UNIVERSITAT DE BARCELONA
«Cartografia i comunicació: ideologia i manipulació en els mapes»
a càrrec de JOSEP M. RABELLA (UB)
dies 15, 16 i 17, de 10 a 12 del migdia

Contràriament al que es creu, un mapa no sol ser un producte inofensiu, estrictament tècnic, informativa ment objectiu, ideològicament neutre. Més enllà del vessant topogràfic, la cartografia constitueix abans que res un llenguatge universal, específic i eficient per a transmetre missatges de significació territorial Aquest fet la situa en un lloc peculiar i d'importància creixent dins la teoria de la informació. En aquest context, la utilització de la cartografia -per part de l'Estat, de les multinacionals i del poder en general - com a canal d'influència i propaganda, de manipulació informativa, d'imposició de creences i valors, ha de comportar cada cop més l'establiment d'una ètica del cartògraf i, sobretot, la incorporació d'una formació crítica cartogràfica en la cultura actual del lector. Els mapes oficials escolars. els periodístics, els aties, la pròpia retolació toponímica i també les cartes antigues amaguen un elevat grau d'ideologia i, fins i tot,de falsedat.

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

«Cap a una teoria general de les concordances fraseològiques»
a càrrec JOSEP GUIA
EI curs versarà sobre els següents temes:
a) Estilística, estilometria, tematologia, literatura comparada i fraseologia.
b) Unitats fraseològiques i associacions lèxiques. EI lèxic i el fràsic com a caracteritzadors d'estil.
c) Concordances fraseològiques generalitzades en la literatura catalana del darrer terç del segle XV.
d) És possible establir una formalització matemàtica en l'estudi de les concordances fraseològiques generalitzades?

«De Leonardo da Vinci a Leonardo di Caprio. Penetració de l'art en la comunicació»
a càrrec de JOSEP GUIA (UV)
dies 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

a. De la paraula al proverbi o, més generalment, del lèxic al fràsic. Processos de fixació i metaforització.
b. Classificació del fràsic: col·locacions, locucions, fórmules, proverbis, sentències i fraseologismes generalitzats.
c. Introducció a l’estudi del fràsic de Joan Roís de Corella.
d. Els orígens de la paremiografia catalana contemporània: Joan Carles i Amat, Miquel Burguera, Carles Ros i els diccionaris del segle XIX.

«Model d'Estat i Dret Penal (tutela penal de les llibertats públiques)»
a càrrec de JOAN CARLES CARBONELL
dies 15 i 16, d’11 a 12 del migdia, dia 17, de 10 a 12 del migdia

Les sessions tractaran:
a) EI model d'Estat i funció de les normes. La funció del Dret Penal en un Estat social i democràtic de Dret:
b) La tutela penal de les llibertats públiques. Llibertats individuals, llibertats socials i llibertats del pobles.
c) La llibertat d'expressió i Dret Penal. Honor, intimitat, secrets d'estat i llibertat d'expressió. La qüestió de l'apologia.
d) La llibertat i seguretat jurídica. El principi de legalitat, competència estatal i competències autonòmiques. Les lleis penals en blanc.

«Origen de la vida: preguntes i respostes provisionals»
a càrrec de JULI PERETÓ
dies 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

EI curs s'ocuparà dels següents temes:
a) L'evolució històrica del problema: de la generació espontània a l'evolució química.
b) Els escenaris i els ingredients: terrestres i/o extraterrestres.
c) Els processos bàsics: la transició de la química a la biologia.
d) Orígens de les complexitats: de la diversitat metabòlica a la diversitat morfològica.

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
«Tecnologia, globalització, sostenibilitat, mundialització i presa de decisions»
a càrrec de JOSEP XERCAVINS (UPC)
dies 23 i 24, de 10 a 12 del migdia

El curs analitzarà la realitat de la mundialització respecte a les grans problemàtiques que comporta en relació a la sostenibilitat de la vida humana sobre el planeta i descriure la contribució tecnològica, tant des del punt de vista d'element capital que fa possible i genera la mundialització, com des del punt de vista dels impactes, sempre contradictoris, sobre l'hàbitat, la societat, la cultura... Finalment, es condirà l'activitat cap al debat de les necessitats polítiques de presa de decisions i de gestió, que la mundialització comporta - i que, com sempre, no es produeixen encara-, i de quina manera la tecnologia pot ajudar a encaminar-s'hi.

