ÀREA DE DRET I POLÍTICA

La cooperació transfronterera: fronteres entre estats i territoris d’una mateixa nació
a càrrec de JOAN VALLVÉ (diputat al Parlament Europeu)
dia 15, de 10 a 11 del matí

Les fronteres en sentit tradicional van començar a existir cap a la fi del segle XVII, en el moment àlgid dels estats-nació. Actualment, malgrat els esforços que s'han fet en matèria de cooperació transfronterera i el procés d'integració europea, la majoria de regions frontereres es troben des del punt de vista econòmic i cultural menys desenvolupades que les zones centrals dels estats i amb un dèficit de serveis. Fa uns vint-i-cinc anys es va crear a Anholt (Alemanya) l'Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), que té com a objectiu posar de manifest els problemes específics de les regions frontereres i promoure la cooperació transfronterera.
En la recent Cimera d'Amsterdam s'ha proposat integrar en el Tractat de la Unió l'Acord de Schengen sobre la supressió de controls fronterers i s'ha introduït el concepte de «cooperació transfronterera», un element fonamental per a la construcció europea. La superació de les fronteres és una exigència de la Unió Europea.

El futur de la unitat de la Xina
a càrrec de MANEL OLLÉ (UPF)
dies 15, 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

El recent retorn de la colònia britànica de Hong Kong a la sobirania xinesa ha posat de manifest la importància del factor nacional en el futur immediat de la Xina. A la incertesa sobre el futur de l'excolònia britànica se sumen els interrogants sobre la resolució del conflicte de Taiwan, com també les tensions secessionistes dels musulmans del Xinjiang, dels tibetans i dels mongols. Ens proposem aquí d'analitzar els diferents factors que influeixen en la situació present i les perspectives de futur de la qüestió.

La reforma institucional de la Unió Europea
a càrrec de XARO HUESA (UIB)
dies 16, 17 i 18, de 10 a 11 del matí

L'objectiu del curs és l'anàlisi dels diversos plantejaments relatius a la reforma del sistema institucional de la Unió Europea en el marc de la Conferència Intergovernamental per a la Revisió del Tractat de Maastricht. Parlarem de la lluita pel poder normatiu, la reivindicació permanent del Parlament Europeu, la codecisió com a possible solució provisional i la redistribució del poder en el si del Consell. Un altre punt d'estudi serà el poder executiu comunitari i el seu control, les dimensions de la Comissió amb vista a futures ampliacions i l'enfrontament ideològic entre un poder controlat o autònom, la batalla de la «comitologia». Finalment, es veuran els resultats probables o definitius de la Conferència intergovernamental.

El futur de les nacions: estat-nació, colonialisme-globalització
a càrrec d’ALFONS QUINTÀ
dies 16, 17 i 18, d’11 a 12 del migdia

La globalització de l'economia, la fi del comunisme, l'actual procés de liquidació del neocolonialisme a l'Àfrica, la crisi de la intervenció estatal en l'economia, l'increment de la importància d'aquesta en detriment de la política, són elements decisius de la crisi, ben evident, de l'Estat-nació, fill de la Revolució Francesa.
No sabem com serà el món del futur. Però ja és ben clar que no conservarà una formulació que durant dos segles molts van considerar erròniament universal i també imprescindible per aconseguir el progrés.
Els fets nacionals oprimits per aquell model d'Estat se situen en un marc d'esperança, sempre que siguin capaços de superar uns esquemes que també han de ser actualitzats.
A curt termini, cap tasca no pot resultar més positiva que la de contribuir a enterrar definitivament aquella concepció d'Estat, que sempre ha necessitat fortes manipulacions intel·lectuals per poder ser imposada. Ara hi ha noves possibilitats de victòria, però no en tenim la certesa. La reflexió intel·lectual en ella mateixa tampoc no implica cap seguretat. Però la seva absència representa l'inexorable ingrés, o bé la permanència, en la llarga llista de nacions que ja han fet tard.

El futur de les nostres democràcies. Mecanismes i institucions de participació directa dels ciutadans
a càrrec de FERRAN CAMPS i RICARD GOMÀ
dies 19 i 20, de 10 a 12 del migdia, i dia 21, de 10 a 11 del matí

El seminari pretén reflexionar i debatre sobre el problema de la democràcia a partir de la perspectiva de la participació directa dels ciutadans.
La reflexió s'estructurarà al voltant de l'anàlisi dels mecanismes de participació directa i les seves experiències, de la factibilitat i conveniència dels mecanismes de decisió directa en les decisions públiques i de la formació d'una cultura democràtica per a la participació directa dels ciutadans.

Manipulacions històriques contra les nacionalitats
a càrrec de VICENT PARTAL
dia 23, de 9 a 11 del matí, i dia 24 de 9 a 10 del matí

ÀREA D'HISTÒRIA
del 15 al 24 d'agost

Ara que fa seixanta anys (1937)
a càrrec de JOAN VILLARROYA (UB)
dia 15, de 10 a 12 del migdia
a càrrec de VÍCTOR ALBA
dia 16, de 10 a 12 del migdia
a càrrec de JOAN CASANOVAS
dia 17, de 10 a 11 del matí
a càrrec de M. DOLORS GENOVÈS
dies 18 i 19, de 10 a 11 del matí
a càrrec d’HILARI RAGUER
dies 20, 21, 22 i 23, d’11 a 12 del migdia

Els anomenats «fets de maig» de 1937 marquen un tombant en la història política de la Guerra Civil a Catalunya, perquè són la fi del predomini anarquista. El professor Joan Villarroya farà la crònica de l'evolució política des del 19 de juliol de 1936 fins a primers de maig de 1937. Víctor Alba, testimoni presencial, farà la crònica del que van ser aquelles jornades de lluita als carrers de Barcelona.
Una de les conseqüències de la derrota dels extremistes va ser la represa de les activitats del Parlament: Joan Casanovas i Cuberta parlarà del seu pare, Joan Casanovas i Maristany, que va ser president del Parlament i va ser denigrat pels comunistes per haver propugnat la independència de Catalunya mitjançant una pau negociada internacionalment. La repressió comunista contra el POUM serà analitzada pel professor Joan Villarroya i debatuda pels assistents, a partir de la projecció del programa televisiu «L'operació Nikolai», de M. Dolors Genovès. Continuant amb l'estudi de les conseqüències dels fets de maig, el mateix professor Villarroya s'ocuparà del «nou ordre» de Negrín i de les difícils relacions que va mantenir amb Companys i la Generalitat. Pel que fa a l'aspecte religiós, Hilari Raguer explicarà els intents de normalització religiosa i la famosa carta col·lectiva dels bisbes espanyols, amb les repercussions que va tenir.

