UNIVERSITAT DE BARCELONA
«Cinema i utopia: mirades sobre el futur»
del 16 al 20 d'agost

La projecció cap a un futur més o menys distant dels temors o els desitjos d’una societat és una de les formes que el cinema té per facilitar el seu plantejament i la seva anàlisi. Així, el cinema de ciència ficció ha permès de plantejar d’una manera molt directa temes inquietants i sinistres que la societat únicament comença a sospitar. Els móns distòpics de la CF acostumen a anar en paral·lel als portentosos avenços tecnològics de la humanitat i al perill intuït per l’abisme obert per la pèrdua progressiva d’espiritualitat. Tanmateix, la pròpia tecnologia ha permès d’ultrapassar aquest cos humà que es presenta com insuficient i inoperant, per a crear tot un seguit de duplicats, híbrids de ser humà i màquina, que actuen amb la llibertat de l’orfe i pateixen la seva solitud. En determinats moments, la utopia ha saltat a la pantalla exhuberant i dinàmica. Un dels casos mes llampants és el de la Revolució Russa. Si abans de la Revolució del 1917 la utopia literària va ser una de les grans forces que impulsaren als russos a transcendir la realitat, després, el cinema portà a la pantalla la idea d’una utopia ja assolida per les forces revolucionàries.
Sigui amb la perspectiva del temps o amb la immediatesa de la contemporaneïtat, el curs pretén analitzar els camins marcats per un cinema que parla d’un futur que per nosaltres pot ser ja un ahir o simplement un demà.

L’ull que sospita: la distopia cinematogràfica
a càrrec de RUTH FONTELLES
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí

La superació dels límits: el paper de la utopia en el cinema rus
a càrrec de MIQUEL PORTER (UB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí

La construcció del gènere: del robot al ciborg
a càrrec d’ANNA CASANOVAS (UB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d’11 a 12 del migdia

UNIVERSITAT DE BARCELONA
«Violència domèstica»
a càrrec d’UJALA JOSHI i JUBERT (UB), JUDITH IBÁÑEZ (regidora de l’Ajuntament de Cornellà) i RAMON SALADA (advocat penalista)
dies 18 i 19, de 9 a 12 del migdia

Si bé és veritat que la violència exercida en l’àmbit de la família afecta no només a les dones sinó també als menors i a la gent gran, majoritàriament és violència de gènere.
Aquest seminari pretén oferir una visió sociològica i legal d’aquesta problemàtica per desgràcia tan actual en la societat d’avui. Per tal d’oferir una visió el més interdisciplinària i real possible intervindran en el seminari una regidora de l’ajuntament de Cornellà, encarregada de dirigir un programa pilot sobre dones maltractades, un advocat penalista per explicar la realitat judicial de les dones maltractades i una professora d’universitat i ex-magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona que ens aproximarà a la regulació penal.

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«Nacionalisme, terrorisme i política penal»
a càrrec de JOAN CARLES CARBONELL (UV) i RICARD MARTÍNEZ (UV)
dies 16 i 17, de 9 a 11 del matí

Des dels inicis de la gestació de la Constitució Espanyola sempre ha estat present un debat envers el model d’Estat que s’estava dissenyant en parlar d’autonomies i de nacionalitats i regions. En opinió de la major part dels partits nacionalistes semblava que s’estava dissenyant un model d’estat que trencaria amb l’unitarisme i en el que en la praxi hi haurien dos velocitats en l’accés a l’autonomia i un reconeixement del fet diferencial. En canvi l’estratègia dels grans partits nacionals, i el cafè per a tots, va accelerar el procés autonòmic i va conduir a un model en el que País Basc, Catalunya, Galícia i Andalusia –de manera directa- i Canàries i la "Comunitat Autònoma Valenciana" –mitjançant lleis de transferència i delegació- assoliren competències plenes. D’altra banda, en el marc de la política estatal sempre s’ha diferenciat de manera mes o menys directa els conceptes de "nacionalitat" i "nació" i s’ha rebutjat, llevat d’alguns "outsiders" la possibilitat de fer una lectura de la Constitució que permetrà el reconeixement del dret a l’autodeterminació. Cal, doncs, esbrinar com una lectura constitucional contraria a l’autodeterminació ens ha conduït a una regulació penal pràcticament d’excepció i com s’ha dotat a les forces i cossos de seguretat d’unes eines extraordinàries si les comparem amb els països del nostre entorn tot i dissenyant normes, com ara la Llei orgànica de videovigilància, pensades exclusivament per al problema Basc.
1) L’ordenació territorial en la Constitució de 1978: una lectura alternativa. 2) La política penal antiterrorista. 3) La absència de control sobre les eines per a la investigació policíaca: bases de dades i videovigilància.

