UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«L'Eix Mediterrani, finançament i territori»
per PAU CAPARRÓS
del 17 al 18 d’agost, de 9 a 10

L’Europa de les euroregions ha aportat, a la visió tradicional dels Països Catalans, una renovada perspectiva que ha situat l’economia, les infraestructures i altres qüestions relatives a l’organització territorial, com ara els grans espais urbans europeus, en centre d’interès i reflexió. No debades, el nostre espai geogràfic es troba situat en una zona estratègica per a Europa, l’Eix Mediterrani, l’Euroregió de l’Arc Mediterrani o corredor mediterrani nord-occidental, tant és. Aquest arc econòmic i, sobretot, de comunicació amb Europa que puja des del sud d’Alacant fins a passar el Pirineu ha existit des de fa molts segles, des de la construcció de la Via Augusta durant l’Imperi Romà, passant per la mateixa dinàmica d’assentament en el territori de les poblacions arribades amb Jaume I o la construcció de la primera autopista de peatge a l’estat. Però ha estat en la darrera època que la seua potencialitat i adequació als plans europeus ha dotat el debat sobre l’arc mediterrani d’un component que fa possible pensar en un interès real sobre aquest espai col·lectiu no tan sols des de l’aspecte cultural i identitari, sinó també des de la perspectiva econòmica i social. Des d’aquesta perspectiva, el curs tracta dos aspectes fonamentals com són, d’una banda, el finançament i, de l’altra, les infraestructures i el territori.

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«L'escriptura femenina com a arma de pau»
per EMÍLIA BEA
del 18 al 19 d’agost, de 10 a 11

En el seminari s’abordarà l’obra d’escriptores i filòsofes que han reflexionat sobre la guerra i la pau en l’època contemporània, com ara Bertha von Suttner, Jane Addams, Virginia Woolf, Dorothy Day, Simone Weil i Hannah Arendt. La literatura d’aquestes dones sobre la guerra i la pau ve marcada per un gran pluralisme de plantejaments, la qual cosa dificulta la tasca d’arribar a definir una cultura política femenina o feminista en aquest terreny. Tanmateix, amb retalls de l’obra d’aquestes autores, intentarem confeccionar un mosaic del qual poden eixir a la llum alguns trets peculiars que comparteixen, com la denúncia de la mentalitat que condueix a la guerra, la preocupació per les repercussions físiques, anímiques, psíquiques i espirituals que produeixen els conflictes bèl·lics, i el desig d’invertir el mimetisme i l’espiral de la violència, a través de la compassió, l’empatia i l’exaltació de la vida en contextos d’odi, deshumanització i barbàrie. En aquest sentit, veieren la guerra com a catàstrofe, però també com a oportunitat, com una crida per a un futur nou. Aquestes dones volgueren canviar la realitat comprometent-se en primera persona, atès que se sentien responsables del món enfront de la indiferència i del conformisme. Representen, així, una mena d’autoritat femenina desarmada enfront de la guerra, ja que l’escriptura fou la seua única arma de resistència o arma de pau.

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«L'obra de Jaume II de Mallorca»
per GABRIEL ENSENYAT i PUJOL i ROBERT VINAS
del 17 al 20 d’agost, d'11 a 12

Enguany es compleix el setè centenari de la mort del primer rei de la Corona de Mallorca, Jaume II. Per aquest motiu el present curs farà un recorregut a través de la seva tasca de governant, emfasitzant especialment les reformes que va promoure durant l’últim decenni del seu regnat, a tots els territoris que configuraven la seva corona (regne de Mallorca, comtats nord-catalans i senyoria de Montpeller). El curs es completarà amb una ruta pràctica relativa a les seves tasques promotores a través del Rosselló.

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«Les llengües artificials: la dimensió social»
per NICOLAU DOLS i SALAS, XAVIER MARGAIS, ELISABET ABEYÀ i LLUÍS BATLLE
del 21 al 24 d’agost, de 10 a 12

Aquest curs presenta el fenomen de les llengües artificials especialment des de la dimensió social: quina és la història social de les llengües artificials més escampades, quins valors educatius tenen avui les llengües artificials, quin tipus de comunicació té sentit establir amb aquestes llengües (científica, artística, política, etc). Prèviament es presentarà el fenomen de les llengües artificials des del punt de vista teòric i se’n descriuran algunes a tall d’exemple (esperanto, glosa, lojban, toki pona).
Continguts: concepte de llengua artificial, motivacions de les llengües artificials, exemples de llengües artificials (esperanto, glosa, lojban, toki pona), introducció a la història social de l’esperanto als Països Catalans, les llengües artificials com a recurs educatiu a l’escola primària: una experiència amb l’esperanto i les llengües artificials com a llengües d’expressió artística i intercultural.