52a UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

«Construir el país en llibertat»

Prada, del 16 al 23 d’agost del 2020


Programa de cursos

CURSOS DE LES ÀREES DE CONEIXEMENT



ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
«Risc ambiental: emergència climàtica i COVID 19»

Coordinador: Dr. MARTÍ BOADA i JUNCÀ (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 20 d’agost

CURS EN LÍNIA


Parlarem del risc ambiental que caracteritza el que alguns experts denominen ‘l’entrada a una nova era’. Farem els casos de la tempesta Glòria: Fluvià, Tordera, litoral, platges, Delta de l’Ebre. Inundacions del Francolí. Focs de bosc al País Valencià. A escala global farem l’augment de temperatura planetària i els grans incendis de sisena generació (inapagables). I hi haurem d’incorporar el tema de la COVID 19 i el medi, exemple de biodiversitat i pandèmies.

dia 17

El Delta de l’Ebre després del Glòria i l’efecte de la COVID 19 a la biodiversitat
per CARLES IBÀÑEZ (director del Programa d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, al Centre de Sant Carles de la Ràpita)
de les 9 a dos quarts d’11 del matí

Riscos ambientals: Canvi Climàtic planetari. Focs d’Austràlia
per PEP CANADELL (CSIRO Climate Science Centre, Austràlia)
de dos quarts d’11 a les 12 del migdia

dia 18

Emergència climàtica i pandèmia. Perspectiva oceanogràfica
per FRANZ PETERS (Institut de Ciències del Mar, CSIC)
de les 9 a dos quarts d’11 del matí

Relacions amb el clima: emergències climàtica i pandèmica
per TOMÀS MOLINA (cap de meteorologia de TV3)
de dos quarts d’11 a les 12 del migdia

dia 19

Confinament i noves formes d’observació de les aus. L’exemple del ConfiNATs (Natura des de casa)
per PONÇ FELIU (director del Consorci del Ter)
de les 9 a dos quarts d’11 del matí

La bioeconomia com a estratègia integradora de la lluita contra el Canvi Climàtic i el despoblament interior
per EDUARD ROJAS (Universitat Politècnica de València)
de dos quarts d’11 a les 12 del migdia

dia 20

Biodiversitat i pandèmies
per JORDI SERRA-COBO (Universitat de Barcelona)
de les 9 a dos quarts d’11 del matí

Situació forestal a les Illes. Focs i inundacions
per ORIOL DOMÈNECH (enginyer de forests, Conselleria de Medi Ambient i Territori, Govern de les Illes Balears)
de dos quarts d’11 a les 12 del migdia


ÀREA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
«Sostenibilitat i medi ambient. Planeta Terra»

Coordinadora: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Universitat Politècnica de Catalunya i Societat Catalana de Física)
del 21 al 23 d’agost

CURS EN LÍNIA


L’objectiu del curs és donar informació i la base científica per a comprendre i afrontar aquest problema de la nostra societat en diferents aspectes, que podem classificar en l’aire, l’aigua i els oceans, els materials sòlids, els sistemes vius.
L’aire: exposarem la influència del CO2 en la qualitat de l’aire en general i en les ciutats grans. L’aigua: els oceans i el cicle de l’aigua. L’ecologia dels sistemes vius i com preservar-ne el medi, el nostre medi.
En concret, tractarem de canvi climàtic i energia, de la problemàtica ambiental actual (contaminació, pèrdua de biodiversitat, destrucció d’hàbitats, espècies invasores, canvi climàtic, exhauriment de recursos per a l’ésser humà, pèrdua de serveis ambientals), del canvi necessari vers la sostenibilitat de l’ecosistema Terra (estratègies fonamentals) i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030.

  • dia 21

    Energia i canvi climàtic
    per FRANCESC CASTELLS (Universitat Rovira i Virgili)
    de les 9 a dos quarts d’11 del matí

    Nanomaterials: un desllorigador de la lluita contra el canvi climàtic
    per XAVIER OBRADORS (director de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona ICMAB, CSIC)
    de dos quarts d’11 a les 12 del migdia

    dia 22

    Situació actual del canvi climàtic. La qualitat de l’aire en les grans ciutats
    per JOSÉ M. BALDASANO (UPC i Barcelona Supercomputing Center)
    de les 9 a dos quarts d’11 del matí

