INTRODUCCIÓ ALS PAÏSOS CATALANS
Coordinadors: JOAQUIM MONCLÚS i JORDI SALES (UB
del 15 al 24 d’agost

L'objectiu bàsic del curs és donar a conèixer com s'ha configurat històricament i culturalment la nostra realitat nacional, el conjunt de tots els territoris catalans i tot allò que constitueix la nostra història i cultura. Per aquest motiu es tractaran tots els territoris que formen els Països Catalans.

Principat i la Catalunya del Nord
a càrrec d’ENRIC PUJOL
dies 15, 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí
a càrrec de MIQUELA VALLS
dies 18 i 19, d’11 a 12 del migdia
a càrrec de JORDI SALES
dies 20 i 21, d’11 a 12 del migdia

L’Alguer
a càrrec de CARLES SECHI
dies 15, 16 i 17, de 10 a 11 del matí

Els mallorquins judaitzants
a càrrec de PERE BONNÍN
dies 15, 16 i 17, d’11 a 12 del migdia

Franja de Ponent
a càrrec de JOAQUIM MONCLÚS
dies 18, 19, 20 i 21, de 10 a 11 del matí

País Valencià
a càrrec de MANUEL GARCIA i GRAU
dies 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

Les relacions de la Corona de Mallorca amb la Corona Catalanoaragonesa (1276-1343/49) un conflicte nacional?
a càrrec de GABRIEL ENSENYAT (UIB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 9 a 10 del matí

EI curs analitzarà el període en què les corones mallorquina i catalanoaragonesa van constituir entitats polítiques diferenciades, amb una monarquia pròpia, a partir de les difícils relacions que van mantenir fins a la desaparició de la Corona de Mallorca i la seva reintegració en el si de la Corona catalanoaragonesa. S'exposarà l'origen i l'evolució de les dues corones, fent referència especialment als interessos contraposats entre diferents grups socials o entre les branques mallorquina i catalana d'un mateix grup, sense deixar el vessant internacional (sobretot els interessos de França i del papat), per tal d'explicar les raons del conflicte i la solució militar final.

La història de l’alimentació dels catalans del segle XIII fins ara
a càrrec d’ELIANA THIBAUT COMELADE
dies 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

El curs s'estructurarà en les següents parts:
a) Les fonts literàries de l'alimentació catalana.
b) La potència econòmica de Catalunya en aquesta època.
c) La descripció dels aliments utilitzats en aquesta època i llur cocció i preparació.

CONEIXEMENT DE LA CATALUNYA NORD
Coordinador: ALÀ BAYLAC-FERRER
del 15 al 22 d'agost

La Catalunya del Nord a l’abast
a càrrec d’ALÀ BAYLAC-FERRER
dies 15, 16, 17 i 18, de 10 a 11 del matí

Una aproximació a la realitat actual de la Catalunya del Nord no és possible sense unes referències precises a les comarques, als relleus, a les viles, pobles i divisions administratives. En aquest marc, la identitat del país - invisible o falsament evident a l'ull foraster - va íntimament lligada a la coneixença i pràctica de la llengua, objecte de persecucions més o menys frontals, d'afecte o odi per part dels habitants de la Catalunya del Nord; en tot cas, una llengua profundament arrelada al país i que està experimentant una etapa determinant de la seva evolució. La identitat i la llengua catalana ja són, i seran cada cop més, indispensables per a la recuperació econòmica i nacional.
El curs s'estructurarà en quatre punts:
a) Geografia: Perpinyà no és al nord dels Pirineus. Comarques, relleu i administració.
b) Ús de la llengua: el descens, segons les dades del 97.
e) Les darreres lluites de l'Estat contra les llengües regionals i el català.
d) L'ensenyament del català.

Síntesi d’història de la Catalunya Nord
a càrrec de JOAN PEYTAVÍ DEIXONA
dies 19, 20, 21 i 22, de 10 a 11 del matí

Repàs sintètic de la història dels comtats nord-catalans, des de l'època medieval fins als nostres dies. Els cursos es faran amb el suport d'un qüestionari que permetrà evocar els diferents àmbits històrics: política, economia, població, etc.

Literatura nord-catalana
a càrrec de MIQUELA VALLS (Universitat de Perpinyà i presidenta de l’APLEC)
dia 15, d’11 a 12 del migdia

Balanç de la producció poètica a la Catalunya del Nord des de la renaixença fins als nostres dies.

Robert Brasillach, o la perversió de la intel·ligència
a càrrec de JOAN DANIEL BEZSONOFF (professor de català al Liceu del Clos Banet a Pepinyà)
dia 16, d’11 a 12 del migdia

Es presenta la trajectòria d'un intel·lectual fascinat per la ideologia feixista i autor de nombrosos articles antisemites. Aquest ultradretà d'origen català va ser afusellat el 6 de febrer de 1945 després d'un procés per col·laboracionisme.

Una cultura popular i en català a Bao
a càrrec d’HERVÉ PI (secretari de l’associació Aire Nou de Bao)
dia 17, d’11 a 12 del migdia

Presentació de l'experiència d'una entitat entre les més actives en l'àmbit cultural català (teatre, cursos de llengua, festivitats, castellers, etc.). que demostra que l'èxit popular, la recuperació de la identitat i la renaixença cultural i lingüística pot funcionar a la Catalunya del Nord.

