INNOVACIÓ I TURISME ALS PAÏSOS CATALANS
«Economia i identitat: respostes locals enfront els canvis globals»
Amb la col·laboració del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (Generalitat de Catalunya)
dia 17 d’agost, de 9 a 12 i de 4 a 5

El turisme ha canviat en els darrers anys d’una manera veloç i encara queden molts canvis per veure. Els Països Catalans constitueixen la primera destinació turística de la Mediterrània i Europa, amb zones més madures i d’altres encara per explorar. Això comporta molts reptes però també grans oportunitats. És per aquest motiu que les destinacions han emprès un canvi de rumb; canvi que no significa ruptura amb el model anterior sinó adaptació constant. I un canvi en què més que mai es fan necessàries la col·laboració i l’entesa de tots els agents i territoris, en el qual una de les claus de volta és l’aposta ferma per la innovació. Innovació que no tan sols significa TIC’s; innovació en la cadena de valor; en l’acostament al client actual i potencial; en la distribució i comercialització; en la provisió de serveis; en la capacitat d’acollida del client. I innovació en la generació d’un autèntic clúster turístic que aposti per la cooperació, en el treball en xarxa, en la competència intel·ligent; en la generació de sinèrgies i l’aprofitament de recursos entre empreses, territoris i agents. Innovació, en definitiva, que permeti l’enfortiment del múscul existent, basat en una gran part en un teixit de petites i mitjanes empreses, fins i tot molt petites empreses; i en territoris massa sovint fraccionats i desestructurats.

JORNADA DE BLOCAIRES DELS PAÏSOS CATALANS
«Blogs, llibertat d'expressió, política i futur de la democràcia i el sobiranisme amb les noves tecnologies»
Ho organitza: Xarxa de Blogs Sobiranistes
dia 19 d’agost

9:00 – 12:00
Xerrada-col·loqui: Blogs, llibertat d’expressió, política i futur de la democràcia i el sobiranisme amb les noves tecnologies
A la xerrada intervindran tres persones: una perspectiva neòfita, una perspectiva política i una perspectiva tècnica.

15:00 – 17:00
Taller de blogs
a càrrec d’OCTAVI FORNÉS
Dividit en tres blocs:
1. Teoria i fonaments: breu explicació dels fonaments, conceptes bàsics del blogs i introducció al vocabulari bàsic.
2. Tècnica: com funciona i com s’estructura un blog, com fer comentaris, servei de proveïment de blogs i blogs individuals, com obrir un blog (catosfèrics.cat), apunts i planes, com fer el primer apunt, com penjar imatges, vídeos, àudios, etc., personalització bàsica i plugins (comptador de visites)
3. Bones pràctiques en xarxa: com federar-se en una xarxa de blogs (xbs.cat), què és un meme, arranjament i classificació d’apunts i enllaços: categories, etiquetes, etc., informació i com contrastar-la (cercadors, diaris, agències de notícies), els comentaris o el diàleg diferit, noms de dominis i serveis. El “punt.cat” al món internet.

Matí, de 10 a 12

Presentació de l’Associació Cristianisme al segle XXI
a càrrec de JOSEP M. GASCH i RIUDOR (secretari de l’Associació)

Ponències:
Introducció a la bioètica
a càrrec de RAMON M. NOGUÉS (teòleg i biòleg, Universitat Autònoma de Barcelona)

Dret i ètica
per BEGOÑA ROMAN (professora d’ètica de la Universitat Ramon Llull )

Tarda, de 3 a 5
Ponència:
La intervenció terapèutica i l’eutanàsia
per MARC ANTONI BROGGI (cirurgià)

Es presentarà el llibre Sobre la vida i la mort. Possibilitats i límits de la intervenció humana de Fragmenta Editorial, que recull les intervencions de Begoña Roman, Joan Carrera, Gaspar Mora, Núria Terribas, Marc Antoni Broggi i Federico Mayor Zaragoza, amb pròleg de Ramon M. Nogués, al V Congrés que, amb el mateix nom, celebrà els dies 1 i 2 de desembre del 2007

