INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA OCCITANA

Coordinadors: AITOR CARRERA (Universitat de Lleida) i JAUME FIGUERAS (traductor)
del 18 al 24 d’agost

«Robert Lafont. Carta de navegar»

Malgrat la gran diversitat de matèries abordades per Robert Lafont, la producció del qual consta a hores d’ara de més d’un centenar de títols—de la història literària o l’anàlisi textual fins a la geografia econòmica, la sociolingüística, la prospectiva o la praxemàtica—, cal considerar que tots aquests interessos són de fet projeccions complementàries d’un únic i ambiciós  projecte global: la comprensió de les dinàmiques que han regit i regeixen la realitat occitana en tots els seus aspectes territorials, demogràfics, polítics, culturals, lingüístics… És en aquest context que cal situar la seva activitat literària, que l’ha dut a abordar en paral·lel una rica i complexa obra que abraça tots els gèneres, sempre al servei de la normalització i de la modernització de la cultura occitana.
Us proposem, doncs, de resseguir tot al llarg d’aquesta setmana la producció literària de Robert Lafont, sempre en relació amb la seva activitat intel·lectual i cívica en el si d’organismes com l’IEO (Institut d’Estudis Occitans), el COEA (Comitat Occitan d’Estudis e Accion), el món universitari o plataformes com Volèm Viure au País, amb una especial atenció en alguns dels títols de referència de la narrativa: Vida de Joan Larsinhac (1951), Lei camins de la saba (1965), L’Icòna dins lscla (1971), La primièra persona (1974), Lo decameronet (1982), La reborsièra (1991), L’enclaus (1992), Amfícolpos, ò l’immortalitat (1996), Contes libertins e faulas amorosas (2000), L’eròi talhat ( 2001), Lo Fiu de l’Uòu (2001), Lo Cèrcadieu (2007) i, és clar, el gran cicle de La fèsta (1983-1996).
Tot plegat ens permetrà d’acompanyar-lo en l’aventura d’una vida al servei de la recerca, la reflexió, la creació i l’acció, sempre en diàleg amb la història contemporània i l’occitanitat.

Anys de formació i entrada en l’occitanisme (1923-1953)
per JAUME FIGUERAS (traductor)
dia 18, de 9 a dos quarts d’11

De l’Institut d’Estudis Occitans al Comitat Occitan d’Estudis e Accion (1954-1965)
per JAUME FIGUERAS (traductor)
dia 19, de 9 a dos quarts d’11

Del COEA a Volèm viure al país (1966-1974)
per JAUME FIGUERAS (traductor)
dia 20, de 9 a dos quarts d’11

Anys de trasbals: de VVAP a l’Assemblea d’Orlhac (1974-1981)
per JAUME FIGUERAS (traductor)
dia 21, de 9 a dos quarts d’11

Tot esperant el Temps Tres (1982-1991)
per JAUME FIGUERAS (traductor)
dia 22, de 9 a dos quarts d’11

Finisegle (1991-2009)
per JAUME FIGUERAS (traductor)
dia 23, de 9 a dos quarts d’11

Robert Lafont i els catalans
per JAUME FIGUERAS (traductor)
dia 24, de 9 a dos quarts d’11