Ara que fa cinquanta anys (1947)
a càrrec de BORJA DE RIQUER (UAB)
dies 23 i 24, de 10 a 11 del matí
a càrrec de SEBASTIÀ BARDOLET (Abat de Montserrat)
dia 24, d’11 a 12 del migdia

Pel que fa als esdeveniments d'ara fa cinquanta anys, ens ha semblat que dels fets més destacats del 1947 mereixen una atenció especial dos que es van produir quasi simultàniament: la mort de Cambó, de què s'ocuparà el professor Borja de Riquer, i l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat, de la qual ens parlarà l'abat de Montserrat, Sebastià M. Bardolet.

La qüestió catalana i l’anticatalanisme a través de la premsa de Madrid (1900-1930?)
a càrrec de JOSEP M. FIGUERES (UAB)
dies 15, 16 i 17, de 9 a 10
Col·loqui
dia 17, de 3 a 5 de la tarda

Analitzarem la qüestió catalana i l'anticatalanisme a través de diaris com EI Imparcial, cap al principi del segle XX, i l'ABC cap als anys trenta. A cada sessió farem una exposició del context social, cultural i històric, i donarem una visió de la plataforma periodística crítica amb el catalanisme. Seguidament farem una lectura de textos, que
posteriorment analitzarem i debatrem.

La terrible travessia: vaixells negrers, un transport ben especial
a càrrec de FRANCESC LLEAL (UPC)
dies 21 i 22, de 10 a 11 del matí

Visió general del tràfic d'esclaus negres. S'analitzarà amb una atenció especial la travessia atlàntica, des de l'embarcament a la costa africana fins a l'arribada i la venda a terres americanes. Orígens del tràfic a l'Àfrica, mercaders musulmans i reietons locals. Captura d'esclaus a l'interior i conducció a les costes. Desfeta demogràfica. Mongos costaners. Localització de les factories. El comerç triangular. Els krumen i l'embarcament a les naus. Estiba dels negres a bord i viatge al Nou Món. Els armadors, les tripulacions. Els vaixells negrers: característiques. Malalties i menjar en ruta. Obstacles per al tràfic. Vigilància britànica. Captura de naus negreres. Tribunals britànics a la costa africana. Revoltes durant el viatge. Ports d'arribada. Velers espanyols i catalans capturats. Acumulació de capital. Justificació del tràfic. Nantes i Liverpool: dos exemples de ports negrers.

Història de l’esclavatge a l’Occident antic i medieval
a càrrec de JOSEP M. SALRACH (UPF)
dies 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

L'esclavitud de la vil·la clàssica: formes d'explotació social en època romana, la lògica de l'esclavisme antic, la primera crisi de l'esclavisme. L'esclavitud en època germànica i carolíngia: les classes rurals després de les invasions, modalitats d'explotació en perspectiva regional, el domini clàssic o bipartit. Fi de l'esclavitud rural i la pagesia del feudalisme: l'evolució confluent de les classes rurals, la pagesia de l'any mil, el règim senyorial i els esclaus després.

La descoberta catalana d’Amèrica: crònica d’una falsificació documental
a càrrec de JORDI BILBENY
dia 19, de 9 a 11 del matí
Les lleis de la censura: les Reials Cèdules i les Pragmàtiques dels Reis Catòlics, de Carles I i de Felip I (11 de Castella). Estudi detallat de les quatre edicions censurades del Decameró i dels llibres d'història d'Amèrica censurats als segles XVI i XVII. Els llibres, les obres i la personalitat adulterats de Bartomeu Casaus, Cristòfor Colom, Pere Màrtir d'Anghiera, Hernan Cortés i d'altres. EI context de la descoberta d'Amèrica i la descoberta catalana d'Amèrica segons la historiografia catalanoaragonesa de l'Antic Règim.

El cas de Menorca al segle XIX: economia, ciència i societat en una illa mediterrània
a càrrec de TOMÀS VIDAL BENDITO (UB), MIQUEL ÀNGEL CASASNOVAS (IES J. M. Cuadrado, Ciutadella) i JOSEP M. VIDAL (IME)
(amb el suport del Consell Insular de Menorca)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 9 a 10 del matí

A l'hora d'estudiar la Revolució Industrial no sempre serveixen els «models» teòrics que fins fa poc proposaven els historiadors de l'economia. Les investigacions dels últims anys han posat en relleu la necessitat d'incloure l'anàlisi regional i proposar models alternatius al model econòmic de desenvolupament industrial. En aquesta línia d'anàlisi regional proposem el cas d'una illa mediterrània, Menorca. Menorca és un cas excepcional pel que fa a les illes mediterrànies, ja que aconsegueix assolir un notable desenvolupament industrial que trenca amb el tòpic de les economies insulars agràries i endarrerides. La industrialització de l'economia menorquina es fa sobre un doble fonament:
a) La gran fàbrica, que en certa manera és l'excepció de les indústries menorquines.
b) L'evolució dels tallers menestrals dels sectors tradicionals, amb escassa mecanització i utilització intensiva de mà d'obra.
Sobre aquesta dicotomia es congriarà i evolucionarà la indústria menorquina fins a la crisi industrial i financera de l'any 1911, data que hem posat com a límit de la nostra intervenció.

