XXXIX UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

300 anys després d’Almansa

del 16 al 25 d’agost del 2007


Tallers


TALLERS TÈCNICS

Televisió
per JOAN VÍCTOR DE BARBERÀ (Universitat Ramon Llull)
(amb el suport de Televisió de Catalunya)
cada dia, de 10 a 11

Els directes, el dúplex, l’entrevista, l’stand up o la crònica són diferents tipus d’intervenció del periodista davant la càmera quan ha d’explicar alguna cosa. Si ho fa bé, diem que el presentador connecta i comunica; si no es fa correctament, pot provocar un efecte de rebuig i l’espectador desconnecta del que li direm a continuació. Fer-ho bé no és fàcil, però tampoc impossible. Hi ha una sèrie de tècniques i exercicis que permeten superar l’anomenat ‘trak’. Superar els nervis i conèixer aquestes tècniques, és el pretenem mostrar en aquest curs amb una mica de teoria i un molt de pràctica. El curs està pensat en general per a aquelles persones que, de manera professional o amateur, s’hagin d’explicar davant la càmera o en públic i en particular als estudiants o llicenciats en periodisme que vulguin treballar a la televisió.


Alimentació sota control. Dietes, alimentació sana i codis religiosos
per JAUME FÀBREGA (UAB)
del 17 al 19, de 3 a 5 de la tarda

L’obsessió per una alimentació sana, que pot arribar a la malaltia anomenada ortorèxia, és una de les preocupacions de la nostra societat. La moda i la pressió de les empreses alimentàries contribueixen a ‘medicalitzar la cuina’, tot convertint-la en ‘dieta’—es digui mediterrània, ecològica etc.—. Aquestes preocupacions, això no obstant, han existit sempre i ara, més que mai, ens afecten de ple, ja que algunes religions cada cop més instal·lades aquí plantegen els seus propis codis alimentaris i originen cuines diferenciades (vegetarianisme, porcofòbia, vinofòbia, dejunis dilatats).
1. Religió i prohibició. Normes alimentàries de les principals religions. Judaisme: les normes kosher. Cristianisme: dejunis i festes. Islam: tabús, dejuni i vinofòbia. El vegetarianisme: budistes, hindús, sikhs. Sincretismes africans: santeria, vudú, macumba o la cuina dels déus. Carnivorisme nòrdic.
2. La norma dietètica, del món antic al renaixement. De Galè a Arnau de Vilanova; dels menjars freds i calents al règim de sanitat. Dieta i literatura: del Tirant lo Blanc al Quixot . La moda dels aliments gelats.
3. Xina, la cuina de les tres esses: salut, sexe i senectut. La cuina afrodisíaca, de Xina al Marroc, passant per la Catalunya medieval. El ‘kamasutra català’ del segle XIV i les cartes eròtiques de Joan II.
4. Dietes sota sospita. Fluctuacions i contradiccions del discurs dietètic. Mediterrània, la dieta idiota. Del doctor Atkinsons al doctor Montignac passant pel ‘règim de la Senyoreta Pepis ’: gurús, miracles, credibilitat i cultura de masses. La medicalització de la cuina: els perills de l’ortorèxia. Del menjar-escombraria internacional (‘macdonalització’) a la cuina d’autor. Cuines locals i resistència identitària. Els perills de menjar: aliments contaminats, vaques boges, ovelles blaves, pollastre engripats, peix contaminat, transgènics. Què hem de fer?


Fotografia de la Natura
per ALBERT MASÓ
del 17 al 19, de 3 a 5 de la tarda

La tècnica d’obtenir imatges del món natural és una branca de la fotografia que té múltiples aplicacions en zoologia, botànica, ecologia, geologia, biogeografia… El curs proporciona els coneixements necessaris per a realitzar fotografies de qualitat de l’entorn natural. Després dels conceptes bàsics necessaris per a una comprensió del curs, s’entra en les tècniques de macro, paisatge i caça fotogràfica. S’expliquen els procediments i els trucs més importants, s’ensenya com funcionen en la pràctica els elements i els accessoris i, finalment, es projecten diapositives per a observar els resultats del que s’ha dit. Es mostren els objectius i els accessoris idonis en cada situació. Es lliuraran dossiers amb informació complementària per als alumnes i es farà un seguiment personalitzat per a cada alumne i el seu equip.


Socorrisme
per FRANCINA MONNÉ
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5 de la tarda


Observació i classificació dels cargols marins dels Països Catalans
per JORDI PRAT (biòleg i coordinador de la Secció de Ciències Naturals del Museu de la Marina de Vilassar)
dia 18, de 3 a 5 de la tarda


Taller de ciència quotidiana per totes aquelles persones que cada dia fan ciència sense saber-ho
per ERNEST FORTUNY i COLL
del 21 al 24, de 3 a 5 de la tarda

Amb la realització d’algunes pràctiques senzilles basades en successos reals, alguns jocs, o la descripció d’alguns fenòmens, els participants intenten explicar els fets observats i, en un procés col·lectiu, realitzen experiments per extreure conclusions que els permetin millorar les interpretacions inicials de la realitat analitzada.
És un taller pràctic que pretén, però, una certa reflexió sobre els experiments que quotidianament i moltes vegades sense saber-ho portam a terme a la vida real. Tot i integrar alguns aspectes lúdics, no és un taller de jocs ja que la seva pretensió és ambiciosa: en l’Any de la Ciència el taller vol fer aflorar el científic que tots portam a dintre i del qual no sempre som conscients.

