INTRODUCCIÓ ALS PAÏSOS CATALANS
«Assaig d'anàlisi política»
Coordinadors: JOAQUIM MONTCLÚS i JOSEP SÀNCEZ CERVELLÓ (UV)
del 17 al 25 d’agost

La Franja de Ponent
per JOAQUIM MONTCLÚS
dia 17, de 10 a 11 del matí

L’Alguer
per CARLES SECHI (Obra Cultural de l’Alguer)
dia 18, de 10 a 11 del matí

Andorra i els seus veïns
per ÈRIC JOVER
dia 19, de 10 a 11 del matí

Aquesta xerrada no es vol atribuir en cap cas el mèrit de la veritat ni ser exhaustiva sinó que vol ser una simple pinzellada subjectiva de com aquest petit país, encabit entre muntanyes, viu tant la seva catalanitat com el seu emmarcament en la realitat europea.
Després d’un breu resum de la història general d’Andorra passarem a revisar més concretament l’evolució de les seves relacions amb Espanya i França al llarg dels segles. Mirant ja el present i el futur, estudiarem l’encaix d’Andorra en el context de la Unió Europea tant pel que fa referència a aspectes econòmics com polítics. Finalment, analitzarem la posició d’Andorra amb relació als Països Catalans, tant com a projecte polític com en els seus aspectes més culturals.

Mallorca i Menorca
per JOSEP GOMILA
dia 20, de 10 a 11 del matí

Catalunya
per ORIOL JUNQUERAS (UAB)
dia 21, de 10 a 11 del matí

Entre 1793 i 1909, els catalans havien viscut un llarg segle ple de sang. A la primeria del segle XX, el noucentisme construí una imatge de la catalanitat fonamentada en el seny. Segons aquesta interpretació de la nostra identitat col·lectiva, els catalans havien estat i havien de ser ‘assenyats’ i ‘pactistes’. Pensaven que aquesta visió assenyada de la nostra història contribuiria a vacunar-nos contra la violència que amenaçava el conjunt d’Europa i que havia marcat profundament l’experiència vital de molts catalans del segle XIX. No és estrany, doncs, que els noucentistes tinguessin la sensació que el país necessitava respirar un instant, per reprendre l’alè i iniciar un nou camí d’autonomia nacional (la Mancomunitat des de 1914 i el projecte d’Estatut de 1918-1919), de modernitat (l’electrificació...) i, tal vegada, de justícia social (la reforma de l’ensenyament...).

Aragó
per JOAQUIM MONTCLÚS
dia 23, de 10 a 11 del matí

Durant els anys de la Generalitat Republicana a Barcelona aparegué un moviment d’esquerres, independentista i federal aragonès que donà pas a la formació d’Estado Aragonés. Aquest partit, capitanejat per la figura de Gaspar Torrente, aconseguí la seva fita més important en l’anomenat Congrés de Casp, on es redactà el primer Estatut per a l’Aragó. Gaspar Torrente, a més de ser un gran aragonesista i un home de la Franja de Ponent, fou també un gran catalanista. Des d’un principi fou un gran seguidor de Francesc Macià, militant d’Estat Català i després d’ERC. Expostà els plantejaments de Francesc Macià a l’Aragó. Analitzarem tots aquests esdeveniments així com també les relacions amb el País Valencià que es materialitzaren amb la formació d’Acció Valencianista d’Esquerra Republicana.

El País Valencià
per VÍCTOR GÓMEZ LABRADO
dia 24, de 10 a 11 del matí

CONEIXEMENT DE LA CATALUNYA NORD
Coordinador: ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia) i JOAN DANIEL BEZSONOFF (escriptor)
del 17 al 23 d'agost

Catalunya Nord a través d’un escriptor
per JOAN-DANIEL BEZSONOFF
dia 17, de 10 a 12 del migdia, del 18 al 21, de 10 a 11 del matí

El catalanisme estudiantil a Catalunya Nord
per PERE HABET i JOANA SERRA
dia 19, d'11 a 12 del migdia

