XLVIII UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU
L’Eix Mediterrani: camins de mar, de terra i de cultura
del 16 al 23 d’agost del 2016
Fòrum obert
Conferència i presentació de l'exposició sobre Víctor Català a la Universitat Catalana d'Estiu
per IRENE MUÑOZ i PAIRET
Ho organitza: Institució de les Lletres Catalanes, amb motiu de l'any Víctor Català
dia 17, a les 4 de la tarda
Darrera enquesta lingüística: és mort el català a Catalunya Nord?
per ALÀ BAYLAC FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia - Institut d'Estudis Catalans) i JOAN-PERE GENSANE (geògraf, Universitat de Perpinyà Via Domícia), LLUC BONET (professor de català) i JOANA SERRA (Llibreria Catalana)
dia 17, a les 5 de la tarda
La darrera enquesta d’usos lingüístics a Catalunya Nord (desembre 2015) ensenya que un 20 % de la població és capaç de parlar català, que un 1 % escriu les seues notes personals en català, que el 0,8 % s’adreça als mestres en català, que el 0,7 % parla català als fills. S’ha arribat al final del procés de substitució lingüística? L’optimisme respecte al futur de la llengua, les opinions favorables a l’ensenyament i al bilingüisme en la societat poden ser suficients per a ressuscitar la llengua a Catalunya Nord?
Presentació del llibre Teoria lul·liana de la comunicació de Josep-Lluís Navarro Lluch
per l'autor
dia 18, a les 4 de la tarda
Ho organitza: Voliana Edicions
En aquesta Teoria lul·liana de la comunicació es fa una crítica radical dels actuals models llenguatgistes i reduccionistes, els quals degraden i rebaixen la comunicació humana i la dignitat de les llengües. encara que es facen passar sota rètols tan pomposos com «lingüística moderna» o «lingüística científica». L’alternativa lul·liana que plantegem pot ser la base d’una reconstrucció dels estudis sobre el llenguatge que articule diverses disciplines en un nou paradigma, el «paradigma perdut», que rescate la saviesa antiga (i oriental) sobre el llenguatge i la integre amb les millors descobertes posteriors. A partir d’El sisè sentit (1294), de Ramon Llull, s’arriba a confegir una nova teoria sobre les llengües, basada en la metàfora estesa de «la molècula de la comunicació», d’una gran potència explicativa, didàctica i heurística.
Presentació del llibre Aportacions catalanes universals
per JOAN AMORÓS, ENRIC CIRICI, MARIA COSTA i RAMON MIR
dia 18, a les 4 de la tarda
Ho organitza: Fundació Occitano Catalana i Pagès Editors
Formes de salvaguardar el patrimoni
per CRISTINA THIÓ. Presentació a càrrec de FRANCESC FONTBONA
Ho organitza: Chroma
dia 18, a les 5 de la tarda
Som conscients de la importància de salvaguardar i donar a conèixer el patrimoni arquitectònic, fins i tot l’anònim i popular: aquell que no necessàriament està catalogat però que ens identifica i ens defineix com a país.
Hi ha diverses eines i fórmules per a entendre i saber llegir aquest patrimoni anònim i senzill que sovint ens passa desapercebut. Cal aprendre a visualitzar-lo i llegir les diferents pells i els elements que el conformen. A partir d’aquest coneixement és quan podem començar a entendre l’entorn que ens envolta.
Hi ha moltes maneres per saber “llegir” aquests edificis. Una d’elles és a través de fitxes diverses: de façanes, interiors, cobertes, xemeneies… tot ajuda a entendre per què es feien les feines d’una forma o d’una altra.
Estem convençuts que el coneixement és essencial per estimar el que és nostre i treballem per tal que, a través de la divulgació, les classes i la restauració, aquesta transmissió de coneixement vagi passant dels uns als altres.
RUI: últim tram cap a la independència
per JORDI SÀNCHEZ, ANNA ARQUÉ, ANTONI CASTELLÀ i BERNAT DEDÉU
Ho organitza: Demòcrates de Catalunya
dia 18, a les 6 de la tarda
Presentació del llibre Planeta mut de Jordi Solé Camardons
per l’autor
dia 19, a les 4 de la tarda
Ho organitza: Voliana Edicions
Com es comunicarien entre si uns éssers muts d’un altre planeta però molt semblants als humans? Com es comunicarien la gent de la Terra amb aquests éssers intel·ligents? Quin paper hi podria jugar la dansa? Hi hauria literatura en un planeta mut? Com els condicionaria un canvi en la proporció de naixements? Serien éssers més pacífics? Farien guerres? Quina seria la mentalitat dominant en un planeta d’aquestes característiques? Quines afinitats i diferències culturals i tecnològiques hi hauria amb la Terra? Novel·la de ciència-ficció.
