XLVII UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

Dinamismes de coneixement i esperances d’alliberament

del 16 al 23 d’agost del 2015


Seminaris d’investigació

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«III Trobada sobre els Reis de Mallorca»
Coordinació: Grup de Recerca Ciutadania Cultura
dies 17 i 20 d'agost

dia 17
Règim jurídic i institucions de l'antic Regne de Mallorca
per CRISTÒFOL SOLER (expresident del Govern Balear i membre de la Comissió del Tricentenari)
de 9 a 10

a) La creació del Regne de Mallorca pel rei Jaume I. Primeres passes. Regne apartat, per què?
b) Primer règim jurídic: La Carta de Població i Franqueses del Regne de Mallorca. El Repartiment. Institucions del Regne. Drets i deures.
c) Evolució de la Ciutat i el Regne. Els Jurats. Les Ordinacions. El Sindicat Forà. El Regne a les Corts Generals d’Aragó i a les particulars de Catalunya.
d) Els sistemes de representació estamental i la seva evolució.
e) El Regne sota els àustries.

Ramon Llull i la llengua àrab: realitat i ficció de l'arabicus cristianus
per NICOLAU ROSER (Universitat de Màlaga, IRIE-UIB)
de 10 a 11

Ramon Llull va afirmar a la seva biografia  i a altres indrets de la seva obra que va aprendre la llengua àrab i que escrigué alguna de les seves obres en aquella llengua semítica; ell mateix es denomina arabicus cristianus (àrab cristià), és a dir un cristià arabófon. Però no ens ha arribat cap evidència d’aquesta afirmació. Quina és la realitat i la ficció de l’arabicus cristianus de Ramon Llull?

Una societat esclavista a l'Europa de l'Edat Mitjana? El pes de l'esclavitud a Mallorca
per ANTONI MAS (UIB)
d'11 a 12

El funcionament de l’esclavatge a la Mallorca medieval. El paper que va tenir el negoci de l’alliberament d’esclaus en una illa que, en paraules de Ricard Soto, ha estat descrita com “una immensa presó”.

dia 20
La Croada del 1285 a l'obra de Ramon Muntaner
per ROBERT VINAS (IRIE-UIB)
de 10 a 11

Ramon Muntaner tenia 20 anys i era present a Peralada quan l’exèrcit francès va fer el setge de la vila. Però quan escriu la seva crònica, 40 anys més tard, ens dona una versió dels fets molt personal i bastant novel·lesca quan ens parla de les relacions entre Jaume II de Mallorca i Pere el Gran. Per a Muntaner tot ha de ser meravellós entre els dos monarques catalans i desenvolupa una ficció poc creïble: no eren enemics, estaven d’acord en tot per enganyar els francesos. Fins i tot al final de la guerra, quan l’infant Alfons fa la conquesta de Mallorca, ho explica a la seva manera…

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«Tricentenari (1715-2015) del final de la Guerra de Successió»
Enguany, amb motiu del Tricentenari de la caiguda de Mallorca i, doncs, del final de la Guerra de Successió, l’expresident del Govern Balear i membre de la Comissió del Tricentenari, senyor Cristòfol Soler, impartirà dues conferències sobre el règim jurídic i les institucions del Regne de Mallorca abans i després de la desfeta de 1715. Completaran el Seminari del TRICENTENARI (1715-2015), dues conferències sobre la Guerra de Successió vista des de Mallorca a càrrec del professor Jordi Sales i de l’historiador mallorquí Mateu Morro.

dia 18
L'abolició de les institucions. L'antic Regne de Mallorca, de subjecte de dret públic a província de Castella
per CRISTÒFOL SOLER (expresident del Govern Balear i membre de la Comissió del Tricentenari)
de 9 a 10

a) La Guerra de Successió: cooperació amb el Principat. Defensa de Mallorca i Eivissa i Formentera.
b) Caiguda de Mallorca.
c) Extinció de les institucions de l’antic Regne. Cap a l’absolutisme borbònic.
d) Decret de Nova Planta i noves institucions. Annexió al Regne de Castella.
e) Evolució de la política lingüística per part de les autoritats borbòniques.
f) Recuperació de la Memòria històrica i Tricentenari 1715-2015.