UNIVERSITAT DE LLEIDA
«Noves tecnologies de conservació d'aliments: mètodes no tèrmics»
a càrrec de XAVIER ARANTEGUI
dies 17, 19 i 20, de 3 a 5 de la tarda

UNIVERSITAT POMPEU FABRA

«El disseny periodístic al final del segle»
coordinadora: ANNA DE QUADRAS (UPF)
del 20 al 24 d'agost

El curs sobre el disseny periodístic analitza la situació de la premsa escrita arreu del món, especialment en allò que fa referència a la seva imatge: les últimes tendències i les noves fórmules per conquerir més lectors.
Els formats, les tipografies, el fotoperiodisme, la il·lustració i la infografia seran presents a les cinc sessions del seminari. L'estudi de la forma dels diaris en equilibri amb el seu fons (amb exemples actuals), des de la guerra de preus fins a la batalla de les promocions, passant pels canvis de mida als diaris de finals del segle XX, seran els temes que es tractaran detalladament.

El disseny en la premsa
a càrrec de CARLOS PÈREZ DE ROZAS (UPF)
dia 20, de 10 a 12 del migdia

La tipografia en la premsa
a càrrec de JOSEP ROVIROSA (UPF)
dia 21, de 10 a 12 del migdia

La imatge en la premsa
a càrrec de GUILLERMINA PUIG (cap de secció de fotografia de La Vanguardia)
dia 22, de 10 a 12 del migdia

La infografia en la premsa
a càrrec de JORDI CLAPERS (UPF)
dia 23, de 10 a 12 del migdia

La nova imatge en la premsa
a càrrec de MANUEL LAMAS (UPF)
dia 24, de 10 a 12 del migdia

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

«Occitània i els Països Catalans: present d'una tradició»
Coordinació de l’Arxiu Occità (UAB)
del 15 al 24 d'agost

Des de l'Arxiu Occità (Arxiu de Llengua, Literatura i Civilització Occitana) de la Universitat Autònoma de Barcelona es vol oferir, d'una manera global, l'estat de la qüestió occitana des d'una perspectiva universitària. Els cursos plantejaran monogràficament la cultura i tradició occitana com quelcom propi del territori català. S'abordarà tant la difusió de la llengua occitana avui, com la delicada qüestió de la normalització. La literatura occitana moderna i la inexcusable tradició medieval comptaran amb les corresponents sessions. Tot això com a punt de partença i discussió per a una cultura minoritzada, on la catalana no tan sols té l'origen, sinó que hi comparteix diferents problemàtiques actuals.

La llengua occitana avui
a càrrec de CLAUDI BALAGUER (UAB)
cada dia, de 9 a 10 del matí

El programa del curs de llengua occitana es divideix en:
a) Occità, història de la llengua: naixença de la llengua, apogeu amb els trobadors, decadència, renaixença i normativització (felibrige, Alibèrt, Consélh de la Lenga).
b) Dialectologia i sociolingüística: els dialectes occitans (gascó, llenguadocià, provençal, llemosí, alvernyat, vivaro-alpí); les regions i departaments; la paraula patois i la paraula occità, consideració popular de la llengua; l'ús en les regions occitanes.
c) L'occità i l'ensenyament: la repressió estatal (Villers-Cotterêts, la Revolució Francesa, l'escola pública), l'«espelida» (llei Deixonne, l'occità a les universitats, el CAPES), Las Calandretas.
d) La música occitana. Maig del 68 i el Larzac (crisi del teixit social i centralisme), la Nóva Cançon (Martí, Patric, Nadau .. ), la música occitana ara (Los Fabulous, Massilia Sound System ... ).
e) L'occità i els mitjans de comunicació la televisió, la ràdio, la premsa (la Setmana, Plumalhon. .. ), lnternet (Occitanet, Ilst-oc . .).

Er aranés, identitat e cultura
a càrrec de JUSÈP LOÍS SANS SOCASAU (Oficina de Foment i Ensenyament de l’Aranès, Consell General d’Aran)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 9 a 1o del matí

Enes darrèrs tempsi i a auut un increment dera divolgacion der hèt aranés enquia eth punt qu'ua lengua d'un territori damb sèt mil persones s'a convertit en paradigma dera diversitat lingüistica. En tot partir de cinc sessions s'auferirà ua analisi des rasons istoriques que possen aguesta situacion, des acccions sociaus e legislatives mès importantes des darrèrs tempsi, ua reflexion sus era situacion dera lengua pròpia e oficiau dera Val d'Aran ena escòla, ues perspectives de futur adobades damb es estudis estadistics mès diuèrsi, talaments coma ua simpla introdoccion entà facilitar era lectura der aranés, donques cada viatge i a mès possibilitats d'accés ara lengua escrita.

