XXXVII UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

Societats en trànsit: memòria i futur

del 16 al 26 d’agost del 2005

Jornades


XX JORNADES DE COOPERATIVISME
«L'autofinançament cooperatiu»

Ho organitza: Fundació Roca i Galès
del 18 al 20 d'agost

Qualsevol activitat, sigui de tipus econòmic o no, té necessitat de finançament. Tanmateix, en una cooperativa aquesta necessitat presenta característiques especials. El cooperativisme, que, sens dubte, és una activitat econòmica, és, abans de tot, una relació humana, social, en la que el que més importa són les persones. El capital, que ens és imprescindible, perquè és una eina sense la qual no podem treballar, no ha de perdre mai aquest caràcter fonamental: és, senzillament, una eina. Fins i tot si ve d'una font externa, el capital, en el cooperativisme, no ha de ser mai l'autoritat, mai no hem de permetre que els seus posseïdors es constitueixin en propietaris. D'alguna manera, el finançament cooperatiu ha de ser, sempre, cosa pròpia, ha de sortir d'ell mateix. Durant aquestes jornades intentarem estudiar com el cooperativisme ha intentat aconseguir aquest objectiu i, també, quines són els camins que en el futur s'hi poden obrir.

dia 18

Matí

Recepció i obertura
per NÚRIA ESTEVE (patrona de la Fundació Roca i Galès)
a les 9

Necessitat de finançament propi en el món cooperatiu
per SANTOS HERNÁNDEZ (patró de la Fundació Roca i Galès)
de 2/4 de 10 a les 10

Les seccions de crèdit
per JOSEP PARCERISA (director de l’Associació de Seccions de Crèdit, cooperativa de segon grau)
de les 10 a 3/4 d’11

Col·loqui
moderat per ESTEVE PUIGFERRAT (patró de la Fundació Roca i Galès)
de 3/4 d’11 a 3/4 de 12

Tarda

Taula rodona
moderada per FRANCESC VERNET (patró de la Fundació Roca i Galès), amb cinc cooperatives amb secció de crèdit: JAUME FALLADA (president d’Agrolés, de les Borges Blanques), JOSEP M. SIURÓ (president de l’ASC, s.coop., i gerent de la Cooperativa Agrícola de Cambrils), LLUÍS BARENYS (president de Federació Farmacèutica, s. coop.), NEUS BALAGUERÓ (directora de la secció de crèdit de la Cooperativa del Camp i SC de Linyola), i ANTONI LLARÀS (gerent de Transalfals & la Vispesa, SCCL, de Bellcaire d’Urgell)
de 3 a 5

dia 19

Matí

Nous camins per al finançament cooperatiu
per JORDI PUJOL i MOIX (membre de Coop57)
de 9 a 3/4 de 10

Col·loqui
moderat per XAVIER PALOS (patró de la Fundació Roca i Galès)
de 3/4 de 10 a 2/4 d’11

Descans
de 2/4 d’11 a les 11

Història, fins avui mateix, de Caixa Llobregat-Anoia, s. coop. en constitució
per ISIDRE SEGURA (promotor de Banc Comarcal en constitució, Banc Cooperatiu)
de les 11 a 3/4 de 12

Tarda

Taula rodona
moderada per XAVIER PALOS, amb diverses entitats relacionades amb el finançament cooperatiu: JOAQUIM SABATÉ (president de Fets, Finançament Ètic i Solidari), JORDI PUJOL i MOIX (membre de Coop57), LLORENÇ PLANES (professor de l’Escola Agrícola de Perpinyà), i MARTÍ BONETA (coordinador d’Oikocredit Catalunya)
de 3 a 5

dia 20

Matí

Una visió global del nostre finançament cooperatiu
per ARCADI OLIVERAS (professor d’economia aplicada de la UAB i president de Justícia i Pau)
de 9 a 3/4 de 10

Col·loqui
moderat per XAVIER PALOS (patró de la Fundació Roca i Galès)
de 3/4 de 10 a 3/4 d’11

Resum de les jornades
per JOAN JOSEP GONZÁLEZ (president de la Fundació Roca i Galès)
de les 11 a 3/4 de 12


XVIII JORNADA ANDORRANA
«Andorra i els seus veïns del nord»

Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències
Ho patrocinen: Ministeri d'Afers Exteriors, Cultura i Cooperació i Andbanc (Grup Agrícol Reig)
dia 20 d'agost

Les darreres dècades els Pirineus s'han convertit, a més d'una frontera política, en una frontera física i psicològica que ha repercutit en les relacions socials i econòmiques que des de sempre s'havien mantingut entre tots dos costats. Andorra, per la seva condició, és l'únic territori on la relació es pot establir a tres bandes. Prescindir d'un dels tres costats és un luxe que no es pot permetre per les limitacions que tots els territoris pirinencs tenen de partida: relleu muntanyós, climatologia, mobilitat o manca de recursos propis. La Unió Europea afavoreix la relació i Andorra no en pot quedar al marge.

Programa matí (de 2/4 de 10 a la 1 del migdia)

Presentació

Quin és l’esdevenidor per a les ONET (Oficines Nacionals Estrangeres de Turisme)
per ENRIC RIBA i VALLS (director de l'Oficina de Turisme d'Andorra a París)

Presència de l’ensenyament francès a Andorra
per FRANCESC GARCIA (ensenyant i principal jubilat del Lycée Comte de Foix)

Options d’avenir commercial pour l’Andorre
per ALAIN RIPPOL (assessor en comerç comunitari UE i membre associat al Comitè Regional CCE de Migdia Pirineus)

El rugbi com a element de relació d’Andorra
per SALVADOR BRASÓ i CAMPDERRÒS (empresari, president de la penya USAP “Els Andosins” i expresident del CCC)

L’alliance à la croisée des cultures ou le français langue étrangère
per JACQUES CARCY (enginyer i president de l'Aliança Andorrano-Francesa)

Les visites de les escoles a Andbanc: una manera pràctica d’estar a prop de la societat andorrana i d’obrir-nos a l’exterior
per LYDIA MAGALLON i FONT (ensenyant, antiga cònsol major i directora del departament de Comunicació d'Andbanc)

Salutació del president de l'UCE

Les relacions entre Catalunya Nord i Andorra: ensenyament, política, geografia i economia
per JOAN BECAT (geògraf, professor i director de l'Institut Franco-Català Transfronterer)

Le lien de la commune de Mérens-les-Vals (Ariège) avec les communes de Canillo et d’Encamp par le pastoralisme (Soulane d’Andorre)
per JEAN PIERRE SICRE (batlle de Mérens-les-Vals)

La parròquia de la Massana i el sud de França
per JOSEP M. CAMP i ARENY (agent immobiliari i cònsol major de la Massana)

30 anys de relacions econòmiques franco-andorranes
per ENRIC CASADEVALL i MEDRANO (exdirector bancari, antic ministre d'Economia i cònsol major de Canillo)

Proposition pour une politique d’échange culturelle et touristique
per JOAN FRANCESC DENIS (batlle de Prada, Conflent)

Debat

Programa tarda (de les 3 a 2/4 de 7)

Les relacions comercials d’Andorra amb França
per FRANCESC PALLÀS i VILADOMAT (comerciant i president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra)

Temptatives de connexions audiovisuals nord-sud
per ESTEVE VALLS (locutor de Radio Bleu Roussillon)

La Stòria del Sant Grasal versió catalana de la Queste del Saint Gral
per MIQUEL ADROHER (doctor en literatura medieval)

Obrers especialitzats: migracions transpirinenques als segles XVII al XIX
per OLIVIER CODINA i VIALETTE (doctor en història)

Els turistes francesos: visió des del Sindicat d’Iniciativa
per ROSER JORDANA i MALLOL (directora del Sindicat d'Iniciativa-Oficina de Turisme d'Andorra la Vella)

Quins camins han anat seguint les lletres andorranes?
per MIQUELA VALLS, (IFCT, Universitat de Perpinyà)

El complex dels confins, el nord als mitjans de comunicació
per UNIVERS BERTRANA (llicenciat en ciència política i dret públic i editor dels serveis informatius de RTVA)

La nova estació d’esquí Porte des Neiges
per SALVADOR FERNANDES (arquitecte i promotor del projecte Porte des Neiges)

Les relacions històriques d’Andorra amb França
per ALÍCIA MARCET (maître de conferènce jubilada d'història moderna a la Universitat de Perpinyà)

La parròquia d’Ordino i la vall d'Auzat
per ENRIC DOLSA i FONT (empresari i cònsol major d'Ordino)