    Canvi climàtic, ecologia i mitigació global: un repte sense precedents
    per JOFRE CARNICER (Universitat de Barcelona)
    de dos quarts d’11 a les 12 del migdia

    dia 23

    Desenvolupament sostenible, possible o utòpic?
    per JOANDOMÈNEC ROS (UB i Institut d’Estudis Catalans)
    de les 9 a dos quarts d’11 del matí

    Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS): una crida a l’acció davant l’emergència planetària
    per ARNAU QUERALT (director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya CADS, Generalitat de Catalunya)
    de dos quarts d’11 a les 12 del migdia


ÀREA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
«COVID 19»

Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 17 d’agost

CURS EN LÍNIA


ÀREA DE DRET
«Cultures jurídiques i democràcia»

Coordinadora: Dra. EVA PONS i PARERA (Universitat de Barcelona)
del 20 al 23 d’agost

CURS EN LÍNIA


Darrerament la ciutadania observa la divergència entre decisions jurídiques internes de l’Estat espanyol i la resposta jurídica que donen d’altres estats o òrgans de la Unió Europea i el Consell d’Europa a qüestions que afecten aspectes centrals de l’Estat democràtic de dret: el respecte i la interpretació dels drets fonamentals, l’autonomia parlamentària, la independència judicial, el paper de la justícia constitucional o les demandes de participació de la ciutadania en la presa de decisions sobre el seu futur polític. Davant d’aquestes decisions jurídiques, sovint contraposades, en el curs de dret d’aquesta edició de l’UCE ens demanarem sobre les diferències entre les cultures jurídiques que les sustenten i reflexionarem sobre els elements teòrics i de dret comparat que permeten avançar en la construcció del sistema democràtic.

dia 20

Argumentació jurídica i drets fonamentals (a propòsit de la sentència del Tribunal Suprem del procés)
per JOSEP M. VILAJOSANA (Universitat Pompeu Fabra)
de les 9 a dos quarts d’11

La justícia europea: qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i garantia dels drets pel Tribunal Europeu dels Drets Humans
per MIRENTXU JORDANA (Universitat de Girona)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 21

Independència del poder judicial vs. Lawfare
per XAVIER GONZÀLEZ DE RIVERA (magistrat, Àgora Judicial)
de les 9 a dos quarts d’11

Estat de dret / rule of law i principi democràtic
per EVA PONS (Universitat de Barcelona)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 22

Descentralització política i estat d’alarma
per ANDRÉS BOIX I PALOP (Universitat de València)
de les 9 a dos quarts d’11

Llibertats d’expressió i de reunió, entre la deriva autoritària i l’estat d’alarma
per JOSEP PAGÈS (Universitat de Barcelona)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 23

El dret penal, en perspectiva democràtica
per ANTONI LLABRÉS (Universitat de les Illes Balears)
de les 9 a dos quarts d’11

El dret d’autodeterminació i de secessió: panorama filosòfic i polític
per PAU BOSSACOMA (Universitat Pompeu Fabra)
de dos quarts d’11 a les 12


ÀREA DE PENSAMENT
«Filosofia de l’orientació»

Coordinadors: Dr. JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Universitat de Barcelona) i Dr. XAVIER SERRA i LABRADO (Societat de Filosofia del País Valencià)
dia 19 d’agost

CURS EN LÍNIA


Tota situació, sigui normal o crítica, victoriosa o fracassada, reclama una orientació. Allò que se suposaria que es té «perquè sí» (el saber on som, d’on venim, on anem) resulta que tampoc no és una mera construcció, com si poguéssim disposar a voluntat dels eixos de coordenades amb què dibuixem llocs i espais. Aquest curs pretén posar el focus precisament en què és, pròpiament, orientar-se des d’una perspectiva fenomenològica i a partir d’exemples d’història de la filosofia, de la política, de la cultura i de la ciència.