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«A les portes del renaixement»
a càrrec de JOSEP GUIA (UV)
dies 16, 17, 18 i 19 de 10 a 11 del matí

Dades històriques i literàries als protocols notarials valencians del segle XV. De la traducció de Lo cartoixà a la creació de l’Espill. Proverbis del Renaixement.

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«Afinació, partitures i fórmules matemàtiques»
a càrrec de VICENT LIERN (UV)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, d'11 a 12 del migdia

L'objectiu del curs es mostrar de forma senzilla que gran part de la música que sentim segueix una estructura matemàtica. Veurem que l'estreta relació música-matemàtiques al llarg de més de vint-i-quatre segles ha proporcionat eines molt útils per a la composició, l'afinació i fins i tot la creació musical. Amb l'ajuda d'un ordinador, veurem exemples pràctics d'anàlisi de partitures, de sons i de veus.

UNIVERSITAT DE LLEIDA
«Arranjament clàssic i modern de la cançó popular catalana»
a càrrec d'ANTONI TOLMOS (UdL)
dies 22, 23, 24 i 25, de 3 a 5 de la tarda

Conèixer els fonaments tonals bàsics per harmonitzar melodies populars. Dominar les harmonies tant clàssiques com actuals per arranjar temes aconseguint sonoritats diverses. Conèixer els mecanismes per preparar el “guió” que ens generi un acompanyament en un instrument polifònic. La tonalitat M i m. Escales i acords que se’n deriven. Funcions tonals bàsiques i ampliades. Els acords quatríades i quintíades. Àmbit modal i tonal de la cançó popular. Anàlisi de frases musicals. Arranjament melodia-acord. Creació de segones i terceres veus. Adreçat a futurs mestres, mestres en actiu, professors de llenguatge musical i músics en general. El curs s’imparteix de forma col·lectiva amb demostracions teòriques i pràctiques dels continguts que es treballen. Es plantegen cançons populars catalanes fent un treball harmònic cercant diferents sonoritats.

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
«Iniciació als estudis occitans. Occitània i Catalunya: present d'una tradició»
Coordinació: Arxiu Occità (UAB)
del 21 al 25 d'agost

Llengua i civilització occitana
a càrrec de JAUME FIGUERAS (Arxiu Occità, UAB).
(amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí

Les raons de l'expansió: situació geogràfica, societat, llengua, expansió. Elements d'història política: el francès com a element unificador de l'estat, revolució francesa, escola obligatòria i laica... De la decadència al renaixement. Els anys setanta: les reivindicacions, la nova cultura, la consciència retrobada. Occitània avui: situació de la llengua, moviment cultural, societat.

El "Roman de flamenca", erotisme i literatura
a càrrec d'ANTONI ROSSELL (Arxiu Occità, UAB)
(amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, d'11 a 12 del migdia

El drama d'una bellíssima noia aristocràtica, que es casa amb un marit gelós, i la seducció d'aquesta per part de "l'amant perfecte" donen peu a una reflexió cultural, literària i política en un ambient d'aristocràcia, d'erotisme i litúrgic. L'amor no té fronteres ni coneix obstacles.