10 anys de l’Ambaixada d’Andorra a França
per IMMA TOR i FAUS (ambaixadora d’Andorra a França)

La parròquia d’Encamp i la seva relació amb els veïns francesos
per MIQUEL ALIS i FONT (mestre jubilat i cònsol major d'Encamp)

Debat

Cloenda


XX JORNADA D'AGRICULTURA A PRADA
«El presseguer en els Països Catalans»

Ho organitza: Institució Catalana d'Estudis Agraris (Institut d'Estudis Catalans)
Hi col·labora: Cambra d’Agricultura del Rosselló
dia 20 d'agost

Enguany fa vint anys que la ICEA participa a l'UCE amb les jornades d’agricultura a Prada. En aquests vint anys hem fet jornades que han tractat temes com ara els cultius, el material autòcton, els boscos, la producció integrada, la dieta mediterrània, els transgènics, la traçabilitat de l’aigua, els purins, la immigració, el paisatge i un llarg etcètera.
I aquest any, com a celebració, volem fer un agermanament encara més fort amb la Catalunya del Nord dedicant la jornada al presseguer, principal activitat agrícola de la zona de Prada.

Matí

Obertura de la jornada
per ANTONI SIURANA (conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, GdC)
de 2/4 de 10 a les 10

20 anys a Prada
per JOSEP M. PUIGGRÒS i JOVÉ (coordinador de la jornada)
de les 10 a 1/4 d’11

El presseguer a la Mediterrània
per ENRIC HOSTALNOU (cap del Servei de Fructicultura, Cambra Agrària del Rosselló)
d’1/4 d’11 a les 11

Innovació varietal en el presseguer i reptes de futur
per IGNASI IGLÉSIAS i CASTELLARNAU (de l’Estació Experimental de Lleida, IRTA)
de les 11 a 3/4 de 12

Pausa
de 3/4 de 12 a les 12

La problemàtica de la mosca de la fruita
per ISMAEL BELART i MONTLLEÓ (tècnic de Sanitat Vegetal de les Terres de l’Ebre)
de les 12 a 2/4 d’1

Tarda

El virus de la Sharka, un gran problema actual i de futur
per CRISTIÀ SALGÀS (excap del Servei de Fructicultura de la Cambra Agrària del Rosselló)
de les 3 a 3/4 de 4

La gestió de la qualitat del préssec i la seva certificació. Oportunitat o dificultat?
per JAUME SIÓ i TORRES (cap del Servei de Transferència Tecnològica del DARP, GdC)
de 3/4 de 4 a 2/4 de 5

Les certificacions i la traçabilitat a la Catalunya del Nord
per FELIP DORANDEU (membre del Consell d’Administració de la Cooperativa de Prada)
de 2/4 de 5 a 1/4 de 6

Taula rodona i debat
d’1/4 de 6 a 1/4 de 7

Visita a la Cooperativa de Prada
de 2/4 de 7 a 1/4 de 8

Cloenda
per JOAN RÀFOLS (president de la ICEA)
a 1/4 de 8


III TROFEU DE PETANCA DELS PAÏSOS CATALANS
Ho organitza: Club de Petanca de Prada
dies 20 i 21 d'agost


SEGONES JORNADES SOS CATALUNYA MONUMENTAL
Ho organitza: SOS Monuments
dies 21, 22 i 23 d'agost

Mitjançant un seminari i una exposició, es farà balanç del treball realitzat en la defensa del patrimoni arquitectònic català els darrers sis anys (quan a Prada s'organitzaren les primeres jornades SOS Catalunya Monumental). Consistirà en la intervenció d'una valoració de conjunt de la situació del panorama català de defensa del patrimoni cultural, seguit de les intervencions dels diversos responsables de les entitats defensores o patrocinadores del patrimoni cultural de Badalona, Barcelona, Calafell, Calonge, Ciutat de Palma, Colònia Güell, Figueres, Tarragona, Tortosa i València.

dia 21

Inauguració de l’exposició SOS CATALUNYA MONUMENTAL 2
a les 6 de la tarda

dia 22

Balanç de sis anys de defensa del patrimoni arquitectònic
per SALVADOR TARRAGÓ (UPC i president de SOS Monuments)
a 2/4 de 10