Professors: JOAN GONZÀLEZ GUARDIOLA (Universitat de les Illes Balears) i JOSEP MONSERRAT (UB)


ÀREA DE PENSAMENT
«Repensar Catalunya després de la derrota del 1939»

Coordinadors: Dr. JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Universitat de Barcelona) i Dr. XAVIER SERRA i LABRADO (Societat de Filosofia del País Valencià)
del 20 al 23 d'agost

CURS EN LÍNIA


Fer de les derrotes ocasions propícies per a la reflexió crítica i per a formular propostes de represa, no és cosa estranya en la història moderna i recent de Catalunya. En aquest curs analitzarem com es va tractar en algunes revistes del penúltim exili la qüestió de la derrota en la Guerra Civil, com es van reorganitzar els grups catalanistes a dins i a fora de l’estat espanyol, quines dissensions van aparèixer entre ells, quins objectius es marcaren, quins obstacles es trobaren al davant i quines propostes de solució trobaren per a encarar una vegada més el procés d’alliberament nacional.

dia 20

Els Quaderns d’exili
de 9 a 12 del migdia

dia 21

Joan Fuster i els exiliats catalans de Mèxic
de 9 a 12 del migdia

dia 22

La represa editorial: edicions a l’exili i edicions sota la censura franquista
de 9 a 12 del migdia

dia 23

Joan Comorera i Rodolf Llorens: la nació o el partit
de 9 a 12 del migdia

Professors: JOAN CUSCÓ (UB), JOSEP MONSERRAT (UB), XAVIER SERRA (Societat de Filosofia del País Valencià)


ÀREA D'HISTÒRIA
«Discursos i ideologia en l’enfrontament català amb el poder»

Coordinador: Dr. ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona)
del 17 al 23 d'agost

CURS EN LÍNIA


Al llarg de la història diverses vegades les institucions catalanes i els seus dirigents han hagut de confrontar-se amb el poder de l’Estat, fos aquest el dels monarques de la Corona d’Aragó, fos l’Estat espanyol. I aquests xocs sempre han tingut un fons ideològic i teòric que ha estat la saba que ha alimentat l’arbre del catalanisme i el nacionalisme. Aquest curs pretén fer una repassada dels moments clau en què han cristal·litzat de manera més explícita les diverses alternatives de país fins al 2010.

dia 17

La formulació del pactisme: institucions i monarquia
per ALBERT CASSANYES (Universitat de Lleida)
de les 9 a les 10

El plantejament constitucional i el conflicte els anys 1461-62
per ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona)
de les 10 a les 11

Debat
moderat per VÍCTOR JURADO (Universitat de Barcelona)
de les 11 a les 12

dia 18

La primera gran crisi entre Catalunya i la Monarquia Hispànica: l’afer Granollacs
per VÍCTOR JURADO (Universitat de Barcelona)
de les 9 a les 10

Les bases ideològiques del 1640
per DAVID FERRÉ (Universitat Autònoma de Barcelona)
de les 10 a les 11

Debat
moderat per ALBERT CASSANYES (Universitat de Lleida)
de les 11 a les 12

dia 19

El plantejament constitucional català entre 1701-1705
per JOSEP CAPDEFERRO (Universitat Pompeu Fabra)
de les 9 a les 10

Austriacisme versus despotisme borbònic?
per ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona)
de les 10 a les 11

Debat
moderat per JOSEP PICH (Universitat Pompeu Fabra)
de les 11 a les 12

dia 20

Les bullangues i la política catalana
per NÚRIA MIQUEL (Universitat de Barcelona)
de les 9 a les 10

Les posicions republicanes catalanes en la Primera República
per JOSEP PICH (Universitat Pompeu Fabra)
de les 10 a les 11

Debat
moderat per JOSEP GRAU (Universitat Oberta de Catalunya)
de les 11 a les 12

dia 21

El primer catalanisme: el plantejament del Memorial de Greuges (1885) i les Bases de Manresa (1892)
per GIOVANNI CATTINI (Universitat de Barcelona)
de les 9 a les 10

L'altre procés. L'Estat davant el catalanisme (1901-1931)
per JOSEP GRAU (Universitat Oberta de Catalunya)
de les 10 a les 11

Debat
moderat per NÚRIA MIQUEL (Universitat de Barcelona)
de les 11 a les 12

dia 22

Les bases de la relació Catalunya-Espanya durant la Segona República
per TERESA ABELLÓ (Universitat de Barcelona)
de les 9 a les 10

Respostes catalanes durant el franquisme
per CARLES SANTACANA (Universitat de Barcelona)
de les 10 a les 11

Debat
moderat per JAUME BOSCH (exdiputat del Parlament de Catalunya)
de les 11 a les 12

dia 23

Catalanisme i transició: el plantejament autonomista
per TONI RICO (doctor en història contemporània)
de les 9 a les 10

L’Estatut del 2006 com a nou intent de replantejar la relació Catalunya-Espanya
per JAUME BOSCH (exdiputat del Parlament de Catalunya)
de les 10 a les 11