Història de l’alimentació i dieta mediterrània
a càrrec d’ELIANE THIBAUT COMELADA
dies 16, 17 i 18

ÀREA DE CIÈNCIA I PENSAMENT

Les matemàtiques: la pèrdua de la certesa
a càrrec de JOSEP PLA (UB)
dies 16, 17 i 18, de 10 a 11 del matí

En aquest curs volem posar de manifest fins a quin punt el progrés de la matemàtica d'aquest mil·lenni que s'acaba el podem considerar com un vaivé entre crisis i èxits. Volem veure com cada resposta planteja preguntes noves i, moltes vegades, com aquestes preguntes qüestionen les respostes que ens han permès suggerir-les. La matemàtica esdevé una ciència cada cop més crítica i complexa, però al mateix temps una eina més fina de l'esperit humà per formular i respondre preguntes teòriques i pràctiques.
En definitiva, farem una reflexió epistemològica sobre la riquesa de la matemàtica -la «reina de les ciències», com la va anomenar Cari Friedrich Gauss-, una reina que durant el llarg regnat d'aquest darrer mil·lenni ha tingut moments de pau i prosperitat i moments de trasbals i angoixa.

Història de l’astronomia precopernicana a Catalunya
a càrrec de JOSEP CHABÀS
dia 19, de 9 a 11 del matí

Durant tota l'edat mitjana, l'astronomia matemàtica feta a Catalunya es desenvolupa, com a la resta d'Europa, en el marc tolernaic. A partir del segle X, la proximitat d'Al Andalus atorga a Catalunya un paper rellevant de difusió de l'astronomia àrab en el món occidental. Entre els segles XI i XVI les aportacions a l'astronomia són d'ordre teòric, tot mantenint els models tolernaics i, en general, poc lligades a l'observació, Aquesta activitat es concentra sobretot en l'elaboració de taules astronòmiques per a la determinació de les posicions dels planetes, llunaris per conèixer els moments de les llunes plenes o noves, algun tractat teòric i traduccions, principalment realitzades per astrònoms jueus. Però hi ha també un treball important en altres camps, com ara la confecció de mapes per a la navegació i d'instruments astronòmics.

Història del naixement de la ciència (del s. XX aC al s. XV dC)
a càrrec d’ANTONI LLORET (CNRS)
dia 21, a les 5 de la tarda

Poques activitats culturals humanes s'han desenvolupat amb tanta dificultat com la ciència en el transcurs de la història de la humanitat. Per quines raons ha nascut la ciència? Quin és el sentit profund d'aquesta activitat intel·lectual? Com s'ha desenvolupat?

Història de la lluita contra el càncer
a càrrec d’ALFRED GINER SOROLLA
dies 20 i 21, d’11 a 12 del migdia

S'exposarà una visió retrospectiva de la investigació oncològica:
a) L'evolució de les idees respecte a l'origen del procés cancerigen. La descoberta més important del segle XX ha estat la determinació de les tres causes del càncer: agents físics (radiacions), agents químics i agents biològics (virus, genètics).
b) EI progrés de la terapèutica anticàncer durant el segle XX: cirurgia, radiació, quimioteràpia i immunoteràpia.
c) Les recerques epidemiològiques i experimentals determinen la prevenció com a millor arma contra el càncer: la dieta alimentària, canvi d'estil de vida (tabaquisme) i quimioprofilaxi.
d) Més enllà de la història. EI futur de la lluita contra el càncer: l'enginyeria genètica i la prevenció per assaig genètic.

Història de l’exploració del cervell humà
a càrrec d’ADOLF TOBEÑA (UAB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

L'òrgan més enigmàtic. Concepcions antigues sobre les funcions el cervell. Hipòcrates i Galè. Els anatomistes del Renaixement. Estudi dels fils nerviosos. Els òrgans sensorials. Darwin: biologia evolutiva del sistema nerviós central. Primeres teories localitzacionistes del substrat neural de les funcions mentals. Estudi sistemàtic de les lesions cerebrals. Cajal i les xarxes de neurones. Fluxos elèctrics en les cèl·lules nervioses.
Alguns culs de sac en l'exploració psicològica; de la psicoanàlisi al conductisme. La regulació química i els inicis de la neurofarmacologia. EI cervell accessible: dels mètodes de la neuroimatge a la genètica molecular. La neurociència cognitiva, la psicologia experimental i els cervells artificials. Cervell pensaire, cervell lingüístic i cervell emotiu. La revolució neurobiològica: impacte social de les tecnologies d'accés a les intimitats «espirituals». Cervells peculiars, cervells desviats i cervells trastornats: mètodes de correcció i reparació neural. Els cervells del futur: prospeccions de neurosociologia recreativa.

Els nostres gens: una aventura en la diversitat humana
a càrrec de JAUME BERTRANPETIT (UB)
dies 21, 22, 23 i 24, de 9 a 1o del matí

Aquest curs pretén ser una introducció als principis de la genètica humana i a la comprensió de les diferències genètiques entre els humans. Tractarà de la variació en el genoma humà per poder entendre la malaltia genètica i per veure com els gens poden, actualment, explicar-nos la història de les poblacions humanes i ens ajuden a reconstruir l'evolució. També tractarem d'aspectes ètics de la manipulació genètica o del futur genètic de la humanitat.

ÀREA D'ECONOMIA

Postfordisme i organització social
a càrrec de JOSEP-ANTONI YBARRA (UdA)
amb el suport de la Universitat d'Alacant
dies 15 i 16, d’11 a 12 del migdia

El maig del 69 fou la fita per al capgirament de l'ordre econòmic i social arreu del món occidental. Avui la forma d'organitzar-se tan econòmicament com social pateix un seriós i continu canvi en relació amb tot el que ha estat el segle XX. L'objectiu del curs és analitzar aquests canvis. Dins d'aquest context sorgeixen qüestions de gran actualitat econòmica i social que cal situar en el nou paradigma postfordista, com ara: la funció de les petites i mitjanes empreses, l'economia submergida, l'autoocupació, els nous grups de pressió, la redefinició de les classes socials, el paper dels municipis i de les regions, etc.
El curs s'adreça a gent de ciències socials (economistes, historiadors ... ), però també pot resultar interessant a tecnòlegs i enginyers industrials. Nivell de divulgació.

