UNIVERSITAT DE PERPINYÀ VIA DOMÍCIA
«Se superaran les fronteres al segle XXI?»
ICRECS, Institut Català de Recerca en Ciències Socials (laboratori habilitat pel ministeri Ea 3681)
del 17 al 19 d’agost, de 10 a 11

La frontera, del Tractat del Pirineu fins avui dia, un objecte en mutació
per MARTINA CAMIADE
dia 17, de 10 a 11

La ‘Nació francesa’ davant les qüestions actuals: el ‘destí’ francès i la seva presència al món, la construcció europea, la immigració, els ‘valors de la República’, les identitats i la unitat nacional
per JOAN BECAT
dia 18, de 10 a 11

Fronteres, alteritat, mobilitat (en francès amb traducció consecutiva)
per AHMED BEN NAOUM
dia 19, de 10 a 11

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«L'aire que respirem»
per ADELA MAURI (doctora en química)
del 20 al 22 d’agost, de 10 a 11

Sempre respirem. Respirem a casa, al carrer, al cinema, al treball... Així, doncs, no estaria malament conèixer la qualitat de l’aire que ens envolta. És evident que una mala utilització de compostos químics, tant a nivell industrial com a nivell domèstic, produeix una contaminació ambiental que pot suposar un problema per a la salut. Però no cal utilitzar compostos químics per a respirar un aire contaminat. Els automòbils, per exemple, són una de les principals causes de la contaminació a què estem exposats quan passegem pels carrers d’una ciutat.

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«Ficció i realitat en dos clàssics de la literatura catalana del segle XV»
per JOSEP GUIA (doctor en matemàtiques i en filologia)
del 21 al 23 d’agost, de 9 a 10

Cap a la fi de l’edat mitjana, a les portes del renaixement, a l’exuberant ciutat de València, «la più lasciva et amora città de tutta la Catalogna», es van escriure dues obres pioneres de la literatura moderna europea: el Tirant lo Blanc i l’Espill.
Un dels trets d’aquesta modernitat és el fet que ambdues obres tenen molt de ‘realistes’, és a dir, que reflecteixen situacions de vida quotidiana i contenen referències de persones i fets reals, per a dotar de versemblança el relat.
En aquest curs analitzarem aquestes referències, acarant el text de les obres amb el context de l’època, segons un mètode no gaire seguit i fins i tot negligit per la filologia medieval catalana convencional. De fet, alguns membres d’aquesta especialitat pretenen passar per experts en obres i autors de la literatura catalana del XV, produïda a València, sense haver entrat mai, ni com a turistes, en cap dels riquíssims arxius valencians (del Regne, Municipal, del Patriarca, de la Seu...), farcits de documentació de l’època.

UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA
«La resolució de conflictes»
per EDUARD VINYAMATA
del 20 al 21 d’agost, de 10 a 11

Governar és resoldre conflictes, conflictes entre ciutadans, entre ciutadans i l’administració pública, o entre administracions públiques. La conflictologia és la ciència pluridisciplinària que entén com es creen els conflictes i com poden ser resolts des del coneixement científic i sense cap intervenció de força ni violència.

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«La història sociolingüística d'Europa explicada amb mapes»
per GABRIEL BIBILONI
del 21 al 24 d’agost, d'11 a 12

L’objectiu d’aquest curs és explicar les bases de la història sociolingüística d’Europa amb l’ajuda de la cartografia. La geografia lingüística, sorgida al final del segle XIX, va aportar a la descripció de les llengües la representació dels fets lingüístics damunt els mapes. També s’hi poden representar els fets sociolingüístics, com l’expansió o contracció geogràfica de les llengües, les situacions de bilingüisme o conflicte lingüístic, les polítiques lingüístiques, etc. En aquest curs veurem representats sobre mapes els grans fets que han jalonat la història sociolingüística del nostre continent, des de l’expansió dels pobles indoeuropeus, la romanització o la gran expansió de les llengües eslaves, fins als processos de normalització lingüística de noves nacions independents en els segles XIX i XX.