Debat
moderat per GIOVANNI CATTINI (Universitat de Barcelona)
de les 11 a les 12


ÀREA DE LLENGUA
«Habilitats lingüístiques i comunicatives i multilingüisme a Europa»

Coordinador: Dr. GABRIEL BIBILONI i CANYELLES (Universitat de les Illes Balears)
del 20 al 23 d'agost

CURS EN LÍNIA


Enguany a l’àrea de llengua ens centrarem en les habilitats lingüístiques i comunicatives oferint un curs sobre tècniques de parlar en públic i un altre sobre la bona pronunciació catalana. D’altra banda, a la secció de sociolingüística abordarem el tema del multilingüisme a Europa i els organismes per a la seva defensa i promoció.

La bona pronunciació catalana
per GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
del 20 al 23, de les 9 a les 10 del matí

Com passa en totes les llengües, algun cop tenim dubtes sobre com s’ha de pronunciar un mot. Dinosaure o cromosoma van amb essa sorda o sonora? S’ha de dir Níssan o Nissan? La primera e de benestar és tancada o neutra? Però, a més a més, el català, com a llengua subordinada, està sotmès a una forta i creixent interferència de l’espanyol, que és lèxica, semàntica, sintàctica i també fonètica. Les noves generacions, sobretot de les grans ciutats, tenen una pronunciació força diferent de la dels seus avis, i aquesta diferència és en gran part conseqüència de la castellanització de la llengua oral.
En aquest curs veurem:
1) Deturpacions fonètiques fruit de la castellanització: ela bleda, ieisme, xava, etc.
2. Dubtes dels parlants sobre qüestions fonètiques al marge de la castellanització.
3. Qüestions dialectals en relació amb la pronunciació formal.

Cal una Agència Europea pel Multilingüisme?
per BERNAT JOAN i MARÍ (Universitat de les Illes Balears)
del 20 al 21, de les 10 a les 12 del migdia

1. El multilingüisme: una marca o un projecte real?
El marc de la política lingüística europea: llengües d’estat i llengües ‘minoritàries’. Llengües de primera i de segona divisió. Models de política lingüística entre els estats de la Unió Europea.
2. Al voltant de la carta europea de les llengües regionals o minoritàries
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per una mort dolça o per defensar les minories? Tenen més possibilitats de supervivència les llengües minoritzades/minoritàries en entorns multilingües?
3. Les agències europees: característiques
Principals agències europees i seus. Funcions de les agències europees. Discussió al voltant de l’efectivitat de les diferents agències.
4. Una agència europea pel multilingüisme
Quina eina ens cal per gestionar la diversitat lingüística europea? Característiques que hauria de tenir una Agència Europea pel Multilingüisme. Possibles seus per a l’Agència. Cap a una nova política lingüística d’abast europeu.

Estratègies per a dominar el discurs oral
per SANDRA MONTSERRAT i BUENDIA (Universitat d’Alacant i Institut d’Estudis Catalans) i JOAN NAVE i FLUXÀ (Universitat d’Alacant)
del 22 al 23, de les 10 a les 12 del migdia

