UNIVERSITAT DE BARCELONA
«El poder dels mapes en els mitjans de comunicació actuals: teoria i pràctica de la informació, manipulació, propaganda cartogràfica»
a càrrec del Dr. JOSEP M. RABELLA (UB)
dies 24 i 25, de 10 a 12 del migdia

La influència creixent dels mitjans de comunicació sobre el criteri i la voluntat de les persones, el caràcter essencialment visual de la nostra civilització i l’increment de l’interès econòmic, estratègic i mediambiental pel territori són alguns dels trets més destacats que defineixen el món actual.
En aquest context, el mapa -representació gràfica idònia per a la informació territorial- es consolida cada cop més com a eina d’eficàcia contundent utilitzada al servei dels grans interessos i del poder polític.
Curiosament, aquest poder del mapa encara augmenta a causa de la seva especificitat tècnica. En efecte: la mètrica inherent a la representació topogràfica i el llenguatge simbòlic de la cartografia confereixen al mapa una autoritat i un prestigi científic que emmascaren les informacions amb una aparença d’objectivitat i neutralitat indiscutibles.
La presentació i l’anàlisi d’una mostra sorprenent i variada d’exemples quotidians (missatges subliminars, propaganda encoberta, mentides, errades, disbarats) no acaba simplement en la denúncia; ha de conduir també a despertar una consciència preventiva i a formar una cultura cartogràfica crítica com la millor arma defensiva del lector.

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

«Per què no ens enganya la publicitat?»
a càrrec del Dr. RICARD HUERTA (UV)
dies 19 i 20, de 10 a 12 del migdia

La publicitat és una ONG? La publicitat és una religió? Aquest curs pretén repensar les imatges habituals de la societat de consum. Rudolf Arnheim va dir recentment que la poesia dels nostres dies no es troba ja als llibres de versos, sinó als missatges publicitaris. Les seues paraules ens aporten una motivació suficient per indagar en el nucli dels elements més elaborats, curiosos i perversos dels espots i els anuncis que ens envaeixen constantment. Obrirem els ulls als mecanismes que ens atreuen de la pràctica publicitària. Reivindicarem el kitsch com a arma poderosa d’aquest moment finisecular. I viatjarem pels escenaris de la cultura dels anuncis. I ja sabeu: «Un poco de pasta, basta».
Últimes tendències del disseny periodístic en la premsa escrita. El curs sobre el disseny periodístic analitza la situació de la premsa escrita arreu del món, especialment en allò que fa referència a la seva imatge: les últimes tendències i les noves fórmules per conquerir més lectors. Els formats, les tipografies, el fotoperiodisme, la il·lustració i la infografia seran presents en les cinc sessions del seminari. L’estudi de la forma dels diaris en equilibri amb el seu fons (amb exemples actuals), des de la guerra de preus fins a la batalla de les promocions, passant pels canvis de mida en els diaris de finals del segle XX, seran els temes que es tractaran detalladament.

«Formació, vigència i ús de les unitats fraseològiques»
a càrrec de JOSEP GUIA (UV)
dies 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

a. De la paraula al proverbi o, més generalment, del lèxic al fràsic. Processos de fixació i metaforització.
b. Classificació del fràsic: col·locacions, locucions, fórmules, proverbis, sentències i fraseologismes generalitzats.
c. Introducció a l’estudi del fràsic de Joan Roís de Corella.
d. Els orígens de la paremiografia catalana contemporània: Joan Carles i Amat, Miquel Burguera, Carles Ros i els diccionaris del segle XIX.

«Drets humans i drets dels pobles»
aa càrrec del Dr. JOAN CARLES CARBONELL (UV), Dr. ERNEST J. VIDAL (UV) i Dr. RICARD MARTÍNEZ (UV)
dies 21 i 22, de 9 a 11 del matí

La Constitució com a primera norma valoradora. Els drets de participació política. El dret d’autodeterminació dels pobles. Drets d’expressió, associació, reunió i manifestació. Els drets a l’honor i la intimitat. Referència especial a la protecció de dades personals. Els drets i deures de solidaritat. Dimensions solidàries dels drets de la personalitat. Les generacions de drets i la seua continuïtat. Tutela penal dels drets fonamentals.

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
«La societat de la informació»
dies 23 i 24 d'agost, de 9 a 12 del migdia

Una àmplia gamma de productes i serveis es veuen propiciats per la convergència tecnològica com a conseqüència que les telecomunicacions i l’audiovisual adopten la tecnologia digital, fonamentada aquesta en la informàtica. Així, la telecomunicació deixa de ser exclusivament aquella emprada per enviar informació a distància, i la informàtica deixa de ser únicament una tècnica per tractar informació. Si a aquesta conjunció se li afegeixen els nous llenguatges de presentació de la informació, tenim el conjunt conegut com a les Noves Tecnologies de la Informació (NTIC). En els darrers 10 anys, el panorama de les NTIC ha canviat dràsticament: s’ha passat dels sistemes de telecomunicació de tipus vertical a sistemes horitzontals, s’han abaratit els costos dels aparells i dels serveis, per la qual cosa s’ha assolit la liberalització del sector de la comunicació, (que en una concepció vertical dels serveis era el paradigma dels monopolis), s’ha creat un autèntic mercat de telecomunicacions, la Comisión Nacional del Mercado de Telecomunicaciones... Tot aquest canvi ens duu cap a la societat de la informació. És possible poder començar a esbrinar els avantatges o inconvenients, però el canvi es convertiria en retrocés si no fóssim capaços de fer que conceptualment la societat de la informació esdevingui una societat de coneixement.