La Unió Europea: procés de construcció, organismes i polítiques comunitàries
a càrrec de JOAN VALLVÉ (CDC), JOSEP M. CARPI (Patronat Català Proeuropa), ANNA RUANO (ADICEC), JAUME CALATAYUD (ADICEC) i GIBERT QUATRECASAS.
(amb el suport d’ADICEC)
dies 15, 16, 17, 18 i 19, de 10 a 11 del matí

En la primera sessió l'eurodiputat Joan Vallvé ens parlarà de la cooperació transfronterera.
En la segona sessió Josep M. Carpi tractarà del tema de l'estructura institucional i jurídica d'Europa.
En la tercera sessió Anna Ruano analitzarà les polítiques comunitàries (programes comunitaris, beques, oposicions ... ).
En la quarta sessió Jaume Calatayud ens introduirà en el món de la Unió Econòmica i Monetària i de l'euro.
En l'última sessió Gibert Quatrecasas i els eurodiputats catalans debatran el futur de la Unió Europea.

Integració econòmica i localització industrial
a càrrec d’ELISENDA PALUZIE (UB)
dies 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

En l'actualitat assistim a un ressorgiment de l'interès per l'economia regional. Això es deu a l'existència de dos fenòmens que fan que s'atenuïn les diferències entre comerç internacional i interregional: la inestabilitat de les fronteres polítiques i els grans processos d'integració econòmica.
La integració europea planteja dubtes: alguns autors creuen que provocarà un augment de la disparitat regional, mentre que d'altres creuen que les regions més pobres es podran veure afavorides perquè esdevindran receptores d'inversió. En aquest context, el paper que tindrà una economia com la catalana (al nord del sud) és també una incògnita.

La Unió Europea: entre la política i l’economia
a càrrec de MURIEL CASALS (UAB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

Aquest curs es planteja seguir la història del procés d'unificació europea en la seva doble vessant econòmica i política. S'hi farà un repàs dels aspectes més rellevants de l'evolució de l'economia europea des del creixement dels seixanta fins als replantejaments dels criteris de benestar actuals passant per la crisi industrial dels setanta i el protagonisme de l'activitat financera dels vuitanta.
S'estudiarà l'Europa després de la 11 Guerra Mundial, el Pla Marshall, el Consell d'Europa, la Declaració Schuman, els Tractats de Roma. La Comunitat Econòmica Europea, l'Europa dels Sis, la unió duanera, la unió econòmica, els passos cap a la unitat política. L'expansió econòmica dels anys seixanta, la societat del benestar. Les dificultats econòmiques als vells països industrials, ampliacions de la CEE: l'Europa dels Nou, dels Deu, dels Dotze. Crisi del model europeu? Èxit de les propostes neoliberals? Les reformes dels tractats: l'Acta Única i el Tractat de Maastricht. EI debat sobre ampliació o aprofundiment, l'Europa dels Quinze, obertura cap a l'Est? Finalment, s'analitzarà com vivim els europeus: molts anys, pocs fills, poc treball. Una societat d'immigració, creixement econòmic i/o distribució -redistribució- de la renda.

Economia de la comunicació: plataformes, futbol, audiències
a càrrec d’EUGENI GIRAL (UAB)
dies 21 i 22, d’11 a 12 del migdia

Les millores tècniques (transmissió digital) augmenten la capacitat de transmissió i el nombre de proposicions possibles. L'ampliació de l'horari de transmissions exigeix garantir el control dels seus continguts (cinema, espectacles, esports ... ). Aquesta proporció s'ofereix en canals generalistes, però sobretot en canals temàtics. Les audiències, per tant, apareixen cada vegadamés segmentades.

Creació d’empreses: factors d’èxit
a càrrec d’ORIOL AMAT (UPF)
dies 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

El curs es proposa analitzar els trets comuns entre les empreses amb èxit i els trets diferencials en relació amb els projectes que fracassen 'emprenedor, la idea, els col·laboradors i socis, el màrqueting, les finances, l'organització ... )
La metodologia emprada serà eminentment participativa i es basarà en l'anàlisi i la discussió de casos pràctics i en la presentació de recerques realitzades sobre el tema.

ÀREA DE DISSENY I COMUNICACIÓ

Eleccions democràtiques i mitjans de comunicació
a càrrec de JORDI FARRÉ (UPF)
dies 15, 16, 17 i 18, de 10 a 11 del matí
a càrrec de JOSEP ESPLUGA (UdL)
dies 15 i 16, d’11 a 12 del migdia
a càrrec d’ARANTXA CAPDEVILA (UPF)
dies 17 i 18, d’11 a 12 del migdia

El professor Jordi Farré ens farà una presentació de les principals fites dins la recerca comunicativa que posen en relació el paper dels mitjans de comunicació en la política, especialment pel que fa a l'anàlisi dels processos electorals, punt àlgid de tot sistema democràtic. Els professors Josep Espluga i Arantxa Capdevila tractaran respectivament de l'evolució de l'estructura social a Catalunya i Espanya en relació amb els conceptes d'identitat social i de procés electoral, i de les diferències empíriques dels públics en la construcció del món possible, que servirà de punt de partida als diferents partits polítics en l'elaboració de les seves estratègies de campanya.

Teoria i tècnica de la producció i la realització dels magazins radiofònics
a càrrec de NEUS BONET (UPF) i MIQUEL MARIMON
(amb el suport de Catalunya Ràdio)
cada dia, de 9 a 10 del matí

Combinant la teoria i la pràctica, repassarem els antecedents històrics dels magazins i les característiques diferencials. Abordarem les qüestions tècniques i humanes inherents al disseny, la producció i l'elaboració d'un programa magazín fins al moment final d'emissió.
Explicarem les claus bàsiques per fer entrevistes i reportatges. Dos dels subgèneres programàtics més utilitzats en els programes magazín. Reproduirem el procés que vad'una idea inicial qualsevol a la plasmació en ràdio del projecte.