«Iniciació a la sociolingüística i la llengua occitanes»
Tot i que molts catalans encara ho ignorin, la llengua occitana és oficial al Principat de Catalunya d’ençà del 2006. Prèviament ja ho era a la Vall d’Aran, territori on es parla gascó, un dels sis grans dialectes de la llengua d’oc. Això contrasta amb la manca d’oficialitat de l’occità a l’estat francès (on el seu domini lingüístic ocupa aproximadament una tercera part de l’Hexàgon), que manté una actitud permanent d’hostilitat, de negació o de desídia activa envers les llengües mal anomenades regionals, la més important de les quals, des d’un punt de vista quantitatiu, continua essent l’occità. Tanmateix, any rere any, se succeeixen les mostres d’adhesió a la llengua i les iniciatives de promoció gràcies a un tenaç moviment associatiu que posa en evidència els que voldrien veure en la varietat de Mistral o de Bodon una llengua gairebé extingida. L’objectiu d’aquest curs és, doncs, d’introduir els estudiants al coneixement de l’occità des d’un doble vessant. D’una banda, vol fer-ne conèixer la situació social tant des d’un punt de vista històric com des d’una òptica que no negligeixi els esdeveniments més recents—fet i fet, prou rellevants—. D’una altra, volem que els alumnes obtinguin a l’acabament del curs una certa capacitat comunicativa en occità, mitjançant l’adquisició ràpida de competències fonètiques, morfosintàctiques i lexicals, i el coneixement dels recursos comunicatius més freqüents en occità referencial o estàndard, si cal amb la utilització de recursos audiovisuals o musicals. En aquest sentit, és fonamental l’aprofitament dels recursos que forneix la mateixa llengua catalana, atès que un catalanoparlant no parteix mai de zero quan s’endinsa en l’occità. Ja se sap que si les altres varietats romàniques són germanes, el català i l’occità són llengües bessones.

La llengua occitana. Espai territorial i aspectes generals
per AITOR CARRERA (Càtedra d'Estudis Occitans, Universitat de Lleida)
dia 18, de dos quarts d’11 a les 12

L’occità davant de les llengües romàniques veïnes. Occità i català
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 19, de dos quarts d’11 a les 12

Qüestions de codificació i de variació dialectal. Iniciatives de promoció de la llengua
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 20, de dos quarts d’11 a les 12

Iniciació a l’occità. Grafia i fonètica
per JORDI CASTELLS
dia 21, de dos quarts d’11 a les 12

Recursos expressius bàsics
per JORDI CASTELLS
dia 22, de dos quarts d’11 a les 12

Qüestions morfològiques i lexicals
per JORDI CASTELLS
dies 23 i 24, de dos quarts d’11 a les 12

CONEIXENÇA DE LA CATALUNYA NORD
«Llengua, literatura i identitat a Catalunya Nord: Simona Gay, novel·la contemporània i República Catalana»

Coordinador: ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia)
del 18 al 24 d’agost

Conèixer Catalunya Nord implica tenir consciència de la situació de la llengua i de la relació que tenen els seus habitants—catalans, vells catalans, neo-catalans, no catalans…—amb la llengua d’origen del territori i vector sempre de la seua identitat. També la catalanitat s’expressa via la literatura: poètica i clàssica com la de Simona Gay (que és objecte d’un any especial de celebració), o novel·lística i contemporània com els Verdaguer, Bezsonoff, Lluís o Castex. La Catalunya Nord també és una visió específica del procés sobiranista. Amb intervencions d’especialistes i actors directes d’aquestes qüestions, el curs de Coneixement de Catalunya Nord proposa un condensat de referents, treballs i anàlisis actualitzats per a entendre la Catalunya Nord d’ara.

Catalunya Nord en xifres: territori, població, llengua catalana
per ALÀ BAYLAC FERRER (UPVD)
dia 18, de les 9 a les 12

La novel·la contemporània nord-catalana
per ALÀ BAYLAC FERRER (UPVD)
dia 19, de les 10 a les 12

Simona Gay: poeta, dona i germana
per MIQUELA VALLS (especialista de literatura nord-catalana, IEC)
dia 20, de les 10 a les 12

L’any II de la República catalana: Comprendre la crisi catalana (títol del llibre de Nicolas Marty) des de Catalunya Nord
per JOAN-PERE GENSANE (geògraf, UPVD) i ALÀ BAYLAC FERRER (UPVD)
dia 21, de les 10 a les 12

La poesia a Catalunya Nord al segle XX. Simona Gay (1898-1969)
per ESTEL AGUILAR (doctorand, professora de català)
dia 22, de les 10 a les 12

Catalunya Nord i El fill del coronel
per JOAN-DANIEL BEZSONOFF (escriptor i professor de català)
dia 23, de les 10 a les 12

