INICIACIÓ ALS PAÏSOS CATALANS
«Mobilitzacions ciutadanes»
Coordinadors: JOAQUIM MONTCLÚS i JOSEP SÀNCEZ CERVELLÓ (UV)
del 21 al 25 d’agost

El País Valencià
a càrrec de VÍCTOR GÓMEZ LABRADO
dies 21 i 22, de 9 a 10

Des de la transició, un país desmobilitzat? La batalla de València: les conseqüències. La ratlla (difusa) entre vencedors i vençuts. Reivindicacions en el treball, en la sanitat, en l'educació, l'estat del benestar. Una problemàtica no tan pròpia: el territori i l'aigua, la llengua. Mobilitzar des del poder, el pes del mitjans de comunicació: l'aigua, l'anticatalanisme. Estratègies des de la societat civil: Xúquer Viu, Escola Valenciana.

L’Alguer
a càrrec de CARLES SECHI
dies 21 i 22, de 10 a 11

Catalunya Nord
a càrrec de PERE MANZANARES
dia 21, d'11 a 12

Durant els últims trenta anys no es pot identificar cap veritable moviment cívic a Catalunya Nord en favor de la llengua, però sí que hem conegut esdeveniments i factors interns i externs que han condicionat actituds favorables a la llengua i canvis de mentalitat que han afectat la relació al medi ambient o iniciat moviments de tipus social i cohesionadors d'una societat cada vegada més híbrida, plural i multicultural. En primer lloc, els canvis demogràfics. Han generat una baixa de l'ús social. Però al mateix temps la projecció exterior de Catalunya ha generat un prestigi pel català, un increment de l'autoestima i, per tant, un descens de l'autoodi. Els nous arribants es decanten els últims anys per una integració que no se'ls pot oferir per manca de mitjans.
Esdeveniments com les accions del prefecte Bonnet o l'intent d'imposició de la denominació de Septimània han afavorit reaccions de la població de caire clarament identitàries. El fenomen USAP, molt federador, és a l'origen de manifestacions fent aparèixer l'orgull de ser català. Els atacs contra el medi ambient (projecte de línia de Molt Alta Tensió, THT, i l'endegament del territori al vora mar, al rerepaís i a la muntanya) han fet prendre consciència a la població de la necessitat de protegir el patrimoni nord-català. Catalunya Nord, tradicionalment d'esquenes als Països Catalans, no ha encara fet un gir de 180 graus, sinó de 45 graus. Tot plegat, els canvis han estat i romanen essent més de caire sociològic, psicosociològic i demogràfic que estructurals o polítics.

Les Terres de l’Ebre
per JOSEP SÁNCHEZ CERVELLÓ (URV)
dies 22 i 23, d'11 a 12

Parlarem de dos pilars fonamentals de la lluita mediambiental a les comarques del sud de Catalunya: Coordinadora intercomarcal contra el Pla de Residus Industrials i la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Són dos moviments que han tingut una gran repercussió social i van aconseguir crear un moviment cívic transversal, apartidari, engrescador i fresc.
El primer d'aquests moviments, la Coordinadora intercomarcal, es creà el 1990 a la Conca de Barberà i a l'Alt Camp per fer front al projecte d'incineradora industrial al Pla de Santa Maria i a l'abocador industrial de Forès.
Plataforma en Defensa de l'Ebre fou creada el setembre del 2000 per lluitar contra l'avantprojecte de Llei del Pla Hidrològic Nacional. La força del moviment social s'escampà arreu de Catalunya i ajudà a erosionar els governs del moment, mentre una nova consciència ecològica i de sostenibilitat s'escampava.