Hi ha moltes persones que viuen el fet d’haver de parlar en públic com una circumstància altament estressant. Les mans comencen a suar, el cor batega molt apressa, comencem a enganxar-nos i a quequejar. Res del que havíem planejat per a dir ix tal com volíem. Notem unes ganes irrefrenables de fugir. Experimentem el que, per a moltes persones, és una de les majors causes d’ansietat: parlar en públic.
L’oratòria o l’art d’expressar-se en públic de manera fluïda i persuasiva no és una activitat fàcil: no debades, va formar part dels estudis durant la Grècia clàssica i fins al Renaixement. Hi ha dos elements fonamentals que cal dominar: la por que genera enfrontar-se a l’auditori i les estratègies discursives. El jo i el text.
En aquest curs, d’una banda, coneixerem què és la por escènica amb l’objectiu d’afrontar-la. De l’altra, ens capbussarem en les claus discursives que ens permetran teixir un missatge eloqüent.
Objectius: 1) Conèixer les característiques fonamentals d’un bon comunicador o comunicadora. 2) Conèixer les conductes no controlades que s’activen a l’hora de començar una intervenció oral en públic (balanceig, sudoració, descontrol de la mirada, entonació d’alerta...). 3) Conèixer les estratègies mentals d’evitació que s’activen durant una intervenció oral en públic (error de l’endeví, catastrofització, sobregeneralització, etiquetatge...). 4) Aprendre a dominar les estratègies corporals i mentals per al control de l’estrès a l’hora de començar qualsevol intervenció oral en públic (exercicis psicofísics, escolta activa...). 5) Reflexionar sobre la importància del missatge respecte del jo expositiu. 6) Valorar el missatge com a protagonista d’una intervenció oral en públic. 7) Conèixer els elements discursius que contribueixen a elaborar un discurs clar i precís. 8) Valorar l’entonació com a element fonamental en la comunicació oral en públic. 9) Fer una exposició oral amb una aplicació correcta de les estratègies comunicatives relacionades amb la gestualitat i comunicació no verbal: domini de la veu, la mirada, etc. 10) Fer una exposició oral amb una correcta aplicació de les estratègies comunicatives relacionades amb la construcció del discurs: claredat, precisió i bona prosòdia entonació, ritme i accentuació).
Sessions: 1) Ens expressem més enllà de la por. 2) Tècniques per a controlar l’estrès: relaxació i escolta activa. 3) La comunicació humana des de l’ací i l’ara. 4) El cos significa i destorba. El discurs: la invenció que colpeja.


ÀREA DE LITERATURA

«Ni decadents ni mediocres: clàssics literaris catalans de l'època moderna»
Coordinador: Dr. JOAN SANTANACH i SUÑOL (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

CURS EN LÍNIA


La literatura produïda en llengua catalana durant els segles que van del xvi al primer terç del xix no ha gaudit de bona premsa. Sovint s’ha vinculat la pèrdua de capacitat política dels territoris de l’antiga corona catalanoaragonesa sota la monarquia hispànica amb una greu davallada quantitativa de la producció literària i, sobretot, de la creativitat dels autors. Estudis recents sobre aquest llarg període històric, en canvi, mostren que autors com Cristòfol Despuig, Joan Pujol, Pere Serafí, el rector de Vallfogona, Francesc Fontanella o Joan Ramis, per citar únicament els noms més destacats, no van ser de cap manera mers imitadors de la literatura escrita en altres llengües. Al contrari: estaven atents a les estètiques que s’imposaven aleshores arreu d’Europa, i en cap cas no van renunciar ni a la qualitat ni a l’ambició literàries.

dia 17

Una literatura decadent?
per JOAN SANTANACH (UB)
de les 9 a dos quarts d’11

Del Renaixement literari a la Contrareforma: una introducció
per PEP VALSALOBRE (Universitat de Girona)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 18

Despuig, Serafí, Pujol: els canvis esteticoideològics en la literatura del Cinccents
per PEP VALSALOBRE (UdG)
de les 9 a les 12

dia 19

Una època de renovació: Garcia, Fontanella i la poesia del barroc
per MARC SOGUES (UdG)
de les 9 a les 12

dia 20

Elements del pensament literari il·lustrat: raó, cànon, bon gust
per MARIA PAREDES (Institut Menorquí d’Estudis)
de les 9 a dos quarts d’11

La tragèdia neoclàssica: Joan Ramis
per MARIA PAREDES (IME)
de dos quarts d’11 a les 12


ÀREA D'HISTÒRIA DE L'ART
«Art i activisme cultural als segles XX i XXI»

Coordinador: Dr. ÀLEX VILLAR I TORRES (Universitat de València)
del 17 al 20 d'agost

CURS EN LÍNIA


L’art al llarg del segle xx ha fet un gir des de la representació de la realitat a la presència activa, i ha esdevingut un agent cultural més que provoca la lluita i el canvi. En aquest curs revisarem aspectes fonamentals com l’art i el compromís social, art i activisme des de la postmodernitat, i farem especial atenció a l’art feminista i contra la violència de gènere als Països Catalans.

dia 17

Presentació
per ÀLEX VILLAR (Universitat de València)
de les 9 a un quart de 10

Artivisme feminista a València i Catalunya dels noranta a l’actualitat. Cas d’estudi: Mau Monleón
per MERCÈ DOMÉNECH (Màster en Patrimoni Cultural, Departament Història de l’Art, UV) i ÀLEX VILLAR (UV)
d’un quart de 10 a dos quarts d’11