Catalunya Nord: llengua, literatura i identitat catalanes vistes per un escriptor nord-català
per JOAN-DANIEL BEZSONOFF (escriptor i professor de català)
dia 24, de les 10 a les 12

INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA CATALANA

a càrrec d'ESTER TUR
Amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística (Generalitat de Catalunya)
del 18 al 24 d’agost

Curs 1. Llengua catalana. Nivell mitjà
per ESTER TUR
Aquest curs s’adreça a les persones que volen consolidar i millorar els coneixements de català (aprenents de nivell elemental i de nivell intermedi). Les classes tenen un enfocament pràctic i ens dediquem, sobretot, a parlar i escriure. A partir dels textos produïts, repassem el coneixement de la gramàtica i el vocabulari.
del 18 al 24, de les 9 a dos quarts d'11

Curs 2. Llengua catalana. Nivell superior
per ESTER TUR
Aquest curs s’adreça a les persones que ja tenen un bon nivell de català i volen millorar la seva competència lingüística (aprenents de nivell de suficiència i superior). Farem especial èmfasi a treballar la riquesa i la precisió del lèxic i a repassar aspectes conflictius de gramàtica. Treballarem a partir de textos literaris per a fomentar l’aprenentatge a través de la reflexió sobre la llengua.
del 18 al 24, de dos quarts d'11 a les 12

INTRODUCCIÓ ALS PAÏSOS CATALANS

Coordinador: JOAQUIM MONTCLÚS (president de l’Associació Cultural del Matarranya)
del 21 al 23 d’agost, de dos quarts d'11 a les 12 del migdia

A Introducció als Països Catalans ens volem fer ressò de les diverses aportacions que, entorn d’aquests territoris, es fan a l’UCE. Volem proposar un itinerari a través de les jornades que organitzen la Societat Andorrana de Ciències el dia 18 d’agost (de 10 del matí a les 6 del capvespre) entorn de «L’economia circular i Andorra», l’Institut Menorquí d’Estudis el dia 20 d’agost (de les 9 del matí a les 12 del migdia) sobre «Territori i cultura»—en un doble vessant: 1) territori, biodiversitat i pressió humana; i 2) la figura de l’il·lustrat Joan Ramis i Ramis—, l’Obra Cultural de l’Alguer el 22 d’agost (de les 3 a les 6 del capvespre) sobre «Llengua, ambient i tradicions» i l’Ens de l’Associacionisme Català el 23 d’agost (havent dinat, a les 3) sobre «La cultura popular als Països Catalans».
Amb tot això, però, no ens volem estar de reclamar un espai per a commemorar el setè centenari del naixement del comte-rei Pere III ‘el Cerimoniós’ (Balaguer, 5 de setembre del 1319 - Barcelona, 5 de gener del 1387), el sobirà que acabà de configurar territorialment i institucionalment el que avui entenem com a Països Catalans. Per aquesta raó, doncs, a més de la sessió que Joan Santanach (UB) dedica a la Crònica de Pere III dins l’Àrea de Literatura el dia 19 d’agost (de dos quarts d’11 a les 12 del migdia), oferirem tres sessions divulgatives:

Les fronteres entre l’Aragó i Catalunya al sud del Principat
per JOAQUIM MONTCLÚS (historiador)
dia 21, de dos quarts d’11 a les 12 del migdia

Setè centenari del naixement del comte-rei Pere III (1):
Pere III, ‘el Cerimoniós’ o ‘el del Punyalet’, personificació de l'estat i l'imperi català medieval
per JOSEP-DAVID GARRIDO i VALLS
dia 22, de dos quarts d’11 a les 12 del migdia

Setè centenari del naixement del comte-rei Pere III (2):
«Per defendre la nostra corona e lo nostre regne»: la llarga guerra contra Castella.
per JOSEP-DAVID GARRIDO i VALLS
dia 23, de dos quarts d’11 a les 12 del migdia