JORNADA MENORQUINA
amb el suport del Consell Insular de Menorca
dia 18 d'agost

Panorama actual de la investigació a Menorca
per JOSEP M. VIDAL (coordinador científic de l’Institut Menorquí d’Estudis)
a les 9 del matí

La literatura avui a Menorca
per FINA SALORD (presidenta del Consell Científic de l’IME)
a les 10 del matí

Desenvolupament sostenible i economia
per SERGI MARÍ (director de l’Observatori Socioambiental de Menorca, IME)
a les 11 del matí

25 anys de l’Enciclopèdia de Menorca
amb LLUÍS GARAU (secretari general de la Universitat de les Illes Balears), SALVADOR ALEGRET (secretari general de l’IEC), MATEU MARTÍNEZ (conseller de Cultura i Educació, Consell Insular de Menorca), BARTOMEU FEBRER (regidor de Cultura, Ajuntament de Maó), JOSEP M. VIDAL (director de l’Enciclopèdia de Menorca) i JOANDOMÈNEC ROS (president de l'UCE)
a les 12 del migdia

Taller de llatre
per FRANCESC PONS I COLL
a les 3 de la tarda

Recital de glosat
per MIQUEL AMETLLER i PILAR PONS
a les 6 de la tarda

XIX JORNADES DE COOPERATIVISME
«El compromís del cooperativisme amb la nació catalana»
Ho organitza: Fundació Roca i Galès
del 19 al 21 d'agost

El cooperativisme, per definició, no ha estat mai una opció econòmica només. El seu nucli sempre ha estat constituït per una relació humana, social. I aquesta relació, a casa nostra, ha arribat sempre a la dimensió col·lectiva. Sovint la vida d’una població –és a dir, la de les famílies que la constitueixen- ha girat, i gira encara, a l’entorn d’una cooperativa. El teixit associacionista que avui constitueix Catalunya, els Països Catalans, i que ha mantingut l’essència del nostre país fins i tot durant les èpoques més dures, sempre ha tingut el cooperativisme entre els seus components.

XVII JORNADA ANDORRANA
«Els llindars òptims del creixement andorrà»
Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències
Ho patrocinen: Ministeri d'Educació, Cultura, Joevnut i Esports i Andbanc (Grup Agrícol Reig)
dia 21 d'agost

Matí (de 2/4 de 10 a la 1 del migdia)

Presentació

Les polítiques de creixement del Segle 21
per LLUÍS QUILLACQ I ALBAGES (farmacèutic i vicepresident del comitè executiu del Segle 21)

Els escolars com a referent poblacional i qualitat d’ensenyament
per MARIA CINTA PALLÉ i ALÍS (ensenyant i directora del departament de l’Escola Andorrana)

La disponibilitat de recursos energètics: l’electricitat
per MARTÍ SALVANS i ABETLLA (director administratiu i financer de FEDA)

Present i futur de la CASS
per JOAQUIMA SOL i ORBIS (economista i directora general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social)

Principis programàtics en temàtica ambiental del Centre Demòcrata Andorrà per un bon ordenament i creixement del país
per ANTONI RIESTRA i GONZÀLEZ DE UBIETA (bioquímic, professor de secundària a l’institut Janer i coordinador del comitè local d’Andorra la Vella del Centre Demòcrata Andorrà)

La norma constitucional i la sostenibilitat
per MAITE BOURGEAUD i IZA (advocat i degana del Col·legi d’Advocats d’Andorra)

Estadístiques i perspectives de futur del turisme a Andorra
per SERGI NADAL i GABAS (director del Departament de Turisme del ministeri de la Presidència i Turisme)

Sostenibilitat i creixement al Pirineu. Quins són els límits d’Andorra?
per ANNA RIBERAYGUA i MONTAGUT (llibretera i presidenta de l’ADN)

Hi ha límits al creixement econòmic?
per MARIA JOSEP PUIGSUBIRÀ i GROSLIMOND (economista, llicenciada en dret i presidenta del Cercle d’Economia d’Andorra)

Quins límits té el sistema sanitari?
per JOSEP M.  GOICOECHEA i UTRILLO (metge, exdirector de divisió de l’OMS i exministre de Salut i Benestar)

El creixement insostenible
per PATRICK GARCIA i RICART (arquitecte, parlamentari i president de Renovació Democràtica)

Els llindars òptims de població i immigració
per JOSEP MARIA CABANES i DALMAU (bancari i ministre de Justícia i Interior)

Salutació del rector

Debat

Tarda (de les 3 a les 6 de la tarda)