Introducció al periodisme televisiu, el treball de l’ENG
a càrrec de JOAN VÍCTOR DE BARBERÀ (URL)
(amb el suport de TV3)
cada dia, de 9 a 10 del matí

Aquest curs s'adreça tant als estudiants i professionals de periodisme com a tots aquells que estiguin interessats en les ciències de la comunicació. L'objectiu del curs és transmetre les nocions bàsiques per poder plantejar, gravar i muntar un reportatge televisiu. S'estudiarà des de l'operació de la càmera de vídeo i la introducció al llenguatge audiovisual fins a la redacció d'un text per a la televisió.

La nova imatge i el contingut en els diaris de l’any 2000
a càrrec de CARLOS PÉREZ DE ROZAS (UPF, La Vanguardia), MANUEL LAMAS (UPF), JOSEP ROVIROSA (UPF, Eco), DAVID AIROB (La Vanguardia) i JORDI CLAPERS (UPF, El País)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 12 del migdia

El curs sobre la imatge a la premsa diària es desenvolupa en cinc sessions de treball que comprenen tots els aspectes que componen a forma en els mitjans escrits. En les dues primeres sessions es fa un balanç del disseny periodístic des de la transició política fins als projectes periodístics apareguts l'últim any, que representen la més rabiosa actualitat, i les perspectives de futur fins a l'any 2000.
Durant els tres dies següents s'analitzaran minuciosament els tres aspectes fonamentals que determinen la personalitat dels diaris: la tipografia, la fotografia i la infografia.
Aquest curs pretén explicar la importància que ha tingut al nostre país el dissenyen la premsa i el paper que hi fa actualment. Una visió global que abasta tots els elements visuals que donen caràcter personalitat a les publicacions periòdiques.

ÀREA DE LLENGUA

La regulació comunicativa dels bilingües
a càrrec d’HUMBERT BOADA (UIB)
dies 15 i 16, de 9 a 10 del matí

Exposarem els principals corrents que intenten analitzar les estratègies responsables de l'eficàcia de la comunicació humana. Aquestes estratègies poden ser de naturalesa pública o privada i es manifesten amb més o menys èxit d'acord amb l'edat.
L'ús d'una llengua natural és una condició bàsica per poder exercir l'eficàcia comunicativa en tota la sevaplenitud, no solament per la càrrega informativa que conté, sinó també per la funció reguladora de la conducta que el llenguatge vaadquirint.
Aquest ús instrumental del llenguatge es va perfilant diferentment en bilingües o monolingües demostrant la sevainfluència en una funció comunicativa diferenciada en ambdues poblacions.
Il·lustrarem les nostres argumentacions amb diferents investigacions i metodologies d'anàlisi que hem dut a terme recentment.

Introducció a les llengües mediterrànies del sud (egipci faraònic, copte, berber)
a càrrec de CARLES CASTELLANOS (UAB)
dies 17 i 18, de 9 a 11 del matí

En aquest seminari es pretén donar una primera idea dels sistemes d'escriptura i d'alguns dels elements lexicals i gramaticals d'algunes llengües que, tot i ser geogràficament pròximes a nosaltres, ens han estat fins avui totalment desconegudes. Estudiarem les llengües afroasiàtiques: l'egipci antic, i també l'evolució de la llengua
egípcia, el copte. Per acabar el curs tractarem la llengua amazigha o berber.

Els drets lingüístics arreu i als Països Catalans
a càrrec de JOAN R. SOLÉ
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)
dies 18, 19, 20, 21 i al 22, d’11 a 12 del migdia

El marc legal de la llengua als Països Catalans. Anàlisi dels drets lingüístics de més interès per al ciutadà. Quins drets lingüístics no ofereixen problemes i quins acostumen a provocarqueixes dels ciutadans. Qui pot queixar-se, com es pot fer i davant de qui. El procediment administratiu i la llengua. Drets lingüístics dubtosos.
Els marcs legals comparats dels Països Catalans, Quebec, Bèlgica i Suïssa. La reforma de la Llei de normalització lingüística de Catalunya.

Algunes dades sobre la situació de la llengua catalana
a càrrec de MODEST REIXACH
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)
dies 19, 20 i 21, de 9 a 10 del matí

En aquest curs de tres hores es presentaran i debatran algunes informacions recents, tant qualitatives com quantitatives, sobre la situació social del català. El marc general de referència serà el conjunt de l'àrea lingüística catalana dins la qual s'estudiaran situacions geogràfiques i socials d'àmbit més restringit. EI curs pretén identificar elements d'abast prospectiu. Aquestes dues dimensions o òptiques s'obtindran mitjançant la presentació i l'estudi de dades en forma de sèries temporals o diacròniques.
Els tres eixos bàsics de les exposicions seran les habilitats, els usos i les actituds.

Les normalitzacions reeixides
a càrrec de BERNAT JOAN
dies 22, 23 i 24, de 9 a 10 del matí

Anàlisi dels processos de normalització lingüística que han reeixit a l'Europa del segle XX: el txec, l'hongarès, el polonès, el noruec i l'islandès. Processos en fase de normalització: repúbliques bàltiques (estonià, lituà, lletó), eslovè, etc. Processos sociolingüístics conflictius: català, basc, gal·lès ... S'estudiaran les possibles articulacions sociolingüístiques de la futura Europa unida.
Aquest curs va adreçat a persones interessades en temes de teoria sociolingüística i planificació lingüística.