«Laïcitat inclusiva: un espai de trobada entre la societat i les religions »
Ho organitza : Església Plural
dia 21

Els darrers mesos hem assistit a una greu escalada de la tensió entre el govern espanyol i la jerarquia de l’Església, en la qual a més s’han implicat alguns mitjans de comunicació i diversos grups que han recolzat els posicionaments eclesiàstics. Tampoc no és estrany veure com un sector de l’Església pretén imposar els seus valors morals al conjunt de la societat o reclamar una presència més important del credo catòlic en els plans formatius dels nostres infants i joves i oposar-se, amb l’argument que es vol adoctrinar, a la pretensió de l’Estat d’establir uns mínims en la educació en els valors i la cultura cívica i democràtica.
També són freqüents els problemes amb les altres religions, especialment la musulmana i l’evangèlica. Amb l’una perquè molts ajuntaments no els faciliten l’obertura de centres de culte, o perquè porten al carrer ritus estranys a la nostra cultura i costums que en alguns casos s’allunyen del concepte de respecte als drets humans que les nostres societats occidentals compartim. Amb l’altra perquè, un cop perduda la por de tants anys de repressió, ara comença a demanar un tracte d’igualtat amb la religió catòlica.
Nogensmenys, és cert que un sector de la societat manté una postura hostil envers les manifestacions i els signes religiosos, i que alguns la porten fins al punt d’una confrontació antireligiosa, un laïcisme que té per objectiu arraconar el fet religiós a l’estricte àmbit personal.
Hi ha catòlics i cristians d’altres esglésies, així com també persones que professen en altres tradicions religioses, que considerem la laïcitat com l’espai on es possible la trobada i la col·laboració entre la societat i les religions. Els membres de les diverses esglésies i tradicions religioses vivim la nostra fe en la confiança que és el camí que ens ajuda a perfeccionar la nostra naturalesa i fer-la més plenament humana i a la vegada s’implica amb tota la comunitat humana en crear unes estructures més justes, més solidàries i més fraternals que donin a cada persona l’oportunitat de ser feliç, sonar sentit a la seva existència i realitzar-se el més plenament possible. Per tant, viure i compartir aquests valors en un espai on entrin en comunicació amb altres realitats existencials és positiu per la construcció d’unes relacions humanes harmonioses, pacífiques i orientades a cercar el benestar integral de la persona.
Per tant, Església Plural, des de la seva realitat cristiana catòlica, fomenta la sensibilització dels catòlics i catòliques catalans per veure en la laïcitat inclusiva una oportunitat de posar els valors de la seva fe al servei dels homes i dones del nostre país, sense voluntat d’imposar, respectant i acceptant l’autonomia de la societat i de les religions, però treballant per una col·laboració àmplia en tots aquells aspectes relatius a la dignitat de la persona, la justícia social i els drets humans.
En aquestes Jornades de l'UCE volem acostar i debatre el nostre concepte de laïcitat inclusiva i analitzar el paper que han de tenir les institucions públiques.

Matí, de 2/4 de 10 a 12
El projecte de Llei sobre centres de culte o de reunió amb fins religiosos
per MONTSERRAT COLL (directora general d’afers religiosos, Generalitat de Catalunya)

El dia 4 de desembre de 2007 va ser admès a tràmit per la Mesa del Parlament de Catalunya aquest projecte de Llei. En el seu preàmbul es diu: "Així, i des de la laïcitat, aquesta llei vol regular els centres de culte o de reunió amb fins religiosos en termes de neutralitat i amb l’única finalitat de facilitar l’exercici del culte i de preservar la seguretat i la salubritat dels locals i els drets fonamentals de tots els ciutadans relatius a l’ordre públic. D’aquesta manera, vol enfortir uns valors que ja caracteritzen l’espai comú de la nostra societat: la convivència, el respecte a la pluralitat, la igualtat en drets democràtics i la responsabilitat de tota la ciutadania, sense discriminacions de cap mena, a la construcció nacional de Catalunya."
Des del primer moment que va ser aprovat pel Govern de la Generalitat, aquest projecte de Llei ha desfermat una intensa controvèrsia, ja sigui provinent de diverses tradicions religioses com també des de l’oposició política al Govern. Església Plural considera que la importància d’aquesta Llei, pionera a Europa, mereix una anàlisi acurada i tenir en compte tots els punts de vista que fins ara s’han manifestat. Per tal de facilitar una comprensió de l’abast d’aquesta norma que està en ple debat parlamentari hem convidat a la senyora Montserrat Coll, Directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat que ens explicarà els objectius i l’abast d’aquest projecte de Llei, així com també el procés de redacció i les diverses consultes que s’han fet.

Seguidament es portarà a terme una Taula Rodona per debatre el tema i fer aflorar les diverses opinions que s’han generat al respecte. Participaran en aquesta Taula: JOSEP MESEGUER (Pastor protestant), MOHAMMET HALHOUL (representant del Consell Islàmic Cultural de Catalunya), GLÒRIA RENOM (Diputada al Parlament de Catalunya per CIU), JOSEP TORRENS (president d’Església Plural), TONI COMÍN (Diputat al Parlament de Catalunya pel PSC). Després de les intervencions s’obrirà un debat amb el públic assistent.

Tarda, de 3 a 5

Laïcitat inclusiva el marc que afavoreix la trobada entre el fet religiós i la societat, permet superar perjudicis i garanteix un clima de col·laboració
Taula rodona amb la participació de LLUÍS DUCH (monjo de Montserrat i teòleg), YARATULAH MONTURIOL (especialista en hermenèutica corànica), JOFRE VILLANUEVA (Membre de la Lliga per la Laïcitat), JOSEP MESEGUER (Pastor protestant), PILAR DELLUNDE (exdiputada al Parlament de Catalunya per ERC) i com a moderador JOSEP TORRENS (president d’Església Plural)

JORNADA SOBRE L'AIGUA
«La gestió dels recursos hídrics als Països Catalans»
Ho coordinen: JOANDOMÈNEC ROS (Universitat de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans) i ARNAU URGELL (periodista ambiental)
dia 21 d’agost

Els Països Catalans tenen majoritàriament un clima mediterrani. Aquest fet, sumat a un model de desenvolupament territorial intensiu i unes conques hidrogràfiques amb una superfície relativament petita, suposa que, de manera cíclica, apareguin crisis pel repartiment dels recursos hídrics tant a nivell territorial com entre els diversos usos.
Qui demana aigua per què la vol? Qui no la vol cedir quins arguments manifesta? S’avança cap a una nova cultura de l’aigua o només és retòrica? S’ha d’evitar cap tipus de transvasament o cal estudiar les situacions cas per cas? Per què l’aigua aixeca aquesta passió territorial? La crisi de l’aigua ha suposat una guerra entre territoris o ha estat una qüestió inflada mediàticament? Qui té la culpa del malbaratament de l’aigua: l’urbanisme horitzontal, l’agricultura o els complexos turístics i esportius? Totes aquestes preguntes i moltes més les intentarem respondre al llarg de cinc dies. O, si més no, confrontar de manera serena les posicions dels agents implicats d’arreu dels Països Catalans.
En aquest sentit el seminari es dividirà en dos grans blocs. Al matí es realitzarà una presentació de la gestió dels recursos hídrics en diversos territoris dels Països Catalans. Concretament es parlarà de Mallorca—com a exemple d’insularitat—; de la suposada abundància   ad infinitum per un país pirinenc com Andorra; s’abordarà per què el govern valencià vol aigua de l’Ebre així com els resultats de quaranta anys de transvasament del Ter. Finalment, es parlarà dels casos de la Catalunya Nord i l’Alguer. En cada cas un ponent realitzarà una breu exposició del seu cas i al final es produirà un debat amb els assistents.
A la tarda, es realitzarà un debat sobre si al Principat de Catalunya s’avança cap a una nova cultura de l’aigua. La voluntat és de comptar amb la presència de representants de l’Agència Catalana de l’Aigua, de plataformes ecologistes i de tècnics i professionals reconeguts en la matèria al nostre país.