El canó de Felanitx: la terra conquerida
per JORDI SALES (UB)
de 10 a 11

Fora botiflers! Fora galls! 1715, la darrera resistència austriacista
per MATEU MORRO
d'11 a 12

L’adscripció austriacista de les Illes Balears. L’ocupació britànica de Menorca. Les illes davant l’evacuació aliada de Catalunya. El suport a la defensa de Barcelona. Primer intent de rendició. Mesures per preparar la resistència. El gir de la política anglesa. El marquès de Rubí i el segon intent de rendició. El sentit i les causes de la posició illenca. La Conferència de París. L’expedició borbònica i l’ocupació de Mallorca i Eivissa. Significació social i política de l’austriacisme balear.

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«Musulmans europeus al conflicte de l'Orient Mitjà: claus per a la comprensió del gihadisme»
per NICOLAU ROSER (Universitat de Màlaga, IRIE-UIB)
dia 19, de 10 a 11

L’increment i la complexitat del brigadisme internacional entre els musulmans d’arreu del món d’ençà de la guerra de l’Afganistà (1979-1989) ha fet que aquest fenomen sia conegut, més a Occident que no entre els musulmans, com gihadisme, és a dir, l’enrolament a moviments armats que, diuen, porten a terme un gihad, la defensa de la comunitat musulmana per les armes. El denominat Estat Islàmic ha aconseguit convertir-se en un focus d’atracció de joves musulmans de tot el món (i, en particular, d’Europa), cosa que ha creat alarma entre els mitjans de comunicació i els governs europeus.

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«El poeta mossèn Bartomeu Barceló (1888-1973)»
per JOAN ALEGRET (UIB), presentació a càrrec de JOAN MIR (nebot del poeta)
dia 19, d'11 a 12

Poeta felanitxer, fou desterrat al Voló. La seva relació amb Witold Gombrowicz (1927) i amb Vladimir Nabokov (1929).

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«Thomas Merton: centenari del seu naixement a Prada»
per JOAN ALEGRET (UIB),
dia 20, d'11 a 12
Centenari d’un escriptor de llengua anglesa nascut a Prada.

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«Dues fites en la represa moderna del País Valencià»
Coordinador: JOSEP GUIA
del 20 al 21 d'agost

Com a corol·lari polític de l’obra de Joan Fuster i en el context dels darrers temps de la lluita antifranquista i de l’anomenada ‘transició a la democràcia’, el País Valencià visqué una època convulsa. Aquesta època sol rebre l’etiqueta de la ‘batalla de València’ i se sol interpretar com una derrota de les aspiracions d’alliberament nacional i de classe. Una tal visió, però, no és ben bé exacta, ja que hi hagueren fets que significaren un avenç en la direcció alliberadora apuntada i que són un dels fonaments principals de les opcions polítiques i culturals catalanistes i de progrés del moment actual.

dia 20
40 anys de la detenció dels «10 d'Alaquàs»
per JOSEP GUIA
de 10 a 12

El 24 de juny del 1975, en una residència de monges d’Alaquàs (on es feien estades d’exercicis espirituals), fou interrompuda per la policia, pistola en mà, una reunió on es preparava la constitució del Consell Democràtic del País Valencià, un organisme unitari de lluita per la democràcia, l’autonomia i l’autodeterminació. Els detinguts foren: Francesc Candela (PSAN), Josep Corell (USO), Carles Dolç (MCPV), Josep Guia (PSAN), Ernest Lluch (SVI), Carles Martínez Llaneza (OPI), Xavier Navarro (UCE), Laura Pastor (PC), Joan Josep Pérez Benlloch (PSPV) i Vicent Soler (SVI). Tots foren detinguts, processats, condemnats i indultats. Al curs de Prada d’enguany en farem el relat dels fets i n’analitzarem la significació i les conseqüències polítiques que van tenir.

dia 21
30 anys dels nous Estatuts de la Universitat de València (1985)
per JOSEP GUIA
de 10 a 12

La ‘batalla de València’ es perdé al carrer, potser, però es guanyà a les universitats. Amb els nous Estatuts de la Universitat de València, impulsats per un rectorat i un claustre dirigits pel Bloc per una Universitat Progressista, Moderna i Valenciana, no solament les universitats valencianes iniciaren llur modernització i llur arrelament a la llengua i al país, sinó que la defensa de la unitat de la llengua catalana trobà una base ferma per al seu reconeixement legal i per a poder guanyar, així, totes les sentències posteriors sobre aquesta qüestió als tribunals espanyols. Al curs, explicarem amb detall tot això i com es venceren les dificultats per a poder aprovar els Estatuts del 1985.