Tècniques de presentació de comunicació en ciències socials
a càrrec de MIQUEL STRUBELL i JOAN BECAT
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)
dies 19, 20, 21 i 22, de 10 a 12 del migdia

Tot sovint la presentació de treballs en públic, en el camp de les ciències socials en general, i de la sociolingüística i la planificació lingüística més en concret, resulta àrida en el millor dels casos i gairebé incomprensible, en el pitjor. En aquest curs els professors donaran molts exemples i consells perquè que els alumnes tinguin més recursos per a la presentació de comunicacions.
Contingut del curs:
a) Tècniques estilístiques (recursos lingüístics i estructurals del discurs).
b) Condicionants psicològics (atenció, retenció)
c) Eines informàtiques (Freelance, Excel, Lotus 1-2-3).
d) Tallers i treballs pràctics.

La construcció del català comú
a càrrec de GABRIEL BIBILONI (UIB)
dies 23 i 24, de 10 a 12 del migdia

Quan una societat amb una llengua subjugada basteix un projecte de normalització lingüística, ha d'abordar abans que res la construcció de la llengua comuna o estàndard, que permetrà arribar a cobrir tots els àmbits d'ús i possibilitarà que aquesta llengua exerceixi plenament totes les funcions socials pròpies d'una llengua normal.
En quina o quines varietats s'ha de basar el català estàndard? Quin ha de ser el paper dels diferents dialectes) Fins a quin punt la llengua normativa pot allunyar-se de la llengua del carrer? Què s'ha de fer amb els hispanismes/gal·licismes? En quina mesura interessa la confluència amb altres llengües europees? La manera com s'han respost i es pretenen respondre aquestes qüestions serà el contingut del curs.

ÀREA DE LITERATURA

L’obra de Joan Fuster, entre la continuïtat, la revisió i la renúncia
a càrrec de JOSEP GUIA (UV)
dies 15, 16 i 17, de 9 a 10 del matí

Es compleix enguany el setanta-cinquè aniversari del naixement i el cinquè de la mort de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), potser és una bona ocasió per no deixar de rellegir la seva obra («només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir» i per analitzar algunes obres menors del postfusterianisme, tot posant de manifest fidelitats i renúncies, especialment aquestes segones, fetes per alguns que es deien fusterians. No sols farem l'anàlisi de la qüestió nacional catalana en la seva plenitud «dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans», sinó també pel que fa al component d'esquerra d'aquesta mateixa qüestió «el País Valencià serà d'esquerres o no serà», component que sembla que fa tanta nosa als revisionistes fusterians com la mateixa qüestió central de la catalanitat nacional dels valencians.

L’obra de Llorenç Villalonga
a càrrec de JAUME POMAR
dies 15, 16 i 17, de 10 a 11 del matí

Es tractaran les obres Mort de dama, el «cicle de Fredra». i La novel-la de Palmira, Bearn, com a culminació del cicle del mateix nom, i L'àngel rebel, que obre el «cicle Fio la Vigne » i dues obres de tipus autobiogràfic, Les fures i Falses memòries de Salvador Orlan. La «virreyna», novel·la dels avantpassats de Tofla. Andrea Victrix, immersió en la ciència-ficció.

Lectura crítica de «Bearn» de Llorenç Villalonga
a càrrec de JOAN ALEGRET (UIB)
dies 18, 19, 20, 21 i 22, de 9 a 10 del matí

En aquest curs parlarem de les veus narradores i l'estructura novel·lesca, els personatges, els llocs d'acció, les referències històriques i les fonts literàries (La Fontaine, Goethe, Gide, Schlumberger) de la novel·la Bearn de Llorenç Villalonga.

Josep Pla, l’ofici d’escriptor
a càrrec de LLUÍS BONADA (UPF)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

Josep Pla va concebre la feina professional de l'escriptura, tant la periodística com la literària, com un ofici. Un ofici que cadascú ha d'aprendre pel seu compte amb un gran esforç i des de la modèstia, sense deixar-se seduir per la fal·làcia de la inspiració ni deixar-ho tot en mans de la intuïció. Aquest aprenentatge comença amb la tria dels mestres i dels models d'expressió. Continua amb l'estudi i l'anàlisi de les obres mestres. I conclou amb l'aplicació dels coneixements obtinguts a la pròpia obra. Alguns d'aquests mestres i models d'expressió els va trobar en la literatura catalana. Com va aprendre Josep Pla l'ofici d'escriptor? Quin concepte tenia Pla de l'escriptor? Quin concepte tenia Pla del bon escriptor, del bon narrador, del bon periodista?

Vigència de la poesia d’Ausiàs Marc als cinc-cents anys de la seva mort
a càrrec de LLUÍS ALPERA (UdA)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

Ausiàs Marc i la civilització occidental del segle XV. EI marc intel·ligible: raons per a una actualitat. Diverses guies de lectura: la sagacitat d'un Fuster. Instrospecció i imaginació dins l'obra marquiana.
Una relació «paternofilial» entre dos clàssics valencians: Ausiàs Marc i Vicent Andrés Estellés.

Problemes estructurals de la literatura catalana
a càrrec de XAVIER BRU DE SALA
dies 23 i 24, de 9 a 10 del matí

A partir de la constatació de l'auge de l'edició en contrast amb la pèrdua de prestigi del català com a idioma de cultura, el curs planteja una sèrie de problemes que sofreix la literatura, tant en l'ordre de la jerarquització dels seus valors, com en el seu reconeixement públic i en la seva projecció exterior.
S'analitzaran la fallida dels mecanismes d'intermediació -provocada per l'autisme endogàmic de les universitats, l'absència de revistes especialitzades i el sotmetiment mediàtic a la pressió quantitativa-, la pèrdua del públic d'elit per a la literatura catalana i la substitució de la prosa literària per la prosa estàndard periodística, factors que contribueixen a fer problemàtica la literatura catalana, amb independència del valor real de les seves produccions.
D'altra banda, es farà una referència a la cultura catalana com a fonament primer, i com a palanca del catalanisme polític amb posterioritat. Lligat a aquest factor, s'introduirà un element de reflexió sobre les dificultats que tenen els artistes catalans amb la realitat, un handicap que afecta també bona part dels escriptors.
Finalment, s'abordaran els requisits per a una possible solució dels dèficits, que passen per establir la quantitat com a nova prioritat -enfrontada a la quantitat que ha predominat com a mot d'ordre durant els últims anys- i per independitzar la cultura del catalanisme polític, per tal d'evitar que la satel·litzi i la vampiritzi com en l'actualitat.