Mobilitzacions ciutadanes en defensa del medi ambient, la llengua i problemàtica social des del 1983 fins a l’actualitat a les Illes Balears
a càrrec de SEBASTIÀ SERRA i BUSQUETS (UIB)
dies 23 i 24, de 9 a 11, i dia 25, de 10 a 11

Des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears el 1983 s'han donat un conjunt de canvis de població amb uns increments molts notables de la immigració, increment del procés urbanitzador i de noves problemàtiques socioculturals.
Paral·lelament han existit tot un conjunt de mobilitzacions ciutadanes en defensa dels espais naturals i del territori en general, en defensa de la normalització lingüística i en alguns casos importants lluites en defensa dels sectors més desdolguts.
La legislació autonòmica reflecteix en part els canvis a la societat i les reivindicacions socials. El curs esbrinarà la interrelació entre canvis socials, mobilització ciutadana i polítiques concretes socioculturals duites a terme des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia fins a l'actualitat.

Mobilitzacions ciutadanes en defensa del medi ambient i la democràcia a Eivissa
a càrrec de JOSEP COSTA (UPF)
dia 25, de 9 a 10

La Franja de Ponent
a càrrec de GUILLEM CHACON i JOAQUIM MONTCLÚS
dies 24 i 25, d'11 a 12

CONEIXEMENT DE LA CATALUNYA NORD
«Substitució lingüística i poblacional, TGV, recuperació de la identitat: cap a on va Catalunya Nord?»
Coordinador: ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia)
dies 18, 22, 23, 24 i 25, de 9 a 2/4 d'11

El curs presenta Catalunya Nord, com a part dels Països Catalans que és. La identitat—complexa i canviant—de Catalunya Nord és enfocada tenint en compte les mentalitats ‘estatalitzades’ (del nord i del sud), a través de les dades bàsiques del territori: espai geogràfic, ensenyament i situació de la llengua, situació econòmica i demogràfica. El territori que acull l'UCE per trenta-vuitena vegada no és el mateix que al moment de la primera edició; se troba sotmès a un procés ben avançat de substitució lingüística i poblacional que ens fa qüestionar, per al futur, la natura de la catalanitat en aqueixes comarques. El TGV en construcció, la potència de les autonomies del sud, el marc europeu seran suficients per orientar Catalunya Nord cap a una recuperació mínima de la seua identitat nacional catalana?

Xerrada d’escriptors
amb JOAN DANIEL BEZSONOFF, JOAN-LLUÍS LLUÍS i ALBERT VILLARÓ
dia 18, a les 6 de la tarda

Fer tele en català a Catalunya Nord
a càrrec de SEBASTIÀ GIRARD (periodista-redactor de France 3 País Català)
dia 22, de 2/4 d'11 a les 12

Fer vida literària a Catalunya (Nord)
a càrrec de JOAN DANIEL BEZSONOFF (professor de català i escriptor)
dia 23, de 2/4 d'11 a les 12

Enric Danoy, un autor nord-català desconegut
a càrrec de JOAN DANIEL BEZSONOFF (professor de català i escriptor)
dia 24, de 2/4 d'11 a les 12

INICIACIÓ A LA LLENGUA
amb el suport de la Secretari General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya
del 17 al 25 d'agost

«Català inicial»
a càrrec d'ALÍCIA ARISA
cada dia, de 10 a 12

El menjar és un element present a la vida de tothom, sigui per falta, per excés o per ni una cosa ni l'altra. Relacionat amb el menjar hi ha tot un món que demana estructures lingüístiques per poder ser pensat, dit i escrit. Conèixer aquestes estructures de llengua no ens garanteix menjar millor, però per si de cas…
1. Els aliments: característiques. Text: què hi ha a les neveres?
2. Els àpats del dia: el temps. Text: planificar els àpats de la setmana.
3. Anar a comprar: comerços i productes. Text: la comanda.
4 . Persones que cuinen. La cuina. Text: on són els estalvis? (descripció).
5. Persones que mengen: sols o acompanyats? Text: què portava la Caputxeta vermella al cistell? (Conte)
6. Menjar a casa: els convidats. Text: la invitació.
7. Menjar al restaurant: el menú i la carta. Text: una crítica.
8. El menjar una obligació: la salut. Text: una recepta de cuina curativa.
9. El menjar un plaer?: la cuina actual. Text: un article d'opinió.