Can Ricard del Poble Nou en perill pel 22@
per MERCÈ TATJER (historiadora)
a 1/4 d’11

La desgraciada restauració de la Catedral de Tortosa
per JACOBO VIDAL FRANQUET (historiador)
a les 11

La primera victòria del Born de Barcelona
per l’Associació d’Arqueòlegs de Barcelona
a 3/4 de 12

SOS per la Cripta de la Colònia Güell
per SALVADOR TARRAGÓ (UPC)
a les 5

L’antic sanatori de Sant Joan de Deu de Calafell, salvat
per RAMON FERRÉ (arquitecte)
a les 6

La discutible reconstrucció de la porta principal Castell Sant Ferran de Figueres
per ENRIC VIÑAS (arquitecte)
a les 7

dia 23

Fer safareig
per JACQUELINE JACQUET (escriptora)
a 2/4 de 10

El problema de la façana Catedral de Barcelona
per JOSEP FUSES (arquitecte director de l’obra)
a 1/4 d’11

Una restauració vergonyosa: el castell de Calonge
per JOAN MOIA (SOS Monuments)
a les 11

L’edifici de la nova Hostatgeria
per J. OLIVER (historiador)
a 3/4 de 12

Enderrocs a Ciutat Vella
per MARTÍ FOLL
a les 5

La problemàtica de conservació del patrimoni de Tarraco
per JORDI ROVIRA (secretari de la Real Societat Arqueològica Tarraconense)
a les 6

Conclusions
a les 7

JORNADES SOBRE LA CONSTRUCCIÓ D'UNA CATALUNYA SOCIAL
«Estructura social i canvi al Principat: Identitat, alteritat i pluralitat en el marc d'un procés de construcció nacional »

Ho organitza: Plataforma Els Altres Andalusos
dies 22, 23, 24 i 25 d’agost

La plataforma ciutadana Els Altres Andalusos, que a la darreria del 2004 es constituí a Barcelona amb la finalitat de denunciar les irregularitats que es produïen (i es continuen produint) entorn de la celebració de l'anomenada Fira d'Abril de Barcelona, i els seus promotors.
Perquè, més enllà de les irregularitats econòmiques i de l'opacitat de la gestió de la Feria, advertim que, a redós d'aquesta activitat (i d'altres com aquesta), s'està creant un perillós antecedent en afirmar que les persones nascudes a Andalusia i residents a Catalunya, més els seus descendents directes, constitueixen un col·lectiu segregat de la resta de la ciutadania catalana. Avui ja són nombroses les actuacions que hem dut a terme per desbaratar aquesta idea de segmentar Catalunya, creant presumptes col·lectius, que com el cas que denunciem fins i tot compten amb el recolzament de la Junta de Andalucía, la qual manté un delegat a Barcelona « para las Comunidades Andaluzas en Cataluña, Valencia y Baleares ».
Aquesta situació que denuncia Els Altres Andalusos és només una petita part del nostre projecte, que en realitat neix com una plataforma ciutadana disposada a incidir en la societat catalana (la nostra societat), posant-se com a meta la participació activa en una nació catalana projectada des d'una visió social. Aquest és l'objectiu de les jornades que proposem.

Anàlisi econòmica de Catalunya. Presentació del col·lectiu Els Altres Andalusos
per MARTA RIERA i PEDRO MORÓN
dia 22, de 9 a 12

Factors econòmics de Catalunya i societat del coneixement
per JUAN MIGUEL PORTAL OLEA
dia 23, de 9 a 12

Cultura i mitjans de comunicació

per PERE ORIOL COSTA
dia 24, de 9 a 12

Identitat, alteritat i pluralitat en el marc d’un procés de construcció nacional

per EUNICE ROMERO i MIGUEL FERNÁNDEZ
dia 25, de 9 a 12


I JORNADA D'ESTIU SOBRE EL CRISTIANISME AL SEGLE XXI
«Els diàlegs pendents de les Esglésies catalanes»

Ho organitza: Associació Cristianisme Segle XXI
amb el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos, Generalitat de Catalunya
dies 23 i 24 d’agost

dia 23
«Àmbit 1: Aportacions històriques de les Esglésies a la societat catalana»

La tradició conciliar de l’Església catòlica catalana
per JOSEP M. MARQUÈS
a les 10