UNIVERSITAT POMPEU FABRA
«Les noves tecnologies en comunicació»
del 16 al 20 d'agost

La web com a mitjà de comunicació multimèdia interactiu, emissió de vídeo per la web
a càrrec de JOSEP BLAT (UPF) i JOSEP GIRIBET (UPF) i, com assistent de laboratori DAVID GIRIBET (Calidos)
del 16 al 20, de 10 a 12 del migdia

El curs té dos objectius diferents: desenvolupar una comprensió de la web com a mitjà multimèdia i interactiu de comunicació i conèixer els elements tecnològics bàsics per a la creació en la web. Practicar els elements bàsics per a crear i emetre vídeo per la web: evolució del multimèdia interactiu off-line i on-line, portals i comunicació multimèdia, formats multimèdia i eines bàsiques. El segon objectiu es dedicarà als conceptes bàsics de vídeo i streaming i cinc hores a les pràctiques de redacció, filmació, edició i publicació.

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
«Nanociència i nanotecnologies»
Coordinació: NÚRIA FERRER (UPC)
del 21 al 25 d'agost

Les lleis quàntiques de la nanociència. Indeterminació i teletransport: aplicacions a la computació quàntica
a càrrec d'ALBERT BRAMON (UAB)
dies 21 i 22, de 9 a 11 del matí

Nanotubs de carbó i nanofibres: aplicacions com a dispositius actuadors i acumuladors d'energia
a càrrec de NÚRIA FERRER (UPC)
dia 23, de 9 a 11 del matí

Electrònica molecular: descripció de possibles camps d'aplicació
a càrrec de JOSEP A. RUBIO SOLÀ (UPC)
dies 24 i 25, de 9 a 11 del matí

UNIVERSITAT D'ALACANT
«El tractament del conflicte basc per part dels mitjans de comunicació»
a càrrec de LLUÍS CATALÀ (UA)
dies 21, 22 i 23, de 10 a 11 del matí

És evident que el conflicte basc ocupa un espai importantíssim en la producció de notícies dels mitjans de comunicació del conjunt de l’Estat. La quantitat de condicionants polítics que envolten el tema alteren, en certa mesura, el seu tractament, de manera que no es pot complir la premissa de distanciament del fet noticiable per part dels informadors. Per altra banda, la importància que se li dóna a aquest conflicte en els mitjans de comunicació, lluny de minvar, ha anat augmentant, tot i la disminució del número d’atemptats d’ETA des dels setanta fins a l’actualitat. Existeixen una sèrie de punts d’inflexió que han marcat el protagonisme creixent del problema basc dins els mitjans de comunicació i l’agenda política. A partir de la reconstrucció de la història del conflicte, podem aplegar a comprendre els canvis en el tractament de la noticia i en la seua importància com a informació a transmetre.

UNIVERSITAT DE PERPINYÀ
«Llengües i territorialitat a Europa central»
a càrrec de MICHEL LEIBERICH
dies 16, 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

Poc conegudes del públic dels Països Catalans, les grans lluites lingüístiques de l’imperi alemany i també de l’imperi austrohongarès marcaren profundament les societats d’Europa central i les seves ideologies nacionalistes.
I. Alemanya 1871-1914
Amb l’aparició del primer estat nacional alemany en 1871, les autoritats d’aquest país desencadenen una lluita ferotge contra els tres milions de persones que no parlen alemany: ço és polonesos, danesos, lituans, sorabs i altres: lleis contra la llengua, lleis de colonització de la terra, expulsions i confiscacions de terres.
II. Àustria 1880-1918
Malgrat l’aparença tolerant del multicultural imperi austrohongarès, no totes les llengües d’aquest imperi tenen els mateixos drets. Les lluites lingüístiques que intenten evitar la germinització o magiarització ja prefiguren ja la desaparició d’aquest conjunt polític.
III. Nacionalisme i llengua a l’Europa central
La llengua té un paper important, però profundament ambigu, a les ideologies nacionalistes centroeuropees. D’una banda, aquestes ideologies proclamen que la nació es basa en la llengua, idea que atragué nombrosos teòrics catalans, com per exemple Prat de la Riba. D’altra banda, però, prediquen, sense escrúpols, annexions de territoris que no tenen res a veure amb la nació mare o encara conceptes irracionalistes com la puresa lingüística. Intentarem explicar les raons històriques d’aquesta contradicció perillosa.
IV. Les ombres d’aquestes lluites lingüístiques que no s’acaben només el 1945 amb importants desplaçaments de poblacions expliquen parcialment una estranya fragmentació dels espais lingüístics centreeuropeus: alsacià, luxemburguès els diferents schwyzerdütsch que es mantenen i desenvolupen al costat de l’alemany estàndard, llengües molt semblants que es diferencien (txecslovac) o encara l’evolució del conjunt serbocroat amb els conflictes balcànics.

