XLIII UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

Vida, poble, llengua

del 16 al 24 d’agost del 2011


Fòrum obert

Pirènia, el país que mai va existir (però que podem fer possible)
per PERE MOREY
dia 17, a les 5

Una ucronia a partir de la victòria de Pere II a Muret. Com hagués pogut sobreviure la Confederació Pirenaica que ell volia, el model de país on voldríem viure i que els indignats, sense saber-ho, somien.

Presentació de l’agermanament Ripollès — Conflent
per MIQUEL ROVIRA (president del Consell Comarcal del Ripollès), JORDI MUNELL (batlle de Ripoll), ARLETTE BIGORRA i GERARD RABAT
dia 17, a les 5 de la tarda

Presentació del llibre Des del rovellet de l’ou d’Elx de Joan-Carles Martí
per JORDI SOLÉ CAMARDONS
dia 17, a les 6 de la tarda

Taula rodona i debat sobre literatura eròtica. Presentació del XVII Premi de Narrativa Eròtica “La Vall d’Albaida” 2010 titulat Somiant amb Aleixa
amb els guardonats amb el primer Premi de Narrativa Eròtica: JOAN OLIVARES (premi 1997 i 2007: Dies de verema i Pell de pruna), RAMON GUILLEM (premi 2004: A foc lent), CARLES CORTÉS (premi 2009: Sara, la dona sense atributs), MERCÈ CLIMENT i FRANCESC MOMPÓ ( premi 2010: Somiant amb Aleixa)
dia 17, a les 6 de la tarda
Ho organitza: Amicsprada

Somiant amb Aleixa : Aleixa, la jove protagonista que dóna nom a la novel·la, compta amb un estrany do heretat de la seua família: quan algú somia amb ella, ella somia el mateix. El que a priori sembla un avantatge, acabarà superant-la: tot un viàtic de decadència psicològica, on la protagonista es desentén dels seus propis somnis i desitjos i s’ofega en el pou que ella mateixa va construint-se. Una història bastida sobre tres eixos—realitat, somnis i records—la frontera dels quals està molt difuminada i en ocasions costarà de diferenciar. En Somiant amb Aleixa abunden les escenes de sexe explícit narrades amb un gran luxe de detalls mitjançant una prosa molt acurada i un ús de la llengua impecable.
Els autors: Mercè Climent (Alcoi 1981). Ha cursat els estudis d’enginyeria agrònoma i de filologia hispànica a València. Ha publicat la novel·la infantil Lina Panxolina i el quadern màgic i ha obtingut diversos premis en el gènere de narrativa breu, com ara el Premi Bancaixa-Universitat de València d’Escriptura de Creació per l’obra Temps d’oliva . Ha estat guardonada amb el XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians convocat per l’AELC en la modalitat de Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià pel seu blog «Els primers gestos del verd». Amb Somiant amb Aleixa , la seua segona novel·la, ha guanyat el XVII Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida.
Francesc Mompó (Olleria 1955). És graduat en psicologia i llicenciat en filosofia i ciències de l’educació. Actualment és professor en un institut de l’Horta. Ha participat en llibres d’homenatge a autors com Vicent Andrés Estellés, Joan Brossa, Joan Valls i Jordà, publicats per la Forest d’Arana, així com en diversos actes civicoculturals arreu del país. Ha estat guardonat amb el XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians convocat per l’AELC en la modalitat de Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià pel seu blog «Uendos, Greixets i Maremortes». Ha publicat els poemaris Viàtic marí i De la fusta a l’aigua ; així com les novel·les Els ulls del llac, L’ull de Zeus, Terra de déus, L’Elegit, Els greixets, Amable, Uendos, Camí d’amor i Els fantasmes del Lacrima Coeli.

Els papers de Salamanca una victòria del catalanisme. Estat del procés
per JOSEP CRUANYES (portaveu de la Comissió de la Dignitat)
dia 18, a les 5 de la tarda

Exposició i debat sobre els valors polítics nacionals i de restitució històrica de les víctimes de la requisa dels documents, fent un seguiment de com es va produir la victòria del reconeixement del dret de Catalunya de recuperar aquell patrimoni documental requisat i en quin moment estem del procés.

Presentació del llibre Una idea de l’Empordà dins l’espai català transfronterer de Joan Armangué
per JOAN ARMANGUÉ i RIBAS (Figueres, 1953, alcalde de Figueres 1995 - 2007).
Ho organitza: EDXS edicions, petita editorial empordanesa amb seus a Figueres i Girona, i Llibreria Catalana de Perpinyà.
dia 18, a les 5 de la tarda

La base del llibre Una idea de l’Empordà dins l’espai català tranfronterer, de Joan Armangué, editat per EDXS Edicions, és la comunicació presentada al Congrés «El fet fronterer. Fronteres, relacions, intercanvis (Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres-Roses, 2009)» sota el títol «L’Empordà dins l’espai català transfronterer: Reflexions de desenvolupament territorial en el marc euroregional». El llibre editat en versió digital (octubre 2010), ara es presenta en paper, amb pròleg de Marina Geli, i incorpora com a novetats un epíleg de Pasqual Maragall, un fragment de la conferència «Barcelona i l’Empordà» pronunciada al Teatre Juncària de Figueres el 29 de novembre del 1986, i un text de presentació de Pere Gifre (president de l’Institut d’Estudis Empordanesos). L’autor planteja en aquest llibre la convicció profunda que l’Empordà d’avui vol ésser quelcom més que un mite, que considera el paisatge com un element irrenunciable de la identitat empordanesa i que la qualitat de vida i benestar dels empordanesos és la fita prioritària en la construcció del futur de l’Empordà. D’un futur que es desenvoluparà en un nou marc regional, l’Espai Català Transfronterer, dins el qual l’Empordà n’ha d’enfortir la centralitat. Des d’aquesta perspectiva, s’analitza l’Espai Català Transfronterer dins el marc de l’Euroregió; la influència i les relacions transfrontereres de l’Empordà com a element de desenvolupament social, econòmic i cultural. L’Empordà com a xarxa d’àrees urbanes, per a superar la vella divisió administrativa entre Alt i Baix, i com a espai de centralitat dins l’arc mediterrani transpirinenc. L’Empordà cruïlla de camins; les comunicacions en xarxa com a element d’articulació i estructuració de les relacions transfrontereres. I finalment, enfortir la competitivitat i la complementarietat de l’economia empordanesa, davant un procés d’igualació de preus dins l’Espai Català Transfronterer.

Esteve Albert (Creu de Sant Jordi de 1990). Homenatge a un patriota dels Països Catalans
per JAUME LLADÓ (historiador i restaurador de Perpinyà), AGUSTÍ BARRERA (historiador de l’independentisme d’Arenys de Munt), JOAN PANNON i CULLERÉ (editor d’Argentona) i JORDI SOLÉ i CAMARDONS (filòleg d’Oliana)
dia 18, a les 5 de la tarda

Cada conferenciant parlarà de la figura d’Esteve Albert des de la faceta per la qual hi tingueren relació. L’acte proposarà la creació de l’Associació d’Amics d’Esteve Albert que serà la promotora del  merescut homenatge en el centenari del naixement, el 2014.

Presentació del llibre Independència o mort de la llengua de Jordi Solé i Camardons
per NÚRIA COT
dia 18, a les 6 de la tarda

Presentació del llibre Catalunya Decideix
per TOMÀS CALLAU
Ho organitza: Federació d’Entitats de la Mediterrània
dia 18, a les 6 de la tarda

Les Consultes per la Independència i la Manifestació del 10 de juliol van ser un referent important per facilitar un canvi de rumb al país. El llibre exposa els mapes i dades de totes les tongades de les consultes (Arenys de Munt, desembre 2009, febrer 2010, abril 2010 i juny 2010) sense arribar a les darreres de l’abril del 2011. També hi ha documentació sobre la qüestió i dades sobre la intervenció dels observadors internacionals que hi van ser en les diferents tongades de consultes, així com el ressò internacional que van tenir.