L’aportació de les Esglésies catalanes en la lluita per la cultura, la identitat i els drets socials
per JOSEP AMENGUAL i BATLLE
a 2/4 d’11

Descans
a les 11

Debat
a les 11:10

«Àmbit 2: Panorama socioreligiós a nivell català i europeu»

Nou paradigma religiós: absència de Déu, retorn del sagrat i macroecumenisme
per RAIMON RIBERA
a les 3

Debat
a 2/4 de 4

La fi del monopoli religiós catòlic: minories religioses a Catalunya
per JOAN GÓMEZ SEGALÀ
a les 4

Debat
a 2/4 de 5

dia 24
«Àmbit 3: Els diàlegs pendents de les Esglésies catalanes»

El diàleg entre els cristians
per JOAN BOTAM
a les 9

El diàleg en el si de l’Església catòlica
per JOSEP M. SOLER (abat de Montserrat)
a 2/4 de 10

El diàleg entre les religions
per JOSEP M. RIEROLA
a les 10

Debat
a 2/4 d’11

El diàleg amb l’art, la ciència i la cultura
amb INÊS CASTEL-BRANCO, SANTIAGO RAMENTOL i MANUEL RIBAS PIERA
a les 3

El diàleg amb el món civil
amb MONTSERRAT COLL i JORDI PORTA
a les 4

Debat
a 2/4 de 5


II JORNADES SOBRE LA COMUNITAT GITANA ALS PAÏSOS CATALANS
«Els canvis a la comunitat gitana els darrers trenta anys»

Ho organitzen: Secretariat General Gitano
Coordinació: PERE AGUILERA, MONTSE SÀNCHEZ (URL) i TERESA SORDÉ (UB)
Ho patrocina: Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya
dies 24, 25 i 26 d’agost

Fa més de cinc-cents anys que els gitanos formen part de la història de Catalunya. Des de l’arribada al país l’any 1425 els gitanos i les gitanes hem estat els grans desconeguts i, per tant, la minoria ètnica menys reconeguda fins avui. La història dels Roma, és una història mai no escrita, àgrafa i transmesa de manera oral. Des de fa alguns anys s’han dut a terme estudis, sobretot en l’àmbit de la sociolingüística, que situen la procedència dels gitanos a l’Índia. I el seu èxode d’Àsia cap a l’any 1000. A partir d’aquest any els gitanos feren un llarg viatge per tot Europa, fins a l’arribada als Països Catalans el 1425. Els gitanos són els grans desconeguts, tot i portar al país més de cinc-cents anys. El desconeixement provoca que la imatge que la societat majoritària té de la comunitat gitana sigui estereotipada i plena de prejudicis. Per a donar visibilitat als canvis que la comunitat gitana ha dut a terme en els últims trenta anys, presentem una proposta desenvolupada en quatre eixos: 1) els gitanos d’avui, la història i la seva identitat cultural i els canvis en el seu entorn, amb especial interès en les propostes que el poble gitano vol incloure en la reforma de l’Estatut de Catalunya; 2) l’accés a l’educació; 3) la dona gitana avui; i 4) el diàleg entre diferents comunitats que comparteixen ciutadania en un mateix lloc.

Inauguració de l’exposició «Dones gitanes, la seva mirada al seu entorn»
dia 17, de 4 a 5

Els gitanos avui, història i cultura
dia 24, de 3 a 4

Amb una visió històrica durant aquesta sessió oferirem una perspectiva a través dels anys de les diverses situacions viscudes pels gitanos i les gitanes a Catalunya. En una segona part plantejarem els canvis que s’han donat dins la comunitat gitana, amb especial atenció als elements propis de la cultura gitana, com ara la família, l’idioma, la llei gitana, la religiositat etc.

Taula rodona: La identitat del Poble Gitano. Propostes per a l’Estatut
dia 24, de 4 a 5

A càrrec de les persones gitanes que han participat en el procés d’elaboració de propostes que la comunitat gitana ha fetes a la reforma de l’Estatut d’Autonomia.