Els dèficits de la infraestructura civil pública
per XAVIER BEAL i VILAGINÉS (enginyer i vicepresident del Col·legi d’Enginyers Superiors d’Andorra)

Riscos naturals i creixement
per MONTSERRAT MASES i COBERÓ (doctora en geologia i directora del CRECIT)

La capacitat del sector hoteler i excursionistes i visitants
per XAVIER PALOU i SOLSONA (hoteler i president de la Unió Hotelera)

Els dominis esquiables i el seu futur
per MARTA ROTÉS i PARDO (directora de Ski Andorra)

El transport i la seva incidència
per ERON ESTANY i VIDAL (enginyer de camins, canals i ports i director del ministeri d’Economia i Ramon Reguant i Aleix, aparellador i sotsdirector del ministeri d’Economia)

El desenvolupament de la sostenibilitat a Andorra
per MARIA MARTÍ i CAÑELLAS (directora de la Fundació Reig)

Andorra, La Cerdanya i l’Alt Urgell. Aspectes territorials i ambientals que comprometen seriosament la qualitat de vida
per RAMON GANYET i SOLÉ (enginyer de camins, canals i ports)

Les alternatives al creixement actual dels verds
per ISABEL LOZANO i MUÑOZ (directiu de recursos humans i presidenta del partit dels Verds)

Les alternatives d’Andorra i els plans d’Urbanisme
per JOSEP ESCALER i PLANELLA (enginyer de camins, canals i ports i director del ministeri d’Ordenament Territorial)

La sostenibilitat social
per AGUSTÍ FONT i GONZÀLEZ (forner, expresident de Càritas i exministre de Treball i Benestar Social)

Les polítiques de creixement del Partit Socialdemòcrata. El paper de l’Estat en el canvi de model de creixement
per FERRAN GOYA i RODRÍGUEZ DE CASTRO (enginyer agrònom, membre del Comitè Directiu del PS i coordinador de la comissió de treball de política territorial, medi ambient, urbanisme i agricultura)

Perspectives de racionalització de creixement a Andorra
per JOAN ALBERT FARRÉ i SANTURÉ (advocat, conseller general (PLA) i president de la Comissió Legislativa d’Interior)

El món de les finances, mínims i màxims
per ANTONI ARMENGOL i ALEIX (llicenciat en lletres i en ciències polítiques i director general de l’Associació de Bancs Andorrans, ABA, i exministre de Treball i d’Assumptes Exteriors)

Debat

Cloenda

II TROFEU DE PETANCA DELS PAÏSOS CATALANS
Ho organitza: Club de Petanca de Prada
dies 21 i 22 d'agost

XIX JORNADA D'AGRICULTURA A PRADA
«La restauració del paisatge agrícola»
Ho organitza: Institució Catalana d'Estudis Agraris (Institut d'Estudis Catalans)
dia 23 d'agost

El paisatge és un atribut complex del territori, fruit de la interacció dels elements que el componen (geomorfologia, clima, sòls, vegetació, elements construïts, etc.). Amb aquest caràcter integrador, resulta una eina diagnòstica de gran valor de l’estat de salut del territori. Sota aquest enfocament ecosistèmic, doncs, el paisatge té un valor per ell mateix, independentment de la presència o no d’un observador. Aquesta visió funcional del paisatge engloba, també, el criteri clàssic de paisatge, l’atribut del territori que n’aglutina els aspectes plàstics i emocionals i que fa referència a l’efecte que provoca sobre un observador.

Obertura de la jornada
per ANTONI SIURANA (conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya)

Presentació de la jornada
per JOSEP M. PUIGGRÓS (coordinador de la jornada)

Què entenem com a paisatge
per RAIMON RODA (enginyer agrònom)

Restaurar el sòl per recuperar el paisatge
per ORIOL ORTIZ (professor de la Universitat Autònoma de Barcelona)

El perquè de la gestió del paisatge
per PERE GUILERA (viticultor i elaborador de cava)

Impactes i restauració del paisatge agrari: l’exemple a l’Alt Penedès
per JAUME BUSQUETS (geògraf paisatgista, Universitat de Barcelona)

La problemàtica del paisatge rural a la comarca del Baix Ebre
per JOSEP ARAGONÈS (director del Consorci de Serveis Agroambientals de les Comarques del Baix Ebre i Montsià)

Preservació del paisatge de la zona de Banyuls
per ROGER RULL (batlle de Banyuls de la Marenda) i el senyor BERNAT SOPERAS (vinyater de Banyuls de la Marenda)