Or y Grana i les revistes feministes en català del temps del noucentisme
per MIREIA FREIXA (catedràtica d’història de l’art, Universitat de Barcelona)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 18

Cossos oberts i visions extremes: dones, art i feminisme
per IRENE BALLESTER (doctora en història de l’art i membre del Consell Valencià de Cultura)
de les 9 a dos quarts d’11

No sóc un virus!!
per LAIA MANONELLES I MONER (professora d’història de l’art, Universitat de Barcelona)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 19

Investigació i esfera pública en els projectes de La Virreina Centre de la Imatge
per VALENTÍN ROMA (escriptor i director de La Virreina Centre de la Imatge, Institut de Cultura de Barcelona)
de les 9 a dos quarts d’11

Projectes d’art públic i inclusió del Centre d’Art la Panera de Lleida
per CÈLIA DE DIEGO I THOMAS (directora del Centre d’Art la Panera i presidenta de
l’Associació Catalana de Crítics d’Art)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 20

Art, política i identitat cultural a l’art valencià dels seixanta i setanta
per ÀLEX VILLAR I TORRES (Universitat de València)
de les 9 a dos quarts d’11

Mirant Fuster: l’activisme d’Antoni Miró i Andreu Alfaro
per SANTIAGO PASTOR I VILA (Universitat Politècnica de València)
de dos quarts d’11 a les 12


ÀREA DE MÚSICA
«Els músics davant l'anhel, el desig i l'enyor de la llibertat»

Coordinador: Dr. JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 21 al 23 d'agost

CURS EN LÍNIA


Al llarg de la història de la humanitat, els ideals de llibertat i democràcia s’han plasmat sovint en manifestacions musicals espontànies, populars i anònimes. Però hi ha hagut molts músics que han fet d’aquest desig el centre de la seva producció artística. Mozart volia ser lliure, però qui millor va reflectir la recerca de la llibertat en la seva obra fou Beethoven. Altres músics sofriren persecució i exili per les seves idees, o per concebre la tasca creativa des de la dignitat.

La llibertat com a símbol d’identitat: la creació musical segons Robert Gerhard
per JOAQUIM RABASEDA (ESMUC)
del 21 al 23, de les 9 a les 10

Robert Gerhard va ser un dels compositors més inquiets del segle XX. Després d’estudiar a Munic i completar la formació musical amb Felip Pedrell, considerava que encara havia de continuar aprenent. I va entrar a formar part del cercle d’Arnold Schönberg, a Viena i a Berlín. Hi va estar entre el 1923 i el 1929, any en què va tornar a Barcelona. Des de llavors, va trobar en les músiques de tradició oral un camí de llibertat, que li va permetre deixar enrere els patrons clàssics i els nacionalistes de principis del segle XX i, alhora, superar un cert dogmatisme de les avantguardes. Amb la guerra i l’exili, el desig de llibertat creativa va esdevenir tot un símbol d’identitat.

Beethoven: la música com a llibertat
per JOAN CUSCÓ (Universitat de Barcelona)
del 21 al 23, de les 10 a les 11

La música de Beethoven no es pot entendre sense l’anhel de llibertat que hi ha al darrere: que hi batega. Beethoven mostra com el romanticisme no és un moviment melancòlic, ancorat en el record dels temps passats o en l’hedonisme de la vida rural. La música de Beethoven cerca la revolta i la utopia (en les formes i en els continguts). I és que, sense aquest impuls, la música simfònica del classicisme ni les sonates no haurien arribat fins on van arribar amb Beethoven. Copsar l’encaix entre aquesta lluita per la llibertat, individual i col·lectiva, i la música és l’objectiu d’aquesta sessió.

Charlie Parker. Cent anys de vol lliure
per JAUME CARBONELL I GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 21 al 23, de les 11 a les 12

A la darreria dels anys trenta, entre la fi de la Gran Depressió i les vigílies de la Segona Guerra Mundial, les noves generacions de músics negres als Estats Units cercaven quelcom més en el jazz d’aquells anys. Fou un moment de transformació i de revolta musical, de la qual sorgí el bebop, una nova manera d’entendre el jazz a la recerca d’una major llibertat en l’expressió i en la creació. Fou l’inici d’una nova era, la del jazz modern. Charlie Parker, ‘Bird’ (1920-1955), va ser un dels fundadors del nou llenguatge. Inspirador de molts músics, va saber canalitzar la força i la necessitat d’obertura de noves possibilitats a través de la música. La seva vida i la seva obra van estar marcades per l’ànsia, l’angoixa i l’anhel d’un somni traduït en sons.