Matí. Presentació de la gestió dels recursos hídrics en els diversos territoris dels Països Catalans

9:00
La gestió dels recursos hídrics a l’Alguer
per ANTONI TORRE (biòleg i director de la reserva natural del Cap de la Caça, Sardenya)

9:30
La gestió dels recursos hídrics a la Catalunya Nord
per JOAN BECAT (geògraf, Universitat de Perpinyà – Via Domícia)

10:00
Andorra i l’aigua
per CARLES MIQUEL (cap de la Unitat d’Aigües del Departament de Medi Ambient, Ministeri d’Ordenament Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, Govern d’Andorra)

10:25
Descans

10:35
La gestió de l’aigua en una illa. El cas de Mallorca
per SÒNIA ESTRADÉ (Institut Menorquí d’Estudis)

11:00
Diagnosi de la situació del Baix Ter: la sequera permanent
per LLUÍS SALA i ALBERT RUHÍ (membres de la Plataforma del Ter)

11:30
Debat entre els diversos ponents i el públic

Tarda. Debat

15:30
El Principat avança cap a una nova cultura de l’aigua?
amb GABRIEL BORRÀS (director de planificació per a l’ús sostenible de l’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua), SUSANNA ABELLA (portaveu de Plataforma en Defensa de l’Ebre), JOAN ARMENGOL (Universitat de Barcelona) i JOANDOMÈNEC ROS, com a moderador (rector de la Universitat Catalana d’Estiu i catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona)

XXIII JORNADES DE COOPERATIVISME
«La participació cooperativa. La relació entre la cooperativa i les persones que la integren»
Ho organitza: Fundació Roca i Galès
del 21 al 23 d'agost

El cooperativisme és una activitat en la qual la democràcia és fonamental, imprescindible. Democràcia vol dir que tothom té dret a participar, i—i això sovint s’oblida—que tothom té el deure de participar. I si el dret i el deure de participar no són prou aplicats, hi falta, a la cooperativa, alguna cosa de molt important.
Passa, però, que no sempre les persones que constitueixen una cooperativa són conscients del fet que, com que la cooperativa les pertany, són responsables del seu funcionament, que hi haurien de sentir-se obligades a participar. I que no sempre les persones que dirigeixen una cooperativa són conscients del fet que és obligació pròpia aconseguir que la massa social s’hi senti implicada, i hi participi.
Durant les jornades a la Universitat d’Estiu de Prada intentarem analitzar aquests problemes i les maneres de solucionar-los.

dia 21

9:00
Repartiment de documentació

9:30
Presentació de la temàtica general de les jornades
a càrrec de SANTOS HERNÁNDEZ (patró de la Fundació Roca i Galès)
Taller experiencial: Lideratge i participació
Director del taller: JOAN JOSEP ROTGER.
Equip de consultors: IGNASI BROS, FABIOLA DUNYÓ I PEPI SABRIÀ

9:45 – 10:45
Sessió plenària d’obertura del taller
a càrrec de JOAN JOSEP ROTGER (consultor d’organitzacions)

11:15 – 12:15
Grups paral·lels de treball d’anàlisi de rol

15:00 – 16:00
Grups paral·lels de treball d’anàlisi de rol

16:15 – 17:15.
Grups paral·lels de treball d’anàlisi de rol

dia 22

10:00 – 10:45
Ponència: El motor de cada cooperativa, i algunes de les seves curioses obligacions
a càrrec de SANTOS HERNÁNDEZ (patró de la Fundació Roca i Galès)

10:45 – 12:00
Col·loqui.
Moderador: SANTOS HERNÁNDEZ

16:00
Presentació del ponent
a càrrec de XAVIER PALOS (patró de la Fundació Roca i Galès)

16:00 – 16:45
Ponència: La participació dels socis a les cooperatives
a càrrec de QUIM SICÍLIA (cap de participació de la cooperativa Abacus )

16:45 – 17:45
Col·loqui
Moderador: XAVIER PALOS

dia 23

10:00 – 10:15
Presentació dels ponents
a càrrec d’ESTEVE PUIGFERRAT (vicepresident de la Fundació Roca i Galès)