TALLERS D'ANIMACIÓ

Dansa

per RAMON CARDONA
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

Indicat per a la gent que no sap ballar i en vol aprendre (tothom ho pot fer) i els que volen passar-s’ho bé una estona amb balls de parella o col·lectius. Aprendrem balls vuitcentistes i danses col·lectives de diversos països (inclòs el nostre) en un ambient social i divertit.


Sardana
per TERESA VINYES
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

El taller té el propòsit d’iniciar els aficionats a la dansa popular catalana més representativa, per remarcar-ne la riquesa artística i cultural.


Cançons populars
per RAMON GUAL i BATLLE
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

La nostra societat canvia constantment. Actualment, hi ha un temps per a treballar i un per a cantar. Abans, però, la nostra cultura popular ho lligava tot. A través d’un tomb per cançons, retrobarem el ritme, la particularitat, la importància que tenia el cant dins el treball. Cantarem les feines perdudes o evolucionades, d’altres antigues i sempre vives.


Glosat menorquí
per MIQUEL AMETLLER
del 21 al 24, de 3 a 5

Aquest gran glosador menorquí explicarà com entén el glosat i quines tècniques fa servir per a sortir sempre airós de qualsevol contesa.


Muntanyisme
per ANTONI GLORY, JORDI TAURINYÀ i PAU VINYES
del 17 al 24, de 3 a 5

Recorreu a peu i lentament camins secrets o fressats. Cada dia descobrirem pam a pam, sovint amb la participació d’un guia local, uns sectors, uns paratges, uns poblets, uns racons de les comarques nord-catalanes. I com cada any, per als excursionistes confirmats, la tradicional i fabulosa pujada de nit al cim del Canigó. Cal portar l’equipament usual de l’excursionista: motxilla, calçat idoni etc.


Esports
per FRANCESC PRUJÀ
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

Condició física general: quinze minuts d’exercicis de flexibilitat, quinze minuts de musculació general i trenta minuts de jogging (cursa de baixa velocitat sobre pista o a la naturalesa). Aquest exercicis s’adaptaran, en cada cas, al sexe i a la força física dels participants. Esports col·lectius: futbol, bàsquet i voleibol; aprenentatge dels gestos tècnics i dels reglaments.


Petanca
pel Club de Petanca de Prada
dies 18 i 19, de 3 a 5 de la tarda


TALLERS D'ART

El gravat calcogràfic: l’aiguafort

per GEMMA RUFACH
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

La paraula ‘gravat’ fa referència a una part del procediment per a obtenir una estampa. L’estampa és el resultat d’aplicar tinta i pressió a una planxa matriu prèviament gravada. L’aiguafort és una tècnica calcogràfica indirecta en què un mordent (l’àcid) atacarà i incidirà en el metall. Per damunt d’una planxa de zinc escampem un vernís protector i amb una punta s’hi dibuixen les formes de la imatge, i alhora la planxa queda al descobert. Tot seguit se submergeix en un bany d’àcid que corroeix els traços descoberts, i els deixa enfonsats per a poder acollir després la tinta a l’hora d’estampar.


Nines de porcellana
per BERTA TORRES
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

Farem una nina de porcellana! Seguirem els mètodes artesanals i tradicionals (emmotllat, cocció inicial, polit, pintura i cocció final). És previst treballar amb diferents models. El nombre de participants previstos és de deu. En acabar el taller, els alumnes es quedaran les nines que hagin creat. (Les despeses de material aniran a càrrec de l’alumne.)


ALTRES TALLERS

Versos diversos: anversos i reversos (Taller de traducció)
per NICOLAU DOLS (Universitat de les Illes Balears)
del 17 al 19, de 3 a 5 de la tarda

1) Qüestions teòriques relacionades amb l’anàlisi i comparació de traduccions.
2) Introducció a la Teoria de l’Optimitat i a les possibles aplicacions d’aquesta teoria a la traductologia.
3) Anàlisi i avaluació de traduccions.
4) Anàlisi de poemes des de la perspectiva del traductor.
La part pràctica es dedicarà a l’anàlisi de traduccions de poemes. Hi farem servir textos en català, anglès, portuguès i castellà. També farem intents de traducció de poemes.


Obrador de poemes atemporals i actuals
per JOAQUIM AULADELL
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

Tothom pot compondre poemes si sap parlar i escoltar poemes.
1. Nocions de rima, ritme i al·literació a partir d’Estellés. Tankes, limericks, cobles i rodolins. Sonets i rap.
2. Pràctiques de traducció amb L’adormit de la vall, Estampa colonial i Puff, el drac màgic .
3. Exercicis d’ètica i estètica amb Maragall, Ferrater i Sisa com a referents.
4. El poema narratiu, a partir d’El bandoler de Llach, L’ossar de les moreres i un relat de Scerbanencu.
5. Estudi i aprofitament d’un poeta acabat de sortir de l’ou fa cent anys, Jaume de Mur (amb l’ajut de Joan Alegret)
Presentació dels Jocs Florals Actuals.