ÀREA DE TECNOLOGIA

Les seduccions de la tecnologia informàtica
a càrrec de LLORENÇ VALVERDE (UIB)
dies 15, 16, 17, 18 i 19, de 10 a 11 del matí

Aquest curs està dirigit a tots els que no són indiferents a l'afirmació tenim ordinadors perquè ens agraden i no perquè serveixin per fer més coses i més ben fetes. Però també podria estar dirigit als que es queden indiferents. Independentment del cantó en què hom es col·loqui, no hi ha cap mena de dubte sobre el fet que, poc o molt, els ordinadors són seductors, és a dir, d'acord amb la Gran enciclopèdia catalana, són objectes que ens atrauen «per la seva bellesa, gràcia, etc.» i, alhora, són també instrument de seducció, és a dir, d'accions encaminades «a induir a cometre el mal, a encoratjar-lo».

Tecnologia i desenvolupament sostenible
a càrrec de JOSEP XERCAVINS (UPC) i MIQUEL BARCELÓ (UPC)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 12 del migdia

A partir d'analítiques descriptives de l'estat del món, en particular sobre l'existència de límits als actuals models de desenvolupament i sobre la globalització existent en molt diverses i transcendentals problemàtiques actuals (tecnologia, població, medi ambient, economia ... ), es presenta el concepte de «desenvolupament sostenible» per analitzar-lo amb les dues analítiques exposades i plantejar els interrogants de les seves necessitats i possibilitats. Destacada la tecnologia com a principal element conformador de la realitat del final de segle, es presenta una primera visió sobre l'estudi social de la ciència i la tecnologia i els seus efectes en les societats que les creen i adopten, per acabar plantejant per què, com i qui avalua i controla la tecnociència en la direcció volguda de la sostenibilitat.

Física i ciència-ficció
a càrrec de JORDI JOSÉ i PONT (UPC) i MANUEL MORENO (UPC)
dies 22 i 23, de 9 a 10 del matí

Les sorprenents creacions de la ciència-ficció constitueixen magnífics punts de partida per introduir-se en el fascinant món de la física. Per mitjà de films i novel·les, es descriuen des d'una perspectiva lúdica els principis que governen l'univers.
En aquest curs, de la mà de personatges imaginaris com ara King-Kong, Frankenstein o Terminator, es descobreixen algunes de les lleis de la mecànica, l'electricitat o la relativitat. És, aquest, un viatge pel món real a travésde la ficció.

ÀREA D'ART, CINEMA I AUDIOVISUAL

El curtmetratge
a càrrec de DANIEL JARIOD (ESCAC)
dies 15, 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

El curtmetratge va ser la primera manifestació fílmica, anterior en més d'una dècada al format més comú del llargmetratge. No obstant això, sempre se n'ha minimitzat la importància: el curtmetratge ha estat menyspreat en els manuals d'historiografia cinematogràfica, tot i l'evolució constant que ha fet durant aquest segle. Al llarg del curs s'intentarà donar una idea de què és, què ha estat i com ha evolucionat el cinema de petit format al llarg de la història, des de Meliès fins a Santiago Segura, passant per John Ford o Norman MacLaren, amb la intenció que se'n valori la importància dins el setè art.

Laya Films, una reivindicació necessària
a càrrec d’ENCARNACIÓ SOLER (Llicenciada en Història de l’Art)
dies 15, 16 i 17, d’11 a 12 del migdia

L'any 1936, a instàncies del president de la Generalitat de Catalunya, va ser creat el Comissariat de Propaganda. Organitzat com a eina de propaganda, disposava de servei de premsa, publicitat, cinema ... Dotat d'un equip de professionals d'alta categoria, Laya Films realitzà, des de l'octubre del 1936, una magnífica comesa cultural i de propaganda, produint i distribuint pel·lícules que difonien l'esperit i els patiments de la República.
L'activitat fonamental de Laya Films era la creació i la difusió d'un noticiari setmanal, en versió catalana i castellana, en el qual es recollia la vidacultural i política de la zona republicana.
Segons els experts, es vancrear unes 135 valuoses pel·lícules, però les vaincautar el bàndol vencedor durant la guerra. Actualment, només se n'han comptabilitzat 48, de les quals tant sols n'hi ha 13 a la Filmoteca de la Generalitat.
Al llarg del curs parlarem d'aquestes pel·lícules, es visionaran i se'n comentaran alguns fragments.

Primitius del cinema català
a càrrec d’ANTONI GIMÉNEZ i RIBA (Filmoteca de Catalunya)
dies 15, 16 i 17, de 10 a 11 del matí

Encara cuegen les accions de tot tipus dutes a terme per festejar el centenari del naixement del cinema. En totes, però, poc -o molt poc- s'ha recordat el cinema primitiu català i se n'ha parlat. En aquest curs repassarem els nostres herois pioners, com Fructuós Gelabert, els germans Baños, Albert Marro, Joan Carles Codina, Adrià Gual, Segundo de Chomón, Josep Gaspar, Paco Elías, etc. i les seves filmografies, més benintencionades que reeixides. Són, però, el nostre cinema primitiu i cal conèixer-lo i estimar-lo. No n'hi ha d'altre.