ÀREA DE GÈNERE
«El sistema, a prova de gènere»

Coordinadora: Dra. NÚRIA SARA MIRAS i BORONAT (Universitat de Barcelona)
dies 17 i 18 d’agost, de 9 a 12

CURS EN LÍNIA


Es tractarà amb una sèrie de ponències a càrrec de dones de diferents àmbits d’explicar com és la situació en la seva àrea pel que fa a la integració de la perspectiva de gènere (diagnòstic). A partir d’aquí, es discutiran propostes de com és possible redefinir la vida des d’una visió inclusiva i generosa de la diferència (prospectiva).
El curs es completarà amb un taller de jocs de 3 a 5 del capvespre dels dies 17 i 18 d’agost.

dia 17

Dones i filosofia: cànons i exclusions en les humanitats
per NÚRIA SARA MIRAS (Universitat de Barcelona)
de les 9 a tres quarts de 10

Ciència, enginyeria i dones
per FRANCESCA PEIRÓ (Universitat de Barcelona)
de tres quarts de 10 a dos quarts d’11

Dones i salut: desigualtats invisibles
per ASSUMPTA RIGOL (Universitat de Barcelona)
de tres quarts d’11 a dos quarts de 12

Debat obert sobre totes tres ponències
de dos quarts de 12 a les 12

dia 18

Dones empresonades i presons de dones
per ELISABET ALMEDA (Universitat de Barcelona)
de les 9 a tres quarts de 10

Les veus de les supervivents: superar la violència masclista
per TRINY DONOSO (Universitat de Barcelona)
de tres quarts de 10 a dos quarts d’11

Debat obert sobre totes dues ponències
de tres quarts d’11 a un quart de 12

Gènere i crisi per la COVID-19: una prova d’esforç
per TÀNIA VERGE (Universitat Pompeu Fabra)
d’un quart de 12 a les 12

Taller «El sistema a prova de gènere»
per NÚRIA SARA MIRAS (Universitat de Barcelona) i SÒNIA ESTRADÉ (Universitat de Barcelona)
dies 17 i 18, de les 3 a les 5

Es proposaran dinàmiques de grup i jocs per a fer-nos pensar sobre privilegi i diferència, posar-nos a prova les intuïcions bàsiques sobre la societat i la justícia o, simplement, divertir-nos mentre aprenem sobre feminismes: «Bingo del patriarcat malvat» i «Privilegewalk».


ÀREA DE CIÈNCIA POLÍTICA
«El sistema polític de la Cinquena República francesa. Claus per a entendre la política a França (1958-2020)»

Coordinació: Dr. JOAQUIM COLOMINAS i FERRAN (professor de ciència política a la Universitat de Barcelona)
del 17 al 19 d'agost

CURS EN LÍNIA


El curs es proposa explicar el funcionament de l’actual sistema polític de l’estat francès. I s’organitzarà en quatre grans blocs. En el primer, explicarem l’origen històric de la Cinquena República. El perquè del fracàs de la Quarta República i el protagonisme del general Charles De Gaulle, amb la resposta a l’oferiment del seu retorn. En el segon bloc, ens centrarem en les institucions polítiques, especialment en la singularitat de la forma de govern semipresidencial; i també, en el sistema electoral (majoritari uninominal, a dues voltes) i les conseqüències que comporta. En el tercer bloc, explicarem els partits polítics (ideologia, lideratges principals, geografia electoral i perfil sociològic dels seus electors): el postgaullisme de Les Républicans; i el centredreta del Modem; el Partit Socialista; i la France Insoumise. I, naturalment, el partit que ha trastornat el mapa polític, el Front Nacional. I, finalment, en el quart bloc, explicarem la vida política actual, des de les darreres eleccions presidencials i legislatives del 2017, amb la sorprenent victòria d’Emmanuel Macron, fins avui dia.