10:15 – 11:00
Ponència: L’esperit cooperatiu com a fonament de l’eficàcia de la cooperativa
a càrrec de JAUME BOTEY (professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona), PAU MORAGAS i CARLES DE AHUMADA (socis de la cooperativa l’Olivera)

11:00 – 11:30
Ponència
a càrrec de MIREIA FRANCH (directora general d’economia cooperativa de la Generalitat de Catalunya)

X JORNADA CAP UN ESPAI ECONÒMIC I SOCIAL PER DAMUNT DE LES FRONTERES DELS ESTATS
«Desenvolupament de l'Espai Català Transfronterer: actualitat d'una iniciativa territorial innovadora»
Ho organitzen: Institut Franco-Català Transfronterer (Universitat de Perpinyà - Via Domícia) i Màster 2 professional Relacions Transfrontereres
Hi col·laboren: Universitat de Girona, Consell General dels Pirineus Orientals, Casa de la Generalitat a Perpinyà, Ajuntament de Perpinyà, Europe-Direct i Associació AFECT
Ho coordinen: JOAN BECAT i MARTINA CAMIADE
dia 22 d'agost

Es proposa de fer un balanç actualitzat a la vegada sobre la realitat d’aquest territori (diagnòstic territorial), sobre les grans iniciatives en curs (Projectes Eurodistricte, Euroinstitut, …) així com sobre les eines d’acompanyament de les iniciatives transfrontereres vigents (Interreg IV-A, fons comú…).

9:00
Recepció

9:30
Presentació
per MARTINA CAMIADE (professora, Institut Franco-català Transfronterer)

9:40 – 10:00
L’Eurodistricte, què i per què?
per JORDI FERNÀNDEZ-CUADRENCH (director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà)

10:00 – 10:20
Elements de diagnòstic territorial de l’Espai Català Transfronterer
per MARGARIDA CASTAÑER (catedràtica de geografia, Universitat de Girona)

10:20 – 11:00
Balanç de l’elaboració de la construcció de l’Eurodistricte
per LIONEL MARTINEZ (cap del servei Europe Transfronterer, ajuda als municipis)

XXIII JORNADA D'AGRICULTURA A PRADA
«La crisi alimentària: causes i conseqüències»
Ho organitza: Institució Catalana d'Estudis Agraris (Institut d'Estudis Catalans)
dia 23 d'agost

Durant l’últim any, pràcticament no hi ha hagut cap dia que no s’hagi parlat de la crisi alimentària i de l’augment del cost dels combustibles. Per això, hem cregut convenient dedicar la Jornada d’Agricultura de Prada d’enguany a aquesta qüestió. Tot i que si mirem enrere ens adonarem que hem patit moltes crisis alimentàries, en les últimes dècades la major part de la població del nostre entorn més pròxim ha pogut gaudir d’aliments en abundància i a uns preus raonablement assequibles. Des de fa uns quants anys, però, diversos països com ara la Xina i l’Índia, que sumen un 40 % de la població mundial, han augmentat la demanda alimentària, fet que ha provocat una situació insostenible, que encara s’agreujaria més si tots els habitants de la Terra consumissin com els occidentals.
D’altra banda, també cal preguntar-se quin paper tenen els biocombustibles en la crisi alimentària. Aquesta alternativa al petroli (hom l’ha arribat a anomenar ‘petroli verd’) últimament ha rebut les crítiques d’una part de la societat (fins i tot de gent que inicialment hi estava a favor) per la gran quantitat de massa vegetal i cereals necessaris per a produir-ne. La desviació d’una part dels cultius de cereals per a la producció de biocombustibles ha provocat l’augment dels preus dels cereals. I, paral·lelament, el preu del petroli no para de pujar.
En casos com aquest, només se sol parar atenció a les conseqüències del problema, però per a solucionar-lo cal determinar-ne les causes. Els ponents que intervindran en la XXIII Jornada d’Agricultura a Prada ens ajudaran a entendre i valorar més bé aquesta situació. El debat és obert.