Identitat, llengua catalana i turisme
per OLIVIER GANDOU
dia 20, d'11 a 12 del migdia

INICIACIÓ A LA LLENGUA
amb el suport de la Secretari General de Política Lingüística, Departament de la Vicepresidència, Generalitat de Catalunya
del 17 al 25 d'agost

«Curs de llengua catalana: Pràctiques d’expressió oral i d’expressió escrita»
per ESTER TUR
cada dia, de 10 a 12

La proposta del curs és treballar la llengua com a eina de comunicació. Cada sessió tindrà com a objectiu redactar un text o bé fer una intervenció oral a partir d’un estímul. De primer, decidim el text que volem construir; després, mentre l’elaborem, detectem quins aspectes textuals i lingüístics necessitem aprendre o reforçar per a aquella producció concreta i busquem les eines que ens calen per a fer-ho. Finalment, publiquem tota la feina feta en un bloc digital.
Un taller on cadascú fa la seva peça i on els artesans aprenen veient treballar els seus companys i les seves companyes.

«Curs de llenguatge i gramàtica»
per ROSER LATORRE
cada dia, de 9 a 11

Revisió ortogràfica i morfològica a través de textos apropiats. Descripció del lèxic d’aquests textos. Aclariment obre alguns calcs sintàctics o lexicals. Ús impropi (i combinacions correctes) de pronoms personals i relatius. Mal ús d’altres elements gramaticals. Els règims verbals. Diversos exercicis pràctics.

INICIACIÓ A LA LLENGUA I LA CULTURA OCCITANA
Coordinació: Arxiu Occità (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 21 al 25 d'agost

La música occitana: de l’oblit a la recuperació de la tradició i la diversificació d’estils
a càrrec de RAFÈU SICHEL
dia 21, de 9 a 12 del migdia

La música és actualment una de les facetes més vives de la cultura occitana. Tot i el retraïment que aquesta cultura i la llengua que la vehicula mostraren fins fa poc més de mig segle, la tradició musical ha arribat fins als nostres dies i s’ha tornat a implantar dins la societat occitana. D’uns decennis ençà, la música occitana ha sortit dels límits de la música d’arrel i se n’han diversificat els estils. En aquest curs, abordarem tres aspectes complementaris, recolzant-nos amb audicions diverses: la tradició musical de les diverses regions d’Occitània amb els seus instruments i repertoris tradicionals; els alts i baixos d’aquesta tradició al llarg de la història recent; i l’abast de la música occitana d’avui dia en la seva varietat d’estils.

Occitanes. Dones i literatura
a càrrec de JAUME FIGUERAS i TRULL (traductor)
del 22 al 25, de 9 a 10 del matí

Tot al llarg de la història, han estat relativament nombroses les dones que han accedit amb la seva veu a la constitució d’un patrimoni literari occità i a la lluita per la llengua, en un context sociocultural marcat pel predomini de la veu de l’home. Tot partint de l’edat mitjana, amb les trobairitz i les beguines visionàries (Docelina, Constança de Rabastens), en resseguirem les traces de la mà de Suson de Terson, les profetesses de l’Església del Desert i una àmplia selecció d’autores que s’incorporen al Felibritge (entre les quals Azalaís d’Arbaud, Lídia de Wilson, Filadèlfa de Gerda, ‘Farfantello’, Marcèla Drutèl, ‘Calelhon’, ‘Clardeluna’, Maria Mauron...) i a l’occitanisme cultural (Maria-Carlòta Girard, Loïsa Paulin, Marcèla Delpastre, Maria Roanet...), fins arribar als nostres dies (Rosalina Ròche, Terèsa Canet, Danièla Julien, Adelina Yzac...). Un viatge que ens durà de les Bones Dames càtares a les contairinas populars, tot passant per l’epistolari del marquès de Sade, les aparicions de Lorda o el moviment de la Nòva Cançon occitana.