La literatura occitana moderna
a càrrec de JAUME FIGUERES
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

L'objectiu de les sessions és afavorir una primera aproximació global i evolutiva a la literatura occitana contemporània, amb una concessió: la consideració de l'època del barroc - tant per la brillantor del període, malauradament ben poc conegut, com pel grau de consciència lingüística i literària que denoten aquests escriptors. La matèria es dividirà en diverses seqüències cronològiques, de cadascuna de les quals se'n destacaran tres autors amb una o més obres a presentar. La tria no pretén, ni de bon tros, ser exhaustiva; es limita a ser tot just un indicador de la diversitat i riquesa del panorama literari occità.
De cada autor, se'n contextualitzarà i llegirà l'obra, tant des del punt de vista lingüístic com literari. Quant als textos novel·lescos,se'n resumirà la trama. I de les obres més recents, se n'escoltarà algun fragment llegit per l'autor o versions musicades.

La literatura medieval occitana
a càrrec d’ANTONI ROSSELL (UAB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

El programa de curs versarà sobre:
a) Els trobadors: l'amor cortès; una poesia cantada; la tradició llatina (text i música); intertextualitat i interpretació.
b) Les trobairitz: el codi cortès en clau femenina; un llenguatge literarari femení; trobairitz i lírica femenina medieval.
c) Els trobadors catalans: l'alternativa a un món trobadoresc; Guilhem de Berguedà, l'èpica dins la lírica; la poètica amorosa dels trobadors catalans; una geografia trobadoresca catalana.
d) La novel·la occitana medieval: la singularitat i l'erotisme; el roman de Flamenca.
e) Occitània i l'Europa medieval: una koiné lingüística i cultural; literatura occitana i italiana: Dante; present d'una tradició.

Talhèr de música aranesa
a càrrec de LÚCIA (cantaire aranesa)
dies 20, 21, 22 i 23, de 3 a 5 de la tarda

Partint dera musica des joglars ena edat mieja se harà un repàs ràpid pes trobadors e ua presentacion dera musica tradicionau gascona e aranesa damb es sòns instruments mès caracteristics. En ua segona session se presentarà es grops e cantautors occitans actuaus de mès renòm, tot hènt incidència ena vitalitat occitana dera cançon tant en musica infantil coma ena rèsta. Ua session practica sus es dances araneses tradicionaus e ua auta sus era musica actuau, ena Val d'Aran, tant de recuperacion coma de creacion. concludiran eth talhèr.

UNIVERSITAT DE PERPINYÀ
«I Col·loqui d'universitaris catalans i occitanistes de l'Estat francès a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada»
Coordinació: JOAN SALLES-LOUSTAU i JOAN BECAT
dies 19 i 20 d'agost

Situació i perspectives de l’ensenyament universitari del català i l’occità a l’Estat francès: el marc legal dels ensenyaments i les seves possibilitats; el marc administratiu dels ensenyants; la formació del professorat dels ensenyaments primari i secundari; la pedagogia: recerca teòrica i recerca aplicada.
dia 19, de 9 a 12 del migdia

Balanç i perspectives de la recerca a l’Estat francès en els dominis catalans i occitans: les recerces col·lectives; les recerques individuals; els enfocaments i els camps d'investigació.
dia 19, de 3 a 5 de la tarda

Debat: El català i l’occità a l’Estat francès
amb la participació de JEAN-CLAUDE BOUVIER, GERARD GOUIRAN, JEAN SALLES-LOUSTAU i JOAN BECAT
dia 19, de 5 a 7 de la tarda

Ponència i debat: Emergència de les sobiranies culturals a Europa partint dels contextos català i occità
dia 20, de 9 a 12 del migdia

UNIVERSITAT JAUME I
«Iniciació als Països Catalans: el País Valencià»
a càrrec de MANUEL GARCIA GRAU
dies 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

UNIVERSITAT DE VIC
«Creativitat i salut: alimentació, relaxament i massatge»
del 15 al 23 d'agost

En el curs es presentaran tres mòduls: alimentació, relaxament i massatge. Constarà d'una part teòrica per conèixer els conceptes bàsics sobre la dieta equilibrada, les diferents tècniques de relaxament i la introducció al quiromassatge. La part teòrica anirà acompanyada de sessions pràctiques.

Alimentació
a càrrec d’EVA ROVIRA
dies 15, 16, 17, 18 i 19, de 10 a 11 del matí

Relaxament
a càrrec de LOURDES ALBIAC
dies 15, 16, 17 i 19, de 3 a 5 de la tarda

Massatge
a càrrec de FINA DANÉS
dies 20, 21, 22 i 23, de 3 a 5 de la tarda