Sobrenoms i malnoms de la Catalunya del Nord
a càrrec de PASQUAL TIRACH
dia 19, d’11 a 12 del migdia

Acabada la seva tesi sobre els sobrenoms i malnoms de la Catalunya del Nord, explica què representa per a la cultura i la identitat del país aquesta font poc tractada -desapareguda? - de la realitat nord-catalana.

Onomàstica catalana i dret francès: són compatibles a la Catalunya del Nord?
a càrrec d’ENRIC VILANOVA (advocat del Col·legi d’Advocats de Perpinyà)
dia 20, d’11 a 12 del migdia

Arran dels darrers afers (intents de l'administració de rebutjar noms propis en català), s'estudia el marge estret dels catalans d'usar noms, cognoms i topònims catalans en el marc de la legislació francesa.

Ramaderia a l’Albera
a càrrec de MARIA DOLORS SOLÀ (encarregada de missió acadèmica pel català)
dia 21, d’11 a 12 del migdia

Trinxeria i els Angelets de la Terra: bandits abans que resistents?
a càrrec d’ALAIN AYATS (Universitat de Perpinyà)
dia 22, d’11 a 12 del migdia

L'autor de la tesi La défense des Pyrénées catalanes françaises 1659-1681 presenta el seu estudi sobre les guerres de Josep de la Trinxeria i li denega el paper d'heroi nacionalista que encarna per a molts nord-catalans.

INICIACIÓ A LA LLENGUA
del 15 al 24 d'agost

«Curs d'expressió oral»
a càrrec de XAVIER MONTOLIU i MERCÈ SOLER
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)
cada dia, de 10 a 12 del migdia

El curs es divideix en dues dinàmiques d’actuació: adequació a l’articulació dels sons de la llengua (pronúncia formal i genuïna); treball de l’expressió oral, la comprensió oral i lectora.
Amb l’ajuda de material de suport, es pretendrà que les classes siguin àgils per tal d’afavorir un bon aprenentatge i un alt grau de participació. Paral·lelament, hi haurà un fil conductor que serà l’estudi d’algunes poesies (amb música o sense) d’autors prou coneguts.

«Revisió del sistema lingüístic i algunes orientacions per a l'obtenció dels certificats B i C de la JPC»
per ROSER LATORRE i GAIA
cada dia, de 9 a 11

Exposició i revisió del sistema lingüístic (l'ortografia, la morfologia, la sintaxi i la formació de mots) orientada per a l'obtenció dels certificats B i C de la Junta Permanent de Català, amb exercicis gramaticals prèviament escollits, de lèxic i de pronúncia. Pràctiques de conversa i lectura per ajudar a un domini acceptable de l'ús de la llengua.

«Terminologia catalana, terminologia subordinada»
a càrrec de LLUÍS MARQUET
cada dia d’11 a 12 del migdia

L'objectiu fonamental del curs és donar una visió general de la situació actual de la terminologia catalana i analitzar els criteris generals que s'apliquen a l'hora de fixar solucions terminològiques. Partint de la situació d'interferència i de subordinació a què es veu sotmès el català, la idea bàsica és aplicar aquests conceptes a l'estudi de la terminologia catalana. Aquesta situació fa que sovint es prefereixin solucions acostades al castellà, tot rebutjant alternatives més genuïnes, les quals acostumen a ésser més universals, és a dir, més acostades a les solucions de la majoria de llengües. A causa d'aquesta preferència, el català especialitzat va esdevenint cada cop més un calc del castellà. S'exposaran les possibilitats de frenar i combatre aquesta tendència i es comentaran algunes solucions en què excepcionalment no s'ha fet així. S'analitzaran, amb exemples, diversos casos de solucions subordinades comparant-les amb les equivalents en les altres llengües. Es consideraran les solucions no subordinades que es podrien adoptar, les quals haurien d'ésser coherents amb el que s'havia anat fent anteriorment.

INICIACIÓ ALS ESTUDIS OCCITANS
«La llengua occitana avui»
a càrrec de CLAUDI BALAGUER (UAB)
cada dia, de 10 a 11 del matí

El programa del curs de llengua occitana es divideix en:
a) Occità, història de la llengua: naixença de la llengua, apogeu amb els trobadors, decadència, renaixença i normativització (felibrige, Alibèrt, Consélh de la Lenga).
b) Dialectologia i sociolingüística: els dialectes occitans (gascó, llenguadocià, provençal, llemosí, alvernyat, vivaro-alpí); les regions i departaments; la paraula patois i la paraula occità, consideració popular de la llengua; l'ús en les regions occitanes.
c) L'occità i l'ensenyament: la repressió estatal (Villers-Cotterêts, la Revolució Francesa, l'escola pública), l'«espelida» (llei Deixonne, l'occità a les universitats, el CAPES), Las Calandretas.
d) La música occitana. Maig del 68 i el Larzac (crisi del teixit social i centralisme), la Nóva Cançon (Martí, Patric, Nadau .. ), la música occitana ara (Los Fabulous, Massilia Sound System ... ).
e) L'occità i els mitjans de comunicació la televisió, la ràdio, la premsa (la Setmana, Plumalhon. .. ), lnternet (Occitanet, Ilst-oc . .).