Trobadors i Catalunya: el sirventès portantveu de conflictes
a càrrec d’ANTONI ROSSELL (UAB)
del 22 al 25, de 10 a 11 del matí

La lírica trobadoresca a Catalunya va lligada a la corona catalana. En aquest curs ens proposem comentar les relacions dels monarques i la noblesa catalana amb els trobadors, així com el paper que aquests i la seva obra lírica compliren en el complicat entramat polític del seu temps. Tindrà un especial protagonisme el conflicte de la croada contra els albigesos o croada contra els ‘càtars’, tant per la repercussió política en terres catalanes, com pel paper dels trobadors i de la lírica trobadoresca en el conflicte.

La Vall d’Aran i Occitània
a càrrec d’AITOR CARRERA (Universitat de Lleida)
del 22 al 25, d’11 a 12 del migdia

CURS INTRODUCTORI D'HISTÒRIA DE CATALUNYA
amb el suport de l'Associació Conèixer Catalunya
per MAGDA CUSCÓ
cada dia, de 10 a 12

1. El llegat dels clàssics: Grècia i Roma a Catalunya. El període visigot i el món andalusí. Formació i trajectòria dels comtats catalans i llur relació amb el món exterior.
2. Pagesos de pla i muntanya: repoblament i aprisions. Presentació de l’art romànic relacionat amb l’espiritualitat altmedieval. El paper del monacat a Catalunya.
3. Les revolucions feudals a Catalunya i llurs conseqüències. Serfs i senyors: les relacions de treball al camp català durant els temps medievals.
4. La Corona Catalanoaragonesa: maneres de govern i les principals característiques econòmiques de la Catalunya baixmedieval. La Catalunya gòtica, canvis de mentalitat: l’espiritualitat franciscana.
5. Introducció a l’època moderna a Catalunya. Aspectes polítics de la unió dinàstica durant el regnat de Ferran II.
6. Conflictes polítics a la Catalunya dels segles XVII i XVIII: la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió. Conseqüències polítiques i culturals del canvi dinàstic. Panoràmica de l’economia catalana al llarg del segle XVIII.
7. La renaixença: aspectes culturals del segle XIX. Trajectòria del catalanisme durant els segles XIX i XX. Liberalisme i carlisme a Catalunya.
8. La revolució industrial i les seves conseqüències socials. Trajectòria del sindicalisme a Catalunya.
9. Caracterització de la Catalunya a la primeria del segle XX: valoració de la restauració borbònica i la Dictadura de Primo de Rivera. La II República i la guerra de 1936-1939.
10. Trajectòria del primer franquisme. Postguerra i feixisme. Anàlisi del franquisme i les seves seqüeles.

INICIACIÓ A LA LLENGUA I A LA CULTURA GALLEGA
Coordinació: MARÍA XESÚS LAMA (Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona)
amb el suport del Consello da Cultura Galega
del 20 al 25 d’agost

La literatura gallega davant el nou mil·lenni
a càrrec de DOLORES VILAVEDRA FERNÁNDEZ (Universidade de Santiago de Compostela)
dies 20, 21, 22, 23 i 24 , de 9 a 10 del matí

L’objectiu del curs es traçar un panorama global de la situació actual del sistema literari gallec i fer referència als dos desafiaments a què s’ha d’enfrontar en el futur més immediat. Per a això, es fa necessari explicar la radical transformació experimentada per aquest sistema des del 1980, any de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. S’atendrà a l’evolució experimentada als diferents gèneres literaris, tant des del punt de vista temàtic com a tècnic, així com la seva nova presència social, posant en relleu aquelles esdevinences, autors i obres que van resultar més determinants al procés.

La situació sociolingüística de Galícia
a càrrec d’HENRIQUE MONTEAGUDO ROMERO (Universidade de Santiago de Compostela)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

S’oferirà un panorama sintètic de les dades més rellevants de la situació sociolingüística de Galícia, tant en l’àmbit social i cultural com en el politicolegal, amb una breu reflexió sobre els problemes més rellevants i les perspectives de futur.

Un curt viatge pel cinema gallec
a càrrec de XOSÉ ANTÓN COIRA (Universidade de Vigo)
dia 25, de 9 a 11 del matí