Presentació del llibre La ciutat republicana s’enlaira de Pau Vinyes
per PAU VINYES i ROIG (historiador, fotògraf i animador cultural)
Ho organitza: Amicsprada
dia 18, a les 6 de la tarda

En proclamar-se la Segona República, Barcelona no comptava encara amb un vertader aeroport: només hi havia tres camps d’aviació, molt rudimentaris, al delta del Llobregat. El polític i periodista Joaquim Ventalló i Vergés (Terrassa 1899 - Barcelona 1996), aleshores regidor de l’Ajuntament de Barcelona per ERC, es proposà dotar la capital de Catalunya d’un aeroport internacional de qualitat que pogués oferir un servei digne als futurs usuaris. L’esclat de la Guerra Civil frustrà el projecte.

AJELC: Ahir i demà
per JORDI LÓPEZ PUIG (president) i JORDI PRENAFETA (membre de la junta)
dia 18, a les 6 de la tarda

Una llengua, un poble. Conseqüències lingüístiques de la sentència del Tribunal Constitucional
per TERESA CASALS i MIREIA PLANA (responsables de l’àrea de llengua de Plataforma per la Llengua)
Ho organitza: Plataforma per la Llengua
dia 19, a les 5 de la tarda

El contingut de la intervenció es refereix a l’escola catalana com aquella que respon amb profunditat a les necessitats culturals i socials dels Països Catalans i s’emmarca en la catalanitat en llengua i continguts. Pel que fa a Catalunya planteja que la sentència del tribunal constitucional posa en perill el nostre model d’escola, no en té en compte cap argument pedagògic, impossibilita l’equilibri de desigualtats, i dificulta la cohesió social.

Revista Sàpiens: Recerca, divulgació i identitat nacional
a càrrec de CLÀUDIA PUJOL (directora de la revista Sàpiens), JORDI FINESTRES (escriptor i periodista) i ÀNGEL CASALS (historiador)
Ho organitza: Revista Sàpiens
dia 19, a les 5 de la tarda

És indiscutible que avui dia hi ha més consum d’història que mai: literatura, reconstrucció històrica, rutes culturals, programes de ràdio i televisió… La revista Sàpiens ha esdevingut la revista catalana més llegida. A què respon aquest fenomen? És una simple moda o bé hi ha una demanda social fruit dels canvis ideològics i nacionals que està vivint Catalunya? Quin paper han de tenir els historiadors en la divulgació? I el conjunt dels intel·lectuals en l’extensió de la consciència històrica com a part de la consciència de país? Sàpiens ha impulsat també treballs de recerca en temes diversos: des de la Guerra de Successió a la repressió franquista. Quin impacte han tingut? Cap a quins temes s’ha d’orientar la investigació? Us convidem a participar en una xerrada en què aquestes i altres qüestions sobre la història seran plantejades i discutides.

Debat sobre les nostres universitats i el seu encaix a la societat
per PERE SOLÀ
Ho organitza: Plataforma en favor del IV Congrés Universitari Català
dia 19, a les 6 de la tarda

Història del catalanisme polític a Catalunya Nord
per LLORENÇ PLANES (enginyer agrònom i membre del Patronat de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu)
dia 19, a les 6 de la tarda

Universitats i recerca. Els afers relatius a la universitat es condueixen des d’un "Departament d’Economia i Coneixement", no pas d’Universitats, ni d’Educació i recerca (que inclogui universitat). No existeix un veritable debat públic o parlamentari sobre què ha de representar la universitat i la recerca per a Catalunya. Un responsable de la Direcció d’Universitats i Recerca, Claudi Alsina, secretari del Consell Interuniversitari, afirma que amb el conseller Mas-Colell, “la recerca catalana va experimentar als inicis de la dècada del 2000 la major empenta mai rebuda, i la Llei d’Universitats de Catalunya va obrir noves possibilitats contractuals. Ara, de nou, amb el mateix conseller i amb l’acció del Secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, serà possible proporcionar un nou impuls al sistema universitari català, superant el model funcionarial i apuntant cap a nous models. Creativitat i un model català universitari propi: aixó és el que el futur de Catalunya ens convida a construir”. Nous models? Un model catala universitari propi? Claudi Alsina proposa  “un nou model universitari català del segle XXI que ens allunyi de l’obsolet model espanyol avui vigent”, bo i afrontant en positiu la crisi econòmica reordenant el sistema universitari, fent del Consell Interuniversitari Català (CIC) “un organisme clau per avançar en la contrucció d’un sistema universitari català més cooperatiu, amb més actuacions interuniversitàries, amb una projecció global -com ara el projecte Universitat de Catalunya-, amb especialitzacions territorials clares, i compartint moltes més coses ”.  I rebla, sense embuts, que “ el nostre sistema universitari ha tingut sempre visió europea. I no podem caure en l’”espai espanyol d’educació superior”, més preocupat de l’uniformitat i el reglamentarisme. Hem de fomentar més la mobilitat i la cooperació entre Catalunya i Europa i aconseguir que esdevinguem el campus central de la Mediterrània. Però m’atreviria a dir, fins i tot, que, més enllà d’Europa, hem de ser presents arreu del món”. Hi ha darrera d’això altra cosa que belles paraules i bons propòsits? ¿On és el debat sobre aquest model català propi, que compti amb l’aportació dels agents interns del sistema universitari (estudiants professors, investigadors , personal d’administració i serveis, etc) i dels agents externs (sindicats, grups empresarials, món de la cultura i de la creació, associacions ciutadanes, col·legis professionals, treballadors…)? ¿S’ha esborrat l’impuls cívic que va fer posible al segle XX tres Congressos Universitaris Catalans,  justament per trobar el paper de la Universitat en una societat en canvi i actuar en conseqüència?

Presentació del Casal Jaume I del Conflent
per JORDI TAURINYÀ i MIQUEL MORERA
Ho organitza: Casal Jaume I
dia 19, a 2/4 de 7 de la tarda

Presentació del llibre 500 raons per parlar català de David Pagès i Cassú
per JORDI MIR (lingüista) i l'autor
dia 20, a les 5 de la tarda

Còctel literari amb Josep Miquel Servià
Ho organitza: Amicsprada
dia 20, a les 6 de la tarda

Un breu repàs a l’obra narrativa i poètica—lírica i humorística—de l’escriptor, el qual llegirà—i comentarà posteriorment a través d’un col·loqui—una selecció dels seus textos poètics i narratius.

Pla independència, lideratge
per CARLES LLADÓ i BADIA
dia 21, a les 5 de la tarda

Una proposta inèdita i revolucionària sobre les possibilitats de lideratge de Catalunya, una conseqüència de Pla Independència 3 Minuts i Pla Independència 2014 .

Presentació de l’Aplec Excursionista dels Països Catalans a l’Alguer
a càrrec de PAU VINYES i IRENE COGHENE
Ho organitza: Centre Excursionista de l’Alguer
dia 21, a les 6 de la tarda

Enguany l’Aplec Excursionista dels Països Catalans es fa a l’Alguer. L’organitza el Centre Excursionista de l’Alguer amb la col·laboració de diverses entitats excursionistes i persones d’arreu dels Països Catalans. Les dates de l’Aplec són del 28 d’octubre a l’1 de novembre del 2011.

Presentació de +Vilaweb
per VICENT PARTAL (director de VilaWeb)
Ho organitza: Vilaweb
dia 21, a les 6 de la tarda

La premsa viu una època plena d’incerteses. Els diaris en paper estan passant unes dificultats com mai i el creixement i consolidació de la premsa digital reclama, arreu del món, noves fórmules de relació amb els lectors i amb el mercat publicitari. És en aquest context que VilaWeb acaba de posar en marxa +VilaWeb, un innovador projecte centrat en la creació d’una comunitat de lectors de tots els Països Catalans que poden participar del procés de redacció del diari i que al mateix temps amb la seua contribució esdevenen garants de la independència editorial del diari.
Vicent Partal, director de VilaWeb, presentarà +VilaWeb i explicarà la seua visió sobre el futur del periodisme i sobre la situació dels mitjans tant al nostre país com en aquells països on iniciatives com +VilaWeb ja s’han posat en marxa.

Acte polític conjunt de PSAN i SI
a càrrec de JOSEP GUIA i ALFONS LÓPEZ TENA
dia 22, a les 5 de la tarda

Presentació del llibre La primavera dels indignats de Sebastià Benàssar
a càrrec de l’autor i dels editors de Meteora
dia 22, a les 6 de la tarda

El 15 de maig començà el moviment dels indignats. Primer eren pocs, però a poc a poc s’han anat estenent fins a convertir-se en un dels principals focus informatius per les seves accions. Als Països Catalans aquestes manifestacions a la recerca d’una nova democràcia participativa tingueren el seu epicentre a la plaça Catalunya de Barcelona. Sebastià Bennàssar (Palma 1976) ha retratat aquest moviment en La primavera dels indignats (Meteora, juliol 2011), un llibre on analitza què vol el moviment i si aquestes mobilitzacions suposen un nou assaig de pràctica política en els temps d’incertesa provocats per la crisi econòmica mundial. El llibre no s’estalvia les crítiques necessàries al moviment i intenta ser una primera aproximació explicativa al fenomen polític més sorprenent dels darrers temps.

Presentació del llibre Tombes i lletres
per JOAN DANIEL BEZSONOFF (escriptor) i XAVIER CORTADELLAS, (escriptor i editor)
Ho organitza: Edicions Sidillà
dia 22, a les 6 de la tarda

Amb textos d’Antoni Puigverd, Albert Roca, Judit Pujadó, Mireia Lleó, Quim Lecina, Narcís Comadira, Tània Juste, Rosa Font, Arnau Pons, Jordi Bonet-Coll, Vicenç Pagès i Jordà, Francesc-Marc Àlvaro, Josep Pujol, Carles Duarte, Xavier Lloveras, Jaume Subirana, Borja Bagunyà, Melcior Comes, Miquel Pairolí, Francesc Prat, Sam Abrams, Maria Mercè Roca, Dolors Miquel, Xavier Cortadellas, Vicent Sanchis, Quim Torra, Neus Canyelles, Joan Ollé, Eduard Màrquez, Damià Pons, Jordi de Manuel, Víctor M. Amela, Isabel Olesti, Manuel Baixauli, Isabel-Clara Simó, Lolita Bosch, Jordi Lara, Bartomeu Fiol, Ferran Sàez Mateu, Jordi Pàmias i Albert Roig. I fotografies de Judit Pujadó i Eduard Punset.
«L’amor no cau mai»: Clementina Arderiu i Carles Riba feren esculpir aquesta divisa a la tomba del cementiri de Sarrià on reposen. A Tombes i lletres els homenatgem, juntament amb quaranta escriptors més de la nostra literatura, clàssics o en camí de convertir-s’hi. Hem buscat les tombes de tots ells arreu dels Països Catalans, les hem fotografiades i hem convidat quaranta-un autors a escriure un text. El resultat és aquest llibre, quaranta-un textos que parlen de cadascun d’ells, plens d’històries, de records, de versos, de ficcions i, sobretot, de reconeixements. Perquè la gent morim, però els escrits queden. És per això que el lloc on reposa algú capaç d’imaginar un món propi i capaç de fer-lo arribar i sentir als lectors, no és mai un lloc mort, és un lloc de silenci ple de paraules que podran reviure un i mil altres cops. El llibre comença parlant de Pompeu Fabra, justament enterrat a la vila de Prada.
Un dels objectius d’Edicions Sidillà és la recuperació de l’imaginari col·lectiu català que aniran concretant amb diferents propostes que ara preparen i amb Tombes i lletres , naturalment, on a més d’homenatjar els nostres autors s’evidencia el llegat literari dels nostres clàssics a través dels autors contemporanis.

Acte commemoratiu sobre la República Catalana
per JOSEP XAUBET
Ho organitza: CUP
dia 22, a les 6 de la tarda

Patrimoni popular: de la memòria a la llegenda
per ORIOL LLUÍS
dia 22, a les 6 de la tarda

Presentació del llibre Organitzacions de reivindicació catalana a Catalunya Nord (1960-1980) de Júlia Taurinyà
per JOAN BECAT, RAMON GUAL i l’autora
dia 23, a les 3 de la tarda

Presentació de la revista Capicua un pont entre les lletres catalanes i portugueses i de l’associació CatalunyApresenta
per NICOLAU DOLS (professor de la UIB) i SOFIA HENRIQUE (membre del consell editorial de Capicua)
dia 23, a les 5 de la tarda

El novembre del 2009 CatalunyApresenta, la 124 comunitat catalana a l’exterior, començà la singladura a la ciutat de Lisboa amb la intenció de ser un dels elements principals de difusió de la cultura catalana en terres portugueses. Després de la realització de múltiples activitats com per exemple l’organització del Sant Jordi, de la Diada de l’Onze de Setembre i moltes altres, volem aprofitar per a presentar el projecte estrella de l’entitat: la revista Capicua, dedicada a la traducció de textos literaris catalans al portuguès i a la inversa. Es tracta d’una revista completament bilingüe català-portuguès, que ha dedicat dossiers centrals a autors tan importants com Jaume Cabré, Ary dos Santos, Isabel da Nóbrega i Manuel de Pedrolo i que fins ara ha estat el punt de descoberta de gairebé una trentena d’escriptors entre totes dues literatures.

Presentació de l’associació Amicsprada
Ho organitza: Amicsprada
dia 23, a les 5 de la tarda

Celebració dels 25 anys d’Unitat Catalana
per LLORENÇ PLANES, JAUME ROURE i BRICE LAFONTAINE
dia 23, a les 5 de la tarda

Qui té més nas?
per PERE NAVALLES
dia 23, a les 5 de la tarda

La importància de l’ús correcte de la llengua en els mitjans de comunicació per a la seva supervivència i preservació
per JOSEP MARIA VIRGILI i ORTIGA (assessor lingüístic i membre de La nostra televisió)
Ho organitza: La nostra televisió
dia 23, a les 6 de la tarda

La nostra televisió és una associació cívica i sense cap ànim de lucre que té com a finalitat bàsica exigir als mitjans de comunicació catalans un ús correcte i acurat de la llengua catalana. Amb aquesta finalitat elabora unes paròdies de programes de televisió en què es blasmen algunes de les errades que no és estrany de sentir en determinats programes de TV3; aquestes paròdies es poden veure a internet. També disposa d’un lloc web (lanostratelevisio.cat) per donar a conèixer la seva tasca i el seu ideari al públic en general.
L’acte consistirà en la projecció d'algunes de les nostres paròdies i la posterior explicació de la finalitat de la nostra associació: exigir un ús correcte de la llengua catalana als mitjans de comunicació catalans i fer prendre consciència als catalans de la importància de la preservació de la llengua correcta per a la seva supervivència, un fet del qual es parla molt poc. L’acte es clourà amb un col·loqui entre els ponents i els assistents.