Presentació del llibre Lluís Companys. Una vida pels catalans. Una mort per Catalunya de Montserrat Coberó
per l'autora i ÀNGEL CASALS
dia 19, a les 5 de la tarda
El manifest Koiné: per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent
per ÀNGELS FOLCH i BORRÀS, DOLORS REQUENA i BERNAL i JOSEP M. VIRGILI i ORTIGA
dia 20, a les 4 de la tarda
Presentació del manifest «Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent, presentat el passat 31 de març al Paranimf de la Universitat de Barcelona i signat per 275 professionals de la llengua, entre els quals cinc Premis d'Honor de les Lletres Catalanes, 31 acadèmics, 63 professors de diferents universitats dels Països Catalans, 59 escriptors i 117 professionals més (editors, correctors, traductors, docents...). Exposaran el què i el perquè del manifest, alhora que presentaran l’entitat Llengua i República i el moviment de compromesos amb la llengua.
20 anys de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC): les comunitats catalanes de l'exterior, una part de Catalunya
per JORDI GAIRIN (president del Casal Català de Luxemburg i membre de la Directiva de la FIEC), ALBERT MASQUEF (president del Cercle Català de Madrid i membre de la Directiva de la FIEC) i BELÉN MURILLO (membre de la junta directiva del Casal Català de Quito i Tècnica del Cercle Català de Madrid)
dia 20, a les 4 de la tarda
El mes de novembre del 1996 en una assemblea d'entitats catalanes celebrada a Tolosa de Llenguadoc es creava la FIEC (Federació Internacional d'Entitats Catalanes) com a instrument de coordinació i acció conjunta de les entitats de les comunitats catalanes de l'exterior. 20 anys després el balanç és satisfactori. Més de 70 entitats coordinades. Una acció constant i coherent en matèries com el dret de vot a l'exterior, la migració continuada de catalans, els problemes relatius a l'ensenyament de la llengua catalana a l'exterior, les discriminacions en matèria d'atenció sanitària etc. Dos són, però, els grans motors del canvi de les prioritats i realitats a la Catalunya Exterior: l'emigració i el procés. Analitzar-los i presentar-los com a elements del futur de la Catalunya serà el principal objectiu d'aquesta conferència.
Presentació de l'Atles de Barcelona
per RAMON SOLEY
dia 20, a les 4 de la tarda
L’Atles publicat l’any 1998 oferia per primera vegada sencera la iconografia gravada de la ciutat. La presència imposant del gravat palesà el lligam entranyable i absolut de la història de Barcelona amb les escomeses bèl·liques. I d’una manera fulgent el Setge de 1714 amb el seu Onze de Setembre. Estem iniciant una nova era. De la vida rural a la urbana, i ara, progressivament, era digital, que permetrà una “relocalització” dels habitants de la Terra. Per fi, consciència global. Per fi, capacitat d’expressió, de participació. Per fi, la dona a l’estrada. Per fi, de súbdits a ciutadans complerts. Per fi, la transició des d’una cultura d’imposició, violència i guerra a una cultura de trobada, conciliació i pau. Per fi, la gran inflexió de la força a la paraula. L’Atles de Ramon Soley apareix, per tot el que precedeix, en un moment molt oportú. El primer que es requereix és una “reconversió de les mentalitats”. La publicació de l'Atles de Barcelona hi vol contribuir.
Construint país i construint Estat des de les Assemblees Exteriors de l'ANC
per FRANCESCA FERRERES (Secretaria Nacional de l’ANC Regió 11 Exteriors, coordinadora del Consell d'Assemblees Exteriors Catalanes CAEC i membre ANC England), HADAR AYXANDRI (Secretaria Nacional ANC Regió 11 Exteriors, tresorer del Consell d'Assemblees Exteriors Catalanes CAEC i membre ANC USA) i BELÉN MURILLO (Secretària Nacional ANC, secretària del Consell d'Assemblees Exteriors Catalanes CAEC, coordinadora ANC Madrid i excoordinadora ANC Equador)
dia 20, a les 5 de la tarda
Parlarem de la conformació, fundació i règim actual i feina de les AEs; especialment en dos aspectes importants: primer, la seva tasca (juntament amb les Comunitats Catalanes a l'Exterior), per aconseguir el vot dels 200.000 catalans de la diàspora ampliant així la majoria social pel procés constituent cap a la República Catalana; segon, el seu paper rellevant en la internacionalització del procés.
