INICIACIÓ ALS PAÏSOS CATALANS
Coordinadors: JOAQUIM MONTCLÚS i JORDI SALES (UB
del 22 al 26 d’agost

La Franja
per JOAQUIM MONTCLÚS
dies 22 i 23, de 9 a 10

Naturalisme i ecologisme als Països Catalans
per GUILLEM CHACON
dies 22 i 23, de 10 a 11

L’Alguer
per CARLES SECHI
dies 24 i 25, de 10 a 11

Llengua catalana: unitat lingüística i diversitat sociolingüística
per BERNAT JOAN (diputat europeu)
dies 25 i 26, de 9 a 10

CONEIXEMENT DE LA CATALUNYA NORD
Coordinador: ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia)
del 17 al 26 d'agost

Francofonia veritable i catalanitat virtual: cap on va Catalunya Nord?
per ALÀ BAYLAC-FERRER (UP)
del 17 al 21, de 9 a 2/4 d’11

El curs presenta una visió global de Catalunya Nord, des d'una perspectiva d'espai que pertany als Països Catalans. La complexitat de la identitat de Catalunya Nord s'exposa a ciutadans—del sud o del nord—mentalitzats ‘estatalment’, a través de les dades bàsiques del territori: espai geogràfic, ensenyament i situació de la llengua, situació econòmica i demogràfica, actuacions a favor de la llengua i la identitat catalana. Es desenvoluparà especialment la realitat dramàtica—per a la llengua catalana—de la francofonia i els darrers pronunciaments dels nord-catalans: oposició a l'alta tensió, rebuig del tractat europeu, reacció a les violències urbanes de Perpinyà.

Moviments de població i futur a Catalunya Nord
per PERE MANZANARES
dia 22, de 9 a 11

Mapes dels Països Catalans
per JOAN BECAT
dia 23, de 9 a 11

Realitats sociolingüístiques a Catalunya Nord
per DANIEL BEZSONOFF
dia 24, de 9 a 11

Els 40 anys de Terra Nostra
per RAMON GUAL
dia 25, de 9 a 11

INICIACIÓ A LA LLENGUA
amb el suport de la Secretari General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya
del 17 al 25 d'agost

«Curs de llengua catalana: llengua oral i llengua escrita»
per ESTER TUR
cada dia, de 10 a 12

«Morfologia i sintaxi. La recuperació del lèxic»
per ROSER LATORRE i GAIA
cada dia, de 9 a 11

INICIACIÓ A LA LLENGUA I A LA CULTURA OCCITANES
Coordinació: Arxiu Occità (UAB)
amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona
del 22 al 26 d'agost

1. Introducció a la llengua occitana, parla i entèn
per RAFÈU SICHEL
del 22 al 26, de 9 a 10 del matí

Pronúncia de l’occità referencial: vocals, consonants, assimilació consonàntica, “ligason”. El grup nominal: l’article: definit, indefinit, contracte, partitiu, el gènere, el plural, comparatiu, superlatiu i sufixació, demostratius, possessius, numerals. Conjugació dels verbs al present i pronoms personals: les tres conjugacions, els pronoms personals subjecte, conjugació a l’indicatiu present, els pronoms personals objecte. Conjugació dels verbs als altres temps: els temps de l’indicatiu, els temps del subjuntiu, els temps compostos, la conjugació reflexiva, el passiu. Sintaxi: la negació, conjuncions interrogatives i afirmatives, conjuncions de coordinació, expressions idiomàtiques.

2. Entre dos silencis: la literatura occitana contemporània entre la «síndrome del pou i la pèndola» i la recerca de nous horitzons
per JAUME FIGUERAS I TRULL
del 22 al 26, de 10 a 11 del matí

Sotmesa a un implacable procés de subordinació i pèrdua del seu espai social que fa segles que avança, la llengua occitana compta encara, entre els seus atots, amb una rica tradició literària ininterrompuda que segueix covant un foc nou sota les brases.
Tot partint de cinc dels seus literats contemporanis més destacats i d’algunes de les seves obres més emblemàtiques—Lo poèma dau Ròse (1897), de Frederic Mistral; La bèstia dau Vacarés (1926), de Josèp d’Arbaud; Verd paradís I (1961), de Max Roqueta; Lo gojat de noveme (1964), de Bernat Manciet, i Lo libre de Catòia (1966), de Joan Bodon—, pararem l’orella al murmuri en què es va de mica en mica convertint la veu dels seus personatges—presos entre dos silencis: el del poble que els envolta i el d’una mort anunciada—i a l’empremta que el procés de substitució lingüística deixa en la creació.
Finalment, veurem com altres autors (Robert Lafont, les generacions més recents) han optat per defugir aquesta síndrome agònica tot alliberant la llengua de la seva subjecció social i territorial i projectant-la a d’altres àmbits creatius.

3. La Vall d’Aran i Occitània
per AITOR CARRERA (UdL)
del 22 al 26, d'11 a 12 del migdia

La Vall d’Aran, dins d’Occitània, presenta una situació peculiar: per la seua dependència administrativa de l’estat espanyol, pel reconeixement oficial de la llengua occitana o pel fet de disposar una varietat de gascó pirinenc que té a no gaires quilòmetres de distància tant el llenguadocià, un altra modalitat occitana, com el català occidental pirinenc i l’aragonès. Un passeig per la llengua, la geografia, la història i la situació social i sociolingüística de la Vall d’Aran pot permetre de tenir una panoràmica general de l’actual posició de la llengua occitana, de reflexionar sobre les relacions que un petit país occità ha mantingut amb els veïns catalans des de fa més de set-cents anys, o bé de mesurar la veracitat de certs tòpics que encara avui s’associen a l’Aran i a l’occità que s’hi parla. Però sobretot de valorar el paper que tenen les fronteres administratives quan fraccionen dominis lingüístics.

CURS INTRODUCTORI D'HISTÒRIA DE CATALUNYA
amb el suport de l'Associació Conèixer Catalunya
per MAGDA CUSCÓ
del 17 al 26 d'agost, de 10 a 12