El paisatgisme català vuitcentista
a càrrec de JORDI À. CARBONELL (URV)
dies 18 i 19, de 10 a 12 del migdia

El desenvolupament de la pintura durant el segle passat és un dels fets artístics més interessants de la cultura contemporània. El paisatgisme havia ocupat un lloc força modest dins la jerarquia dels gèneres pictòrics fins al segle XIX. A partir del romanticisme, però, s'inicià el seu reconeixement progressiu fins a convertir-se, a l'últim terç de segle, en un dels gèneres més conreats, valorats i innovadors.
A Catalunya va ser impulsat, al principi, per l'anhel de coneixença i d'estima del país, propugnat per la Renaixença. Posteriorment, amb la difusió del realisme, s'associà, a més, amb la idea de modernitat i de contemporaneïtat. L'estètica realista va aconseguir-ne la dignificació definitiva, fet que obrí el camí del plenairisme i els anys de la fi de segle, l'assimilació de certs aspectes de l'impressionisme i dels corrents postimpressionistes. En definitiva, el paisatgisme, millor que cap altre tipus de pintura, va encarnar l'esperit d'avantguarda i d'art de lliure creació, la qual cosa el converteix en un fenomen essencial, que és imprescindible estudiar si es vol entendre l'art i la cultura del segle XIX.

Incidència mediàtica sobre el concepte i l’estructura de la realitat. Bases per a una reflexió
a càrrec de JUAN JOSÉ CABALLERO (UB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

En la nostra cultura actual, la paraula s'ha vist, en bona mesura, desplaçada per les imatges i els sons que difonen de manera massiva els diferents mitjans. Les regions de la realitat es multipliquen en una progressió geomètrica imparable. A hores d'ara, sembla que tot sigui possible, però, això ha eixamplat la nostra llibertat?

La imatge electrònica i digital
a càrrec d’ANNA CASANOVAS (UB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

Potser des del Renaixement, quan la geometria euclidiana canvià per complet la representació pictòrica amb la introducció de la perspectiva, l'art i la tècnica no anaven tant de la mà com ara. Després del rebuig inicial per part d'alguns artistes per la reproductivitat tècnica de l'obra d'art, vingué l'acceptació i la reconciliació. Però el que tardà molt més a produir-se va ser el necessari canvi de mentalitat respecte a l'actitud perceptiva d'aquestes obres que s'allunyaven de les tradicionals posicions estètiques basades en l'originalitat, la contemplació, la materialitat... Durant els cinc dies de curs, a part d'intentar aclarir els termes que designen els nous conceptes esmentats, debatrem l'inquietant tema de si els «media art» recreen una realitat reflex del món actual, o ens n'allunyen.

Els comtats septentrionals i la formació de l’art medieval
a càrrec de XAVIER BARRAL i ALTET (U. Rennes)
dies 22 i 23, de 3 a 5 de la tarda

El respecte als béns culturals: teoria i història de la conservació
a càrrec de MIQUEL MIRAMBELL (Escola Superior de Restauració GdC)
dies 23 i 24, de 9 a 10 del matí

L'interès de la humanitat per conservar vestigis d'altres homes i d'altres èpoques ha existit sempre, com s'evidencia en determinats jaciments prehistòrics on s'han localitzat objectes de períodes precedents. Això no obstant, cada època històrica s'ha plantejat la conservació dels béns culturals anteriors de forma diferent. En aquest curs s'analitzen algunes intervencions sobre el patrimoni que permeten establir la diversitat de criteris adoptats al llarg dels segles, fent una especial atenció als períodes renaixentista, barroc, neoclàssic, romàntic i a les darreres aportacions en l'àmbit de la restauració.

ÀREA DE MÚSICA

Del jazz a la fusió
a càrrec de JAUME URIACH (ESCAC)
dies 15, 16, 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

Davant de les barreres defensives per preservar una suposada integritat cultural, l'obertura a les aportacions i els intercanvis multiculturals ha estat un fet que al llarg de la història s'ha demostrat molt important per obrir nous àmbits i llenguatges. L'enriquiment assolit mitjançant les fusions socioculturals ha donat moments d'una esplendor creativa extraordinària. El jazz neix precisament d'una fusió múltiple i es converteix en l'emblema no solament d'una nació, els Estats Units d'Amèrica, sinó també d'un món hipercomunicat que, a la ratlla del segle XXI, universalitza tota expressió.
Catalunya ha estat, és i serà un potent bressol de fusions. Per tant, no és gens estrany que hagi exercit el paper de pionera del jazz dins l'estat espanyol i que hagi estat punta de llança de la música fusió, autèntica filla privilegiada del jazz.

La música dels segles XVII i XVIII a Catalunya: decadència o nova categoria estètica
a càrrec de JORDI RIFÉ
dies 15, 16, 17, 18 i 19, de 10 a 11 del matí

El curs pretén incidir en els nous plantejaments i les noves conclusions que la musicologia actual ens ofereix sobre la música dels segles XVII i XVIII a Catalunya. Partirem d'una discussió inicial a l'entorn de la historiografia musical catalana i els seus aspectes crítics. Tot seguit, proposem un recorregut diacrònic que tindrà en compte tant els aspectes sonors, formals, estilístics i estètics com la seva situació en el context històric del moment. Així mateix, es faran emergir les ressonàncies i influències que va tenir Catalunya durant les centúries considerades.

Visió històrica del cant coral a Catalunya al llindar del 150è aniversari, 1850-2000. Mites, equívocs, errors i tergiversacions entorn d’una realitat musical
a càrrec de JAUME CARBONELL (UB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

El procés de formació del cant coral a Catalunya a mitjan segle XIX. Josep Anselm Clavé, músic, mite, home.
L'expansió del cant coral pel territori català. Factors decisius de propagació. Els cors en terres del País Valencià, les Illes Balears .. i el Carib.
Els períodes evolutius del cant coral durant la segona meitat del segle XIX. La mort de Clavéi el naixement d'un mite.
L'Orfeó Català: nous models de cant coral. Cant coral i catalanisme.
L'avui del cant coral català i perspectives de futur.

Noves músiques populars urbanes
a càrrec de SÍLVIA MARTÍNEZ
dies 21, 22, 23 i 24 de 9 a 10 del matí

Cançó tradicional: la difícil coincidència entre l’esperit del poble i allò que es canta
a càrrec de JAUME AIATS (UVIC)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia