XL UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

Quaranta anys de ciència, cultura i convivència estival

del 15 al 24 d’agost del 2008


Cursos d'iniciació


INTRODUCCIÓ ALS PAÏSOS CATALANS
«L'associacionisme cultural català»
Coordinadors: JOAQUIM MONTCLÚS i PERE BALTÀ
del 20 al 22 d’agost, de 10 a 12

La celebració a la tardor del I Congrés de l’Associacionisme Cultural Català, convocat per la vintena de Federacions que es coordinen a l’Ens de Comunicació Associativa, ha possibilitat que la Universitat Catalana d’Estiu dediqui aquest any el Curs d’Introducció als Països Catalans a l’anàlisi del teixit associatiu que hi ha a cadascuna de les set realitats nacionals. De manera que tindrem l’ocasió d’escoltar diversos experts que ens parlaran de la situació en què es troben les associacions a l’Alguer, Andorra, el País Valencià, la Catalunya Nord , la Franja, les Illes i el Principat.
Dins del mateix cicle serà presentat el primer Congrés de l’Associacionisme Cultural Català.

La Franja de Ponent
per JOAQUIM MONTCLÚS
dia 20, de 10 a 11

El País Valencià
per VÍCTOR G. LABRADO
dia 20, d’ 11 a 12

Menorca i Mallorca
per JORDI PONS (Universitat de les Illes Balears)
dia 21, de 10 a 11

Catalunya
per PERE BALTÀ
dia 21, d’ 11 a 12

Catalunya II i l’Alguer
per PERE BALTÀ i CARLES SECHI
dia 22, de 10 a 11

El Congrés de l’Associacionisme Cultural Català
per ANTONI CARNÉ I JOAN RAMON GORDO (Ens de Comunicació Associativa)
dia 22, d’ 11 a 12


CONEIXEMENT DE LA CATALUNYA NORD
«Societat i catalanitat: 1968-2008»

Coordinador: ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia) i JOAN DANIEL BEZSONOFF (escriptor)
del 16 al 22 d'agost, de 10 a 12

A l’ocasió de la 40a edició de l’UCE, el curs de Coneixença de Catalunya Nord fa una mirada enrere sobre quatre decennis d’esforços i de canvis que han afectat la societat i la identitat del país. Des dels punts de vista de la llengua, de l’ensenyament, de la militància cultural, de la política, de l’escriptura, de la demografia, del marc legal, etc, el curs farà el balanç del camí recorregut i, amb intervinents directament implicats en els esdeveniments analitzarà les perspectives d’un futur català per Catalunya Nord.

És possible el reconeixement legal del català a l’Estat francès?
per ALÀ BAYLAC-FERRER
dia 16, de 10 a 11

40 anys de catalanisme polític
per ENRIC VILANOVA, LLORENÇ PLANES i JERONI PARRILLA
dia 16, d’11 a 12

40 anys de literatura catalana a Catalunya Nord
per JOAN DANIEL BEZSONOFF, JOAN-LLUÍS LLUÍS, VICENT PÉREZ VERDIELL i PERE VERDAGUER
dia 17, de 10 a 12

Ser escriptor català a Catalunya Nord al 2008
per JOAN DANIEL BEZSONOFF
dia 18, de 10 a 12

Catalunya Nord vista per Joan-Daniel Bezsonoff
per JOAN DANIEL BEZSONOFF
dia 19, de 10 a 12

40 anys de militància culinària
per ELIANA THIBAUT-COMELADE
dia 20, de 10 a 11

40 anys de militància cultural a Catalunya Nord
per ALÀ BAYLAC-FERRER, PERE MANZANARES, JOAN PERE LE BIHAN, JOSEP SERRA, CRISTIÀ MARTÍNEZ, HERVÉ PI, RAMON GUAL, MIQUEL MAYOL, MARI ÀNGELS FALQUÈS i JOAN MIQUEL TOURON
dia 20, d’11 a 12

40 anys d’immigració francesa a Catalunya Nord
per ALÀ BAYLAC-FERRER
dia 21, de 10 a 11

40 anys de recul o progrés de la llengua catalana?
per ALÀ BAYLAC-FERRER
dia 21, d’11 a 12

Ensenyament del català: 40 anys de progressos i 25 anys d’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català)
per ALÀ BAYLAC-FERRER
dia 22, de 10 a 12

INICIACIÓ A LA LLENGUA
amb el suport de la Secretari General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya
del 17 al 25 d'agost

«Espai de conversa»
per ESTER TUR
cada dia, de 10 a 11

Aquest curs està pensat com un espai per parlar en català, per aprendre parlant. L’objectiu és que l’alumnat millori la fluïdesa i la correcció de les seves produccions orals. A partir de diferents estímuls (fragments d’obres literàries, imatges, notícies...) trobem un tema que ens serveix de fil conductor d’aquest espai de conversa.

«Taller d'escriptura»
per ESTER TUR
cada dia, d'11 a 12

Cada dia, un text. La finalitat del curs és practicar la redacció de textos en català. Els coneixements i els interessos dels alumnes determinen la tria del text que cadascú vol escriure. D’un anunci breu a una biografia, d’una carta formal a un conte. Escriure ens fa buscar i trobar les eines, tant textuals com lingüístiques, que necessitem..

«Curs de llenguatge i gramàtica»
per ROSER LATORRE
cada dia, de 9 a 11

Revisió de règims que han estat modificats a causa d’un ús erroni que va proliferant. Els temps compostos. La veu passiva i la concordança del participi. Exposició de les diferents combinacions de pronoms personals que, en el llenguatge col·loquial, es perden o s’alteren. Els relatius. Descripció i estudi del lèxic de textos literaris escollits per al curs. Alguns exercicis pràctics.


INICIACIÓ A LA CULTURA OCCITANA
del 21 al 23 d'agost

«Max Roqueta»
per JAUME FIGUERAS (Arxiu Occità)
del 21 al 23, de 9 a 2/4 d’11

Tot al llarg de setanta anys d’activitat literària ininterrompuda, l’obra de Max Roqueta (1908-2005) ha fressat tots els gèneres: la poesia, la narrativa, el teatre, la traducció… i atès un dels cims de la creació literària occitana contemporània, tal com provà la molt bona acollida crítica a la publicació en català dels dos primers reculls del cicle Verd paradís. La celebració enguany del centenari de la seva naixença, amb una àmplia repercussió al Llenguadoc, és doncs una bona avinentesa per descobrir i aproximar-se a l’autor de reculls poètics com Los saumes de la nuòch i D’aicí mil ans de lutz , el prosista exquisit de Verd paradís , el novel·lista de La cèrca de Pendariès i Tota la sabla de la mar i el dramaturg de deliciosos quadrets com Lo miralhet o tragèdies de l’alè de Medelha.

«La Vall d’Aran i Occitània»
per AITOR CARRERA (Universitat de Lleida)
del 21 al 23, de 2/4 d’11 a 12

La Vall d’Aran, dins d’Occitània, presenta una situació peculiar: per la seua dependència administrativa de l’estat espanyol, pel reconeixement oficial de la llengua occitana o pel fet de disposar d’una varietat de gascó pirinenc que té a no gaires quilòmetres de distància tant el llenguadocià, una altra modalitat occitana, com el català occidental pirinenc i l’aragonès. Un passeig per la llengua, la geografia, la història i la situació social i sociolingüística de la Vall d’Aran pot permetre de tenir una panoràmica general de l’actual posició de la llengua occitana, de reflexionar sobre les relacions que un petit país occità ha mantingut amb els veïns catalans des de fa més de set-cents anys, o bé de mesurar la veracitat de certs tòpics que encara avui s’associen a l’Aran i a l’occità que s’hi parla. Però sobretot de valorar el paper que tenen les fronteres administratives quan fraccionen dominis lingüístics.


CURS INTRODUCTORI D'HISTÒRIA DE CATALUNYA
Coordinació: Associació Conèixer Catalunya
per MAGDA CUSCÓ
cada dia, de 10 a 12