Presentació del llibre Grau 33 de Quim Gallart i Figueras
per l’autor
dia 20, a les 5 de la tarda
L’esperit de la francmaçoneria està molt vinculat amb la vella saviesa que ensenya que el disseny de les ciutats i la construcció dels monuments a partir d’uns determinats patrons té una finalitat que va més enllà de la lògica arquitectònica, traspassant el límits que la nostra ment humana es capaç d’entendre. “Grau 33” s'ha forjat a partir d'un estudi preliminar, totalment objectiu, sobre uns suposats traçats geomètrics reguladors que haurien servit de base per a la transformació urbanística d'una part de la ciutat de Figueres durant la segona meitat del segle XIX, disposant sobre el teixit urbà diferents elements de caire arquitectònic, com espais urbans, edificis o monuments, que converteixen aquesta trama planificada, en misticosimbòlica en benefici espiritual, moral i intel·lectual dels seus conciutadans. Amb aquest discurs, i davant dels fets i antecedents historicopolítics ocorreguts en la Figueres del segle XIX, la pregunta és: per què no hi pot haver una Figueres simbòlica, concebuda a partir d’uns patrons predeterminats, amb finalitats místiques, com Washington o París?
Presentació del llibre JESÚS busca JESÚS. Crònica d'una recerca perillosa de Jaume Rodri
per AURELI ARGEMÍ (CIEMEN) i IGNASI RODA (escriptor i director de teatre)
dia 20, a les 6 de la tarda
Del maig del 68 a París al cim de l'Assekrem en ple desert del Sàhara; de cala Culip a Cadaqués a Narbona i l'illa d'Elefantina; de Tunis (antiga Cartago) a la Cuba de Castro; del Xile d'Allende a la Palestina ocupada...
D'Édith Piaf a Georges Brassens; de Zeca Afonso a Claude Debussy; de Camilo Torres a Puig Antich; d'Enrique Líster a Lluís Maria Xirinacs; de Gabriel García Márquez a l'abat Cassià Maria Just; de Salvador Dalí a sant Joan de la Creu; d'Antoni Tàpies a Juan Rulfo i Eduardo Chillida...
Del cardenal Daniélou a l'abbé Saunière de Rennes-le-Château; de Gabriel Marcel a Jean-Paul Sartre; del general De Gaulle a Ben Barka; de Kaneto Shindo a Carl Dreyer; de Le Corbusier a Antoni Gaudí; de Plini el Vell a Maquiavel; d'Hipàcia a Charles de Foucauld; de Flavi Josep a Ivan Illich; d'ETA a Epicur; de Teilhard de Chardin a Pere Casaldàliga...
Una múltiple i perillosa recerca per mirar de trobar, tossudament, el que més s'assembla a l'impossible.
Tota una nació en marxa. Diferents ritmes un mateix objectiu
per JORDI SÀNCHEZ (president de l'Assemblea Nacional Catalana del Principat), CRISTÒFOL SOLER (president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca) i ANTONI INFANTE (president de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià)
dia 20, a les 6 de la tarda
Presentació de l'agermanent de les entitats sobiranistes. Per què la confederació? Anàlisi política de cada procés. Compartim passat, compartim present i volem compartir futur. Cap a un Consell Federal d'Organitzacions Sobiranistes dels Països Catalans.
Presentació de l'Entorn d'Aprenentatge del Canigó
per VÍCTOR FERREIRA (coordinador pedagògic)
dia 21, a les 4 de la tarda
Manuel Costa-Pau, un intel·lectual de referència. Acte d'homenatge
per JOSEP GUIA (vicepresident del Patronat de la FUCE), MARTA COSTA-PAU (periodista i editora), ENRIC PUJOL (historiador i periodista) i ANTONI SANT (advocat i escriptor)
dia 22, a les 5 de la tarda
Manuel Costa-Pau (Garriguella 1937 - Girona 2016) fou un escriptor, editor i pensador recentment traspassat compromès amb els ideals d'alliberament nacional i social que constitueixen la base de la Universitat Catalana d'Estiu. Personalment va assistir sovint a les diferents edicions de la universitat i va establir una relació amical amb molts dels assistents que han esdevingut assidus d'aquesta manifestació cultural anual. Per això els seus amics i familiars hem pensat que seria un lloc adient per fer-hi un acte de recordança i homenatge.
Costa-Pau es donà a conèixer com a poeta amb Mont perdut (1955) i figurà en diferents antologies com ara l'Antologia de la poesia social d'Àngel Carmona (1970). En l'àmbit assagístic, despuntà amb l'obra Turistes, sirenes i gent del país (1967) que la crítica va situar al costat de Els altres catalans, de Candel o Nosaltres els valencians, de Fuster. Fou director de l'Enciclopèdia Ulisses, la qual va dedicar tot un volum a Els Països Catalans (1984), que va dirigir i que redactà en bona part. Fundà l'editorial «Llibres del Segle» i la revista Lletres a plom. Darrerament va redactar la trilogia novel·lística «Encontres amb Thànatos», integrada per Janna (2010), Diana Palmer (2015) i Íngrida-Àfica (en premsa). També fou un pedagog rellevant: féu de mestre de català per a Òmnium cultural durant el franquisme i exercí de professor a El Collell, on tingué, entre molts altres alumnes, l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont (el qual li ha reconegut públicament el seu important mestratge).