Les noves xarxes de telecomunicació
a càrrec del Dr. ANTONI ELIAS FUSTÉ (UPC)

Noves aplicacions i procediments informàtics
a càrrec del Dr. JOSEP CASANOVAS (UPC)

Les noves tecnologies en els processos de formació i aprenentatge
a càrrec del Dr. PERE BOTELLA (UPC)

El Pla estratègic per a la societat de la informació de Catalunya
a càrrec del Dr. LLUÍS JOFRE (UPC)

UNIVERSITAT DE LLEIDA
«Estudi del concepte d'ètnia, en relació a l'Àfrica»
a càrrec del Dr. ALBERT ROCA (UdL)
dies 18, d’11 a 12 del migdia i 19 i 20, de 10 a 11 del matí

UNIVERSITAT D'ALACANT

«Traducció automàtica castellà-català»
a càrrec del Dr. MIKEL FORCADA (UA)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

Es pretén que l’alumnat conega les eines existents per a la traducció automàtica i semiautomàtica, en comprenga el disseny i el funcionament, i es faça una idea de l’aplicabilitat i de les limitacions, en particular per a la traducció del castellà al català.

«Budisme, teoisme i literatura catalana»
a càrrec del Dr. ENRIC BALAGUER (UA)
dies 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

Es proposa fer un repàs de les qüestions bàsiques de les filosofies orientals (noció de subjecte, d’espai i de temps, de comunicació...) i veure les seues influències, els seus paral·lelismes o les seves presències en autors de la literatura catalana del segle XX: Marià Manent, Joan Brossa Pere Gimferrer.


«Els nous llenguatges de la literatura popular»
a càrrec del Dr. JOAN BORJA SANZ (UA)
dies 16, 17, 18 i 19, de 10 a 11 del matí

En aquest curs, recomanat per als estudiants i per als professionals de l’ensenyament, analitzarem la relació que hi ha entre els nous llenguatges de la literatura popular (cinema, televisió, publicitat, folk, pop, rock, etc.) i la literatura popular tradicional (rondalles, llegendes, refranys, cançons, embarbussaments, endevinalles, etc.). En aquest sentit, farem una aproximació a la Nova Cançó catalana i reflexionarem sobre l’interès que pot tenir en l’àmbit de l’educació infantil, primària i secundària.
També presentarem, de manera concreta i pràctica, algunes activitats originals d’aprofitament de la literatura popular en el sistema educatiu i valorarem les principals característiques d’aquesta importantíssima font de recursos didàctics.
Objectius: 1. Reflexionar críticament sobre els nous llenguatges de la literatura popular i la connexió d’aquests nous llenguatges amb la literatura popular tradicional. 2. Conèixer alguns elements de la Nova Cançó, la relació d’aquest moviment amb la literatura popular i l’interès que presenta en l’àmbit de l’educació infantil, primària i secundària. 3. Conèixer possibles activitats d’aprofitament de la literatura popular en l’educació infantil, primària i secundària. 4. Conèixer alguns elements de la literatura popular valenciana.

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

«Sensors i biosensors»
a càrrec del Dr. SALVADOR ALEGRET (UAB)
dia 25, de 9 a 12 del migdia

Es farà un repàs dels principals sensors químics, especialment dels que incorporen material de reconeixement biològic (biosensors), i es discutiran les propietats més innovadores que aporten aquests dispositius en el context de la instrumentació i de l’anàlisi química.

«Iniciació als estudis occitans»
La llengua occitana avui
amb el suport de l’Arxiu de Llengua, Literatura i Civilització Occitana, Arxiu Occità i la Universitat Autònoma de Barcelona
a càrrec d’ANTONI ROSSELL
21, 22, 23, 24 i 25, de 9 a 11 del matí
 
La literatura occitana moderna
amb el suport de l’Arxiu de Llengua, Literatura i Civilització Occitana, Arxiu Occità, i la Universitat Autònoma de Barcelona
a càrrec de JAUME FIGUERES
21, 22, 23, 24 i 25, de 10 a 12 del migdia
 
Es vol afavorir una primera aproximació global i evolutiva a la literatura occitana contemporània, amb una concessió: la consideració de l’època del Barroc, tant per la brillantor del període, malauradament ben poc conegut, com pel grau de consciència lingüística i literària que denoten aquests escriptors.

