UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

IV Trobada sobre els Reis de Mallorca «El mar»
Coordinació: Joan Mir (UIB)
dia 22 d'agost

El negoci del cors a Mallorca
per GONÇAL LÓPEZ i NADAL (UIB)
dia 22, de les 9 a les 10

El corsarisme fou una activitat marítima, violenta i institucionalitzada. Tingué lloc preferentment a la Mediterrània entre els segles XVI i XVII i respon a la perfecta articulació d’un triple vessant: polític (un estol auxiliar), econòmic (un comerç alternatiu) i «ideològic» (un instrument per a la guerra santa). El seu benefici fou immens i esdevingué una de les figures principals dels negocis per mar.

El capità Jaume Canals i els negocis per mar
per GONÇAL LÓPEZ i NADAL (UIB)
dia 22, de les 10 a les 11

De família modesta, originària de Deià, fill i nét de patrons de barca, el capità Canals decidí, des de molt jove, invertir en cors i arribà, amb el temps, a ésser no solament un dels més importants corsaris de Mallorca sinó també un dels homes més rics de l’illa. Destinà la fortuna a comprar possessions, i recorregué tota l’escala d’honors passant d’ésser capità a alcaid del Castell de Bellver i obtingué el títol de cavaller.

La pirateria musulmana, pretext o raó de les dues conquestes de Mallorca pels catalans
per ROBERT VINAS (IRIE-UIB)
dia 22, de les 11 a les 12

Mallorca té una posició clau dins la Mediterrània occidental, ideal per al comerç. Però tots els seus ocupants hi han afegit la pirateria. És el que fan els musulmans de l’edat mitjana. Acabar amb aquesta activitat, que perjudica greument el comerç dels cristians serà el principal pretext que prendran els sobirans catalans per a atacar i conquerir Mallorca. La mateixa raó servirà al comte Ramon Berenguer III l’any 1114, i al rei Jaume I l’any 1229.

Un fet d’armes desconegut dels cotlliurencs i els mallorquins: l’atac a Ceuta de 1234
per PIERRE-VINCENT CLAVERIE (Centre de Recerca Científica de Xipre)
dia 22, a dos quarts de 7 de la tarda, a la Mediateca Ramon Llull de Pesillà

Fa cinc segles que els historiadors mantenen un debat sobre la identitat dels Calcurini que intentaren sotmetre el port de Ceuta el 1234. Aquesta conferència intentarà aclarir aquest enigma confrontant les hipòtesis formulades sobre els Calcurini esmentats a les fonts genoveses. Una recent anàlisi crítica de Charles-Emmanuel Dufourcq ha permès confirmar l’origen català dels Calcurini. Tot fa pensar que aquests creuats ibèrics eren mariners cotlliurencs a les ordres de Nunó Sanç, senyor del Rosselló. Una sèrie de tractats signats per ell amb la República de Gènova explicarien el comportament cavalleresc dels Calcurini quan es trobaren amb una esquadra genovesa davant Ceuta el 1234.

Cinquantè aniversari de la publicació d’Els Mallorquins de Josep Melià
Coordinació: Joan Mir (UIB)
dia 23 d'agost

Presentació del vídeo commemoratiu a càrrec de Joan Mir (UIB)
dia 23, a les 9 

UNIVERSITAT D’ALACANT

Polítiques de memòria democràtica
Coordinació: Josep Miquel Santacreu (UA)
dia 22 d'agost, de les 9 a les 12 del migdia

Presentació de l'estat de les recerques més recents
a càrrec de JOSEP MIQUEL SANTACREU, del País Valencià, BARTOMEU GARÍ (membre de Memòria de Mallorca), de les Illes Balears
a les 9

Les polítiques de memòria democràtica al País Valencià, les Illes Balears i Catalunya
a càrrec de MANEL SANTANA (director general de participació i memòria democràtica del Govern de les Illes Balears), CARME GARCIA i SUÁREZ (directora general de relacions institucionals i amb el Parlament, membre de la junta de govern del Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya) i EDUARD GARCIA DE LEONARDO (cap del Servei de Memòria Històrica de la Generalitat Valenciana)
a les 11