9:30 – 10:00
Obertura de la jornada

10:00 – 10:30
Introducció a la jornada. Breu Història de les crisis alimentàries
a càrrec de JOSEP M. PUIGGRÒS (coordinador de la jornada)

10:30 – 11:15
Factors determinants de la crisi alimentària
a càrrec d’ANTONI DÍAZ (director general de planificació i relacions agràries del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Generalitat de Catalunya)

11:15 – 11:30
Pausa

11:30 – 12:15
Fotocombustibles: patata calenta
a càrrec de JOAN SALVADÓ (professor del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili)

12:15 – 13:00
Com orientar l’agricultura de Catalunya Nord davant l’augment del preu de l’energia?
a càrrec d’ÈRIC HOSTALNOU (cap del Servei d’Arboricultura Fruitera de la Cambra d’Agricultura del Rosselló)

13:00 – 15:00
Pausa (dinar)

15:00 – 15:45
Possibilitats per l’agricultor de produir l’energia que necessita
a càrrec de BRUNO BELOTTI (professor d’agro-equipaments al Liceu Agrícola de Tesà)

15:45 – 16:30
Bicombustibles i alimentació: un dilema actual
a càrrec de LOURDES VILADOMIU i JORDI ROSELL (grup de recerca sobre desenvolupament rural de la Universitat Autònoma de Barcelona)

16:30 – 17:15
Bicombustibles oportunitat o amenaça
a càrrec de TEÒFIL CAMÍ (URGESNEDA SL)

17:15 – 18:30
Taula rodona
amb tots els assistents

XXI JORNADA ANDORRANA
«L'andorranitat»
Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències
Ho patrocinen: Ministeri del Portaveu del Govern, Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats, i Andbanc
dia 23 d'agost

L’andorranitat és un concepte que conté un conjunt de valors en què s’identifiquen els individus que formen part de la societat andorrana, ja sigui a nivell de pertinença directa a dita societat, a una voluntat de ser diferenciada nacional o a una relació de lligam territorial. Aquest concepte és variable en el temps, tant des de la seva denominació com del seu contingut.

Matí (de 2/4 de 10 a la 1)

Presentació

Ponències llegides
L’andorranitat d’una fotògrafa
a càrrec de LAIA CASINO i PUIGGALÍ (enginyera informàtica i fotògrafa)
Recuperar les arrels
a càrrec de CATHIE CALL (professora d’història i geografia al liceu Comtes de Foix)

Ponències
L’andorranitat dins la territorialitat
a càrrec de RAMON TENA i PERA (llicenciat en ciències politiques i de l’administració i tècnic en relacions internacionals al Ministeri de Salut, Benestar, Família i Habitatge)

Orígens: la meva identitat, les meves pertinences
a càrrec d’ABOUBACRY MAMADOU BA (llicenciat en història i geografa i llicenciat en dret per la universitat Cheikh Anta Diop, Dakar, Senegal, i educador a l’Espai Jovent, Àrea de Joventut del Comú d’Escaldes-Engordany)

L’andorranitat a través de l’esport
a càrrec de JORDI BEAL i VILAGINÉS (llicenciat en educació física)

La percepció externa de l’andorranitat: una aproximació històrica
a càrrec de CARLES GASCON i CHOPO (historiador i tècnic al Consell Comarcal de l’Alt Urgell)

Els altres andorrans
a càrrec de JAEL POZO i LOZANO (veterinària i presidenta de Joventuts d’Esquerra Verda [JEV]-Verds d’Andorra)

Els signes identitaris
a càrrec de JOSEP ANTON ROSELL i PUJOL (director del diari El Periòdic d’Andorra i membre de la Federació Internacional de Periodistes)

Salutació del rector
a càrrec de JOANDOMÈNEC ROS i ARAGONÈS

Una voluntat de ser
a càrrec de JOSEP MARIA CABANES i DALMAU (director d’institucions i empreses d’Andbanc i exministre de justícia i interior)