dia 17

1. Els antecedents: la Quarta República (1947-1958)
França, en acabar la Segona Guerra Mundial. Crisi econòmica, social, política…
La Quarta República: un sistema parlamentari (no racionalitzat); un sistema electoral proporcional; un sistema de partits multipartidista extrem; inestabilitat governamental, ineficàcia governamental; crisis en les darreres colònies.
de les 9 a les 12

dia 18

2. Les institucions de la Cinquena República
El retorn del general Charles De Gaulle. El referèndum a la nova Constitució de 1958. Un nou sistema de govern: el sistema semipresidencial (característiques). El ‘monarca’ republicà, figura clau de tot el sistema polític. El primer ministre: nomenament i funcions. La possibilitat de cohabitació. Les eleccions presidencials: un sistema electoral majoritari uninominal a dues voltes. Les eleccions a l’Assemblea Nacional.
de les 9 a les 12

dia 19

3. El sistema de partits
Un sistema pluripartidista bipolaritzat, amb dos partits dominants. Les Républicans (el gaullisme). La UDF/Modem. El Partit Socialista. El Partit Comunista / La France Insoumise. El Front Nacional. La République en Marche (REM).
de les 9 a dos quarts d’11

4. Vida política actual
Les eleccions presidencials del 23 d’abril i el 7 de maig del 2017. La inesperada victòria d’Emmanuel Macron: de candidat sense partit, a president de la República Francesa. Les eleccions legislatives de l’11 i el 18 de juny del 2017. Les eleccions municipals del 15 i el 22 de març del 2020. Reptes de la vida política francesa.
de dos quarts d’11 a les 12


SEMINARIS D'INVESTIGACIÓ — UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

CURS EN LÍNIA


«Producció i patrimoni cultural»

1. Les llegendes dels Països Catalans: entre la fantasia i la història
per CATERINA VALRIU i LLINÀS (catedràtica de filologia catalana, UIB)
del 19 al 22 d’agost, de les 9 a dos quarts d’11 del matí

El curs, de caràcter divulgatiu, s’adreça al públic en general, però pot ser especialment interessant per a docents de diversos nivells educatius i dinamitzadors culturals.
A tots els territoris dels Països Catalans trobem un gran nombre de llegendes de tipologia molt diversa que són una manera simbòlica i alhora lúdica d’explicar els fenòmens naturals i socials, una manera de veure i d’interpretar el món que dona forma a una cultura pròpia, que té alhora una dimensió local i uns plantejaments universals. El curs revisarà els diversos tipus de llegendes, els trets característics dels personatges que les protagonitzen i la seva funcionalitat en el context cultural que els és propi.

[CATERINA VALRIU i LLINÀS, catedràtica de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears. Les seves línies de recerca són la literatura popular tradicional, el costumari, la vinculació entre literatura oral i territori i la literatura per a infants i joves, temes sobre els quals ha publicat nombrosos articles i diverses monografies (www.valriu.com).]


SEMINARIS D'INVESTIGACIÓ — ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

CURS EN LÍNIA


«Lo neutre»: propi o extern, enriquidor o empobridor? Utilitat comunicativa de la construcció i mitjans lingüístics de set llengües europees
per ABELARD SARAGOSSÀ
del 19 al 22 d’agost, de dos quarts d’11 a les 12 del migdia

L’expressió «l’article (de gènere) neutre» fa pensar en una divergència: unes poques llengües el tindrien i la majoria no. Eixa perspectiva és l’efecte d’un tractament deficient (§3), sobretot no preguntar-se per la utilitat comunicativa de la construcció. L’alternativa exposa quina és la utilitat, i descriu de quina manera actuen diverses llengües davant d’eixa utilitat (que necessita qualsevol llengua): el francès (ce), l’italià (ciò), l’anglès (what, §4). El treball també mostra per què ‘gènere’ i ‘neutre’ són noms locals inadequats; en canvi, l’alternativa és vàlida per a totes les llengües (siga quin siga el mitjà que apliquen). El resultat és passar d’una forma local («article neutre», lo) a un concepte universal (§4.6). És constatable que les llengües que usen l’article apliquen els valors secundaris (l’article d’unicitat i el de totalitat, §2 i §4). El treball proposa que l’article adquirix una forma especial (no és el, sinó lo) per a diferenciar la construcció que estudiem i l’elisió del nucli nominal (distinció que practiquen totes les llengües estudiades: Eixe llibre i el Ø del costat / Dona’m lo de la cadira). Finalment, tractarem que l’actuació paral·lela amb el castellà no és una influència de la llengua socialment dominant, sinó el resultat d’un conjunt de correlacions estructurals que són comunes a les llengües romàniques ibèriques (i també a l’occità, §5). La proposta va acompanyada de dades medievals.