UNIVERSITAT DE PERPINYÀ
I Jornada cap a un espai econòmic i social per damunt de les fronteres dels estats?
Ho organitzen: ARFE (Associació de Regions Frontereres Europees, Gronau, Alemanya) i l'ICRECS (Institut Català de Recerca en Ciències Socials de la Universitat de Perpinyà)
Coordinació: JOAN VALLVÉ i JOAN BECAT
dia 21 d’agost, de 10 a 12 del migida i de 2 a 4 de la tarda

Matí
La política europea sobre les regions frontereres i les qüestions per a resoldre
a càrrec de JOAN VALLVÉ (president de l’ARFE i coordinador del LACE, Linkage Assistance and Cooperation for the European border regions)
 
El tractat francoespanyol de Baiona, perspectives obertes o fre dels estats?
a càrrec de JOAQUIM LLIMONA (director general de Relacions Exteriors a la GdC)
 
França i Europa: la política fronterera francesa, entre iniciatives i frilositat
a càrrec d’ENRIC SICRE (alcalde Ceret, diputat, ponent de la Comissió dels Afers Estrangers de l’Assemblea Nacional francesa sobre la cooperació transfronterera)
 
Europa i Països Catalans: formar i informar
a càrrec del Dr. JOAN BECAT (catedràtic de la Universitat de Perpinyà, responsable del DESS postgrau de Relacions Transfrontereres)
 
Tarda
TGV i Roine, dos grans projectes de cooperació transfronterera
a càrrec de PERE MACIAS i ARAU (conseller de Política Territorial i Obres Públiques, GdC)

Presentació de problemàtiques, de cooperacions i de projectes de cooperació transfronterera entre Catalunya i la Catalunya del Nord
amb intervenció d’alcaldes de Catalunya i la Catalunya del Nord.
 
Visita a Sant Miquel de Cuixà, un projecte de centre d’estudi i acollida per als Països Catalans (programa europeu Raffaelo)
a càrrec de JOAN MALUQUER i RAMON GUAL (coordinadors del projecte)

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

«Política, llengua i dret»
a càrrec del Dr. JAUME VERNET (URV)
dies 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí

Es pretén desenvolupar tres temes generals sobre la interrelació entre la política, la llengua i el dret. La primera sessió versarà sobre les relacions entre política i dret, així com la seva concreció en el camp lingüístic. La segona tractarà de la protecció internacional de les llengües: les proclames i convencions universals i europees sobre llengües minoritàries i, en especial, la declaració universal dels drets lingüístics proposada a Barcelona. La tercera es dedicarà als principis constitucionals sobre llengua: el pluralisme lingüístic, l’oficialitat... des d’una perspectiva jurídica comparada.


«Cinc perspectives sobre la construcció europea»
a càrrec del Dr. JAUME RENYER (URV)
dies 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí

El curs tractarà des d’una òptica nacional catalana les transformacions que està experimentant l’estat nació en el context europeu, fent referència especial al cas de l’estat espanyol. En concret analitzarem les tensions entre l’Estat com a poder polític vertebrador d’una societat determinada i el mercat com a motor econòmic i també vertebrador d’un àmbit territorial no coincident necessàriament amb el de l’Estat. També tractarem dels drets individuals socials i nacionals i la seva plasmació en el procés de construcció europea, fent especial referència a les possibilitats d’exercici del dret d’autodeterminació per part del poble català.

«L'art català del segle XIX»
a càrrec del Dr. JORDI À. CARBONELL (URV)
dies 23 i 24, de 10 a 11

UNIVERSITAT DE VIC
«La cal·ligrafia al llarg de la història»
a càrrec de RAMON SARGATAL (UV)
dies 16, 17 i 18, de 3 a 5 de la tarda
 
- La lletra antiga i medieval. Roma. Els scriptoria monacals de l’edat mitjana. Els materials d’escriptura. El procés d’escriptura de còdex. Els documents artístics paradigmàtics. Pràctiques sobre la lletra carolina.
- La lletra manuscrita després de la impremta. Repercussions de la invenció de la impremta. La cal·ligrafia italiana. La cal·ligrafia espanyola. Els mestres de cal·ligrafia. Els mètodes d’ensenyament. Pràctiques sobre la lletra itàlica.
- La cal·ligrafia, avui. La cal·ligrafia com a mitjà d’expressió artística. La cal·ligrafia a Catalunya. Iniciatives per a la seva recuperació. Presentació del Projecte Scriptorium.

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«Les relacions de la corona de Mallorca amb la corona catalanoaragonesa (1276-1343/49): un conflicte nacional?»
a càrrec del Dr. GABRIEL ENSENYAT (UIB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20 de 9 a 10 del matí
 
El curs analitzarà el període en què les corones mallorquina i catalanoaragonesa van constituir entitats polítiques diferenciades, amb una monarquia pròpia, a partir de les difícils relacions que van mantenir fins a la desaparició de la Corona de Mallorca i la seva reintegració en el si de la corona catalanoaragonesa. S’exposarà l’origen i l’evolució de totes dues corones, fent referència especialment als interessos contraposats entre diferents grups socials o entre les branques mallorquina i catalana d’un mateix grup, sense deixar de banda el vessant internacional (sobretot els interessos de França i del papat), per tal d’explicar les raons del conflicte i la solució militar final.