La integració política
a càrrec de ROSA FERRER i OBIOLS (advocada i cònsol major d’Andorra la Vella)

Andorra: identitat i universalitat
a càrrec d’Antoni Morell i Mora (advocat i ambaixador d’Andorra a la Santa Seu)

El sentit de la independència
a càrrec de PERE CANTURRI i MONTANYA (historiador i raonador del ciutadà)

Andorranitat i assimilació
a càrrec d’ÒSCAR RIBAS i REIG (excap de Govern d’Andorra, doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears i membre corresponent de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras de España)

Debat

Tarda (de 2/4 de 4 a 7)

Ponències llegides
El sentiment d’andorranitat als dinou anys
a càrrec de NIKI FRANCESCA i DOWNHAM (guitarrista i cantant del grup musical Anonymous)
Parlar per parlar
a càrrec de ROSA FERRÀNDIZ i ESTEVE (advocada i notària)
Andorranitat, andorranitats
a càrrec de JOSEP ENRIC DALLERÈS I CODINA (ensenyant i conseller general pel PS)

Ponències
Límits de l’andorranitat
a càrrec d’YVAN LARA i SÀNCHEZ (llicenciat en ciències polítiques i de l’administració i professor de geografia, història i institucions d’Andorra al liceu Comte de Foix)

A la recerca d’un estil
a càrrec d’ELISENDA VIVES I BALMAÑA (doctora en història i directora d’assumptes administratius i relacions parlamentàries del Consell General)
 
Més enllà de les fronteres, saben de l’andorranitat?
a càrrec de TERESA COLOM i PICH (poetessa i economista)

L’andorranisme, els símbols
a càrrec de GABRIEL FERNÀNDEZ i COY (periodista i coordinador d’Andorra 7 Ràdio)

L’andorranitat en qüestió
a càrrec de MANEL GIBERT i VALLÈS (llicenciat en filosofia i professor a l’Institut de Batxillerat de l’Escola Andorrana)

El sentiment de pertinença
a càrrec de MONTSERRAT RONCHERA i SANTACREU (empresària-consultora i presidenta el Club de Marketing d’Andorra)

Andorranitat i globalització
a càrrec de MARC VILA i AMIGÓ (advocat i editor)

Entre dues repúbliques
a càrrec d’ALAN WARD i KOECK (enginyer superior en informàtica)

La nacionalitat andorrana en una societat globalitzada
a càrrec de RAMON VIÑAS i FARRÉ (doctor en dret i catedràtic de dret internacional privat de la Universitat de Barcelona)

Apunts sobre l’andorranitat
a càrrec de VICENÇ MATEU i ZAMORA (doctor en filosofia i ambaixador)

L’afirmació de la neutralitat
a càrrec de JOAN MASSA I SARRADO (professor de filosofia i secretari general dels serveis del copríncep episcopal)

Parlament
a càrrec d’un representant del Ministeri del Portaveu del Govern, de Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats

Debat

V JORNADA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS A L'UCE DE PRADA
«La formació dels ensenyants de català a Catalunya Nord»
Ho organitzen: Delegació Territorial de l’IEC a Perpinyà, el Centre de Recerques i d’Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà (CREC) i l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC)
dia 23 d’agost, de 9 a 12 i a partir de 2/4 de 3 de la tarda

Com millorar l’estructura i la didàctica de l’ensenyament bilingüe a secundària
per ALÀ BAYLAC-FERRER (professor de català a l’IFCT, CREC, vicepresident de l’APLEC)

Reflexions sobre la formació i el reclutament dels ensenyants de català dels col·legis i liceus
per JOAN BECAT (professor a l’IFCT, CREC, membre numerari de l’IEC)

Formació i acompanyament pedagògic d’urgència dels intervinents de català a l’ensenyament primari
per MIQUELA VALLS (presidenta de l’APLEC)

Reflexions sobre la formació a l’ensenyament bilingüe
per RITA PEIX (professora de català i formadora IUFM)

VI TROFEU DE PETANCA DELS PAÏSOS CATALANS
Ho organitza: Club de Petanca de Prada
del 22 al 24 d'agost