UNIVERSITAT DE PERPINYÀ
III JORNADA CAP UN ESPAI ECONÒMIC I SOCIAL PER DAMUNT DE LES FRONTERES DELS ESTATS
«INTERREG III, un instrument al servei dels municipis i les comarques»
Ho organitzen: ARFE (Associació de Regions Frontereres Europees, Gronau, Alemanya) i ICRECS (Institut Català de Recerca en Ciències Socials de la Universitat de Perpinyà)
amb el suport del DESS de Relacions transfrontereres
Coordinació: JOAN VALLVÉ i JOAN BECAT
dia 17 d’agost

Matí de les 10 a les 12
Informació i estat de la qüestió sobre els programes europeus INTERREG III
per J.M. RENVERSADE (responsable dels programes INTERREG III — Pirineus per la part francesa, Consell Regional d’Aquitània, Bordeus), i un representant del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya

Tarda de les 3 a les 5
Les relacions i les cooperacions Conflent-Ripollès
Seminari coordinat per CRISTIÀ LAPORTE i JOAN BECAT

Les iniciatives de cooperació transfronterera
Seminari coordinat per DOMÈNEC BERNARDÓ i CRISTIÀ BATAILLOU
Elaboració d’una tipologia, projecte d’inventari, dinamització dels actors i aspectes metodològics.

UNIVERSITAT DE GIRONA
«Aigües verdes, blanques i vermelles»
a càrrec d’EMÍLIO ORTEGA (Observatori Oceanogràfic de Banyuls) i CARLES BORREGO (UdG)
dia 22, de 9 a 12 del migdia

Llacs, llacunes i altres sistemes estratificats. Quins organismes en són responsables? Ambients extrems i estranys: la vida als llocs molt salats i al fons del mar.

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
«La configuració jurídica del medi ambient»
a càrrec de JORDI JARIA (URV)
dies 19, de 9 a 11 del matí i 20, de 9 a 12 del migdia

La determinació del medi ambient protegit per l’ordenament jurídic apareix com un dels problemes més rellevants per al dret ambiental. La confluència de multitud d’interessos diversos tutelats pel dret en aquest àmbit obliga a pensar de quina manera han de ser considerats. La participació ciutadana permet que aquests interessos es posin de manifest en la presa de decisions, però, alhora, planteja una sèrie de problemes sobre el seu abast i la seva regulació. En aquest curset, es pretén dur a terme una reflexió sobre quines són les possibilitats d’articular instruments de participació eficients que incideixin en la determinació del medi ambient protegit. Per això, caldrà partir d’una introducció conceptual als problemes que planteja la protecció del medi ambient en l’articulació del discurs jurídic. Sobre aquesta base, es plantejaran les possibilitats i les limitacions de la participació ciutadana en aquest àmbit.

UNIVERSITAT DE VIC
«Postura i salut»
a càrrec de SEBASTIÀ CANAMASSAS (Escola Universitària de Ciències de la Salut, EUCS-UV)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 3 a 5 de la tarda

Una postura inadequada en el moment de dur a terme les activitats de la vida diària, ja siguin laborals o de lleure, pot provocar lesions musculars i osteoarticulars, sobretot a nivell de columna vertebral. El coneixement corporal en general, i de la postura, en particular, farà que es puguin prevenir aquest tipus de lesions posturals. Aquest aprenentatge que cal iniciar a l’escola, ha de tenir una continuació a nivell laboral per tal que pugui ser eficaç.