L’accés a l’educació dels gitanos i les gitanes
dia 25, de 3 a 4

Un dels grans avenços de la comunitat gitana ha estat en el seu accés a l’educació, tant a l’obligatòria com als cicles superiors. En tan sols una o dues generacions els gitanos i les gitanes d’aquest país han passat de tenir unes taxes d’analfabetisme del 80% a una escolarització en educació primària de gairebé el 100%. La societat majoritària, però, no és conscient de tots aquest esforços i canvis d’aquests últims anys. Aquests canvis, a més a més de l’empenta de les famílies, ha estat gràcies a l’acompanyament de programes i projectes de diferents associacions.

Taula rodona: Des de la Catalunya Nord... Seiem i parlem-ne!
dia 25, de 4 a 5

Sota la idea del diàleg entre veïns hem desenvolupat una taula rodona on les comunitats musulmana, jueva i gitana, presents als Països Catalans, puguin debatre sobre les formes de convivència i diàleg des del respecte a la identitat cultural de cada una d’aquestes cultures que també conviuen en moltes altres parts del món.

La dona gitana i les seves realitats
per MONTSE SÀNCHEZ (Universitat Ramon Llull)
dia 26, de 9 a 11

La dona gitana és la base de la cultura gitana i, per tant, la font de transmissió de totes les normes i els valors del poble gitano; però si els gitanos han estat el grup ètnic que més ha canviat en els darrers quaranta anys, la dona en particular ha estat el motor d’aquest canvi.

Taula rodona: Les dones gitanes avui
dia 26, d’11 a 12

Quatre o cinc dones gitanes de diferents grups, procedències i edats comentaran els canvis que la dona gitana ha experimentat els darrers quaranta anys.


VII JORNADA CAP UN ESPAI ECONÒMIC I SOCIAL PER DAMUNT DE LES FRONTERES DELS ESTATS
1. «INTERREG III: situació i continuacions»
2. «Organització dels fluxos transfronterers entre les dues Catalunyes: comunicacions, aigua, energia»

Ho organitzen: l’IFCT, Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, el Consell General del Pirineu Oriental, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, l’ARFE, Associació de Regions Frontereres Europees (Gronau, Alemanya)
amb el suport del Màster de Relacions transfrontereres i dels Consells Comarcals de la Cerdanya, de la Garrotxa i del Ripollès
Ho coordinen: JOAN BECAT i MARTINA CAMIADE
dia 25, de 10 a 1 del migdia

Els programes europeus INTERREG III-A: última part del programa, informació sobre els projectes en curs i les perspectives
per LUCIE RAULIN (Cèl·lula Europa, Consell General del Pirineu Oriental) i CLAIRE SARDA-VERGÈS (Universitat de Perpinyà i «Carrefours Européens»)
a les 10

Organització dels fluxos transfronterers
per JORDI CABEZA (president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i alcalde de la Jonquera), MANEL NADAL (secretari per a la mobilitat, DPTOP, Generalitat de Catalunya), GEORGES TURA (encarregat de missió, emprese TP Ferro) i MARC VIDAL (Col·lectiu THT)
a les 11

Conferència i debat general
Organització dels fluxos transfronterers entre les dues Catalunyes

amb JOAQUIM NADAL (conseller de Política Territorial i Obres Públiques, GdC), JOAN BECAT (UP) i JOANDOMÈNEC ROS (president de l'UCE)
a les 12

II JORNADA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS A L'UCE DE PRADA
«El català a Catalunya Nord: llengua, ensenyament i societat»

Ho organitzen: Delegació Territorial de l’IEC a Perpinyà i l’Institut Francocatalà Transfronterer de la Universitat de Perpinyà
dia 26 d’agost, de 9 a 12

El català a Catalunya Nord: llengua, ensenyament i societat
Breu balanç de situació, mancances, actuacions en curs i propostes
a càrrec de JOAN BECAT, JOSEP GONZÀLEZ-AGÀPITO, JOSEP M. MUNTANER, JOAN PEYTAVÍ-DEIXONA I PERE VERDAGUER (membres de l'IEC), ALÀ BAYLAC-FERRER, BERENGUER BALLESTER, DOMÈNEC BERNARDÓ, MARTINA CAMIADE, PERE COUDOUGNAN, SEBASTIÀ GIRARD, RAMON GUAL, PERE MANZANARES, RITA PEIX, GENTIL PUIG-MORENO, ESTEVE VALLS I MIQUELA VALLS. Amb la presència del Dr. SALVADOR GINER, (president de l'Institut d'Estudis Catalans) i de JOANDOMÈNEC ROS (secretari general de l'IEC)