Taula rodona i debat

I JORNADES SOBRE LA COMUNITAT GITANA ALS PAÏSOS CATALANS
«Els canvis a la comunitat gitana els darrers trenta anys»
Ho organitza: Universitat Catalana d'Estiu
Ho patrocina: Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya
dia 24 d’agost

Els mitjans de comunicació són els transmissors principals de les imatges, els tòpics i les opinions de la nostra societat. Els periodistes, doncs, haurien de prendre consciència de la imatge que s’ofereix del poble gitano. Al costat del vessant cultural, sempre positiu, hi ha el vessant social, gairebé sempre negatiu.
Per un cantó, és cert que caldria que els mitjans tinguessin cura de no utilitzar l’adjectiu ‘gitano’ per a referir-se a protagonistes de fets delictius o sòrdids quan aquests protagonistes són d’ètnia gitana, que caldria que contrastessin més les informacions per a no contribuir gratuïtament a la difusió de visions estereotipades de la comunitat gitana en el conjunt de la societat. Però també és cert que els mitjans de comunicació tenen el mateix comportament amb els altres col·lectius, sobretot provinents de la immigració i que conjuntament amb la comunitat gitana hi ha dificultats per a una contrastació de fonts.
En tot cas, no cal caure en els extrems, aquesta jornada pretén donar a conèixer les reflexions que la comunitat gitana fa sobre quina imatge vol oferir de si mateixa a la societat i quina ha de ser la seva implicació en la vertebració de la societat i la cultura catalanes. Alhora, cal que la classe periodística adreci una mirada neta de prejudicis cap al col·lectiu gitano.

Les imatges socials del poble gitano
per TERESA SORDÉ i MARTÍ (sociòloga i investigadora del Parc Científic de Barcelona (Universitat de Barcelona)
a les 3 de la tarda

La dona gitana a Catalunya i a Europa s’organitza
per MONTSERRAT SÀNCHEZ (professora d’educació social a la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull)
a 2/4 de 4 de la tarda

Percepcions i llengües en contacte: el cas de la Catalunya del Nord
per JOAN-PAU ESCUDERO (Centre d’Estudis i Recerca Catalans, Universitat de Montpeller)
a les 4 de la tarda

Taula rodona
amb LISA REYES (Vinçà), JOSEP SOLER (el Vernet, Perpinyà), JOAN VIA ‘NENÉ’ (Sant Jaume, Perpinyà), TATIANA FONT (Associació Gitana de Gràcia), RICARD BLASCO (Consell Municipal Gitano de Barcelona), PERE AGUILERA (Secretariat General Gitano de Catalunya), DOMINGO JIMÉNEZ (Fundació Pere Closa), SANTIAGO JIMÉNEZ ‘NINORRO’ (Associació Cultural Gitana del Maresme), MANEL JIMÉNEZ ‘ONCLE MANEL’ (Unió Gitana de Gràcia), RAMON MARI (Associació Gitana de Reus), ÀNGEL JIMÉNEZ (Associació Gitana del Garraf), JOAN VALENTÍ (Centre Cultural Gitano d’Hostafrancs), ANTONI i FRANCESC SALAZAR (Associació Cultural Gitana, Lleida) i ANTONI GIMÉNEZ ESCUDÉ (Associació Cultural Monàrquica Gitana de Girona). Moderador: JOSEP ANDREU (diputat al Congrés de Diputats)
a 2/4 de 5 de la tarda

Cloenda: Cap a un Pla Integral del Poble Gitano
per ANNA SIMÓ (consellera de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya)
a les 6 de la tarda

VI JORNADA CAP UN ESPAI ECONÒMIC I SOCIAL PER DAMUNT DE LES FRONTERES DELS ESTATS
«1. INTERREG III, punt de la situació i perspectives»
«2. Bases per al Pla Estratègic del Pirineu»
Ho organitzen: Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, amb el suport del Màster de Relacions Transfrontereres, Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Consell General del Pirineu Oriental, Associació de Regions Fronteres Europees (ARFE) Ho coordinen: JOAN GANYET i JOAN BECAT
dia 25, de 10 a 1 del migdia

Els programes europeus INTERREG III-A: evolució del programa, informació sobre els projectes en curs i les perspectives
per JOAN LÚRIA (cap de l’Àrea de Programació, Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, responsable dels programes INTERREG III) i LUCIE RAULIN (Cèl·lula Europea, Consell General del Pirineu Oriental)
a les 9 del matí