INICIACIÓ ALS PAÏSOS CATALANS
«1714, què representà i representa avui als Països Catalans»
Coordinador: JOAQUIM MONTCLÚS
del 17 al 23 d'agost

Blai Ferrer, responsable de la defensa del castell de Montjuïc, va ser el darrer coronel a rendir-se en l’assalt borbònic de l’11 de setembre del 1714. Poques persones saben, però, que era fill de Mont-roig de Tastavins (el Matarranya). Amb aquest curs volem fer una mirada als diferents territoris i veure com els afectà o com aquests territoris participaren en la Guerra de Successió. A banda d’aquest punt de partida, l’objectiu és conèixer què representa avui el procés sobiranista que experimenta el Principat de Catalunya per a la resta de territoris amb qui comparteix història, llengua i cultura.

1714-2014: Catalunya Nord
per JOAN BECAT (Institut d’Estudis Catalans) i Ramon Gual (editor)
dia 17, d’11 a 12

1714-2014: Principat de Catalunya
per ANNA ARQUÉ (UCE)
dia 18, d’11 a 12

1714-2014: Sardenya
per ANTONI TORRE (Obra Cultural de l’Alguer)
dia 19, d’11 a 12

1714-2014: Andorra
per ANTONI POL (Societat Andorrana de Ciències)
dia 20, d’11 a 12

1714-2014: les Illes
per GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
dia 21, d’11 a 12

1714-2014: el País Valencià
per DAVID GARRIDO (historiador)
dia 22, d’11 a 12

1714-2014: la Franja
per JOAQUIM MONTCLÚS (historiador)
dia 23, d’11 a 12

CONEIXEMENT DE CATALUNYA NORD
Coordinador: ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia)
del 17 al 23 d'agost

La Catalunya Nord se situa a la primera línia d’un dels trasbalsos més importants que es gesta a la Unió Europea del principi del segle XXI. Continua sent un territori en crisi econòmica però que, a tocant d’una societat en procés d’autodeterminació cap a la plena sobirania, encara reivindica la seua catalanitat. Entre encuriosits i orgullosos, els catalans del nord de l’Albera observen els passos cap a una República catalana. Mentrestant, una altra república, la francesa, queda tancada a reconèixer les llengües ‘regionals’, reorganitza les regions i preveu fer desaparèixer els departament, tot i el reconeixement legal del bilingüisme a l’educació i unes propostes noves (del juliol del 2013) fetes al Ministeri de Cultura per «una política pública a favor de la pluralitat lingüística interna». Cent anys després de la Mancomunitat i de l’inici de la primera deflagració mundial, Catalunya Nord té alguna perspectiva de no desaparèixer?

Catalunya Nord: identitat catalana septentrional i realitat social meridional
per ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia)
dia 17, de 10 a 12

Catalunya Nord: percepcions i conseqüències d'una independència catalana (1) (representacions, ensenyament del català, institucions, economia…)
per ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia)
dia 18, de 10 a 12

Catalunya Nord: percepcions i conseqüències d'una independència catalana (2) (representacions, ensenyament del català, institucions, economia…)
per ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia) i JOAN PERE GENSANE (geògraf consultant)
dia 19, de 10 a 12

Catalunya Nord: la possible dissolució amb la desaparició del departament i la reforma de les regions
per ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia)
dia 20, de 10 a 12

Identitat catalana reivindicada i espera de la independència en el món associatiu català
per ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia) i HERVÉ PI (Aire Nou de Baó, CatNord.cat, Federació d'Entitats per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana)
dia 21, de 10 a 12

1914-1918. Els voluntaris catalans a la «Guerra dels cornuts»
per JOAN-DANIEL BEZSONOFF (escriptor i professor de català)
dia 22, de 10 a 12

Catalunya Nord mirant cap al sud: llengua, identitat, literatura
per JOAN-DANIEL BEZSONOFF (escriptor i professor de català)
dia 23, de 10 a 12

INICIACIÓ A LA LLENGUA
amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya
del 17 al 23 d'agost

«Curs 1. Llengua catalana. Nivell mitjà»
per ESTER TUR
cada dia, de les 9 a dos quarts d'11

Aquest curs s'adreça a les persones que volen consolidar i ampliar els coneixements de llengua catalana (aprenents de nivell elemental i de nivell intermedi). L'objectiu és que els alumnes puguin practicar les habilitats orals i escrites de la llengua i també que puguin sistematitzar el coneixement de diferents estructures lingüístiques. En definitiva, es tracta d'aprendre i trobar recursos per a poder resoldre situacions comunicatives diverses.

«Curs 2. Llengua catalana. Grup de conversa»
per ESTER TUR
cada dia, d'11 a 12 del migdia

Aquest curs està pensat com un espai per a parlar en català, per a aprendre parlant. L'objectiu és que els alumnes adquireixin més fluïdesa i també que ampliïn el seu repertori en català (vocabulari i estructures). A partir de diferents estímuls (fragments d'obres literàries, imatges, notícies…) trobem un tema que ens serveix de fil conductor d'aquest grup de conversa.

«Curs de llenguatge i gramàtica»
per ROSER LATORRE
cada dia, de 2/4 de 10 a les 11

Com indica l'enunciat del curs i tenint en compte les possibles necessitats dels alumnes, revisarem aquells temes gramaticals, potser oblidats, que considerem més importants, i ampliarem el lèxic amb la lectura i el comentari dels textos que hem escollit per al curset.

INICIACIÓ A LA CULTURA OCCITANA
Coordinació: Arxiu Occità (Universitat Autònoma de Barcelona)
amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya
del 17 al 23 d'agost

Mistral: de l’idil·li a l’elegia
per JAUME FIGUERAS i TRULL (traductor)
del 17 al 23, de 9 a 2/4 d’11
Tot aprofitant que enguany es commemoren els cent anys de la mort de Frederic Mistral, us proposem de resseguir-ne l’obra tot partint de l’home que fou i de la seva peripècia vital, tot parant una especial atenció als dos textos èpics que obren i clouen simbòlicament la seva producció, que són Mirèlha i Lo poèma dau Ròse, però sense deixar de costat alguns altres títols prou importants, com Lei meissons, Calendau o Nerta.
Alhora, refarem l’evolució del Felibritge des de la seva constitució, l’any 1854, fins a la mort de Mistral, el 1914, i les seves relacions —un xic tortuoses— amb la Renaixença catalana i els seus traductors.
A cada sessió, combinarem la lectura de textos mistralencs en occità regularitzat, l’audició d’enregistraments i versions musicals, i la visió de nombrosos documents i imatges en Power-Point.

La llengua occitana. Curs pràctic intensiu
per AITOR CARRERA (Universitat de Lleida)
del 17 al 23, de 2/4 d’11 a 12

Aquest curs persegueix, mitjançant una immersió intensiva, que els estudiants assoleixin en poc temps una competència pràctica en la llengua occitana, que ara mateix no tan sols és la segona varietat pròpia del Principat de Catalunya, sinó que hi és oficial d'ençà del 2006. Més enllà de les consideracions sociolingüístiques i legals inicials (per exemple, sobre el paper que hauria de tenir l’occità en un futur estat català), el curs té uns objectius clarament aplicats dirigits a l’obtenció efectiva d’un nivell bàsic de llengua que permeti comunicar-se en contextos en què l’occità és l’eina de comunicació. Per a aconseguir-ho, el curs es fonamentarà en lectures i diccions de textos escrits (periodístics o literaris), en l’audició i la visualització de documents audiovisuals, que van de la música a les pel·lícules o documents semblants. Es preveu una exposició de continguts lingüístics eminentment utilitaris, que vagin de les fórmules bàsiques de presentació a aspectes de tipus morfològic i lexical que cal conèixer per a utilitzar adequadament la llengua occitana, sense oblidar qüestions culturals que l’acompanyen.