«Gramàtica, lèxic i lectures escollides»
a càrrec de ROSER LATORRE i GAIA
cada dia, de 9 a 11

INICIACIÓ A LA LLENGUA I LA CULTURA OCCITANA
Coordinació: Arxiu Occità (UAB)
amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona
del 21 al 25 d'agost

La Vall d’Aran i Occitània
a càrrec d'AITOR CARRERA (UdL)
del 21 al 24, de 9 a 10

La Vall d'Aran, dins d'Occitània, presenta una situació peculiar: per la seua dependència administrativa de l'estat espanyol, pel reconeixement oficial de la llengua occitana o pel fet de disposar una varietat de gascó pirinenc que té a no gaires quilòmetres de distància tant el llenguadocià, un altra modalitat occitana, com el català occidental pirinenc i l'aragonès. Un passeig per la llengua, la geografia, la història i la situació social i sociolingüística de la Vall d'Aran pot permetre de tenir una panoràmica general de l'actual posició de la llengua occitana, de reflexionar sobre les relacions que un petit país occità ha mantingut amb els veïns catalans des de fa més de set-cents anys, o bé de mesurar la veracitat de certs tòpics que encara avui s'associen a l'Aran i a l'occità que s'hi parla. Però sobretot de valorar el paper que tenen les fronteres administratives quan fraccionen dominis lingüístics.

Introducció a la llengua occitana: parla i entén
a càrrec de RAFÈU SICHEL
del 21 al 24, de 10 a 11

L'occità, gràcies a les seves grans similituds amb el català, resulta relativament fàcil d'entendre per als catalanoparlants. Aquest curs té per objectiu aixecar les poques barreres que puguin dificultar-ne la comprensió, tot donant les bases necessàries per a poder expressar-se en aquesta llengua. És a dir, s'aprendrà a pronunciar l'occità referencial, i els principis bàsics de la llengua com ara com conjugar els verbs, com es formen el plural i el femení, la utilització dels pronoms, així com les paraules idiomàtiques més rellevants.

Amor, infidelitat i cortesia a la literatura occitana medieval
a càrrec d'ANTONI ROSSELL (UAB)
del 21 al 24, d'11 a 12

L'amor cortès en tots els seus protagonistes: la dama, el marit, l'amant, els maldients; i en tots els seus registres: el poètic, l'amorós, l'eròtic… Recorregut literari per la lírica, novel·la, l'èpica i la novel·la occitana a la recerca de la cortesia i del reflex de la societat cortesana occitana medieval.

Catalanisme i occitanisme als anys 30
per JAUME FIGUERAS
dia 25, de 9 a 12

És ben sabut que el catalanisme republicà fou un dels estímuls que esperonaren l'aparició de l'occitanisme modern, en el lapse que va del període d'entreguerres a 1945. D'aquella relació, ben poc coneguda, se'n destaca la figura de Josep Carbonell i Gener que, en col·laboració amb el gramàtic Loís Alibert, impulsà un ambiciós programa d'iniciatives que en ben pocs anys aconseguiren un alt nivell d'eficàcia i qualitat. Al seu voltant, alhora, cal remarcar l'existència d'un ampli ventall d'intel·lectuals i estudiants que teixiren tota una xarxa de relacions i expectatives que anava força enllà de la curiositat i que només el desenllaç de la Guerra Civil aconseguí d'estroncar, i entre els quals remarquem els noms de J.V. Foix, Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Joan Estelrich, Carles Riba, Tomàs Garcés, Alfons Maseras o Rafael Tasis.
Tot partint de les publicacions de l'època (Òc, L'Amic de les Arts, La Publicitat, El Matí, Monitor, La Veu de Catalunya …) i la correspondència de Carbonell, ens proposem de seguir els diversos viaranys d'aquell encontre, sense deixar de banda les tensions que l'acompanyaren, de l'entusiasme inicial i l'endegament de plataformes comunes a la solidaritat amb què es clogué el període, arran de la desfeta del 39.

CURS INTRODUCTORI D'HISTÒRIA DE CATALUNYA
amb el suport de l'Associació Conèixer Catalunya
per MAGDA CUSCÓ
cada dia, de 10 a 12