J. Cela) i MARIA L. TORRENTS (Universidad C.J. Cela)
de les 10 a les 11

Els exiliats del romanticisme, III
per JOSEP DOLCET (musicòleg)
de les 11 a les 12

ÀREA DE GÈNERE
«Pensament feminista: de la ciutat de les dames a la república de les dones»

Coordinadora: Dra. NÚRIA SARA MIRAS i BORONAT (Universitat de Barcelona)
del 18 al 20 d’agost

Els orígens del pensament feminista se solen situar al segle xviii; no obstant això, una de les seves obres pioneres data del segle xv: La ciutat de les dames (1405) de Christine de Pizan. Recordarem la base de les idees i el moviment feminista recuperant-ne figures clàssiques i introduint-ne de contemporànies.

dia 18

On són les dones? Metodologies per a una historiografia de les idees inclusiva
per NÚRIA SARA MIRAS (Universitat de Barcelona)
de les 9 a dos quarts d’11

Pioneres: Christine de Pizan, Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft
per NÚRIA SARA MIRAS (UB)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 19

Una dona no és, es fa. Simone de Beauvoir i Betty Friedan
per NÚRIA SARA MIRAS (UB)
de les 9 a dos quarts d’11

Un feminisme del 99 %? Angela Davis, Gloria Audre Lorde, Vandana Shiva
per NÚRIA SARA MIRAS (UB)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 20

Fight like a girl! Feminisme nòrdic i master suppression techniques. Taller
per SÒNIA ESTRADÉ (UB, Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues a Catalunya, Assemblea Feminista)
de les 9 a dos quarts d’11

ÀREA DE CIÈNCIA POLÍTICA
«Els partits polítics de Catalunya»

Coordinació: Dr. JOAQUIM COLOMINAS i FERRAN (professor de ciència política a la Universitat de Barcelona)
del 19 al 21 d'agost, de les 9 a les 12

Els partits polítics són una peça fonamental dels sistemes polítics democràtics: omplen de contingut el procés polític; fan funcionar les institucions polítiques; decideixen les regles de joc… Dos sistemes polítics amb les mateixes institucions poden funcionar molt diferentment amb sistemes de partits diferents.
L’objectiu d’aquest curs és conèixer millor els partits polítics de Catalunya, amb una mirada que combinarà la història política i la ciència política.
Els partits analitzats seran: Junts x Cat, PSC, ERC, C’s, ICV-Comuns, PP i CUP. Cada un dels diferents partits seguiran l’esquema següent: origen històric, ideologia, lideratges, geografia electoral, perfil sociològic dels seus electors.

Professor: Dr. Joaquim COLOMINAS i FERRAN (UB)

SEMINARIS D'INVESTIGACIÓ — UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

«La producció cultural a les Illes Balears en el temps present»
per ROSA MARIA CALAFAT i VILA i SEBASTIÀ SERRA i BUSQUETS
del 21 al 22 d'agost, de les 10 a les 12

1. Producció literària
2. Els estudis de ciències humanes
3. Les ciències socials
4. Patrimoni cultural i natural
5. El món editorial
6. Els mitjans de comunicació

«La gran cacera de bruixes a Catalunya, Rosselló, Cerdanya i Capcir: 1618-1622»
per ROBERT VINAS
dia 20, de 2/4 de 10 a 2/4 d'11

Bruixes i bruixots sempre han existit, són un fet de civilització i l'Església s'hi va mostrar molt de temps indulgent. Però a començament del segle XVII tingué lloc la més gran cacera de la història a les nostres terres. Més de mil dones acusades, més de tres-centes condemnades a ser penjades, perquè foren considerades la causa dels mals que afectaven el país en aquell moment. Finalment, van trobar defensors, però calgué la intervenció directa de la monarquia per a acabar amb les persecucions.

«Els nous nacionalismes a Europa. L'independentisme català»
per JOAN MIR (UIB)
dia 20, de 2/4 d'11 a 12

L’escocès Tom Nairn és dels pocs pensadors europeus actuals que tenen una visió positiva del nacionalisme. Provinent del marxisme, fonamenta el nacionalisme en un dels pilars de la idea d’Europa: la defensa de la diversitat.
L’independentisme català és una de les concrecions dels nacionalismes europeus, i , començant per Macià i acabant amb Carod-Rovira i Puigdemont, en veurem els grans trets.